- Tinc ganes de gaudir dels colors de la tardor, però no vull anar als indrets típics d'aquestes dates, més aviat busco alguna vall solitària i poc visitada, donant una ullada per internet trobo el lloc ideal, la vall de Salenques i la seva fageda.
- Aquesta vall és molt visitada a l'estiu, perquè al passar el GR-11 per allà, molta gent i transita per la mateixa seguint aquest sender de gran recorregut. Però a la tardor ja és molt més solitària, tot i que a poc a poc molta gent comença a anar-hi, buscant els colors de la meravellosa fageda que trobem a la part baixa de la vall.
- Com tinc dos dies, un anire a la Vall d'Aran, a buscar els colors tardorencs a dos indrets típics de la vall, l'Artiga de Lin i el Salt deth Pish, l'altre m'endinsare per la vall de Salenques, per coneixer i gaudir d'aquesta fageda.
- Veig uns quants reportatges d'una circular que puja per la vall de Salenques i baixa per la de Riueno, on també trobem un altra fageda, sembla una ruta ideal. Però jo, com sóc de pujar a cims, sempre que es pot, per tant li afegeixo la pujada al Cap de Riueno, un cim de 2600 metres, situat al mig de les capçaleres de les dues valls, que té, als seus peus, la vall penjada d'Anglios, amb els seus estanys, a més, del seu cim, podem gaudir d'unes vistes magnífiques cap al cim del Ballivierna i al massís de Besiberri, amb la Punta Alta present al fons.
- Sembla que he trobat la ruta ideal per fer.
- La descripció de la ruta és bastant fàcil, comença l'embassament de Baserca, prop de la seva cua, on trobem un pàrquing que és ideal per deixar el cotxe, un xic més endavant trobem un pont de la N-260 que creu el torrent de Salenques, el camí passa per sota i enllaça amb el GR-11, que comença a pujar per la vall de Salenques i no s'ha de deixar fins a arribar a l'estany Gran d'Anglios. Un cop a l'estany deixem el GR-11, que segueix cap als estanys de Ballivierna i Benasc, per seguir la nostra ruta girem a l'esquerra i, per un camí quasi inexistent, pugem a un petit coll amb el nom de Serradet d'Anglios, allà hi trobem una caseta de pastors a l'esquerra del Serradet, al davant l'estany Fe i la Tuca de Riueno, i un xic a l'esquerra un petit coll, la colladeta de Riueno, allà hem de dirigir les nostres petjades. Un cop a la colladeta podem pujar al Cap de Riueno, 300 metres més amunt, o seguir baixant per un corriol molt poc definit, però amb fitades que marca'n la bona direcció, fins a l'estany del Cap de Riueno, d'aquest estany seguim baixant, cada vegada amb el camí més marcat, primer per prats i, després de passar per una cabanya derruïda, entrar al bosc de Riueno, per on anirem baixant fins a arribar molt a prop de la capçalera de l'embassament de Baserca, només queda seguir al costat de la carretera N-260 fins a arribar al punt on tenim el cotxe.
Foto al cim del Cap de Riueno.
La imatge de la ruta al Google Erth.
El perfil de la ruta, el track el teniu al Wikiloc.
Dades Tècniques.
- Punt de sortida: Embassament de Baserca, Com arribar
- El track de la ruta el teniu al Wikiloc.
- Material necessari: Tot i no ser una ruta difícil, no podem deixar de pensar que és una ruta d'alta muntanya, per tant tenim de portar material adient, calçat adequat i roba d'abric, a més de mapa, brúixola i GPS, si en tenim.
- Altura mínima: 1434 metres al punt de sortida de l'embassament de Baserca.
- Altura màxima: 2592 metres al cim del Cap de Riueno, tot i que al GPS marcava 2580 metres.
- Desnivell positiu: 1200 metres si fem el cim del Cap de Riueno, si només pujem al coll seria molt menys desnivell, uns 900 metres aprox.
- Distancia: 14.4 Quilometres.
- Ruta circular: si, pujada pel GR-11 i baixada per la vall de Riueño, el primer tram de la baixada és poc marcat, tot i que la direcció és evident.
- Ruta per gossos: Si, cap problema, gaudiran força.
- Si voleu veure las fotos amb els comentaris amb Castella ho podeu fer al meu àlbum de Picasa.
Imatges i descripció de la ruta.
Embassament de Baserca, punt d'inici de la ruta.
Passem per sota del pont de la N-260, el que creua el torrent de Salenques.
I, quasi al moment, ens engoleix la Fageda de Salenques.
Deixo un seguit de fotos, sense cap comentari, són per gaudir-les tranquil·lament.
El camí és una catifa de fulles, les marques del GR-11 ens poden servir de molta ajuda per poder seguir-lo.
A poc a poc vaig sortint del bosc, i començo a veure el que m'envolta.
I també treuen el nas els cims del voltant, el Besiberri nord és el primer.
Paleta de colors a la capçalera de la vall de Salenques.
Vall de Salenques.
Vaig guanyant altura.
Només hem queda superar una petita pujada per........
........entrar a la conca dels estanys d'Anglios.
Estany Gran d'Anglios, a l'esquerra el Cap de Riueno, al fons la collada d'Anglios i la Tuca de la Solana de Llauset.
Estany Gran i la petita cabanya/refugi que podem trobar un cop superat l'estany si seguim el GR-11.
Deixo el GR-11 i començo a pujar cap a el Serradet d'Anglios.
Un bonic indret, al fons el collet que dóna pas a l'estany de Cap de la Vall, per on segueix el GR-11.
Cap de Riueno, molt aviat trepitjaré el seu cim.
Coll del Serradet d'Anglios, al fons la colladeta de Riueno, cap on he de dirigir les meves passes.
Al coll del Serradet d'Anglios també hi podem trobar una petita cabanya, un xic a l'esquerra del Serradet.
Estany Fe, Tuca de Riueno i, al fons, destaca la punta del Bessiberri nord.
Colladeta de Riueno.
Deixo la motxilla darrere uns rocs i començo a pujar-lo, son poc més de 300 metres de desnivell, però crec que hem faran suar, el pendent, tot i que no ho sembla, és molt forta,
Estany del Cap de Riueno, després he de passar pel seu costat.
Vaig pujant, ja he passat un tram feixuc, però no s'ha acabat, tinc per devant la rampa final, que sembla bastant forta.
Cim del Cap de Riueno, just davant el Ballivierna.
Estanys d'Anglios i tots els cims que els envolten, al fons destaca el contrafort sud dels pics Russell.
Balliviernas, estanys d'Anglios i massís del Bessiberris al fons.
Foto de cim, sense la Neila, que avui esta juganera i no vol ni apropar-se. jejejeje.
Besiberri nord i la cresta que el uneix al sud.
Baserca, Punta Senyalada i massís del Besiberri sud darrere, al fons, a la dreta, el de la Punta Alta.
Tots junts.
És hora de baixar cap a la colladeta i recuperar la motxilla.
Ja hi sóc, una hora set minuts per anar i tornar al cim, 310 metres de desnivell, més fotos, no ho he fet gents malament per ser una persona un xic "maduret" jajajajajaja.
És l'hora de la barreta energètica jejejeje
Un cop recuperades les forces començo a baixar cap a l'estany del Cap de Riueno, no hi tenim cap camí, però si fitades que marquen la direcció correcta, tot i que és evident.
Ja hi soc
És l'hora del bany, i la Neila no ho perdona.
Que cadascun ho interpreti com cregui més adient.....
Estany i Cap de Riueno.
A mesura que anem baixant el camí comença a ser més marcat.
La baixada és clara, només seguir la vall tot cap a baix, al fons ja veig el bosc que, aquest matí, tenia a l'altre costat de l'embassament de Baserca.
Passo al costat d'una cabana, semi derruïda, i dono un cop d'ull a tot el tram baixat fins ara.
Quan entro al bosc tinc una petita sorpresa, es veu que l'hivern passat va haver-hi una gran allau per aquí, i el bosc és molt malmès, i el camí es troba mig tapat a alguns llocs.
Un desastre natural, però no deixa de ser molt trist.
Passar per aquí, intentant seguir el camí, va ser l'aventura del dia.
I de cop, comença la fageda de Riueno que, igual abans la de Salenques, també ens engoleix amb els seus colors, tot i que era un xic més passada de tons.
Amb algun arbre impressionant, però crec que el millor, com abans a la de Salenques, és que gaudiu de las imatges sense cap comentari, parlant per si mateixes.
Surto a una antiga pista forestal, de quan les obres de l'embassament, la seguim per sortir a la carretera N-260 molt a prop de la capçalera del mateix.
Ara tinc per davant el pitjor del dia, una caminada de quasi dos km al costat de la carretera.
I acabo amb una panoràmica de l'embassament i tots els colors de tardor que l'envolten.
