Descripció del recorregut.
El Pic Tebarray o Tebarrai és un estètic cim de 2.886 metres d'altitud situat al bell mig de les conques lacustres de Bachimaña i Piedrafita, a més des del seu cim podem gaudir d'una vista privilegiada cap als cims de 3.000 metres dels sectors de Balaitous, Infiernos-Garmo Negro, i els més llunyans de Vignemale i Ordesa-Monte Perdido.
Té dues rutes normals de Pujada, pel refugi de Respomuso i des del Balneari de Panticosa, a més últimament és fa servir la ruta, més solitaria i poc marcada, del barranc de Pondiellos des de Sallent de Gallego.
Jo faré la segona, la que surt del Balneari de Panticosa, però no la faré lineal, o sigui pujar i baixar pel mateix camí, sinó que buscaré una variant, més solitaria i feixuga, que em porti cap al Barranc de Pondiellos per remuntar a buscar els Ibons i collada de Pondiellos, per tornar al Balneari des d'aquesta collada.
Surto de nit del Balneari, com tinc poca informació del tram que va des del cim als Ibons de Pondiellos prefereixo anar amb temps. Tota la pujada per aquest tram no té cap secret més que seguir el marcat camí senyalitzat com a GR-11 que va del Refugi Casa de Piedra al del Respomuso passant pel refugi dels Ibones de Bachimaña, els mateixos Ibons de Bachimala, el trencall cap als Ibones Azules, Coll dels Infiernos i Collada de Tebarray, on deixo el GR-11 per encarar l'última pala que em porta fins al cim del Pic Tebarray.
Al cim l'espectacle visual és meravellós, començant pels Infiernos, que els tenim a tocar, Pondiellos, Garmo Negro, Algas, Argualas, Midi d'Ossau, Frondiellas, Balaitous, Llena Cantal, Gran Facha, Vignemale, Gavarnie-Ordesa per anomenar només els més importants.
La baixada la faig pel vessant contrari que he pujat, anant a buscar el Barranc de Tebarray i seguint-lo, amb alguna fitada aïllada, fins a trobar un punt on creuar-lo. Una vegada creuat he de continuar fent una diagonal a l'esquerra, per un corriol desdibuixat, fins al punt on veig, clarament, el salt d'aigua de Pondiellos. A l'esquerre d'aquest salt d'aigua es veu una marcada canal, que es per on he d'entrar a la conca lacustre de Pondiellos, a part que no hi ha camí, però la direcció es evident, és la pujada més feixuga del dia i em fa esbufegar amb força.
Una vegada superada la canal encara he d'anar per terreny inospit i feixuc fins a trobar el primer Ibon de Pondiellos, per després seguir pel pedregar que envolta els estanys, sense camí però ben fitat i tenint sempre al davant el coll de Pondiellos, que és el següent punt de referència de la ruta.
Al coll i ja per terreny conegut, faig un petit descans i menjo alguna cosa, he volgut passar tota la part desconeguda abans de parar a recuperar forces. Ara ja, amb la tranquil·litat que dona haver passat el tram més dolent una bona parada és reconfortant.
Després del descans ja només em queda la llarguíssima baixada des del coll fins al Balneari seguint el marcat camí que baixa per aquest vessant, ja que forma part de la ruta normal de pujada als Infiernos i, des de la meitat de la baixada, al Garmo Negro i Argualas.
Una vegada al Balneari guardo trastos, em canvio de roba i vaig a complir amb la tradició de fer una bona cervesa a la terrassa del Refugi Casa de Piedra, donant per acabada una sortida que m'ha deixat una extraordinària sensació al cos i la ment.
Ibon i cim de Tebarray.
Dades tècniques.
- Punt de sortida: Balneari de Panticosa, com arribar-hi.
- Dificultat: Difícil, per la distància, el desnivell i el terreny sense camí que hi trobarem.
- Material necessari: No hi ha passos tècnics, per tant, amb un bon calçat, una mica de roba per abrigar i els clàssics que no poden faltar a la motxilla: GPS, brúixola i mapa en tenim prou.
- Track: el podeu baixar d'aquest enllaç al meu Wikiloc.
- Altura màxima: 2.886 metres al cim del Pic Tebarray.
- Altura mínima: 1.630 metres al Balneari de Panticosa.
- Desnivell: 1.670 metres de desnivell positiu acumulat.
- Distància: 17'4 quilòmetres.
- Ruta circular: Sí, completament circular.
- Ruta per gossos: Sí, tot i que jo ja no porto al meu pelut amic per aquestes rutes tan llargues i amb força desnivell per culpa de la seva edat.
Fotos i comentaris.
Surto de nit, el dia es llarg però la ruta també, i no tinc clar un tram d'aquesta, així que toca matinar per precaució, poc després de sortir faig una foto nocturna a la cascada del Pino, al Barranc del riu Caldarés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada