Contenido del bloc.
dissabte, 23 de febrer del 2008
Pic de l'Estanyo
dimecres, 2 de gener del 2008
Cap de setmana als Ports

Indret mes complicat: del pas del Romeret.

Ultim lloc amb escales per ajudarte.

Les Moletes d'Arany.

Be si voleu veure mes fotos visiteu aquest enllaç, espero que us agradin.
http://picasaweb.google.es/Capita.Tro/ElParrisalRefugioFontFerreraMoletasDeAranyElParrisalDosDias
divendres, 30 de novembre del 2007
Impresions ……….d’una primera escalada.
La veritat es que com que al final nomes vam ser vuit persones les que es van presentar al curset, vam poder gaudir bastant de la paret i fer bastants pujadetes.
El indret escollit per fer el curset va ser El Jardinet a Collbató, http://sara.blokeros.com/Compes/?p=80 amb tres vias de IV- una de V- y dues de 6ª per els més valents o pels “profes” que donaven el curset.
Jo vaig pujar dues vegades les vies de IV- (la primera molt nervios i acollonit) però després vaig anar agafant confiança i fer-les bastant bé segons amb va semblar a mi, després vaig pujar la via de V- que la veritat crec que era mes fàcil per acabar fen un intent a una via de 6ª…………...jejeje……………valent i una mica esbojarrat que estava……..no puc queixar-me per que vaig quedar-me a escassos tres metres de la reunió, però la veritat es que la sensació es que allò ja eren paraules majors per un passerell com jo.
Bé,per ser la primera escalada no va estar gens malament, segueixo pensant que no es lo meu però vist que ho he passat molt bé, a mi tampoc m’hi importaria repetir-ho un altre vegada.
diumenge, 4 de novembre del 2007
Gran Facha
Vem pujar al cim del Gran Facha per la seva ruta normal resseguin el barranc de Campoplano fins als llacs de la Facha i el coll del mateix nom, d’aquí comença la llarga trepada fins al cim, mes de tres-cents metres de desnivell en els que tens que fe servir las mans contínuament. una vegada al cim el panorama es espectacular, domines tot el Pirineu central, del Midi d'Ossau fins als cims d'Ordesa passant per el Balaitus, Inferns o Vignemale, per no parlar dels cims mes allunyats els quals es difícil de identificar.
Per baixar vam estriar una ruta (sense camí marcat) que baixa directament a una petita vall lateral, molt agresta i solitària, que va fer que la excursió tingues el seu punt d'aventura que li va donar un aire diferent.
De fet la ruta ens la vam inventar, per que el lloc per on volíem baixar esta una mica a la dreta del cim però ens va semblar que era mijor pel altre lloc, vam baixar bastant ve però segurament la primera intenció era la bona pues un grup que va baixar per alla al mateix temps que nosaltres va arribar a baix bastant abans.
La veritat es que es un dels cims que mes m’agradat i de segur que potser algun dia hi tornaré.
Aquí deixo unes fotos per que gaudiu del paisatge.
El Gran Facha al fons i a la dreta. La dura pujada fins al coll fa que suem tot i la falta de sol a primera hora.
Foto de grup dalt del cim.
Jo al cim, amb els Inferns al darrere. El lloc per on vam baixar, com es diu habitualment.........!a buscarse la vida!.
Els llacs sense nom, punt clau al itinerari de baixada, d’aquí es te que girar a la dreta a buscar la sortida d'aquesta petita però molt maca vall.
I per acabar un altre imatge dels colors de la tardor.
diumenge, 21 d’octubre del 2007
Las Forquetas
Els nens es van comportar de meravella, vam pujar fins al ibon i desprès fins al coll d'Eriste sense parades i a un bon ritme, a partir de aquí la cosa es va complicar un xic ja que havíem de pujar fins al cim per una cresta fàcil teòricament però que amb la mica de gel que hi havia i lo poc acostumats que estan els nens a progressar per aquest terreny es va fer una mica lent, però poc a poc vam superar tots els petits entrebancs i vam poder fer cim.
I finalment sense gaires problemes vam poder fer els dos cims, es podia veure un paisatge espectacular, de l'Aneto fins al Posets, Monte Perdido i Vignemale, realment es un dels cims amb mijor panorama que hi pujat, també hi va contribuir el dia fantàstic que ens va fer, amb una nitidesa espectacular.
L'Aneto, vist per la part de Coronas .
I ara el Monte Perdido i el Vignemale.
dimarts, 9 d’octubre del 2007
Volta a Montserrat amb btt.
Es una ruta preciosa, començàvem a la Puda i anàvem pel camí que voreja el Llobregat fins a Monistrol, aquest es un tram molt entretingut i bonic pel fet de anar sempre al costat del riu, a Monistrol va començar la part mes dura fins a arribar a Marganell, es pasa per uns indrets realment molt macos i amb unes vistes espectaculars de la muntanya de Montserrat però també es el tram mes dur de tot el recorregut fins a arribar a una urbaniçacio a tocar del poble de Marganell.
Aquí es passa per una pista asfaltada fins al altre canto de Marganell de on s'agafa una llarga pista forestal per la que puja’n suaument arribes a Santa Cecilia, a meitat de recorregut, indret a on vam esmorçar al refugi que hi havia.
Desprès de esmorçar be per mi el tros mes fotut de la sortida, els sis Km. de carretera fins a Can Massana, a mes que no m'agrada anar per carretera s'afegeix el fet que durant uns minuts va fer-me molt de mal el estomac i no podia quasi ni pedalejar, per sort va passar ràpidament i vaig pogué continuar sense problemes.
Una vegada a Can Massana la part mes difícil de la ruta ja esta feta, no mes queda baixar fins al Bruc, per un camí molt maco, desprès agafar la pista que ens porta fins a la Vinya Nova, lloc a on si es necessari es pot tornar a menjar o beure alguna cosa i continua baixan fins a Collbato.
Aquí tenim dues opcions, una baixar per una triatlera molt tècnica i la segona anar fins a Esparraguera i baixar per la pista que porta a Can Sedo, aquesta ultima es la que vam fer nosaltres, mes que res per que la primera opció es mijor fer-la amb bones condicions físiques ja que es una baixada molt tecnica i la veritat es que el cansament ja es començava a notar entre nosaltres.
Finalment un altre tram de baixada per pista asfaltada fins arribar al punt de sortida de la ruta.
El temps que vem trigar a fer la volta va ser de 5 hores i mitja, contant las parades a esmorçar i a fer les fotos.... ah i les averies tècniques, que també en vam tindre un parell.
Al inici de la ruta, Montserrat estava mig emboirada
La hora del bocata al refugi de Santa Cecilia
La típica averia tècnica.
Una imatge del tram de pujada fins a Santa Cecilia.
dilluns, 1 d’octubre del 2007
Les Vacances, capitol 3
El inici del coll de Tentes fins al refugi de Serradets es bastant entretingut i hi arribes ràpidament, del refugi ja es veu clarament la Brecha i es un lloc on el paisatge que ens envolta es majestuós.
La pujada a la Brecha per la seva glacera, be lo poc que queda, es molt bonica i si u fas de bon mati molt tranqui-la per que hi ha poca gent, tot lo contrari si hi puges a migdia pues es converteix amb una cosa semblant a unes rambles, de totes formes es un indret absolutament recomanable de visitar.
Una vegada a dalt el paisatge es fantàstic, el paisatge..... les grans parets de pedra.... estàs a tocar de els cims mes propers, el Casco, la Torre, el Taillon, etc.......es un lloc, sense dubtes, que no pot faltar a qualsevol "curriculum muntanyer".
I pel costat espanyol ja nomes queda la pala final fins al cim del Taillon, hi tens un panorama circular espectacular, llàstima del vent que sens va girar i no varem poder gaudi degudament del moment.
Desprès vam tornar fins al refugi, un merescut bocata admirant la Brecha, i cap al cotxe contents i satisfets, sobre tot les meves filles pues es un lloc que estaven desitja’n de visitar, desprès de escoltar totes les histories sobre la Brecha i el cavaller Rolando.
Be desprès de aquesta sortida vam fer mes coses però la finalitat principal de les vacances ja estava conquerida i la veritat es que ens va deixar un molt bon regust.
La Brecha desde el refugi de Serradets.
La glacera de la Brecha.

El cim del Taillon, arreçerats del vent.
Tornant cap a la Brecha, contentas i satisfetas.