Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dilluns, 24 d’agost del 2020

Pics de Perafita i de Monturull des de Les Pollineres.

Descripció del recorregut.

Com cada any per vacances tinc planejat fer algun cim de 3000 metres amb la meva filla Alba, que té obsessió amb els cims que superen aquest xifra. Però aquest any diu que està curta de forma, que necessita fer alguna cosa més suau per anar escalfant les cames.

Li comento de fer la circular Perafita-Monturull perquè té una distància normal i un desnivell interessant, amb pujades i baixades que fan treballar a tots els músculs de les cames. Així que anem a fer una de les rutes  més clàssiques del sector de la Tosa Plana i del Pirineu oriental.

Sortim de l'Area Recreativa de Les Pollineres i agafem el marcat camí que ens porta al Refugi dels Estanys de la Pera, un cop superat el refugi seguim pel GR fins al Coll de Perafita, d'aquí al cim s'arriba molt ràpidament.

Al cim albirem les muntanyes andorranes, també tot el sector de la Tosa Plana de Lles el tenim a tocar, a més de les emblemàtiques Maladetas o Pica d'Estats.

Després de les fotos de rigor seguim la ruta baixant al Coll de Claror, on tenim un escapatoria cap a l'estany Gran de la Pera, i comencem la pujada al Munturull. Una pujada una mica més distreta que la del Perafita, amb algun tram on hem de buscar els millors pasos, però res que signifiqui cap dificultat ressenya-ble.

Un cop al cim les vistes són molt similars de las del Perafita, 4 fotos i seguim ruta. Ara baixarem, seguint l'ample carena, que davalla suaument direcció sud que passant pel Coll del Monturull arriba fins a una cota secundària (2661 metres, segons TopoPirineos) on, fent un gir cap a l'esquerra segueix una diagonal fins a la Bassa de Claror, aquí parem a fer un llarg descans.

Després de la parada seguim baixant, per un marcat clot, direcció als Estanys de la Pera. Però decidim no apropar-nos a l'estany Gran de la Pera, perqué es veu ple de gent i, com ja hem estat molts cops, no volem trencar la més que agradable tranquil·litat que hem tingut durant la ruta.

Així que baixem una mica més pel corriol que seguíem fins ara i sortim a la pista forestal molt a prop de l'estany Petit, fem foto i ja només ens queda seguir el marcat camí pel qual hem pujat aquest matí.


Cim del Perafita amb el Monturull al fons.

Dades tècniques.

Imatge de la ruta al Google Earth.

Perfil de la ruta, el track al meu wikiloc.

  • Punt de sortida: Àrea Recreativa de Les Pollineres, on s'arriba per pista forestal des de l'estació d'esquí d'Arànser o de la de Cap de Rec. Jo recomano fer-ho per Cap de Rec, potser es més llarg però la pista es troba en millors condicions que per Arànser, com arribar.
  • Track: el teniu al meu Wikiloc.
  • Dificultat tècnica: fàcil, no trobarem cap punt difícil, només en la pujada al Monturull haurem de posar les mans en un parell de punts.
  • Material necessari: Sense neu es una ruta fàcil, no necessitem res especial tret del indispensable mapa, brúixola i GPS. 
  • Alçada mínima: 2.135 metres a l'Àrea Recreativa de Les Pollineres.
  • Alçada màxima: 2.761 metres al cim del Monturull.
  • Desnivell positiu acumulat: 1007 metres segons el perfil de la ruta, però al Google Earth surt 860 metres, crec que el desnivell real és aquest últim, almenys és molt similar a altres tracks del Wikiloc.
  • Distancia: 10,3 quilòmetres.
  • Ruta circular: Quasi completament, només un tram del començament no ho es.
  • Ruta per gossos: SI, cap problema.
  • Podeu veure les fotos al meu àlbum de Google Fotos.


Fotos i comentaris.

Área Recreativa de Les Pollineres.

El camí es ample i ben fressat.

Ben aviat albirem el nostre primer objectiu, el Perafita.

La cascada més fotografiada d'aquestes contrades, tot i que avui porta poca aigua.

Sortim a la pista forestal molt a prop de l'estany petit de la Pera però que, quasi al moment, la deixem per seguir el fressat camí que porta al refugi dels Estanys de la Pera.
Refugi dels Estanys de la Pera.


Passat el refugi ja veiem el coll de Perafita.

A mitat de pujada  al coll miren cap al darrere, al fons es veu la carena per on baixarem.

Coll de Perafita.
El sector de la Pica d'Estats des del Coll.
El que ens queda fins al cim.
Pic de Perafita, al fons el Monturull.
Panoràmica cap a l'oest.
I aquesta cap a les muntanyes andorranas i el sector de la Pica d'Estats.
Pic Alt del Griu, pujat aquest hivern.
Un xic mes amplia.
Foto de cim.
Anem cap al Monturull.
Arribant al coll.


Del coll tenim aquesta imatge de la vall de Claror.
I aquesta del vessant de Perafita.


Pujant al Monturull amb el Perafita darrera.
Un cop començada la pujada trobem un parell de punts on hem de posar les mans, però res important.
Ultima pala.

Cim del Monturull.
Tenim vistes molt similars, aquí la Pica d'Estats.
Serra del Sirvent, Tosal Bovinar i la continuació cap a la Tosa Plana de Lles, a l'esquerra les muntanyes que tanquen la Vall de Madriu per Andorra i, al fons, els cims del sector del Pas de la Casa a Andorra.
Foto de cim.
Tota la carena, anomenada Serra Airosa, que hem de seguir per baixar, al petit llom del fons és un cim secundari anomenat Pic del Coll de la Barra, i és per on abandonarem la carena.
Ja hi som.
Monturull i Perafita.


L'estany superior de la Pera, ja hi hem estat molts cops, per aixó, avui no i passarem, tot i que el tindrem a tocar.
La fitada que marca la baixada.
Baixada directa a la Bassa de Claror.
Basa de Claror, aquí farem una bona parada, ens ho hem guanyat.


Un cop descansats seguim la baixada, directa cap a l'estany petit.
Aproximadament aquí, si girem a l'esquerra, podem anar a l'estany Gran de la Pera, nosaltres seguim tot recte.
Baixada a la pista.


Estany petit i Pic de Perafita.
Ara ja som al mateix camí pel que hem pujat, només hem de desfer el caminat pel matí.
Per arribar al pàrquing i acabar la ruta d'avui.
Una ruta clàssica que es perfecta per una matinal amb poc temps o, com va ser el nostre cas, escalfar les cames per futurs i molt propers objectius.

divendres, 14 d’agost del 2020

Puig Peric i Puig de la Portella Gran des de Formigueres.

Descripció del recorregut.



El Puig Peric és un cim de 2810 metres d'altitud situat al massís del Carlit, del que és la segona muntanya més elevada, es troba al límit entre l'Alta Cerdanya i el Capcir.

El seu accès normal es per Les Boulloses, anant al coll que separa els dos Perics, o pujant directament per l'aresta sud, que és per on vaig pujar jo fa un temps, Puig Peric per  l'aresta.

Aquest cop toca anar-hi pel seu vessant nord-est, menys conegut, menys freqüentat però igualment molt atractiu. A més ho farem fent una circular que pujarà als dos Perics i al solitari Puig de la Portella Gran, un cim que queda un xic oblidat pel seu famós veí, però que per si mateix ja mereix una visita.

La ruta comença al final del tram obert al transit rodat de la pista forestal de l'estació d'esquí de Formigueres i que porta als estanys de Camporells. Aquí trobem una barrera que ens talla el pas rodat, podem seguir caminant per la pista o per un marcat corriol que va pel mig del bosc. 

Aquest camí va pujant suaument fins a coronar la Serra de Mauri, on tením una espectacular vista dels cims que anem a fer i dels estanys de Camporells. Tot seguit es perd altitud cap al refugi i estanys de Camporells, que es creuen pel mig per seguir pujant en direcció al Petit Peric, cim al que arribem després de superar una forta pala, que ens farà suar de valent.

Al cim petita parada i continuem davallant cap al coll dels Perics per, després, afrontar la pujada al Puig Peric. Un cop arribats tenim un gran panorama de tot el que ens envolta, a més d'altres indrets interessants Les Bulloses destaquen al sud, el Carlit a l'oest, tot i la forta calitja albirem la Pica d'Estats al Nord-Oest, el Puig de la Portella Gran destaca al nord i els estanys de Camporells i la Serra de Mauri a l'est.

Ara bé el tram més solitari de la sortida, la baixada cap el Coll de la Coquilla i la posterior pujada al Puig de la Portella Gran. Ho podem fer seguint la cresta, amb una petita desgrimpada, o la que vam fer nosaltres baixant per una canal, amb un corriol ben definit, que baixa direcció al petit estany Blau (sense arribar-hi) per desprès remuntar els pocs metres que ens separen del Coll de la Coquilla.

Continuem cap al Puig de la Portella Gran, primer superant una forta pala i, un cop a la cresta, superant un seguit que curtes i fàcils grimpades, tot plegat no deu ni arribar a IIº,  per arribar a la doble punta que forma el cim del Puig de la Portella Gran. A dalt les vistes molt similars a les del Puig Peric menys cap al sud on, el mateix Peric ens impedeix gaudir de bones vistes.

La baixada la farem cap a un petit estany que es troba sota el Puig de Mortiers, on farem la parada llarga, El Puig Peric es un cim de 2810 metres d'altitud situat al massís del Carlit, del que es la segona muntanya més elevada, és troba al limit entre l'Alta Cerdanya i el Capcir.

El seu acces normal es per Les Bulloses, anant al coll que separa els dos Perics, o pujant directament per l'aresta sud, que és per on vaig pujar jo fa un temps, Puig Peric per  l'aresta.

Aquest cop toca anar-hi pel seu vessant nord-est, menys conegut, menys freqüentat però igualment molt atractiu. A més ho farem fent una circular que pujara als dos Perics i al solitari Puig de la Portella Gran, un cim que queda un xic oblidat pel seu famos vei, però que per si mateix ja mereix una visita.

La ruta comença al final del tram obert al transit rodad de la pista forestal de l'estació d'esquí de Formigueres i que porta als estanys de Camporells. Aquí trobem una barrera que ens talla el pas rodad, podem seguir caminant per la pista o per un marcat corriol que va pel mig del bosc. 

Aquest camí va pujant suaument fins a coronar la Serra de Mauri, on tením una espectacular vista dels cims que anem a fer i dels estanys de Camporells. Tot seguit es perd altitud cap el refugi i estanys de Camporells, que es creuen pel mig per seguir pujant en direcció al Petit Peric, cim al que arribem desprès de superar una forta pala, que ens fara suar de valent.

Al cim petita parada i continuem davallant cap al coll dels Perics per, després, afrontar la pujada al Puig Peric. Un cop arribats tenim un gran panorama de tot el que ens envolta, a més dàltres indrets interessants Les Bulloses destaquen al sud, el Carlit al oest, tot i la forta calitxa albirem la Pica d'Estats al Nord-Oest, el Puig de la Portella Gran destaca al nord i els estanys de Camporells i la Serra de Mauri a l'est.

Ara bé el tram més solitari de la sortida, la baixada cap el Coll de la Colilla i la posterior pujada al Puig de la Portella Gran. Ho podem fer seguint la cresta, amb una petita desgrimpada, o la que vam fer nosaltres baixant per una canal, amb un corriol ben definit, que baixa direcció al petit estany Blau (sense arribar-hi) per desprès remuntar els pocs metres que ens separen del Coll de la Colilla.

Continuem cap al Puig de la Portella Gran, primer superant una forta pala i, un cop a la cresta, superant un seguit que curtes i facils grimpades, tot plegat no deu ni arribar a IIº,  per arribar a la doble punta que forma el cim del Puig de la Portella Gran. A dalt les vistes molt similars a las del Puig Peric menys cap al sud on, el mateix Peric ens impedeix gaudir de bones vistes.

La balxada la farem cap a un petit estany que es troba sota el Puig de Mortiers, on farem la parada llarga, perquè la pau i tranquil·litat de la que gaudim aquí és per aprofitar-la al màxim.

Continuem la ruta, evident però sense camí ni fitades, primer per uns plans herbats que tenim per sobre dels petits estanys que es troben per sobre dels estanys de Camporells, per després davallar cap als mateixos estanys i anar a sortir al marcat camí del Tour del Capcir però, molts pocs metres desprès el deixem per remuntar per un corriol cap a la Serra de Mauri, pujada que es fa un xic pesada però que és guanya rápidamente.

Un cop a dalt de la Serra de Mauri retrobem el marcat camí per on hem pujat aquest matí, per on tornarem al pàrquing on hem deixat el cotxe.

Els tres cims d'avuí, Petit Peric, Puig Peric i Puig de la Portella Gran, amb l'estany Gros de Camporells. foto feta remuntant cap a la Serra de Mauri a la tornada.erqué la pau i tranquilizan de la que gaudim aquí és per aprofitar-la al maxím.

Continuem la ruta, evident però sense camí ni fitades, primer per uns plans herbats que tenim per sobre dels petits estanys que es troben per sobre dels estanys de Camporells, per després davallar cap als mateixos estanys i anar a sortir al marcat camí del Tour del Capcir però, molt pocs metres desprès el deixem per remuntar, per un corriol, cap a la Serra de Mauri, pujada que es fa un xic pesada però que és guanya ràpidament.

Un cop a dalt de la Serra de Mauri retrobem el marcat camí per on hem pujat aquest matí, per on tornarem al pàrquing on hem deixat el cotxe.


Els tres cims d'avuí, Petit Peric, Puig Peric i Puig de la Portella Gran, amb l'estany Gros de Camporells, foto feta remuntant cap a la Serra de Mauri a la tornada.
 



Dades tècniques.

Imatge de la ruta al Google Earth.


Perfil de la ruta, el track al meu Wikiloc.

  • Punt de sortida: Final de la pista forestal, anomenada de Camporells, que surt de l'estació d'esquí de Formigueres. En un estat acceptable, però ja depèn de cada persona si vol passar per allà amb el seu vehicle, nosaltres vam passar amb un Seat Leon. Si no arribem al final de la pista, la ruta s'allarga una bona estona. Poso l'enllaç per arribar a l'inici de pista, després, el que vulgui passar ,només ha de seguir les indicacions de Camporells, COM ARRIBAR.
  • Track: El podeu descarregar del meu Wikiloc.
  • Dificultat: Difícil, més que res per la distància i el desnivell, més el tram sense camí definit entre el Coll de la Coquilla, el Puig de la Portella Gran i la baixada fins a enllaçar amb el Tour del Capcir.
  • Material necessari: a l'estiu en tenim prou amb un bon calçat i una mica de roba d'abrigar , més els indispensables mapa brúixola i GPS.
  • Alçada mínima: 2073 metres al punt de sortida.
  • Alçada màxima: 2.810 metres al cim del Puig Peric, tot i que al GPS marcava 2.799 metres.
  • Distancia total: 16,5 quilòmetres.
  • Desnivell positiu acumulat: 1.249 metres.
  • Ruta circular: NO, només la meitat es circular, de l'aparcament a la Serra de Mauri es lineal.
  • Ruta per gossos: Si, Nosaltres no la vam portar, però no han de tenir cap problema per fer-la. Tot i que hem de tenir present que la legislació francesa es més restrictiva amb els nostres petits amics.
  • Podeu veure les fotos al meu álbum de Google Fotos.

Fotos i comentaris.

Des del Punt de sortida tenim aquesta bona imatge del Cordal dels Pics del Pla Bernat-Tribuna-Baxouillade.


De bon començament el camí, ample i fressat, s'endinsa al bosc.


Poc després sortim del bosc i arribem a la part alta de la Serra de Madres, on ja veiem els nostres objectius del dia, els dos Perics a l'esquerra i el Puig de la Portella Gran a la dreta.


Poc més endavant  la imatge millora molt, doncs l'ampliem amb els idíl·lics estanys de Camporells.
La baixada als estanys es pot fer de manera directa per dreceres i pel camí normal, nosaltres ho vam fer directament, però recomano fer-ho pel camí, més que res perquè les dreceres es desvien a la dreta i arriba un moment que has de fer un "camp a través" per recuperar la ruta a seguir, a més de que no passen pel refugi, sinó que acaba anant directament al mig dels dos estanys.
Ja som al mig dels dos estanys, el refugi queda al mig del bosc de l'esquerra.
Bucòlica imatge de l'Estany de Camporells.
La pujada per l'altre vessant, els dos estanys i la Serra de Mauri, que després s'ha de tornar a pujar per arribar al cotxe.
El Petit Peric al davant nostre.
Panoràmica durant la pujada, a la dreta la Serra de Mauri i els estanys de Camporells, a l'esquerra els amples prats per on baixarem.

Desprès d'una forta pujada, que ens fa suar de valent, arribem al cim del Petit Peric.
L'estany de les Boulloses, per on vaig pujar al Puig Peric fa un temps.
 L'amo d'aquestes contrades, el Carlit.
Creu del cim, amb el Puig Peric al darrera.
I ara amb el Puig de la Portella Gran.
Selfie al cim.
Els dos següents cims durant la baixada al coll dels Perics.
Coll dels Perics, ara toca pujar al Puig Peric.
Tot i ser una forta pujada es fa bé, quasi tot el camí esta ben fressat,
Ja hi som.
Les Boulloses i el sector del Carlit.
Carlit, Coma d'Or, Puigpedros de Lanos, Puig de la Grava i Puig de la Cometa d'Espagne.
Petit Peric i estanys de Camporells.
Per allà marxa el camí de baixada cap el Coll de la Coquilla, que és per on anirem nosaltres.
Panoràmica des de Camporells a Bulloses.
Foto de cim.
Creu cimera, amb el Carlit al fons.
Dòncs res, a buscar el camí de baixada.
Però primer es acomiadem de l'amo d'aquestes contrades, el Carlit.
Baixant tenim aquesta bucòlica imatge  dels estanys Blaus i el Puig de la Cometa d'Espagne.
Es pot baixar per la cresta, amb una petita desgrimpada, o per aquesta canal, nosaltres ho fem per aquí.
Ja som a baix, per allà dalt va el corriol que ressegueix la cresta.
Coll de la Coquilla i Puig de la Portella Gran.
La baixada per la cresta. Aquesta cara és molt diferent a la clàssica del Puig Peric.
Coll de la Coquilla, amb una costeruda baixada, sembla un terreny feixuc però es una possible opció per baixar.
Foto a mitja pujada del Puig de la Portella Gran, és una pujada tècnicament fàcil, amb un parell de grimpades curtes de II grau, però res complicat.
Ja quasi hi som, al fons es veuen les dues puntas que formen el cim.
Ja som a la primera.
La segona la tenim a tocar.
Panoràmica de la segona punta amb tots els estanys de Camporells.
La creu es troba al petit coll que separa les dues puntes.
Segona punta, amb la primera al davant i el Puig Peric al fons.
Tornem a veure (llàstima de la calitja) la Pica d'Estats.
I també es veu el Carlit.
Foto de cim.
Es l'hora de marxar.
Baixarem a aquell petit estany, sense nom, situat sota el Pic de Mortiers.
Baixada sense camí clar, però no té pèrdua.
Com canvien les muntanyes depenen del vessant on les miris, Puig de la Portella Gran, cara Nord-est.
Fem la paradeta per descansar, ens ho hem guanyat.
Ara seguim, sense camí, pels prats superiors.
També es podria baixar pels petits estanys de la dreta.
Tot i no haver camí es pot baixar bé, i ràpid.
Superem els estanys i comencem a davallar.
Estanys de Camporells i Serra de Madres.
Arribem al marcat camí del Tour del Carlit, i el seguim cap a la dreta.
Però molt pocs metres després el deixem per aquest corriol a l'esquerra. Es pot anar pels dos camins, però aquest no perd gaire alçada i surt al camí que puja a la Serra de Mauri.
A mesura que anem guanyant alçada tenim una bonica imatge dels cims assolits avui.
Sortim a la pista forestal, això ja s'acaba, i el meu company ja ho celebra, li està agradant l'alta muntanya.
Deixem la pista per agafar un corriol a la dreta que corona la Serra de Mauri, per desprÉs tornar a sortir a la pista forestal a l'alçada d'on l'havíem deixat aquest matí.
Per tornar al bonic bosc per on hem començat a caminar de bon matí.
I arribar al pàrquing, donant per acabada la sortida d'avui.
 Tenia ganes de fer aquesta ruta i he acabat molt satisfet de fer-la, bones vistes, terreny variat, més solitària que la ruta normal de Les Boulloses, i amb un xic d'aventura al tram del Puig de la Portella Gran, per tant una ruta d'aquelles que et queden marcades a la retina.