Valls de Añisclo-Ordesa, tan propers un de l'altra, però tan diferents.

Seguim amb les vacances a Ordesa i amb la descoberta d'indrets que no  havíem esta mai dintre del Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido , dintre d'aquests indrets desconeguts es troba el Cañon de Añisclo, no més havia pasat pel coll d'Añisclo, tota la resta era desconeguda, tenia que posar-hi remei, no podia deixar passa  l'oportunitat .

Avui faré la ruta completament sol, la dona i la filla estan fent el barranc del Furco. Aprofitan el fet d'estar sol i com no em feia grácia anar-hi i fer la ruta de pujada per tot  Añisclo i després tornar altre cop cap a baix seguint les meves petjades,  havia que buscar una forma de fer el Cañon de Añisclo i no tornar pel mateix camí, la solució era evident però llarga. 

La ruta va quedar aixins: San Urbez (entrada del Cañon de Añisclo)-Fuen Blanca (punt que ens permet retallar la ruta)- Collado de Añisclo-Faja de las Olas- collado superior de Goriz-Refugio de Goriz-Clavijas de Soaso-cascada de la Cola de Caballo i a partir d'aquí no més tením que seguir la vall d'Ordesa fins a la Pradera de Ordesa.

És una ruta molt llarga i dura, 40 km i al voltant de 2000 metres de desnivell positiu, si algú la vol fer te que tindre en compte els horaris per fer-la, assegurar la meteo i sobretot tindre una condició fisíca bona, si qualsevol d'aquests factors no es l'adequat ens pot ocasionar bastants problemes durant la ruta, la part bona es que la una ruta  passa sempre per camins ben marcats i senyalizats, no mes al tram entre el coll dels Maquis i l'entrada de la Faja de las Olas hem d'anar amb mes precaució, es territori d'alta muntanya. 

Al ser camins transitats tambe ens trobarem amb gent durant la ruta, tot i que jo vaig estar de sort i mes de la meitad del camí vaig estar bastant sol, no ens enganyem, ens agrada tenir gent al voltant, però a la muntanya quan més sols, més gaudim..

Jo vaig començar a caminar a les 6 del matí, no crec que sigui convenient matinar mes, al menys si vols veure alguna cosa del Cañon de Añisclo, l'inici es nit tancada i no tens llum per fer fotos, per tant camines molt abans no comences a parar per fer fotos. Com quasi tota la pujada fins al coll es a l'ombra, aquest es un tram que es puja bé, dur però bo de caminar. A partir del coll entres a un tram d'alta muntanya, feréstec i solitari fins a arribar al coll superior de Goriz, d'aquest punt ja baixem cap a Goriz per terreny més amable, i de Goriz cap a vall ja es un terreny molt mes fácil i massificat, si fins a refugi em estat quasi sols, a partir d'ara la tranquil-litat no sera al nostre costat.

Vaig arribar a la Pradera de Ordesa a les 6 de la tarda, 12 hores després de haver començat, vaig arribar molt bé de temps, ja que tenim l'autobús de la Pradera de Ordesa a Torla fins las 10 de la nit, de fet vaig arribar a plantejar-me baixar caminant fins a Torla pel camí de Turieto, era un hora i mitja mes de ruta............ finalment el cap va dir que ja en tenia prou i vaig agafar l'autobús.

Per tant si sortim a les sis del matí i l'ultim autobús es a las 10 de la nit tením una forquilla de 16 hores per fer la ruta, crec jo que és temps molt mes que suficient si estem be físicament, per aquesta part no vaig tindre cap problema, el meu cos va respondre perfectament a l'esforç de la ruta i vaig arribar molt sencer fisicament, el cap es el que començava a defallir i per aixó vaig donar la ruta acabada a la Pradera deixant de banda el camí de Turieto a Torla.

                     

                                                                 Aquest soc jo.

L'imatge al GoogleHert.

El perfil de la ruta, el track el podeu baixar de WIKILOC , he de dir que el desnivell positiu acumulat crec que es massa gran, possiblement el rebots que te el track dintre de les angostes parets del Cañon de Añisclo a fet que aquest desnivell surti mes gran de lo que es en realitat, jo calculo que el desnivell real estar al voltant dels 1800/1900 metres.

• Punt d´sortida: Sant Urbez, COM ARRIBAR-HI , he de dir que com a l'estiu la carretera que porta fins al començament de la ruta és d'un sol sentit, per tant la ruta la vaig començar realment 1 km. més amunt, a la cruïlla amb la carretera que ens porta fins a Nerin, vaig arribar fins aquí gracies a un amic que em va portar, era molt mes adient fer aquest km de mes que anar a donar tota la volta per Ainsa per poder començar la ruta al desviament de San Urbez.
• Material necessari: calçat adequat, roba d'abrig, menjar, aigua (tot i que no ens faltara en tota la ruta), mapa, brúixola, GPS (si en tenim).
• Altura mínima: 937 metres al pont de San Urbez.
• Altura máxima: 2697 metres a la Faja de las Olas.
• Desnivell positiu: 2100 metres tot i que ja he explicat que crec que és menys, els rebots a las parets d'Añisclo segurament han fet que no sigui molt fiable aquest desnivell.
• Distancia: 40  Km. tot i que possiblement els mateixos rebots l'hagin fet pujar un pèl, però no crec que gaire.
• Temps: 12 hores, contant parades, la més llarga al refugi de Goriz, 55 minuts.
• Ruta circular: No, es una travessa, de San Urbez a la Pradera de Ordesa, per tant hem de tindre en compte la logística del transport.
• Si voleu veure les fotos amb els comentaris amb Castella ho podeu fer al álbum de PICASA . 

Començo 1 km mes amunt de San Urbez, baixo molt rapidament i faig 4 fotos, però no gaire bones, amb la llum que tinc no ni ha per mes.

A poc a poc la llum millora, aquest tram era bonic, amb llum diurna......

Vaig passant pels diferents indrets d'Añisclo, Selva Plana, La Ripareta, el desviament del barranc de la Pardina, tot el camí es molt bonic, però el tram de Selva Plana i el bosc de Faig de la Pardina m'omplen els ulls de goig.

El barranc torna a ser feréstec, aquí hi tenim el primer tram de cadenes, no tenen cap problema, després Añisclo torna a obrir-se i ja veiem el coll, molt llun, pero aixó ens dóna forces i quasi al moment arribem a Fuen Blanca, bon indret per fer una parada i gaudir de l'entorn.

A Fuen Blanca tením una cruïlla important, si voelm podem pujar directament d'aqui a Goriz sense tindre que donar la volta que fare jo pel coll d'Añisclo.

Ara el camí comença a pujar amb força, anem superant com esglaons, a cada un d'ells hi ha una cascada, el que fa que la pujada sigui bona de fer, el fet de qué el rio Bellos baixi amb mola aigua per les dates que estem ajuda i molt.

Coll d'Añisclo.

Segueixo fins al coll dels Maquis, i allá faig una parada per recuperar forçes, las vistas son brutals,veiem la vall de Pineta, els pics de La Munia, Robiñera, de Pineta,els Llanos de La Larri  i  el començament de la pujada al Balcon de Pineta, la veritat és que descansar aqui dalt és un plaer, però veig que comença a entrar la boira, haig de fer un pensament i seguir amb la ruta.

 Els núvols s'estan enganxant a las estivacions de la Punta de las Olas, per tant es molt possible que el tram de la Faja de las Olas la faci emboirat,millor seguir rapidament amb la ruta, però abans faig un parell de fotos a la part final de la pujada per Añisclo i als dos colls que he estat, Añisclo i Maquis, amb las parets de La Suca darrera.

M'endinso al tram mes "distret" del dia, tota la pujada fins superar els dos trams de cadenes, aquestes es superen fácilment, no més al segon havem d'anar amb una mica mes de cura, però es mes per què la roca es mullada que per la seva dificultat.

Una vegada superades las cadenes entro de ple a la Faja de las Olas, però tambè ho fa la boira, pel que hem quedo sense las vistas que hi ha d'aquí cap al Cañon d'Añisclo, no més hi ha un petit moment que s'intueix pel mig de la boira..

A poc a poc a l'anar  cambiant de vessant  la boira es va obrint, aquesta part de la ruta és solitária i feréstec, las parets del Pico de Añisclo impressionen, mirant tot el que m'envolta sense donar-me compte arribo al Collado Superior de Goriz, d'aquí al refugi es un passeig, tinc ganas d'arribar........... 

..........per donar-me un petit homenatge amb el plat típic del refugi, crec que m'ho he guanyat.

mmmmmmmmmmmm

Després d'una bona aturada al refugi segueixo la ruta, a partir d'ara s'ha acabat la tranquil-litat, entro de ple a la massificació d'Ordesa.

Però es que Ordesa, massificada o no, es mereix sempre una visita.

Decideixo baixar per las Clavijas de Soaso, amb molta gent aquesta hora, mes abaix, la Cola de Caballo esta plena de gent, hi passo rapidament i segueixo per la vall donant , de tant en tant, cops d'ull cap al darrere, avui no he vist al Monte Perdido, i miro a veure si treu el nas pel mig dels núvols.

I ho aconsegueixo, es deixa veure, el rey de Ordesa treu al nas a saludar-me, tot un detall per la seva part

Una amable parella em fa aquesta foto, al menys que no es digui que jo no hi era.

I a partir d'ara passo per tots els indrets de sobre coneguts, Gradas de Soaso....

El magic bosc de Faig.

                                                              La Cascada del Estrecho.

                                                           I la Cascada de la Cueva.

Despres depassar per l'ultima cascada, decideixo fugi de la marabunta del camí normal d'Ordesa  i agafo la pista forestal que va per l'altre vessant del riu Arazas, baixó sol, sembla mentida però tothom va per l'altre camí, aquest és per mi sol, millor......per qué ja baixó cansat, sobretot mentalment, intento distreu-rem amb qualsevol cosa, com vaig sol es fácil aconsegui-ro, per l'altre camí no crec que .......

De totes maneres ja quasi i sóc, el Tozal del Mallo surt a donar-me la benvinguda, ja sóc a la Pradera d'Ordesa, ara a buscar l'autobús cap a Torla, ha sigut un dia molt dur, però a l'hora molt gratificant, l'he gaudit força.