Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dimecres, 28 de desembre del 2022

Colors de tardor: Ermites i Serra del Corb.

 Descripció del recorregut.

Torno a la Garrotxa, un indret ideal per fer senderisme, i més si és a la tardor, a les hores ja parlem d'un lloc realment espectacular, amb unes fagedes màgiques.

A més també torno a fer la ruta de les Ermites del Corb, una ruta que és tota una garantia si el que busquem són colors de tardor, que és el que jo buscava, ja que venia amb mi la meva filla Mireia que volia poder gaudir d'aquests colors, també ens acompanya el meu amic Josan.

Faig la ruta clàssica, sense buscar variants, només vam variar una mica el pas per Xenacs, ja que, en lloc de baixar directament, seguirem el corriol marcat com a Sender Botànic. 

Sortim de Les Preses per un corriol que surt de la part del darrere de les piscines municipals. Ben aviat comencem a gaudir dels colors tardorencs que ens acompanyen mentre anem passant pels punts més importants del dia: El Volcà Racó, Sant Miquel del Corb, la Masia de l'Antiga i l'autèntica joia d'aquestes contrades, Sant Martí del Corb.

Després d'aquesta última ermita entre de ple a la fageda i els seus colors, però també al tram més feixuc del dia, el Pujant d'en Camps. Un cop al collet del Pujant d'en Camps fem una petita circular per pujar al cim de Roca Lladre i tornar al Collet per seguir per la Serra del Corb fins al desviament del Puig Rodó, aquí anem i tornem per veure les magnífiques vistes que es tenen des d'aquest modest cim.

Ara, en lloc de baixar directament a l'àrea recreativa de Xenacs, seguim el corriol, senyalitzat com Sender Botànic, i així gaudir del bosc de faigs que envolta a aquesta àrea recreativa i que, en aquestes dates, es troba en el seu punt ideal per poder veure els seus espectaculars colors tardorencs.

Una vegada fet aquest corriol anem fins a l'àrea de Xenacs per agafar el camí de les Barrincoles fins a arribar al punt de sortida d'avuí, el poble de Les Preses.

Sant Martí del Corb.


Dades tècniques.

Perfil de la ruta, el track al meu Wikiloc.


Imatge al Google Earth.

Imatge  al OpenTopoMaps.

  • Punt de sortida: Població de Les Preses, al costat de les Piscines municipals, com arribar.
  • Dificultat: fàcil, només la pujada d'en Camps ens farà suar de valent, per comentar alguna cosa, hem d'anar amb cura pels diferents canvis de camí/sender/corriol.
  • Material necessari: com és una ruta fàcil no necessitem res especial, amb un bon calçat i alguna peça d'abrigar en tenim prou, això sí, mapa, brúixola i GPS sempre a la motxilla.
  • Track: el podeu baixar d'aquest enllaç.
  • Alçada mínima: 474 metres al poble de Les Preses.
  • Alçada màxima: 907 metres al cim de Roca Lladre.
  • Distància total: 12 quilòmetres.
  • Desnivell positiu acumulat: 717 metres.
  • Ruta circular: Sí, completament.
  • Ruta per gossos: Sí, cap problema, els nostres petits amics s'ho passaran d'allò més bé.
  • Podeu veure les fotos al meu àlbum de Google Fotos.

Fotos i comentaris.

Sortim del pàrquing al costat de les piscines municipals, només passar-les tenim una pista encimentada, que hem de seguir uns metres per, tot seguit, agafar un corriol que li va donant la volta a les piscines per endinsar-se al bosc.

Ben aviat comencem a trobar el que hem vingut a buscar, colors de tardor.

Amb la Mireia ben contenta.

....................

Camí encisador.

Arribem al Volcà Racó.

La Vall del Corb, amb la Fageda d'en Jorda al fons.

Algú a matinat més que nosaltres.

Masia del Volcà Racó.

Seguim la ruta de les Ermites del Corb.

Tot un plaer caminar per aquí.

Sant Miquel del Corb.

Part posterior.

Seguim per la Masia de l'Antiga.

I, per una pista forestal arribem a........

....el punt més visitat d'aquestes contrades, Sant Martí del Corb.

.............

Seguim. ara endinsant-nos a la fageda del Corb, anem a buscar el Pujant d'en Camps.

Anem per una antiga pista forestal.

...................

I trobem el desviament del Pujant d'en Camps.

Tardor.

Pujada forta, feixuga.

Últim esforç.

Arribant al Collet del Pujant d'en Camps.

On ja ens esperant el Josan i la Neila.

Al collet deixem la ruta de les ermites i girem a l'esquerre, donarem una petita circular per pujar al cim del Roca Lladre.

Petit mirador abans del cim, amb la Fageda d'en Jorda i Olot a sota, i el Pirineu Oriental al fons.

El Canigó.


La part del Bastiments tapada pels núvols.

Roca Lladre.


Baixem fins al Collet del Pujant d'en Vidal i girem a la dreta, ara seguirem un petit corriol per tornar al Collet del Pujant d'en Camps.

Passem pel desviament a la cova de Roca Lladre, avui no baixem, tot i que altres cops si ho hem fet.

I tornem al Collet del Pujant d'en Camps.

Ara seguim novament la ruta de les ermites del Corb.

Tardor , màgica tardor.

Deixem al camí principal, que va per tot el llom de la Serra del Corb, i agafem un petit corriol lateral que passa per la part alta de la Fageda del Corb.

Tornem al Camí principal però, tot seguit, el tornem a deixar.

Ens endinsem a la part alta de la Fageda del Corb.

Passem per la Font del Cingle.

Gaudint d'uns colors espectaculars.

Només fem parades per contemplar l'entorn.

Ens desviem per pujar al mirador del Puig Rodó.

La plana d'Olot als nostres peus.

El Puigsacalm, pujat diverses vegades, les dues ultimes aquest mateix any. A la tardor i a la primavera.

Foto de grup.

Serres del Corb, de Colltort i de Finestres.

Baixem cap a l'àrea de Xenacs, però ho fem seguint el camí més llarg, es tracta del sender botànic que baixa pel mig de la fageda de Xenacs.

Un corriol realment encisador.

..........................

.............................

.................................

I molt fotogènic.

Clot de les Gripes.

Seguim baixant pel camí botànic.

..............................

...........................

La Neila gaudint d'allò més.

Arribant a la part més baixa del corriol.

Fi de la baixada, a partir d'aquí comencem a pujar.

Un tram amb cadenes, fàcils.

Sortim al mirador de Xenacs. amb Olot als nostres peus.

Àrea recreativa de Xenacs, aprofitem per fer un most.

Baixem pel camí de les Barrincoles.

Camí ben fresat.

Sortim a una pista forestal.

Passem per Can Talaia.

Ens observen encuriosits. 

I un cop passat El Pinell entrem a Les Preses tancant el cercle de la ruta d'avui.

Magnifica ruta ideal per fer en qualsevol època de l'any, però a la primavera i, sobretot a la tardor es tot un plaer pels sentits poder fer-la.