Descripció del recorregut.
L'ascensió al Monte Perdido és un dels grans clàssics del Pirineu, és un d'aquells cims que tothom que vagi a la muntanya i vol pujar, dins dels que hi volen pujar es troba la meva filla gran , la Mireia.
Però millor fer una petita explicació............. Mireia sempre ha vingut amb mi a la muntanya fins als 18 anys, que va decidir que això no era per ella, i ho va deixar. Tots aquests anys que va venir amb mi vam intentar dues vegades la pujada al Monte Perdido, però no ho vam aconseguir per culpa del mal temps. Després va deixar de venir i allà es va quedar el cim sense fer.
Fa uns mesos hem va sorprendre dient que i volia pujar, que si volia acompanyar-la, que volia treure's l'espina de no haver pujat els dos cops que ho vam intentar. Evidentment, li vaig dir que si, tot i que seria la meva sisena vegada de pujar-hi, però que valia molt la pena acompanyar-la i gaudir de la muntanya al seu costat. A més, vindrien la meva filla Alba, 4 vegades al cim, i el meu bon amic Josan, que també i pujaria per primera vegada, així que, ja tenim l'equip al complet.
No crec que sigui molt necessari fer una explicació de com és la pujada, ja que és un cim el bastant visitat com per trobar sobradament informació, només uns petits apunts per il·lustrar la pujada.
Anem amb el bus de Torla, que funciona els mesos d'estiu, fins a la Pradera d'Ordesa i comencem a caminar, tranquil·lament, pel transitat camí que porta a la Cola de Caballo, on arribem després de passar per las cascadas de La Cueva, del Estrecho i las Gradas de Soaso, i finalment la masificada Cola de Caballo. Descansem una estona i continuem pujant per les Clavijas de Soaso (F+), per seguir fins al refugi de Goriz, on dormirem.
Al matí anem pujant pel marcat i fressat camí que, passant per la Ciudad de Piedra, ens porta fins a l'Ibon Helado, ja al límit dels 3000 metres, allà comença el tram més feixuc de tota la pujada, la famosa Escupidera, uns 300 metres de desnivell dins d'una pedrera molt incòmoda de fer. Una vegada superada, un petit llom ens separa del cim del Monte Perdido.
Dalt celebrem amb una ampolla de vi, que he carregat durant la pujada, que Mireia ha aconseguit per fi pujar al cim, i que el Josan ho ha fet per primera vegada.
Al cim gaudim d'unes vistes magnífiques, tot el Pirineu central al nostre abast.
La tornada la fem pel mateix camí, parant a Goriz a menjar-nos uns ous fregits amb pernil, el seu plat tipic des de fa anys. Després recollim trastos i comencem la llarga baixada cap a la Pradera d'Ordesa, només canviem el tram de les Clavijas de Soaso, que no les baixem, ho fem per la Senda de los Mulos, la resta tot igual que a la pujada.
La cara de felicitat de la Mireia en veure per primera vegada l'objectiu de l'endemà, el Monte Perdido, amb la trapella de la seva germana de fons.
Dades tècniques.
- Punt de sortida: Pradera d'Ordesa, com arribar. Atenció, en temporada d'estiu l'accés a la Pradera d'Ordesa està regulat i no espot pujar amb vehicle privat, s'ha de pujar amb autobús des de Torla.
- Dificultat: Moderada, no té trams tècnics, tret d'un parell de grimpades fàcils, la seva dificultat bé per la distància i el desnivell acumulat.
- Material necessari: Com no és una ruta difícil no necessitem material específic, amb un bon calçat, alguna peça d'abrigar més els imprescindibles mapas, brúixola i GPS en tenim prou.
- Track: El podeu baixar del meu Wikiloc.
- Només la pujada al refugi.
- Monte Perdido sortint del refugi de Goriz.
- Monte Perdido des de la Pradera d'Ordesa.
- Alçada mínima: 1.320 metres a la Pradera d'Ordesa.
- Alçada màxima: 3.355 metres al cim del Monte Perdido.
- Desnivell Positiu acumulat:
- 920 metres per pujar a Goriz.
- 1.180 metres sortint de Goriz.
- 2.100 metres sortint des de la Pradera d'Ordesa.
- Distància total:
- 11,7 quilòmetres només pujar a Goriz.
- 21,6 quilòmetres la pujada al cim i la posterior baixada fins a la Pradera d'Ordesa.
- 33,2 quilòmetres la pujada al Monte Perdido des de la Pradera d'Ordesa.
- Ruta per gossos: Sí, tot i que nosaltres no la vam portar, a més la normativa del parc obliga portar-los lligats.
- Ruta circular: No, completament lineal.
- Podeu veure les fotos al meu àlbum de Google Fotos.
Fotos i comentaris.
Algunas fotos son dels meus companys.
Arribem tots amb una rialla d'orella a orella, sobretot Mireia, ja que ha fet realitat el seu somni, i això no té preu.
Preciosa y emotiva descripción de la subida al Monte Perdido. Me ha refrescado la memoria de cuando la hicimos José y yo (Tortu) en 2004.
ResponEliminaHolaaaa, Tortuguitaaaaaa. Me alegro que te haya removido los recuerdos, un abrazo.
Elimina