Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dissabte, 23 de gener del 2021

Pic Marboré, Pics de la Cascada i Espalda de Marboré.

 Descripció del recorregut.

Després de l'estada a Gavarnie per fer el Gran Tapou i els Gabietos, ens queden un parell de dies lliures i Alba em comenta que voldria fer el Marboré i els Pics de la Cascada, cims que ens van quedar per fer fa dos anys, quan ens vam haver de retirar a mig camí, així que, només tornar a casa agafem la tenda i anem fins a Torla per pujar al Refugio de Goriz a dormir.

El Marboré és el clàssic cim que queda a l'ombra dels seus germans grans, les tres Sorores, Monte Perdido, Añisclo i Cilindro de Marboré, a més de ser el més fàcil de tots tècnicament parlant, almenys pel seu vessant del Parc Nacional d'Ordesa, ja que, si ho fem pel seu vessant nord, la seva imatge canvia radicalment, doncs les seves parets, formen part important de l'impressionant Circ de Gavarnie.

L'accés al Refugio de Goriz es fa per la transitada i meravellósa Vall d'Ordesa, camí molt conegut pel que no descriure aquí, podeu veure una descripció més detallada en aquest enllaç, Refugi de Goriz.

La pujada al Marboré surt del Refugi de Goriz i segueix la transitada ruta al Monte Perdido fins a arribar a l'indret conegut com la Ciudad de Piedra, on es deixa i se segueix per sota de la pared sud del Cilindro de Marboré seguint la Faja Roja, per després abandonar-la i pujar per una serie de graonades a buscar una canal que va rodejant la Tuqueta de Marboré, per acabar de pujar al Marboré de forma directa, o donant una volta cap al Coll de Marboré, trajecte que volíem fer servir nosaltres, però que vam variar un xic al decidir, en aquell mateix moment, pujar abans al 3000 fantasma de la Tuqueta de Marboré.

Un cop hem pujat a aquest "cim fantasma" ,seguim pujant cap Coll del Marboré i al cim del mateix nom, un cop arribats a l'amplíssim punt culminant del Marboré tenim unes vistes, que seran molt similars a tots els cims d'avuí, impressionants cap al Nord i l'Oest, destacant el Pic Long, Vignemale, Taillon, Casco i Torre de Marboré.

Un cop fetes les fotos de rigor anem cap al Pic de la Cascada Oriental, on s'arriba molt fàcilment. Novament sesió de fotos i, sense perdre garie temps, seguir cap al cim central de la Cascada. Per fer-ho tenim dues opcions, la fàcil es tornar una mica cap al darrere i rodejar la base del cim de la Cascada Oriental, que acabem de pujar. La segona, i la que vam fer servir nosaltres, és baixar per una xemeneia, pel vessant contrari, que surt al camí que rodejava el cim, aquesta xemeneia és d'un IIº, però al ser en baixada dóna la sensació de que és més complicada, si assegurem bé on posem mans i peus no tindrem problemes.

A partir d'aquí, ja només és caminar fins a coronar els altres tres cims del dia, els Pics Central i Occidental de la Cascada (una petita i fàcil grimpada els separa) i l'Espalda de Marboré.

Per baixar seguim les fitades que, en una llarga diagonal, ens porten per una faixa fins a enllaçar amb la ruta de pujada, poc abans d'arribar al punt on hem decidit pujar a la Tuqueta de Marboré. Des d'aquest punt tenim que desfer la pujada fins a l'indret (Ciudad de Piedra)  on ens tornem a ajuntar a la transitada ruta del Monte Perdido, que seguim de tornada a Goriz.

Un bon descans, recollida de trastos i seguim baixant fins a la Pradera d'Ordesa i Torla, on tenim hotel  per fer un bon sopar i passar la nit, que ens ho hem guanyat.

Un apunt, hem fet la Tuqueta de Marboré només perqué, a la web dels Cazafantasmas hi sortia com a tresmil fantasma però, i és la meva opinió personal, no val la pena, no sembla un cim, possiblement é el cim de 3000 metres més lleig que he pujat.

Cim del Marboré.


Dades tècniques.

Imatge de la ruta al Google Earth.

Perfil del recorregut, el track al meu Wikiloc.



  • Punt de sortida: Pradera d'Ordesa, els mesos d'estiu és prohibit pujar en cotxe i s'ha d'agafar un autobús al poble de Torla, Com arribar.
  • Dificultat: Moderada, tot i que, tret de la canal de baixada del primer Pic de la Cascada, la ruta és tècnicament fàcil. Però el terreny feixuc per on es passa, i el tram de pujar a la Tuqueta de Marboré fan que la marquí com a moderada.
  • Material necessari: a l'estiu amb roba i calçat adequat en tenim prou, aixó si mapa, brúixola i GPS sempre amb nosaltres.
  • Track: Ruta amb sortida des de Goriz, el podeu baixar del meu Wikiloc.
  • Track: Ruta completa des de la Pradera d'Ordesa, la podeu veure al mateix Wikiloc d'abans.
  • Alçada màxima: 3.248 metres al cim del Marboré, tot i que al GPS marcava 3.238 metres.
  • Alçada mínima: 2.140 metres al Refugio de Goriz, aixó si sortim des del Refugi, si ho fem de la Pradera d'Ordesa són uns 700 metres més.
  • Desnivell positiu acumulat: 1.348 metres si sortim de Goriz.
  • Distancia total: 13,5 quilòmetres, sortint i arribant de Goriz.
  • Ruta circular: No, només parcialment.
  • Ruta per gossos: dins del Parc Nacional s'han de portar lligats, dit aixó, si es factible pels nostres petits amics, tot i que, pel tipus de terreny no es molt recomanable.
  • Podeu veure les fotos al meu àlbum de Google Fotos.

Fotos i comentaris.

Sortim de Goriz seguint el camí al Monte Perdido.


Les primeres llums del dia il·luminat els cims, del Cilindro al Taillon.

El sol comença a il·luminar al cim del Taillon.

I el del Cilindro de Marboré.

Arribem a l'indret conegut com la Ciudad de Piedra.

Acabem de superar l'indret conegut com La Ciudad de Piedra (esquerra), al fons la Vall d'Ordesa i el cim del Tobacor.

Ara seguim per un terreny més amable, a la dreta les parets del Cilindro de Marboré.

Al fons ja treuen el nas els cims d'avuí.

Espalda de Marboré i Pics de la Cascada.

Ens apropem a la part on haurem de superar petites graonades, sota la Tuqueta de Marboré.

A l'esquerra per on pujarem cap al Marboré, a la dreta el "bony" que forma la Tuqueta de Marboré.

Si anem directes al Marboré hauríem de seguir per aquesta petita collada, i després decidir si anar l'esquerra i pujar de forma directa, o seguir cap a la dreta direcció el Coll de Marboré per seguir per tot el llom fins al cim del Marboré. Aquesta segona opció es la que vam fer servir nosaltres, perquè abans vam pujar a la Tuqueta de Marboré, que són las parets que es veuen a la dreta de la fotografia.

Com no teníem pensat de pujar a la Tuqueta de Marboré, ja que ho vam decidir en aquell moment, no tenia molt clar la ruta de pujada, així que, després de mirar-nos una mica el terreny i veure que era factible, vam decidir de pujar  a la brava, la ruta aproximada és la que he pintat en vermell, el pitjor tram és la part de sota, la petita canal que està per sobre de la gelera, molt fàcil peró de pedra solta, on avançar era molt feixuc, un cop superada ja tot és molt més assequible, només buscar els millors passos, quasi no s`ha de fer servir les mans.

Aquest tram és el pitjor, un cop superada la canal del fons tot és més fàcil.

Ja hem superat la canal.

Seguim per terreny desconegut, però fàcil.

Arribats a la part superior, al fons el suposat cim que es coneix com la Tuqueta de Marboré.

Fitada cimera, cim lleig (a titol personal).

El coll per on, teòricament, puja la ruta normal.

Al fons l'ample cim del Marboré. Ara baixarem al coll de la fotografia anterior i agafarem una canaleta, al costat de la petita gelera que es veu, per anar fent una diagonal fins a arribar a la part alta de la pala cimera del Marboré.

Anem remuntant per terreny fàcil.

Aquí tenim una petita errada, sense importància, però que ens fa suar una mica, en lloc de seguir fent la diagonal que portàvem (fitades), veiem un corriol per sobre els nostres caps, i decidim anar a buscar-lo, cosa que és un xic difícil pel terreny que hem de superar, un pedregal on avançar dos passos es fa molt complicat, per sort és molt poc tros i, rapidament, trobem el corriol del Coll del Marboré, a les hores vanaçar es fa molt més fàcil.

Un cop sortim al cordal, les vistes milloren, i molt, aquí l'Ibon de Marboré.

El que ens queda fins al cim del Marboré.

Ja hi som.

Les vistes des del cim cap al Circ de Gavarnie, amb el Vignemale al fons.

Fitada cimera i el Vignemale.

Sector Pic Long-Neouvielle-Campbeil.

Sector La Munia tapat per un empipador núvol.

Cilindro de Marboré i la punta cimera del Monte Perdido.

Taillon, es veu l'ombra d'on esta situada la Brecha de Rolando i el puntet del Refugi de Sarradets.

La continuació cap al cim del primer Pic de la Cascada.

On s'arriba amb molta rapidesa. Fins aquí havia arribat jo ja fa uns quants anys, la resta de cims d'avui també són nous per a mi.

Fitada cimera, amb el Taillon al fons.

Pic de la Cascada Oriental, ja en portem tres.

Canal de baixada cap al Pic de la Cascada central.

Paret per on hem baixat. Nosaltres vam baixar per la part central peró, un cop a casa, i comparant tracks, crec que la canal per baixar va més a l'esquerra, de fet, està considera com a fàcil i, la que vam fer servir nosaltres, segons creiem, es un II+, de les que no et pots descuidar.

La continuació fins al cim central és molt fàcil.

Fitada cimera, Taillon a l'esquerra, Vignemale a la dreta, amb els dos cims visitats aquest estiu en primer terme, el Gran Tapou i el Milleau.

Pic de la Cascada Oriental i Marboré.

Pic de la Cascada Occidental i Espalda de Marboré.

La Vall de Gavarnie just a sota nostre.

Part final del Circ de Gavarnie, Casco i Torre de Marboré, amb el Taillon tancant el cercle.

Cilindro de Marboré, a sota tot el tram per on hem pujat.

Seguim cap a l'últim Pic de la Cascada, aquesta és la petita grimpadeta que els separa, es pot evitar perdent una mica d'alçada, però no val la pena, és molt fàcil de superar.

Un cop superada aixo és el que ens falta fins al cim.

Pic Occidental de la Cascada, cinquè cim del dia.

Vignemale, al davant el Sector de Bujaruelo, amb la punta del Pic Gabiet, de bons records.

Pics de la Cascada Central i Oriental, Marboré, Tuqueta de Marboré, Cilindro de Marboré, al seu costat la petita punta del Piton SW i, tancant l'horitzó, el Monte Perdido i la Punta de las Escaleras.

Seguim cap a l'Espalda de Marboré, últim cim del dia.

Espalda de Marboré.

Foto cimera a l'Espalda de Marboré, últim cim del dia, son sis de sis, ara ja tenim la meitat de la feina feta, ens falta baixar.

La resta de cims del Circ, Torre i Casco de Marboré, més el Taillon.

Pics de la Cascada Occidental, Central i Oriental, Marboré, Tuqueta de Marboré, Cilindro de Marboré, al seu costat la petita punta del Piton SW i, tancant l'horitzó, el Monte Perdido i la Punta de las Escaleras.

La part superior de la Vall d'Ordesa.

Una mica de zoom a la Escupidera del Monte Perdido.

Tots els cims d'avuí, més el Cilindro i el Monte Perdido.

Pic Long.

La baixada, ben fitada, ens portara fins a les geleres del mig de la fotografia.

Anem be.

Cilindro de Marboré i, al mig, el bony que forma la Tuqueta de Marboré.

Sembla que el Monte Perdido és troba un xic ple de gent, ben diferent de nosaltres, que estem sols.

Al fons la Espalda de Marboré.

Molt a prop d'arribar al punt on ens retrobarem amb el camí que hem fet servir per pujar.

Que és allà davant, on són les geleres.

Últim tram, per una estreta canaleta.

Ja hi som, ara toca desfer el mateix camí de pujada.

Baixem ràpid, hem trigat menys de l'esperat.

Al fons, el punt on ens retrobem amb el camí al Monte Perdido.

Ciudad de Piedra.

Ja molt a prop de Goriz.

Ja tenÍm el refugi a tocar.

Un cop al refugi descansem una bona estona i seguim baixant per la Vall d'Ordesa, poc abans de l'indret de les Gradas de Soaso faig una última ullada al Monte Perdido.

Seguim fins a la Pradera d'Ordesa i cap a Torla, on ens donem un bon homenatge, per la ruta d'avui, i per tancar unes vacances on els plans han sortit magnifícs, tornem a casa satisfets, contents però, i aixó és una de les grans coses que envolta el nostre meravellós hobby, amb el cap ple de nous projectes. Aixó és normal que em passi a mi però, si m'acompanya la meva filla ja es un no parar, el seu cap no para demanant pujar aquí i allà, i jo m'he la miro embadalit, ja que, aquests moments compartits amb ella, són per aprofitar-los plenament.