Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

diumenge, 23 d’octubre del 2022

Gourgs Blancs i Jean Arlaud des del Refugi d'Estós.

 Descripció del recorregut.

Anem a passar el cap de setmana al Refugi d'Estós, Alba i jo hem quedat amb el nostre amic Martin per fer la nostra sortida anual, que s'està convertint en tot un clàssic, unes jornades de germanor Donostia-Barcelona.

Aquest any els plans són molt seriosos, un dia la cresta de Gourgs Blancs i l'altre la cresta de Seil de la Baqo, en principi el dissabte farem la segona i el diumenge la primera, però l'última actualització de la meteo ens fa canviar de plans, sembla que diumenge fará molt més bon temps, i al ser més llarga la de la Baqo  decidim canviar de plans, farem Gourgs Blancs primer.

Alba i jo pugem divendres a última hora de la tarda, Martín ja ens espera al refugi i Joaquín, el guarda, ens espera pel sopar. Tot i pujar ràpidament podem gaudir d'una tarda tardorenca meravellosa, molt humida, porta plovent tot el dia, i uns colors  que ja comencen a agafar els ocres tardorencs.

Al matí sortim del Refugi direcció a l'estany de Gias, fins allà es comparteix camí per anar al Coll de Gias, o al Coll del Port d'Oo. Una vegada assolit l'estany girem a la dreta per fer la pujada cap al Port d'Oo, que no hem d'arribar, ja que poc abans  ens hem d'anar decantant cap a l'esquerre per anar a assolir l'ampli Port d'Oo just a la base de la paret somita'l del cim Jean Arlaud. Allà ens equipem amb arnes i casc, ja que és on comencen les dificultats del dia, i més perquè el dia s'ha espatllat, i ens ha entrat boira, que fa que sigui més complicat avançar.

Primer es fa una curta grimpada per agafar una vira herbada a la dreta que s'ha de seguir fins al final, allà agafem una xemeneia que ens deixa a prop d'unes plaques inclinades que superem amb cura i sortim a la curta aresta final fins a aconseguir arribar al cim.

A dalt poques vistes, per no dir cap per culpa de la boira, així que, un parell de fotos, i comencem a baixar cap al petit coll que el separa del Gourgs Blancs, on arribem després d'una curta desgrimpada que també es pot rapelar.

Allà ens replantegem la idea original, fer la cresta amb aquesta boira és una bajanada, i com tots nosaltres ja tenim fets els altres cims de la cresta, decidim abandonar aquesta idea i fer només el Jean Arlaud i el Gourgs Blancs. 

Així que deixem aquí les motxilles i anem a fer el Gourgs Blancs, on arribem molt aviat, ja que només es tracta de salvar el poc desnivell que ens separa, ja que, a diferència de l'Arlaud assolim el cim tranquil·lament, només caminat, el cim principal de la cresta també és el més assequible, una vegada ets a la mateixa cresta.

Foto de cim i tornem a on hem deixat les motxilles per baixar per la costeruda canal de la ruta normal, arribem a un punt on tenim la possibilitat de muntar un rapel, però veiem que, amb cura i vigilant bé on posem els peus es pot baixar, així que, a poc a poc, ho anem fent fins que superem aquest tram.

Sortim a una baixada més assequible i anem baixant cap a l'estany de Gias, poc abans d'arribar-hi ens ajuntem amb la ruta de pujada i sortim de la boira, deixant-nos veure el mantell blanc que tapa els cims d'avui, una imatge ben diferent de la que teníem de bon matí.

Ara ja només ens queda tornar al Refugi d'Estós desfent el camí fet per pujar, un cop al refugi, toca descansar per l'endemà, que ens queda el plat fort del cap de setmana.

Foto de grup al cim del Jean Arlaud.

Dades tècniques.

Imatge de la ruta al Google Earth.


Imatge al OpenTopoMap.

Gràfic de l'accés al Refugi d'Estòs.


Grafic i track de la ruta. Atenció!!!, el GPS va tenir una errada important en arribar al Coll d'Oo, he rectificat el track a l'ordinador i comprovat a diversos mapes, sembla que esta tot bé, però prefereixo avisar perquè, si el fa servir alguna persona, estigui assabentada d'aquesta possible errada.

  • Punt de sortida: Pàrquing Vall d'Estòs, com arribar-hi.
  • Dificultat: Difícil, catalogada com a PD a Mendikat, es tracta d'un recorregut amb diversos passos bastant exposats, s'ha d'anar amb cura, els passos exposats que trobem de baixada es poden evitar fent algun rapel.
  • Material necessari: és tracta d'una ruta d'alta muntanya, amb passos exposats, per tant, hem d'anar preparats, Casc, arnes, corda i material d'assegurament personal i, com sempre, mapa, brúixola i GPS no poden faltar.
  • Track del Gourgs Blancs: El podeu baixar del meu Wikiloc
  • ATENCIÓ!!!, com ja he dit abans el GPS va tenir una errada important en arribar al Coll d'Oo, he rectificat el track a l'ordinador i comprovat a diversos mapes, sembla que està tot bé, però prefereixo avisar perquè, si el fa servir alguna persona, estigui assabentada d'aquesta Possible errada.
  • Track de l'accés al Refugi d'Estós: També el teniu al meu Wikiloc.
  • Alçada mínima: 1.350 metres si comencem al pàrquing d'Estós. 1.890 metres si comencem al refugi d'Estós.
  • Alçada màxima: 3.129 metres al cim del Gourgs Blancs.
  • Desnivell positiu acumulat (sortint del refugi): 1.600 metres, dades inexactes per l'error esmentat, és possible que estigui al voltant dels 1.300 metres.
  • Distància (sortint del refugi): 9,5 quilòmetres, dades inexactes per l'error esmentat, segurament estarà entre 11 i 12 quilòmetres.
  • Ruta per gossos: No, sens dubte no és una ruta pels nostres peluts amics.
  • Ruta circular: No, només un petit tram als cims és circular, la resta lineal.
  • Podeu veure les fotos al meu àlbum de Google Fotos.


Fotos i comentaris.

Pugem divendres a la tarda fins al Refugi d'Estós. La Vall d'Estós comença a vestir colors de tardor, aquí estic fotografiant la Cabanya de Santa Ana.


Cabanya de Santa Ana.

Racons de tardor.

Cabanya de Turmo. Aquí s'han acabat les fotos, és fa de nit i ens esperen al refugi per sopar, hem d'anar per feina.

Al matí, amb les primeres llums del dia, i ja acompanyats de Martín, sortim del refugi per pujar a intentar la cresta del Gourgs Blancs.

Remuntem el Barranc de Gias.

Tenim companyia, i no ens perd de vista.

Al fons el Jean Arlaud i el Gourgs Blancs.

Pic i Coll de Gias.

Ibon de Gias, Gourgs Blancs i Jean Arlaud, amb el Port d'Oo a la dreta.

Pujant cap al Port d'Oo.

Corriol desdibuixat, però amb fites i direcció evident. 

A la nostra esquerre tenim el Pic  de Gias i els Pics de Clarabide, pujats fa molts anys i no documentats, potser algun dia i torno per fer-ho.


L'autèntic Port d'Oo, queda a la dreta de la foto, nosaltres anirem a sortir al mig de la foto, molt a prop de la paret del Jean Arlaud.

Ara fem una diagonal a l'esquerre.

I ens plantem sota la paret somital del Jean Arlaud.

Foto del dia següent, per que es vegi bé la paret somital del Jean Arlaud.

He marcat aprox. el recorregut, una primera i fàcil grimpada ens deixa a una vira que seguim a la dreta fins una xemeneia (punts intermitents) que surt a unes plaques inclinades, les superem fins a arribar a la fàcil aresta final. En general tota la pujada és de II+/III-, amb bona roca.

Una cop passada la vira a la dreta be la xemeneia, primer per un tram més assequible.
...........................

I després per un tram més dret, però amb poca exposició.

Sortida de la xemeneia.

Superant les plaques inclinades.

Pas espectacular, peró menys exposat del que sembla a la imatge.

Sortim a l'aresta final.

Més impressionant que difícil, es fa molt bé.

Alba al cim.

Foto de grup.

Baixem cap al coll que separa el Jean Arlaud i el Gourgs Blancs.

En general es baixa bé, però la boira li dona molt d'ambient.

Martin des-trepant el tram més complicat, des d'on esta treta la foto es pot fer un rapel, però anant amb cura es pot baixar sense problemes.

Ara li toca a Alba.

Ja som al coll, ara anem al Gourgs Blancs, però com tots tenim fets la resta de cims de la cresta decidim no fer-la cresta i deixar aquí les motxilles per anar a fer només el Gourgs Blancs, que no l'hem pujat Alba i jo, després tornarem aquí i baixarem per aquesta canal, que és la ruta normal.


Així que anem lliures de pes fins al Gourgs. Es puja molt més fàcil que al Jean Arlaud.

Alba i Martin al cim.

I ara ens toca a Martin i a mi.

Gourgs Blancs.

Dues fotos del dia següent per veure el panorama que tenim des del cim, aquí el Gourdon i l'Espijeoles.

I aquí des del Gran Quayrat fins al Perdiguero, un espectacle.


Tornem fins on hem deixat les motxilles.

Abans de marxar faig una foto al tram que hem des-trepat al baixar del Jean Arlaud.

Sembla que la boira ens vol fer la guitza i és tanca més.

Anem baixant amb cura. També és pot rapelar un tram.

Martin, amb molta experiència en aquest tipus de terreny, sempre atent, vigilant que tot vagi bé.

Aquesta és la placa que es supera rapelant si es vol, nosaltres l'hem des-trepat.

Ara sense cap persona.

Ara ja bé un terreny més "amable."

Un tram de grans blocs, però ja comencem a sortir de la boira, al fons ja es veu l'estany de Gias.

Estany de Gias, i el coll tapat per la boira.

Ara baixem per un corriol més directe que la pujada del matí, que retrobarem al fons i a la dreta de la fotografia.

A prop del refugi, mirant cap a la Vall d'Estos, amb el Ballivierna al fons.

Bocabadats amb el paisatge.....................Arribarem al refugi, una mica de rehidratació, sopar, i descansar, que demà, de bon matí, ens espera el plat fort d'aquesta sortida.