Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dimarts, 25 de juliol del 2023

Un Posets en família.

 Descripció del recorregut.

Tornem al Posets, i ja van uns quants cops, tot i que ara feia anys que no i pujavem, però aquesta vegada ho fem per acompanyar al meu cunyat Javi, que va venir amb mi la primera vegada que hi vaig pujar, pel vessant de Biados, però es va quedar a pocs metres del cim, no es va atrevir a pasear la petita cresta que uneix el cim principal de la punta nord.

Va ser ell mateix el que m'ho va proposar, i jo, com per anar a la muntanya no tinc mai un no 😂, m'hi vaig apuntar al moment. A més, es van apuntar les meves dues filles, Alba ja l'havia pujat, però Mireia no, per tant també seria la seva primera vegada, i també, com no podia ser d'altra manera, va voler venir el meu bon amic Josan, que tampoc l'havia pujat, així que, seria una primera vegada per a tres dels cinc integrants del grup i, com dic al títol, seria un Posets en família.

La ruta seria la normal de la Canal Fonda, la més popular, però a la vegada la més fàcil per a gent, com és el meu cunyat, poc habituada a l'alta muntanya. Pujarem a dormir al Refugi Àngel Orus, amb la diferència de que ells 4 ho farien abans que jo, ja qué a mi em tocava treballar, i aniré més tard tot sol.

Es comença a caminar al pàrquing de la cascada d'Espiagantosa (a l'estiu s'ha de pujar amb un autobús que surt del poble d'Eriste) i es segueix el marcat camí que puja, seguint el torrent de l'Aigueta d'Eriste fins al Refugi Àngel Orus, on passem la nit.

Al matí, sortim ben aviat, perquè les previsions de la meteo no son bones, ja que donen tempestes, i fortes, a migdia. Anem seguint el GR 11.2 fins a prop de l'Ibon de la Llardenata, on el deixem per encarar l'entrada a la Canal Fonda, on ens hem de posar els crampons, perquè queda bastanta neu. Arribem al coll del Diente de Llardana, que el deixem a l'esquerre i anem a la dreta per començar a pujar la pala que ens deixa a la cresta final, que tot i que és fàcil, anem a poc a poc pels dubtes de algún dels meus companys.

Amb tranquil·litat i paciència la superem i arribem al cim on, tot i que el dia ja està tapat, gaudim d'uns bons moments amb la satisfacció de la feina feta, i l'alegria dels tres integrants del grup que hi pujaven per primera vegada.

Fotos de rigor i sortim per cames ajudeu-me, doncs la meteo ja comença a ser força preocupant. Passem pel coll del Diente de Llardana i baixem a tota pastilla per la nevada Canal Fonda fins al punt on ens hem de treure els crampons, i és aquí on ens comença a ploure, i de quina manera, així s'acaben les fotos i toca ajupir el cap i intentar arribar l'abans possible al refugi, on arribem completament xops. Per sort, en previsió de què ens passes això hem portat una roba de recanvi, així que ens aixuguem i canviem de roba, descansem, mengem i esperem que pari de ploure.

Quan ho fa sortim cap al pàrquing on  arribem contents i satisfets per haver passat un gran dia de muntanya, ple de rialles i de bons moments compartits entre tots cinc.



Dades tècniques.

Imatge de la ruta al OpenTopoMaps.

Imatge al Google Earth.


Perfil de la ruta, el track al meu Wikiloc.

  • Punt de sortida: Aparcament de la Cascada d'Espigantosa, al final de la pista que puja d'Eriste. S'ha de tenir en compte que aquest aparcament és tancat els mesos de máxima afluència, i es puja amb un autobús que surt del poble d'Eriste. Com arribar fins a l'aparcament.
  • Dificultat: Moderada, tot i ser un 3000 no te passos complicats per aquesta ruta, inclòs en bona forma física es pot fer d'una tirada des de l'aparcament, tot i que nosaltres vam fer nit al refugi, només tenir en compte porta el material adequat si hi trobem neu.
  • Material necessari:  si es fa amb neu els crampons, piolet, casc (opcional) són necessaris, si no tenim el blanc element amb un bon calçat i alguna peça de roba per abrigar en podem tenir bastant, això sí, mapa, brúixola i GPS no poden faltar.
  • Track: el podeu descarregar del meu Wikiloc.
  • ATENCIÓ: El track està gravat des del pàrquing fins al cim, però nosaltres vam fer nit al refugi Àngel Orus.
  • Alçada mínima: 1.516 metres al pàrquing d'Espigantosa.
  • Alçada màxima: 3.368 metres al cim del Posets.
  • Desnivell positiu acumulat: 1.718 metres.
  • Distància total: 16,7 quilòmetres del pàrquing al cim, només recordar que es pot fer nit al refugi.
  • Ruta circular: No, completament lineal.
  • Ruta per gossos: Sí, es un cim on podem portar-los, no té passos dolents per a ells, només recordar que som a un Parc Natural, per tant, s'han de respectar les normes del parc sobre els nostres peluts amics.
  • Podeu veure les fotos al meu àlbum de Google Fotos.


Fotos i comentaris.

Les meves dues filles mentre puja'n al refugi, un parell d'hores abans que hi pugi jo.

El primer grup arribant al refugi.

Cascada d'Espigantosa dues hores més trad, que és quan començo jo a caminar.

Aigueta d'Eriste.

Bonic camí de pujada al refugi.

Les pluges dels últims dies fan que els torrents baixin plens.

Arribant al refugi Àngel Orus.

Així em veuen ells.

I així em donen la benvinguda.

I el premi !!!!!.

Gaudim d'una bonica vesprada.

Preparant els trastos de bon matí.

Mirant cap a la Vall dels Ibons, el sector del Bardamina-Paúl, i el pas natural cap a la Vall d'Estós.

Poc després de començar a caminar ja veiem on es trova l'entrada de la Canal Fonda.

Reagrupament.

Ja arriba la primavera.

Camí clar i ben senyalitzat.

A poc a poc ens anem apropant a l'entrada de la Canal Fonda.

Les tempestes dels últims dies fan que els torrents vagin plens.

Arribant al desviament, al fons Les Forquetes.

Ja i som, la Canal Fonda.

Ens posem els crampons i amunt !!!!.

Al fons la cresta que porta al Posets.

La pujada amb neu es fa més soportable.

Sembla que la meteo, tal com era previst, comença a espatllar-se, a veure si tenim sort i aguanta......

Mireia progressant, al seu darrere la boira comença a deixar-se veure.

Collado del Diente, amb l'espectacular Diente de Llardana.

No parem, comencem a veure masses nuvolades, això va ràpid.

La pala a superar per sortir a la cresta somital.

L'imponent Diente de Llardana.

Crec que avui de poques vistes gaudirem.

Cap a l'oest tenim una mica més de sort, Diente de Llardana, Forau de la Neu, Forquetas i part de la cresta Espadas al Posets.

Ja som a la cresta, fàcil i ample.

Alba esperant a la seva germana.

Que aquí esta.

Últims metres.

Josan ja a arribat.

Aquí arriba la resta del grup.

Aquí la Mireia, al seu pas, però sempre amb una rialla a la cara.

La cresta que puja de la part de Viados, per on vaig pujar fa............buffffff.......molts anys 😂.

Foto al cim amb les meves filles.

I afegim al cunyat.

Per acabar fent la foto de grup afegint a "l'agregat" 😂😂

Es hora de marxar.

El Javi buscant els passos amb menys exposició, ell i els trams amb pati no són amics.

I darrere les dues germanes, que s'ho estan passant d'alló més bé. 

La pala que ens deixa la Collado del Diente.

Mireia, amb el Posets ben tapat.

Collado del Diente, petita parada.

Alba i el Diente de Llardana, el volia pujar però el dia s'està complicant, i no ès recomanable fer-ho amb aquestes condicions. Ha de tornar-hi perquè és l'únic 3000 que li falta del sector Posets.

Canal Fonda.

Tot i que ja sabem que ens mullarem el bon humor no falta.

Un parell de videos de la remullada que vam tenir 😇😇


Arribant al refugi (foto de la tarda anterior).

Al refugi ens eixuguem,  posem roba neta, esperem que pari de ploure i sortim.

Baixem ràpid, no es clar que aguanti sense ploure molt de temps.

Bucòliques imatges que ens deixa la pluja i el núvols.

Si ahir els torrents baixaven amb alegria, avui, després de la forta tempesta que hem tingut, ho fan plens de vida.

Poc abans d'arribar al pàrquing torna a ploure, ens aixopluguem com podem per canviar-nos i marxem a gaudir d'un merescut premi, que ens ho hem guanyat. Donant per tancada una sortida de muntanya plena rialles i bon humor, així fa goig fer muntanya.