Montgròs, per el Serrat de la Palomera.

Montserrat, tan petita i tan gran, es realment espectacular la quantitat de senders i corriols que arribem a trobar dintre d'aquesta muntanya, i l'excursió d'avui es un bon exemple, el sender que remuntà el Serrat de la Palomera i el Serrat del Faraó fins a trobar el camí que creua Montserrat de punta a punta poc abans d'arribar al Montgròs es un sender poc transitat i amb una pujada dura, a trams per sender i a trams per la mateixa roca  de Montserrat, ja moments que penses que estàs escalant, però aquesta mateixa solitud i aquets moments d'aventura el converteixen amb un recorregut molt recomanable i absolutament imprescindible, sempre segons el meu punt de vista. La baixada es un xic mes clàssica, segueix la Canal del Migdia fins el trencall que ens porta al camí dels Francesos per acabar la baixada per aquest freqüentat sender.Es una excursió relativament curta, son 7 Km, però la dura pujada per el sender del Serrat de la Palomera i, sobre tot, el tram final del Serrat del Faraó, la fan una sortida de una dificultat moderada, que ens exigeix una preparació física bona.

El track de la sortida al Wikiloc el podeu trobar AQUI

• Punt de sortida Can Jorba, masia que es trova al mig de El Bruc i de Collbato, Com arribar al poble de Collbato. Despres hem de seguir la pista forestal que porta fins al Bruc i passa per el Resaturant La Vinya Nova, despres de passar aquesta masia arribem a Can Jorba, un altre masia amb un aparcament, aqui deixerem el coche.
• Material necessari: No es necessita res en especial, amb roba d'abric, calçat adequat, mapa, GPS (si en tenim)  i , sobre tot, aigua, en tota la ruta no en trobarem. Tenin cura d'aquestes coses ja ni ha bastant.

• Altitud mínima: 485 metres, Can Jorba.
• Altitud máxima: 1133 metres, cim del Montgros (al GPS marcaba 1126 metres).
• Desnivell acumulat: 773 metres.
• Temps total: 4 hores 26 minuts, aquí estan contades las parades.

 Can Jorba, inici i final de la ruta:

 Seguim la pista direcció El Bruc i als pocs minuts trobem el trencall del Serrat de la Palomera:

  Comencem a remuntar el sender del Serrat de la Palomera:

   Anem amplia'n vistes cap El Bruc i Collbato:

   En primer terme las Agulles de Can Jorba i del Mur.

   El sector de l'Ajeguda:

Poc després del desviament del coll Muset trobem aquest altre trencall marcat amb una gran fita, nosaltres deixem el camí que portavem fins ara, ens portaria a la Canal del Migdia (recte) i girem a la esquerra, a partir d'ara seguirem marques blaves que remuntan el Serrat del Faraó per la seva vessant est.

 Un flanqueig típic de els camins de Montserrat, amb roca seca no hi ha problemas, amb roca humida tenim que anar amb molta cura.

 Hi ha trams que el camí va per sobre de les mateixes roques:

   l'Alba que gaudeix salta'n de roca en roca:

Un pas clau, em d'estar atents a deixar de pujar per la roca i trobar el sender que s'interna entre el sotabosc:

 Segueix un tram dur, de vegades em de fer servir les mans per ajudar-nos, ja ens trobem a la part de dalt del Serrat del Faraó:

Sortim al camí que ve del refugi Vicenç Barbe, el de la dreta es el camí que veníem, girem a la dreta (en el sentit de la marxa), a la foto a la esquerra.

Passem per un tram equipat amb cordes per ajudar-nos, Conchi passant el tram:

 Ara es l'Alba, cada una el passa com li sembla millor, Alba no va fer servir la corda:

Flanquegem las parets de la Roca Plana dels LLamps:

  Per arribar, quasi al moment, al cim del Montgros:

Panorámica desde el cim, veiem de la Roca Plana dels Llamps fins a las Magdalenas, pasant per Sant Jeroni, els Flautats, la Prenyada, etc.

Conchi i Alba amb el sector de Ecos i de Sant Jeroni al darrera:

  Flautats, l'Elefant, la Prenyada.

Foto de cim.

 Seguim ruta i baixem direcció al coll del Migdia.

Ara flanquegem les parets de La Salamandra:

 Per indrets realment curiosos.

Arribem a la cruïlla de camins de la Canal del Migdia, nosaltres agafem  el sender que baixa per la mateixa canal.

 Es un sender de molt bon seguir, que va baixant suaument.

Aquí estic jo amb la meva filla en un moment de la baixada:

 Trobem indrets realment sorprenents.

Baixem per la Canal fins trobar aquest desviament a la esquerra, ens portará al Cami dels Francesos:

 Millor amb panoràmica per fer-nos una idea mes ampla, si anesim rectes arribariem al sender del Serrat de las Palomeras.

Quan sortim de la Canal podem fer una ullada a tot el tram que hem baixat, al fons el coll del Migdia, al mig tota la baixada de la Canal del Migdia.

Moment que trobem el Camí dels Francesos, hem d'estar atents, es fàcil pasar-nos la cruïlla i seguir rectes, tornariem a pujar direcció Sant Jeroni, nosaltres el seguim cap a la dreta.

Anem baixant per aquest popular camí, es molt habitual pujar a Sant Jeroni per aquest camí, sortin de la Vinya Nova.

I trobem fauna típica de Montserrat.

Part final del Camí del Francesos, ja quasi estem de nou a la pista de la Vinya Nova.

Pista que nomes hem de seguir cap a la dreta durant poc temps per arribar a Can Jorba, final de la circular.

Podeu veure la resta de fotos a l'Álbum de Picassa.

En fi una ruta curta però bastant dura i solitària, recomable per fer un matí que tens poc temps, sobre tot ara a l'hivern, ja que al ser cara sur pots gaudir del sol de bon matí.També, si tenim temps de sobra, la podem combinar i allargar el que vulguem, ens pot sortir una ruta molt complerta si ens arribem fins a L’Alabarda Castellana i Sant Jeroni per desprès baixar per el camí nou de Sant Jeroni i agafar els trencalls del Camí del Pont o del coll dels Pollegons, d’aquesta manera ens sortiria una circular molt potent visitant alguns dels indrets mes famosos de Montserrat, això si,  ja no seria una ruta tan solitaria com aquesta.

Pla Anti-turrons.

A l’anterior entrada havia comentat que el blog aniria principalment de muntanya i de BTT però la primera entrada serà de córrer.

Fa un mes que no faig quasi res, el Nadal te aquestes coses, cambia un xic el teu ritme normal de vida, el pasat dia 5 vaig començar a fer exercici i vaig veure que tot i l’ inactivitat estava en bona forma, amb algun kilet de mes però el cos va aguantar be l’esforç.

He anomenat aquesta tornada a l’activitat “Pla Anti-turrons” i la veritat que va molt be, ja he fet dues sortides corre’ns a un bon ritme tot i que han sigut recorreguts durs i amb forts desnivell.

El dissabte dia 5 vaig sortir, de bon matí, amb el meu bon amic Josan i vam fer el recorregut de la Cursa del Diable però amb la variant de baixar per la pista de la cantera i acabar per la carretera de Gelida, total 14 Km i un bon desnivell, vam trigar poc mes de 1 hora i mitja per fer el recorregut. Fer aquest recorregut de bon matí te l'aventatge de que pots gaudir de molt bones vistes, i nosaltres vam tindré la sort de poder fer-ho i de gaudir m'entres anàvem per la pista de la Serra de l'Ataix dels primers raig de sol il·luminat la muntanya de Motserrat, un moment màgic.

Avui, segon dia del meu pla, he sortit sol i he fet la Volta Martorell-Congost-Mas Cardona-Sant Jaume-Martorell, bonic recorregut amb forts desnivells, total 15 Km. amb quasi 600 metres de desnivell, he estat al voltant de 1 hora i 45 minuts per fer-ho.

No hi han fotos dels recorregut però un deixo la imatge del Perfils per que vegeu la dent de serra que es la ruta d’avui, també us deixo las imatges de la ruta vista al GoogleHeart

Dia 1:

                                                   

Dia 2:

Aquestes són les dues primeres sortides, ara ve el cap de setmana i encara no està clar el que faré, possiblement faré una sortida a la muntanya però si no continuaré amb el pla i faré una sortida suau corrents el dissabte i el diumenge començaré amb la BTT, la setmana que ve combinaré un dia de cursa dura i un de BTT, si tot va segons les meves idees en dues setmanes estaré com fa un mes, havent culminat meu "Pla-antiturrons". Tal com vagi fent coses les aniré afegint aquí.

Día 3:

Seguim amb la tornada a l’activitat, aquesta vegada amb una sortida amb BTT per El Bruc, sortida bastant dura tot i que va per pistes amples, no mes tenim un petit tram, molt divertit, abans d’arribar al Bruc que va per un corriol al mig del bosc, he anat acompanyat dels germans Perez, grans companys de pedalada i bons amics, ens han sortit 49 Km. i mil metres de desnivell positiu, no esta gens malament contan que era la primera sortida del any amb la BTT, aquí teniu el perfil de la ruta i l’imatge al GoogleHeart:

Día 4:

Sortida correns per un terreny mes suau que els altres dies, compensat abm un ritme un xic mes alt, el recorregut es de Martorell a Sant Andreu de la Barca per las pistes forestals que estan a cada canto del Llobregat, l'unica dificultad es la pujada a la Torre Fossada al tornar, pujada breu pero molt dura, la resta es molt fácil.

Be, crec que amb aquestas sortidas estic amb condicions de dir que ja he recuperat la forma física despres de les festes del Nadal.