Sortida del 8/9 de Juliol
Descripció del recorregut.
Anem amb l’Alba dos dies a la Vall d’Estos, a Benasque. La idea és fer dissabte la Cresta de Bardamina i diumenge els Veteranos-Gemelos.
Pugem divendres a la tarda a dormir al Refugi d’Estos i dissabte de bon matí sortim del refugi cap a la Coma i Collada de La Paúl, el camí primer segueix el GR que puja cap al Senyal de Viados però ben aviat el deixa per seguir un corriol a l’esquerra, és la ruta al Posets per aquest vessant.
Fins a creuar el torrent d’Estos el camí es força marcat, però un cop creuat, es perd en mig d’una catifa d’herba mullada de les tempestes de la nit. Per sort, amb el track del GPS, alguna escadussera fitada, i algun rastre de corriol, es pot seguir bastant bé, tot i que parem tot sovint per comprovar que anem en la direcció correcta.
A mesura que anem pujant es comença a seguir una mica més bé, comencem a veure més fitades i el corriol és més fàcil de seguir.
Mentre ens van vigilant alguns Isards a poc a poc anem entrant a la Coma de la Paúl, que és un autèntic mar de rocs. Tot i això, el camí ara és molt més fàcil de seguir, i a més la direcció és clara, tenim la Collada de la Paul sempre al davant. Cap als 2.600 metres decidim buscar un punt on amagar els crampons i piolets, ja que els hem portat perquè no hem trobat informació de com estava de neu la pujada a la collada, en aquest punt ja veiem que no els necessitarem, ara no ho sabem, però no és una bona decisió.
Seguim amunt sense parar i ens plantem a la Collada més ràpidament del que pensem, on tenim una vista meravellosa d’aquest vessant del Pic Posets. Ara toca decidir en quin sentit farem la cresta, el normal és fer-la en el sentit Bardamina-Paúl perquè la majoria de la gent la fa pel vessant contrari al nostre, pujant des del Refugi Ángel Orus, però com hem de tornar a Estos per fer demà l’altra sortida programada, nosaltres vam decidir fer la cresta pel vessant d’Estos.
Com el track que portem, tot i pujar també per aquest vessant, el fa en el sentit més habitual, decidim seguir-lo i anar primer per sota la cresta, perdent un xic d’alçada fins a la bretxa prèvia al Bardamina, allà deixem motxilles i fem una pujada ràpida fins al cim, primer per una curta i distreta grimpada per després seguir per un terreny molt més amable.
Al cim unes vistes extraordinàries de tots els cims del Pirineu central, des de les Maladetas fins al Perdiguero, amb els Seil de la Baqo, Gourgs Blancs i Clarabides al nord, i tot a tocar de nosaltres, el magnífic Posets, amb la Vall dels Ibons, per on va la pujada pel vessant d’Orus als nostres peus.
Quatre fotos i seguim, baixem a la bretxa, recollim trastos i tornem a fer una grimpada per recuperar la cresta, ara bé un tram assequible, algun pas aeri i amb pati però que es pot anar fent.
Aviat arribem un primer pas un estrany, una roca on has de fer una mica de contorsionista per poder superar-lo. Un cop superat seguim per un terreny similar a l’anterior, trams més fàcils i trams més aeris, fins a arribar on hi ha un punt on dos grans blocs no deixen continuar per la cresta, a má esquerra tenim una Canaleta que perd una mica d’altura per superar aquests dos blocs i després s’ha de tornar a grimpar a la cresta, la canal també es pot fer servir de via d’escapament ja que es pot continuar baixant fins a terreny més amable.
Quan comencem a grimpar un cop superats els blocs arriba el moment on tota la nostra sortida s’ha acabat. Alba va primer, comença a pujar i arriba a un punt on dubte, no ho veu clar, és mou una mica a dreta i esquerra quan, de sobte, la roca on tenia els peus se’n va a fer punyetes i ella cau uns dos metres fins que la puc parar agafant-la dels turmells, no hagués caigut gaire més, ja que estàvem a la Canaleta abans comentada, però li vaig poder evitar un xic de caiguda.
Reviso el que s'ha fet, per sort no sembla molt greu, cura d'emergència, avis al 112, i rescat pel GREIM de Benasque. A les fotos i trobareu una explicació més acurada de tot el que va passar en aquell moment.
En fi, un bon sotrac per tots dos…………
La Cresta de Bardamina amb el Posets al fons.
Dades tècniques.
Imatge al OpenTopoMaps.
Imatge al Google Earth.
Perfil del recorregut.
- Inici: pàrquing d'Estos, Com arribar.
- Dificultat: Difícil, és una cresta catalogada com a PD però a més la roca és molt trencadissa, s'ha d'anar amb cura.
- Material necessari: Tot i ser una cresta que és pot fer sense marial, sempre és bo portar alguna cosa per emergències, nosaltres portàvem un cordino i alguna cinta, a més dels de sempre: casc, mapa, brúixola i GPS.
- Track: el podeu baixar d'aquí.
- ATENCIÓ: El track és editat, sobre tot el tram dels Pics de La Paul, perqué quan vam tenir l'accident vam baixar a Benasque amb l'helicòpter, per tan el track no era fiable, l'he editat afegint el tram de cresta que faltava i duplicant el tram de pujada.
- Altura màxima: 3.079 metres al Pic de Bardamina,
- Altura mínima: 1.865 metres al refugi d'Estos.
- Distància: 14,3 quilòmetres.
- Desnivell Positiu acumulat: 1.460 metres.
- Ruta circular: No, lineal.
- Ruta per gossos: No, els nostres peluts amics s'ho passaran millor si es queden a casa.
- Podeu veure les fotos al meu àlbum de Google Fotos.
Fotos i comentaris.
Passant per la cabanya de Santa Ana mentre pugem, el dia abans, fins al refugi d'Estos.
Vall d'Estos, com sempre preciosa, tot i que les nostres últimes visites sempre han sigut sota la pluja.
Cabanya del Tormo.
Refugi d'Estos, ara a sopar i dormir, que demà ens espera un dia molt llarg (més del que pensem ara).
Al matí, sortim del refugi per la seva part del darrere, seguim un petit tram el GR que va cap al coll del Senyal de Viados.
Ben aviat trobem el desviament que porta cap a la Coma de La Paul i al Posets per aquesta vall.
Perdem alçada per anar a trobar un pont per creuar el Riu Estos.
Al fons, tot i que mig tapades per la resta dels núvols de les tempestes d'ahir, veiem Las Maladetas, amb l'Aneto com al més tapat de tots.
Però nosaltres seguim endavant, buscant el camí, completament tapat per les herbes, sort d'alguna fitada aïllada que anem trobant.
Aquest és el panorama que tenim, camí tapat, amb fitades escadusseres i algun rastre que ens va donant una idea per anar pujant.
Una mirada cap a la Vall d'Estos.
A mesura que ens apropem a l'entrada de la Coma de La Paul (esquerra) el corriol és més fàcil de seguir, per la dreta de la foto va el GR cap a Biados.
Rebeco o Isard, és igual, és tot un espectacle veure'ls.
Ara si, ara ja encarem cap a la Coma de La Paul.
Tot i que ens segueixen vigilant.
Coma de La Paul, al fons la cara nord del Posets.
Esquerra la cresta de Bardamina, al mig la collada de La Paul, i el Posets, vigilant-nos, a la dreta.
Parem a fer un most, i decidim deixar aquí, amagats, els crampons i el piolet, els hem portat perquè no hem pogut trobar informació de com estava aquesta pujada, ara veiem que està neta, així que deixem pes extra.
La cresta de Bardamina, tot i que hem de donar-li la volta, ja que es puja per l'altre vessant.
Collada de La Paul. La cresta es pot fer des d'aquí en sentit Paul-Barbamina, però nosaltres la farem en sentit contrari, per acabar aquí i començar el retorn al refugi tot seguit.
Posets, ara es comença a tornar a posar de moda una ruta que puja per aquí, més assequible del que sembla.
Aprofiten una congesta de neu per perdre alçada més ràpidament.
Ara fem una diagonal a l'esquerra per anar a buscar la pujada al Bardamina.
En lloc d'anar a buscar la pujada normal, quan arribem a aquesta canal, prèvia al cim, i pugem, deixarem les motxilles a la bretxa i farem un pujar i baixar.
La vall dels Ibons des de la bretxa.
La grimpada al Bardamina, més fàcil del que sembla.
Últims metres al cim.
Cim del Bardamina, amb el sector Perdiguero, Seil de la Baqo, Gourgs Blancs al fons.
Foto de cim.
Vall dels Ibons, a l'esquerre al coll de La Plana, pas natural entre els refugis Orus i Estos.
i mirant a la dreta s'intueix la pujada normal al Posets, a sota l'Ibon Chelau de Llardana.
L'espectacular cresta de Bardamina, amb el Posets al fons.
Allà baix està el refugi d'Estos, al mig l'Ibon de Bardamina o de Posets.
Som-hi, és hora de seguir.
Arribant a la bretxa, amb les motxilles, i la grimpada per tornar a la cresta.
Ja som a dalt, anem per feina.
Anem fent diferents grimpades, en general totes fàcils, tot i que alguna un pel aérea.
Passem per un pels punts claus, s'ha de passar pel mig de les dues roques, és un pas un xic contorsionista, per sort no tenim pati a sota, i la roca és ferma.
Un tram una mica aeri.
Arribem a un punt on es deixa la cresta per aquesta canal, només passar el tram estret girem a la dreta per recuperar la cresta i...........................s'acaba la nostra aventura, Alba pateix un accident, la roca on tenia els peus, i on estava començant a grimpar fa figa, i ella se'n va cap a baix, cau uns dos metres, la paro agafant-la dels peus, però el mal ja està fet, té una forta ferida oberta a la cuixa dreta, comencen els nervis, que fem????, passant uns minuts i ens calmem prou per començar a pensar, i començar a actuar. Desprès de fer una primera valoració decidim trucar al 112, és impossible que pugui baixar, fins al refugi, per ella mateixa amb aquesta ferida oberta.
El primer es fer una cura d'urgència, després trucar al 112, que un cop localitzat el punt on som. ens passen amb el GREIM de Benasque.
Parlem amb el GREIM, els hi donem les coordenades exactes on som i ens diuen que al ser a plena cresta el rescat serà més lent. Amb tot això Alba ja s'ha recuperat i tranquil·litzat un xic de l'ensurt, i em comenta que es veu en cor de baixar una mica per poder fer un rescat més fàcil. Ho comento amb el GREIM i ens diuen que ho provem, que si pot millor i que si no pot, o veu que la ferida torna a sagnar, que no ens moguem, que ja ens trauran. Comencem a baixar per aquesta canal, aleshores arriben tres persones que també feien la cresta, ens veuen, parlem amb ells de què ja està el rescat en marxa i de què volem intentar baixar fins a les proximitats de l'Ibon Chelau, un d'ells agafa la motxilla d'Alba i la baixa el tram més complicat, GRÀCIES, a mitja baixada li diem que ja ens podem arreglar per nosaltres mateixos i torna amunt amb els seus companys. Finalment, arribem a un gran roc on ens disposem a esperar al rescat, no passa'n ni cinc minuts i ja sentim a l'helicòpter, dona un parell de voltes per avaluar com fer el rescat i baixa fins a posar el pati a un costat del roc, bastant gran, on estem, baixa un dels integrants del GREIM i em ajuda a pujar a mi i a les motxilles, després agafa en braços a l'Alba i la diposita dins de l'aparell, finalment puja ell i marxem. Ha sigut un rescat molt ràpid, de fet, sense comptar les dues voltes d'avaluació, el recat ha durat mig minut, una autèntica meravella.
Ens baixen fins a la base del GREIM de Benasque, allà el metge li fa una primera valoració i la decisió és clara, trasllat a l'hospital de Barbastro, s'han de suturar les dues ferides, truca a una ambulància i li fa una segona cura.
Hora i mitja després estem a Barbastro, esperant per la sutura.
I una hora més tard, amb la sutura feta, 26 punts a la ferida de la cuixa i 7 a la ferida de sota el genoll, sortim de l'hospital i, per sort, Alba surt caminant per ella mateixa. Un cop passat tot podem dir que hem tingut molta sort, la ferida ha sigut més escandalosa que greu, Alba no té afectat cap nervi, ni tendó, només és una ferida oberta, suturar i descans absolut durant un mes.
L'aventura no acaba aquí.............recordeu que havíem deixat material amagat????........... doncs com Alba estava relativament bé ,anem a dormir a Eriste, a un hostal on ens coneixen, i mentre ella és queda allà, on ells la vigilaran, jo de bon matí, de fet encara de nit, torno al pàrquing d'Estos per pujar fins on havien deixat el material, més o menys a la cota 2.600.
Una vegada recuperat, baixo cap al refugi d'Estos, per també recuperar el que havíem deixat allà.
Al refugi rehidratan-me abans de baixar carregat a més no poder.
Arribo al pàrquing i torno a Eriste, dinem i tornem a casa, que la família està esperant-nos, van passar unes hores molt nervioses mentre no vam estar fora de perill. Ha sigut un cap de setmana diferent, per res el que ens esperàvem, però per sort, tot ha sortit bé i Alba es recuperarà aviat, de fet ja m'ha dit que vol tornar a fer els Pics de La Paul, i com més aviat millor.
Petit encís.
Aprofito aquest modest raconet personal per donar les gràcies a tots els que va fer possible que Alba pogués sortir bé d'aquesta "aventura", començant pel muntanyenc que va baixar la motxilla, el personal de la base del GREIM que ens va atendre ràpidament, l'ambulància que va traslladar a l'Alba tot sola mentre jo pujava a recuperar el cotxe, el personal de l'hospital de Barbastro per la seva atenció i magnífica cura, les persones de l'hostal d'Eriste que ens van atendre, a les 10 de la nit, quan vam arribar de Barbastro i que, l'endema, es van fer càrrec de la meva filla mentre jo anava a recuperar tots els nostres estris. Al personal del Refugi d'Estos, pel seu extraordinari comportament un cop es van assabentar de l'accident, preocupant-se contínuament per l'estat de salut d'Alba i donant totes les facilitats possibles per guardar, i recuperar quan fos possible, tot el que vam deixar allà.
Però per sobre de tot, gràcies a l'equip de rescat del GREIM de Benasque, per la seva amabilitat, pel seu tarannà, per la seva eficiència, per la rapidesa en efectuar el rescat, i per la seva preocupació per nosaltres mentre vam estar a la base del GREIM de Benasque. Per tot això, i tot cor, per a tots ells, la nostra infinita gratitud.
Moltes gràcies a tots.
