Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

divendres, 25 de juliol del 2025

Aragüells i Agulla Juncadellla.

 Descripció del recorregut.

El cim de l'Aragüells és el primer cim de la cresta de Cregueña que porta fins al Pic Maldito, també es el més assequible de tots els cims d'aquesta cresta, ja que es pot pujar bastant fàcilment, només s'ha de fer servir les mans de manera puntual. Al seu costat es troba l'Agulla Juncadella, que també és bastant assequible, tot i que s'ha d'anar amb una mica més de cura, sobretot en un parell de pasos, però res que no és pugui superar amb calma i atenció, de fet ja és la segona vegada que la faig, i aquesta en solitari.

La ruta comença al refugi de Pescadores/Coronas, on s'arriba després d'una llarga pista forestal que surt del Plan de Senarta, tancada al trànsit a l'estiu, i amb un bus llançadora, de pagament, que et porta des de Senarta fins al refugi.

Del punt d'inici es segueix el GR-11  direcció a Vallibierna i, pocs minuts després, un corriol a l'esquerre ens marca la pujada a l'Aneto pels Ibons de Coronas, camí que també és el que s'ha de seguir per anar als dos cims d'avui.

Vaig pujant seguint el torrent de Coronas fins a un petit replà on està situat l'ibonet de Coronas. Tot seguit bé una forta pala, que em fa suar de valent, fins a arribar al Primer Ibon de Coronas, encaixonat dins d'un petit circ rocós.

La ruta continua seguint un petit llom que baixa del mateix contrafort del Pic Aragüells fins al punt on es desvia de la ruta a l'Aneto, que segueix a la dreta, mentre jo segueixo recte, per un tram de grans blocs que dificulten la marxa, però quan trobo una gran congesta de neu que puja fins a les proximitats del Coll, la segueixo, ja que em facilita la pujada.

Poc després arribo al Collado Aragüells i giro a l'esquerre per pujar al cim, pujada un xic més tècnica que fins ara, però fàcil de fer, només he de fer servir les mans puntualment. al cim una magnìfica vista cap als sectors del Perdiguero, del Posets,  i del sector Coronas Aneto, a més de tenir el gran Ibon de Cregueña als meus peus.

Després de les fotos de rigor torno al coll i començo a pujar a l'Agulla Juncadella, pujada una mica més distreta que la del cim anterior, amb un parell de punts on he d'anar amb més de compte, però res complicat, amb tranquil·litat es pasen sense problemes.

Torno al Coll però en un punt veig una línia de fitades que baixen directament cap a l'Ibon del Mig de Coronas, i decideixo seguir-la per qué em porta en la direcció ideal. Vaig baixant seguint les fites però em vaig tirant cap a la dreta, a buscar el camí de pujada, una vegada retrobat, més o menys a l'alçada on és el desviament cap a l'Aneto, ja només he de seguir el mateix camí de pujada fins a arribar al punt de sortida, el Refugi de Pescadores/Coronas.

Al cim de l'Aragüells.

Dades tècniques.

Perfil de la ruta, tot i que les dades del desnivell no son reals per un problema al programa.


Imatge de la ruta a l'OpenTopoMaps.


Imatge de la ruta al Google Earth.

  • Punt de sortida: Plan de Senarta, allà tenim una pista forestal, en un estat acceptable, si anem amb cura, que ens apropa fins al Refugi de Pescadores o Coronas, com arribar al Plan de Senarta. A tenir en compte que, els mesos d'estiu, està prohibit pujar en cotxe per la pista forestal, s'ha d'agafar un bus llançadora que surt de Benasque i del Pla de Senarta, horaris bus Vallibierna.
  • Dificultat: Difícil, tot i que no te passos tècnics la catalogo així per ser terreny d'alta muntanya, on he de fer servir les mans puntualment.
  • Material necessari: roba i calçat adequat, casc (opcional), mapa, brúixola i Gps.
  • Track: El podeu baixar del meu Wikiloc.
  • Altura mínima: 1.970 metres al Refugi de Coronas.
  • Altura màxima: 3.048 metres al cim de l'Aragüells.
  • Distància: 10 quilometres.
  • Desnivell: 1.190 metres de desnivell positiu acumulat.
  • Ruta circular: No, completament lineal.
  • Ruta per gossos: Sí, cap problema, tot i que jo no soc partidari de portar als nostres amics peluts a aquest tipus de terreny.


Fotos i comentaris.

Reportatge fotogràfic sota mínims per pèrdua de cámara de fotos baixant de l'Agulla Juncadella. Si voleu veure un reportatge complet ho podeu fer mirant l'entrada del blog de l'altra vegada que gaig pujar a aquests dos cims. Repor antic.

Ibon primer de Coronas.

Deixo la ruta a l'Aneto i agafo cap a l'esquerre en el sentit de la marxa, al fons la cresta de Llosas, per on avui està la meva filla amb un bon amic.


Trobo una gran congesta de neu i l'aprofito per pujar cap al Coll amb més comoditat, tot aquest tram, sense neu, és un pedregal immens. Quan surto al Coll la vista cap a l'Ibon de Cregueña i tot el sector del Perdiguero és meravellosa.

Arribant al cim de l'Aragüells tinc una gran vista cap als Ibons de Coronas i cap a l'Aneto.

Pic Maldito i tota la cresta de Cregueña que porta fins a ell, a l'esquerre es veu, clarament, la Gran Diagonal al Maldito.


Foto de cim mirant cap al Posets i al Perdiguero.

I ara cap a La Maladeta, Maldito, Pico del Medio, Pico Coronas i Aneto.


Baixo de l'Aragüells i pujo a l'Agulla Juncadella. La pujada es un xic més distreta que al cim anterior, amb un parell de punts on hem de assegurar el pas, res important però sí d'anar amb cura. A la foto l'Aragüells pujant a l'Agulla Juncadella.


Des del cim tinc unes vistes molt similars, aquí cap al sector de Coronas-Aneto.

Foto de cim amb el Maldito-Aneto darrere.

Ibon de Cregueña, amb els sectors Posets-Perdiguero al fons.

Per baixar no torno al Coll, baixo un xic i agafo una línia de fitades que baixa directament direcció a l'Ibon del mig de Coronas, (en aquesta baixada és quan vaig perdre la càmera de fotos), abans d'arribar a l'ibon vaig tirant cap a la dreta per enllaçar amb el camí de pujada.

Torno al corriol principal i baixo al primer Ibon de Coronas.

Des d'aquí ja només he de seguir tot el camí de pujada fins al punt de sortida al Refugi de Pescadores, on esperare que baixin la meva filla Alba i Martín.

diumenge, 6 de juliol del 2025

Gallina Pelada en circular Font Freda-Llobateras.

 Descripció del recorregut.

Els plans B sempre són una bona idea, i una pujada hivernal a la Gallina Pelada sempre et permet tenir un molt bon pla B a mà. Teníem que anar al Pirineu, però la predicció de forts vents, ens va fer canviar d'idea, i la vam encertar.

Clàssica pujada hivernal al Cap de la Gallina Pelada, o Cap Llizet fent una circular que, pujant per la Font Freda ens porta cap al refugi d'Ensija, el Cap de la Gallina Pelada, tot el cordal que l'uneix amb la Creu de Ferro i baixa cap a buscar el Torrent de Llobateres, per seguir la baixada per aquest barranc fins a sortir a la carretera, on girem a l'esquerre i en pocs minuts arribem on hem deixat el cotxe de bon matí.



Dades tècniques.

Perfil de la ruta.


Imatge de la ruta al OpenTopoMaps.


Imatge de la ruta al Google Earth.

  • Punt de sortida: Aparcament de la Font Freda, tot i que més aviat depèn de la quantitat de neu que trobem, com arribar.
  • Dificultat: Moderada, més que re per ser una ruta hivernal.
  • Material necessari: Roba d'abrigar, crampons, piolet, raquetes, mapa, brúixola, GPS si en tenim i casc (opcional).
  • Track: El podeu baixar del meu Wikiloc, enllaç a la ruta.
  • Altura mínima: 1.560 metres al punt de sortida de la Font Freda.
  • Altura màxima: 2.327 metres al cim de la Gallina Pelada. Tot i que al Perfils posa 2.511 metres.
  • Desnivell: 904 metres de desnivell positiu acumulat.
  • Distància: 11,16 quilòmetres.
  • Ruta circular: Sí. completament.
  • Ruta per gossos: Sí, cap problema, de fet nosaltres vam portar a la nostra gossa. Recordeu informar-vos de les limitacions cap als nostres peluts amics


Fotos i comentaris.

Tinc poques fotos d'aquest dia, ja que no vaig portar la càmera de fotos, si voleu un repor més gran podeu consultar el reportatge de fa tres anys en aquest enllaç.

Pujant per Font Freda.

Refugi d'Ensija i el Pedraforca al fons.

Foto de cim.

Cim del Cap Llizet o Gallina Pelada. El Pedraforca darrera i la Serra del Cadi al fons.

Barranc de Llobateras.

Tram més tancat del barranc de Llobateras.


La Serra d'Ensija sempre és un molt bon indret per fer una agradable matinal.



Gra de Fajol Gran per la Coma de l'Orri.

 Descripció del recorregut.

Pujada hivernal per la llarga, però preciosa Coma de l'Orri , fins al Gra de Fajol Gran. Una pujada tranquil·la i solitària en comparació amb la ruta normal de pujada des de Vallter 2000 pel Refugi d'Ulldeter i el Coll de la Marrana.

Es la segona vegada que la faig, aquesta serà pujar i baixar per la Coma de l'Orri, l'anterior va ser una ruta circular pujant per la Coma de l'Orri i baixant pel Coll de la Marrana i el Camí Vell Satcases-Vallter.

La pujada és tècnicament fàcil, només tenir en compte el desnivell positiu acumulat, ja que la sortida des del Pla de la Molina és llarga però de molt bon fer. Un cop al Coll de l'Orri s'ha de girar a la dreta i fer la feixuga pala que ens porta fins al cim.

La tornada la faré pel mateix camí de pujada, si algú vol fer-la circular, s'ha de baixar cap al Coll de la Marrana, ben visible des del cim, per allà seguir les marques del GR-11 per on tornarem al Pla de la Molina.

Si voleu donar un cop d'ull al repor d'aquella pujada ho pot fer aquí: Gra de Fajol


Dades tècniques.

Imatge de la ruta al OpenTopoMaps.

Perfil de la ruta, el track al meu wikiloc.


Imatge al GoogleEarth.

  • Punt de sortida: Pla de la Molina, a la carretera Setcases-Vallter 2000. Com arribar.
  • Dificultat: Moderada, més que res pel desnivell, ja que no té passos tècnics.
  • Material necessari: roba d'abrigar adient per l'època de l'any, crampons, piolet, raquetes de neu, casc (opcional), mapa, brúixola i gps si en tenim.
  • Track: El podeu baixar d'aquest enllaç al Wikiloc.
  • Altura mínima: 1.565 metres al punt de sortida.
  • Altura màxima: 2.714 metres al cim del Gra de Fajol.
  • Desnivell: 1.198 metres de desnivell positiu acumulat.
  • Distància: 11'2 quilòmetres. 
  • Ruta circular: No, completament lineal.
  • Ruta per gossos: Sí, cap problema, només he d'informar-nos degudament de les limitacions de l'espai natural per on transita el recorregut.


Fotos i comentaris.


Sortim del Pla de la Molina pel camí vell de Setcases-Vallter.


Aviat arribem al desviament, a l'esquerra, que agafa la Coma de l'Orri.

La nevada de fa dos dies ha deixat el bosc espectacular.

La preciosa Coma de l'Orri 😍.
................

Una bonica estampa hivernal.

Dos esquiadors que ens han avançat.

Part alta de la Coma de l'Orri.

Ja treu el nas la punta del Gra de Fajol Gran.

Coll de l'Orri, amb el Bastiments al fons.

Fa vent i s'està eixancant boira, no parem, seguim al cim sense parar.
..........................

Mirant cap als Agols Podrits, amb els Pics de la Vaca al fons, i el de l'Infern ja tapat pels núvols.

No arribem a temps al cim, la boira ens guanya la partida.

Gra de Fajol Gran.

Boira, fred i vent, pero el bon humor sempre present.

Mirant cap a Vallter 2.000.

La vall per on hem pujat.

Dos fotos i marxem, fa un fred que pela.

Bastiments, Freser e Infern.

Cap als cims que ens separen del Santuari de Nuria.

Una mica més avall millora la visibilitat.

Coll de l'Orri, tornem pel mateix lloc de la pujada.

A la pujada encara hem vist alguna persona, pero la baixada es tota per nosaltres. 😍

El dia es va tapan, pero podem anar baixant sense complicacions.

Un Isard solitari.

Al final ens acaba nevant, poc però nevant.

Pla de la Molina, inici i final de la ruta d'avui.

Tranquil·la, diferent, i solitària sortida a un dels cims mès visitats d'aquestes contrades.