Descripció de la ruta.
El Pedraforca, tot un clàssic que jo vaig trigar molt a pujar, però des del primer cop que ho vaig fer ja no he parat de fer-ho, alguns cops amb la família, altres amb amics i algun cop, com aquesta última vegada, acompanyant a algun amic que no l'havia pujat mai.
En José, un crack fent esport que ha pujat poc a la muntanya, però que ara, a poc a poc, està aficionant-se, de fet, l'estiu passat, ja vam fer plegats el Pic d'Albe, a l'Ariege. Ell no havia pujat mai a cap indret tipus Pedraforca, amb les seves grimpades, però és un maquina i em va portar a un ritme que ha sigut la vegada que he pujat al Pedraforca més ràpid, i ja tinc uns anys......
La ruta escollida no té cap secret, és la clàssica de la Canal del Verdet, per tant no l'explicaré, és sobrada-ment coneguda, només apuntar els punts importants de pas: Pàrquing del mirador del Gresolet, Refugi Lluis Estasen, Coll del Verdet, Canal del Verdet, cim del Pedraforca, Enforcadura, novament pas pel Refugi, i tornada al pàrquing.
Foto al cim del Pedraforca.
Dades tècniques.
Imatge de la ruta al Google Earth.
Perfil del recorregut, el track al meu Wikiloc.
- Punt de sortida: Mirador del Gresolet, com arribar.
- Dificultat: Moderada, pes que res pels trams on s'ha de grimpar, doncs persones no avesades a quest tipus de terreny ho poden passar malament.
- Material necessari: El clàssic a una ruta d'aquest tipus, d'alta muntanya però curta, amb calçat adequat, algun impermeable i alguna cosa de menjar en tenim més que de sobra. Això si, mapa, brúixola i GPS no poden faltar.
- El track el podeu baixar d'aquí. Però, ATENCIÓ !!!, es un track EDITAT, en el tram previ al cim i fins a l'Enforcadura, va gravar malament, per tant el vaig editar a casa. El track es fiable, comprovat al Google Earth, el que no pot ser molt fiable son les distancies i el desnivell acumulat.
- Alçada mínima: Mirador del Gresolet 1560 metres.
- Alçada máxima: Cim del Pedraforca 2.506 metres, tot i que al GPS donava 2.480 metres.
- Distància total: 8,2 quilòmetres que, com ja he dit, s'han d'agafar amb pinces per culpa de l'errada del GPS.
- SI voleu veure les fotos, al meu álbum de Google Fotos, ho podeu fer des d'aquí.
- Ruta per gossos. Tot i que reconec que no es un cim adequat pels nostres petits amics, he de dir que jo he portat a la meva gossa altres vegades, aquest cop no la vaig dur, però es poden portar si anem en compte de que no molestin a la gent, sobre tot en els trams de grimpada.
Fotos i comentaris.
Sortida al pàrquing del Gresolet.
Inici del camí al refugi.
Refugi Lluis estasen.
Continuació del camí, al principi sempre per bosc.
Aquest tipus només volia fotos......
Ja hem guanyat alçada, al fons el Mirador del Gresolet.
El corriol, sempre espectacular de seguir.
Després d'una forta pujada ja albirem el Coll del Verdet, aquí es pot anar per dos corriols, a l'esquerra i a la dreta, per sobre els arbres, que és per on vam pujar nosaltres.
Coll del Verdet, al fons Gosol, per on també podem fer una pujada força interessant.
Foto al Coll del Verdet.
Seguim cap a la Canal del Verdet.
Ja hi som, a veure que tal es comporta el José a aquest terreny.
Al mig de la Canal.
I a la sortida, es veu que ho esta gaudint.
Pero la feina no esta feta, fins al cim ens queda terreny feixuc.
Fotografiant l'entorn.
La Serralada del Cadí.
Seguim i, després d'una estona, mirem enredera i veiem la sortida de la Canal del Verdet, on es veu gent.
La continuació al cim.
Un altre grimpada.
El cim cada cop més a prop.
Una mirada a tot el camí fet.
Gaudint força.
Foto del José.
Ja tenim el cim a tocar.
Pedraforca, tan massificat com sempre.
Dos bons amics, contents i satisfets.
Allà baix tenim el punt de sortida.
Tota la serralada del Cadí amb el Comabona al fons.
Anem cap a l'Enforcadura, al fons la Serra d'Ensija.
Es un tram distret de baixar.
Es veu que això de pujar pedres li agrada.
Enforcadura.
Anem a buscar el camí "acondicionat" per no baixar pel mig de la tartera i així intentar evitar erosionar-la més del que ja està. No tothom ho fa, molta gent segueix baixant pel mig de la tartera, també és cert que el camí que van fer ja està molt malmès, pel que no se per on és millor baixar, l'erosió és ven present als dos punts.
Tot cap a baix.
Arribant al punt on s'ha de deixar la tartera.
Entrem al bosc.
Boscos que son el paradis boletaire.
Segueix de bon humor, ho esta gaudint fort.
Tornem a passar pel refugi.
I arribem al pàrquing.
Doncs res, fins a la pròxima Pedraforca, que de ben segur i tornaré, i ben content de fer-ho.
