Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dimarts, 17 d’agost de 2021

Gran Facha, circular pujant pel Coll de Mercadau i de la Facha, baixant pel Coll Sud.

 Descripció del recorregut.


Segon dia, i 'ultim, d'estada al Refugi dels Ibones de Bachimaña, aquesta vegada anirem a fer un 3000 solitari, que queda fora dels dos sectors, Garmo Negro-Inferns i Balaitous-Frondiellas, que hi ha per aquestes contrades, estic parlant del cim del Gran Facha o Cúspide de Bachimaña. Es tracta d'un cim fronterer que, tot i la seva esvelta i feréstec aparença, es tècnicament assequible de pujar, amb grimpades de Grau II com a màxim, tant pujant pel Col de La Fache o pel Coll Sud.

La seva ruta normal pel vessant aragonès es des de l'embassament de La Sarra passant pel Refugi de Respomuso, i pel vessant francès des del Refugi Wallon, tancat aquest any per reformes, totes dues rutes conflueixen al Col de La Fache, del col al cim una llarga grimpada de II grau màxim. Últimament s'ha posat de moda pujar pel Coll Sud, venint del Refugi dels Ibones de Bachimaña, una ruta que jo no recomano fer-la de pujada, ja què la pujada des de l'Ibon de Pecico al Coll Sud es fa per una pedrera molt feixuga de fer, a més la pujada final al Coll és per una canal molt dreta, on avançar és molt penós. Aquesta ruta jo la faria sempre de baixada, de fet és el que vam fer nosaltres dos. 

El Gran Facha és un cim que ja vaig pujar, en condicions primaverals, per la seva ruta del Refugi de Respomuso fa molts anys.

Aquesta vegada canviarem quasi per complet el recorregut de l'altra vegada, anirem per la ruta del Coll Sud, però amb una important variació per fer-lo de baixada. Així que sortirem del Refugi dels Ibones de Bachimaña i seguirem el GR que va al Coll de Mercadau i després baixa al Refugi Wallon, un cop al Coll perdrem uns 150 metres d'alçada, sempre seguint el GR, per deixar-lo cap als 2.380 metres aprox, per un corriol bastant ben fitat però molt poc marcat, que s'endinsa per una petita vall penjada i passa al costat de l'Ibon superior de la Fache i, després de creuar un gran mar de blocs, va a trobar el camí que puja del Refugi Wallon al Col de la Fache, camí que seguirem fins al coll, fent aquest recorregut li hem donat la volta al Gran Facha per encarar la pujada per la seva ruta normal.

Al Col de la Fache fem una parada per recuperar forçes i preparar-nos (casc), per començar la llarga i distreta grimpada, de II grau, fins al cim del Gran Facha.

Un cop al cim fem les fotos de rigor, poques per que hi ha un núvol instal·lat allà i no ens deixar gaudir quasi de vistes, descansem una mica i comencem a baixar per l'ampla aresta que porta al Coll Sud, aquesta baixada també és de II grau, però més curta que la de l'altre vessant, de fet, només trobem 2/3 punts on hem d'anar amb cura, la resta es una forta baixada però sense complicacions.

Al Coll Sud trobem una canal, amb un fort desnivell, per la que hem de baixar amb molta cura, una relliscada no pot ser bona, a més que sempre pot pujar gent per aquí (no ho recomano) i podem tirar rocs, cosa que pot ser perillosa si puja algú. Un cop superada aquesta canal ens deixa a una immensa pedrera, de roca més fina, per la que hem de baixar fins a arribar a l'Ibon Gran de Pecico.

Aquí fem la parada oficial per recuperar forces i descansar, ens ho hem guanyat, ha sigut una baixada feixuga, amb molta tensió, però que no té dificultats tècniques, només la pròpia tensió pel terreny trencat i pedregòs per on hem passat.

Un cop descansats seguim ruta passant per l'Estany petit de Pecico i enllaçant amb la ruta de pujada a la sortida d'aigües d'aquest estany, tancant així el cercle on hem aconseguit una bonica circular per pujar/baixar de l'estètic cim del Gran Facha. Ara ja, per terreny fàcil i conegut de la pujada, només hem de seguir aquest fressat camí fins a tornar al punt de sortida de la ruta d'avui, el Refugi dels Ibones de Bachimaña.

Al refugi descansem, ens hidratem, recollim els trastos d'haver passat aquí el cap de setmana i seguim la baixada cap al Balneari de Panticosa, on arribem cansats, però molt satisfets, per la més que interessant ruta d'avui, i pel magnífic cap de setmana que hem passat.


Gran Facha i el seu Coll Sur des de la sortida d'aigües de l'ibon inferior de Pecico. Punt on es desvien els dos camins que farem servir per pujar-lo, anirem per la dreta, al Coll de Mercadau i Col de la Fache i tornarem per aquí, pel Coll Sur i els Ibons de Pecico.

Dades tècniques.


Perfil del recorregut.


Imatge de la ruta al Open Topo Maps.


Imatge de la ruta al Google Earth, el track al meu Wikiloc.

  • Punt de sortida: Refugi de los Ibones de Bachimaña, on s'arriba des del Balneari de Panticosa després de 1,30/1,45 hores de caminada. Com arribar al Balneari de Panticosa.
  • Dificultat: Difìcil, terreny dur, amb contínues grimpades a la pujada i baixada del cim, la canal de baixada del coll sud per terreny molt inestable.
  • Material necessari: un bon calçat i peça de roba d'abrigar, casc indispensable per la possibilitat de caiguda de pedres, tant a la pujada pel Coll de la Fache, com a la baixada al Coll Sud. GPS, brúixola i mapa indispensables.
  • Track: El podeu baixar del meu Wikiloc.
  • Track: només de pujada fins al Refugi dels Ibones de Bachimaña.
  • Alçada mínima: 2.169 metres al creuar l'Ibon petit de Bachimaña.
  • Alçada màxima: 3.005 metres al cim del Gran Facha, tot i que al GPS marcava 2.997 metres.
  • Distància: 15 quilòmetres.
  • Desnivell positiu acumulat: 1.202 metres.
  • Si es vol pujar des del Balneari de Panticosa a les dades de distància i desnivell s'han d'afegir les de pujada fins al refugi de Bachimaña. Per tant s'hauria d'afegir uns 7,5 quilòmetres i uns 550 metres de desnivell. La ruta quedaria, aproximadament, 22,5 quilòmetres i 1.750 metres de desnivell positiu acumulat.
  • Ruta circular: No, només parcialment.
  • Ruta per gossos: No, no és una ruta adient pels nostres peluts amics.
  • Podeu veure les fotos al meu àlbum de Google Fotos.


Fotos i comentaris. 

(Alguna foto es del móvil d'Alba).

Primeres llums del dia tot sortint del Refugi dels Ibones de Bachimaña.

Refugi e ibon petit de Bachimaña.

Enxampat a l'hora de l'esmorzar.

Anem  donant la volta a l'Ibon Gran de Bachimaña.


Hem d'anar fins a la seva cua, creuar el torrent que baixa dels Ibones Azules i agafar el GR que va al Port de Mercadau.

Creuem el torrent.

I agafem el GR al Port de Mercadau. Al darrere, magnifics, Els Infiernos.

Ibon Gran de Bachimaña. amb els cims del Serrato i Peña Xuans.

Cap al vessant dels Ibons de Bramatuero, veiem per primer cop, i únic, el massis del Vignemale.

El Gr supera diferents graonades d'una manera molt suau, finalment, i abans de la pujada final, baixa a trobar el Torrent dels Ibons de Pecico.

Ibon petit de Pecico, al fons el nostre objectiu, el Gran Facha. Es veu la pedrera que baixa del Coll Sud, per aquí tornarem, però ara seguim el GR al Port de Mercadau.

On arribem molt rapid, seguin una suau pujada.

Vessant aragonés.

Vessant francès. Ara toca baixar, seguin el GR, uns 150 metres de desnivell, a l'alçada de l'esperó rocós del fons, deixarem el GR per agafar un corriol, poc marcat, però ben fitat, per on enllaçarem amb el camí que puja del Refugi Wallon al Col de la Fache.

Al fons el Refugi Wallon, aquÍ deixem el GR.

Ara s'ha de superar el petit collet que tenim al davant.

I entrem a una petita vall penjada.

Que pasa pel mig dels Ibons de La Fache.

Per entrar a un immens caos de blocs. Al fons es veu l'esperó rocós que s'ha de superar per entrar a aquesta petita vall penjada.

Fins a enllaçar amb el camí que puja del Refugi Wallon.

Coll de la Fache.

Vessant aragonès, Destaca l'Ibon de Respomuso al mig, amb les estivacions del Balaitous a la dreta i el sector Punta Zarra-Gaurier-Llena Cantal a l'esquerra. Aquí fem una primera parada, per recuperar una mica, l'últim tram de blocs s'ha fet dur, i ara ens queda una bona grimpada fins al cim.

Som-hi !!!. Creta molt llarga però fàcil.


Que ens va deixant bucòliques imatges mentre pugem.

Tram més engorros.

Així em veu l'Alba.

I així la veig jo.

Ultima pared abans del cim.


Ja el tenim a tocar.

Gran Facha.

Foto de cim. Sense vistes, hi ha un núvol instal·lat al cim i no veiem quasi res. En fi, jo ja havia estat aquí, Alba no, si vol veuré les magnifíques vistes que té aquest cim haurà de tornar-hi. 

No estem gaire al cim, amb el núvol fa fresqueta, així que comencem a baixar, primer hem d'anar a la punta del fons, amb una fitada que és veu clarament.

El primer obstacle potser és el més "difícil", tot i que la roca és bona, i és passa molt bé.

Alba s'ha esperat que passes jo, ara li toca a ella.

Per sota el núvol la visibilitat es bona, aquí es veu l'Ibon Gran de Pecico.

Arribant a la punta amb la fitada abans esmentada.

I la baixada al Coll Sur.

En general és una baixada tècnicament fàcil, amb algun punt de grau II, com el de la foto, indrets on has d'assegurar on poses mans i peus però, si és va amb cura, es fa bé.

Alba m'enganxa amb una bona foto.

Superat el tram més difícil entrem a una pedrera, amb el Coll Sud a la vista.

Coll sud, amb els Infiernos i el sector del Garmo Negro al fons.

Una petita gelera tapa l'entrada natural a la canal de baixada, s'ha d'anar fins al final per evitar-la.

Aixo és el que es veu des del inici de la canal, destaca l'Ibon Gran de Bachimaña.

Per aquí hem baixat.

La gelera ens fa anar a buscar la paret de roca de la dreta, allà, el mateix desgel fa que la roca estigui humida, són pocs metres, però s'han de fer amb molta cura.

Ja hem superat el tram humit i ens endinsem a la canal, al fons una parella puja per aquí, una pujada feixuga, feixuga, per res recomanable.

Ja els hem superat, també eren al refugi anit, vam sopar a la mateixa taula.

Superada la canal ens queda una pedregosa baixada fins al Estany de Pecico.

Estany de Pecico, fem la parada oficial, amb un sol esmorteït que fa l'aturada molt agradable, a més, aprofitem per fer-nos la foto amb la samarreta de 3000_del_pirineu, a dalt, amb la boira, no ho hem fet.

Desprès de recuperar forces seguim ruta.

Estany petit de Pecico, al fons es veu l'enllaç amb el GR.

Ens acomiadem del Gran Facha, una muntanya molt bonica de fer.

Bé, no passa res si ens acomiadem dues vegades, aquesta des de l'enllaç amb el GR.

Aquest matí esmorzant, i ara dinant, que pensaran en veure'ns ¿?.

Baixada molt comoda pel GR, amb els Inferns sempre al davant.

Contrasts de llum i color arribant a l'Ibon Gran de Bachimaña.

A punt d'enllaçar amb el GR que bé de Repomuso i del Coll dels Inferns, ruta normal per pujar-los, o baixar-los, com vam fer nosaltres fa dos anys.

Un indret que era ple de marmotas.

Ja hem enllaçat amb el GR principal.

Refugi dels Ibones de Bachimaña, fi de ruta. Ara a recollir els trastos d'haver passat aquí el cap de setmana, descansar una mica, i cap a baix.

Balneari de Panticosa, punt final de dos dies d'alta muntanya.

Com sempre, passar algun dia a muntanya amb la meva filla és un autèntic goig per a mi, i si surten els plans bé, encara millor, tot i que el temps no ens ha acompanyat del tot hem pogut gaudir de dos dies plegats fent el que més ens agrada, trepitjar blocs, blocs i més blocs, o sigui, tal com diu l'encapçalament del bloc, anar de roca en roca.

2 comentaris:

  1. Quina ruta més guapa Miguel! Jo no vaig saber veure la circular i em sembla molt interessant per veure els dos vessants i com no, fer la volta a aquest cim tan punxagut fora de la ruta habitual per respomuso.
    Haureu gaudit molt amb hores per trams elevats i aèris en una ruta plegada d'estanys que ho té tot.

    Enhorabona muntanyencs!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si Carles, es una ruta brutal, molt distreta i amb molt d'ambient d'alta muntanya.
      salu2

      Elimina