Pedraforca per la Canal del Verdet.

Descripció de la ruta.

El Pedraforca, tot un clàssic que jo vaig trigar molt a pujar, però des del primer cop que ho vaig fer ja no he parat de fer-ho, alguns cops amb la família, altres amb amics i algun cop, com aquesta última vegada, acompanyant a algun amic que no l'havia pujat mai.

En José, un crack fent esport que ha pujat poc a la muntanya, però que ara, a poc a poc, està aficionant-se, de fet, l'estiu passat, ja vam fer plegats el Pic d'Albe, a l'Ariege. Ell no havia pujat mai a cap indret tipus Pedraforca, amb les seves grimpades, però és un maquina i em va portar a un ritme que ha sigut la vegada que he pujat al Pedraforca més ràpid, i ja tinc uns anys......

La ruta escollida no té cap secret, és la clàssica de la Canal del Verdet, per tant no l'explicaré, és sobrada-ment coneguda, només apuntar els punts importants de pas: Pàrquing del mirador del Gresolet, Refugi Lluis Estasen, Coll del Verdet, Canal del Verdet, cim del Pedraforca, Enforcadura, novament pas pel Refugi, i tornada al pàrquing.

Foto al cim del Pedraforca.

Dades tècniques.

Imatge de la ruta al Google Earth.

Perfil del recorregut, el track al meu Wikiloc.

• Punt de sortida: Mirador del Gresolet, com arribar.
• Dificultat: Moderada, pes que res pels trams on s'ha de grimpar, doncs persones no avesades a quest tipus de terreny ho poden passar malament.
• Material necessari: El clàssic a una ruta d'aquest tipus, d'alta muntanya però curta, amb calçat adequat, algun impermeable i alguna cosa de menjar en tenim més que de sobra. Això si, mapa, brúixola i GPS no poden faltar.
• El track el podeu baixar d'aquí. Però, ATENCIÓ !!!, es un track EDITAT, en el tram previ al cim i fins a l'Enforcadura, va gravar malament, per tant el vaig editar a casa. El track es fiable, comprovat al Google Earth, el que no pot ser molt fiable son les distancies i el desnivell acumulat.
• Alçada mínima: Mirador del Gresolet 1560 metres.
• Alçada máxima: Cim del Pedraforca 2.506 metres, tot i que al GPS donava 2.480 metres.
• Distància total: 8,2 quilòmetres que, com ja he dit, s'han d'agafar amb pinces per culpa  de l'errada del GPS.
• SI voleu veure les fotos, al meu álbum de Google Fotos, ho podeu fer des d'aquí.
• Ruta per gossos. Tot i que reconec que no es un cim adequat pels nostres petits amics, he de dir que jo he portat a la meva gossa altres vegades, aquest cop no la vaig dur, però es poden portar si anem en compte de que no molestin a la gent, sobre tot en els trams de grimpada.

Fotos i comentaris.

Sortida al pàrquing del Gresolet.

Inici del camí al refugi.

Refugi Lluis estasen.

Continuació del camí, al principi sempre per bosc.

Aquest tipus només volia fotos......

Ja hem guanyat alçada, al fons el Mirador del Gresolet.

El corriol, sempre espectacular de seguir.

Després d'una forta pujada ja albirem el Coll del Verdet, aquí es pot anar per dos corriols, a l'esquerra i a la dreta, per sobre els arbres, que és per on vam pujar nosaltres.

Coll del Verdet, al fons Gosol, per on també podem fer una pujada força interessant.

Foto al Coll del Verdet.

Seguim cap a la Canal del Verdet.

Ja hi som, a veure que tal es comporta el José a aquest terreny.

Al mig de la Canal.

I a la sortida, es veu que ho esta gaudint.

Pero la feina no esta feta, fins al cim ens queda terreny feixuc.

Fotografiant l'entorn.

La Serralada del Cadí.

Seguim i, després d'una estona, mirem enredera i veiem la sortida de la Canal del Verdet, on es veu gent.

La continuació al cim.

Un altre grimpada.

El cim cada cop més a prop.

Una mirada a tot el camí fet.

Gaudint força.

Foto del José.

Ja tenim el cim a tocar.

Pedraforca, tan massificat com sempre.

Dos bons amics, contents i satisfets.

Allà baix tenim el punt de sortida.

Tota la serralada del Cadí amb el Comabona al fons.

Serra del Verd i Port del Compte.

Anem cap a l'Enforcadura, al fons la Serra d'Ensija.

Es un tram distret de baixar.

Es veu que això de pujar pedres li agrada.

Enforcadura.

Anem a buscar el camí "acondicionat" per no baixar pel mig de la tartera i així intentar evitar erosionar-la més del que ja està. No tothom ho fa, molta gent segueix baixant pel mig de la tartera, també és cert que el camí que van fer ja està molt malmès, pel que no se per on és millor baixar, l'erosió és ven present als dos punts.

Tot cap a baix.

Arribant al punt on s'ha de deixar la tartera.

Entrem al bosc.

Boscos que son el paradis boletaire.

Segueix de bon humor, ho esta gaudint fort.

Tornem a passar pel refugi.

I arribem al pàrquing.

Doncs res, fins a la pròxima Pedraforca, que de ben segur i tornaré, i ben content de fer-ho.

Pedraforca per Gósol.

Tornem al Pedraforca, i ja van uns quants cops, però aquesta vegada, per fi, doncs ja tenia ganes de conéixer aquest vessant, no ho farem per la ruta normal del refugi Luis Estasen, ho farem per Gósol, seguint el PR C-123 fins a la collada del Verdet, indret on s'ajunten els dos camins, el de Gósol i el del refugi Lluis Estasen.

El PR C-123 comparteix el primer tram amb el GR-107 i després el deixa per anar a la collada del Tauler, però nosaltres no pujarem per aquí, ho farem per una variant un xic més curta del PR C-123, que no passa per la Font dels Terres i el GR-107, sinó que puja directament de Gósol,  trobarem el trencall a mà dreta,  només sortir del poble, l'agafarem i pujarem fins al Prat de Castellar i a la collada de Setfons, després,  passant primer pel Forat de la Gralla, fins a la collada del Verdet, on ens ajuntarem amb la ruta normal que puja del refugi, aquí deixarem el PR C-123 que baixa cap el refugi Lluis Estasen, i agafarem el camí que puja cap a la Canal del Verdet i el Pedraforca. 

Seguirem aquest camí per la Canal del Verdet, una canal fàcil però que cada vegada trobo la pedra més polida per culpa del pas de la gent, que és molta, que puja fins aquí. Per sort han posat unes cordes i cadenes per ajudar-nos a superar els trams més rellisco-sos, un cop superada la Canal seguim grimpant i desgrimpant fins arribar al cim del Pollegó Superior. 

Un cop hem descansat i recuperat forces baixarem a la Enforcadura on tornarem a trobar el PR C-123, el seguirem cap a Gósol, amb una baixada molt més fàcil que per l'altra vessant, ja que la tartera no te tanta inclinació per aquest vessant i, tampoc, es troba tant malmesa com per la ruta normal. la baixada és rapida fins a arribar a la Serra de la Tossa, on ens endinsem a un bosc molt costerut que ens farà baixar amb precaució de no relliscar, per sort el terreny es sec, amb humitat o pluja s'hauria d'anar amb compte.

Un cop superat el bosc sortim al torrent de Rubinat i, un cop creuat, trobem una pista forestal que, passant pel Cap de Sedís, ens té que deixar just acostat del pàrquing on hem deixat el cotxe aquest matí, donant per acabada la sortida d'avui.

Dates de la ruta.

• Punt de sortida: Gosol, Com arribar.
• Material necessari: El normal per alta muntanya, calçat adequat i roba d'abric més els indispensables mapa, brúixola i GPS, si en tenim.
• Altura mínima: 1346 metres a Gósol.
• Altura màxima: 2506 metres al cim, tot i que el GPS marcava 2499 metres.
• Desnivell positiu acumulat: uns 1200/1300 metres, no ho puc dir segur doncs va haver una petita estona que es va apagar el GPS, vaig quedar sense piles i ho vaig arreglar després d'uns minuts.
• Distancia total: 10'5 quilometres. 
• Si voleu veure les fotos amb Castellá ho podeu fer a Picasa  
• Ruta per gossos: Si, si estan acostumats a sortir per la muntanya, però hem de tenir cura d'ells a 3/4 punts, la resta ho pujant sols tranquil·lament. Per altre costat tenim que tenir cura de la gent, doncs és una muntanya molt visitada i als pasos de grimpada pot molestar trobar-se un animal pel mig, és millor tenir-lo controlat per evitar ensurts.

Jugant amb la camara.

Ara tot sol, màgic.

L'imatge del recorregut al Google Erth, el track el teniu al Wikiloc

Tot i que, del vessant de Gósol, l'imatge que tenim és molt diferent.

Ja hem agafat el trencall del PR C-123 i guanyem altura amb rapidesa.

La Neila començant a gaudir.

 

Gósol va quedant a baix, al fons el Serrat Rodó i el Pla de la Font.

Després d'una primera pujada costeruda comencem a passar per prats.

On, seguir el camí, es tot un plaer.

Sortim del bosc i comencem a albirar el cim d'avui.

Prats de Castellar, la Neila va com boja, amunt i avall, gaudeix d'allò més. 

Dels Prats de Castellar tenim aquesta magnífica vista cap a la Serra del Verd, Port del Compte, Serra del Cadí i, al bell mig, el Cadinell.

Seguim pujant per un tram on es perden un xic pes marques del PR, tot i que no té gaire importància, ja que tenim just al davant el nostre objectiu i la collada de Setfons.

Collada de Setfons, aquí ens ajuntem amb el PR C-123 original, el que ve de la Font dels Terres i la collada del Teuler.

Una bona vista cap a la vall de Saldes.

Seguim el PR direcció a la collada del Verdet.

Passem pel Forat de la Gralla.

Ja tenim la collada del Verdet a tocar.

I ja hi som, un cop d'ull cap a Gósol, d'on venim.

I un cop de zoom cap a la ruta normal, veiem el refugi Lluis Estasen.

Després de descansar un xic, seguim pujant.

Just on començar la grimpada dono una ullada al darrere, impressionant la vista que tenim de la Serra del Cadí des d'aquest punt.

La Neila no ens espera, ja a començat a pujar...............Un petit apunt, no és una pujada difícil per gossos, els has d'ajudar a 3/4 punts, però en general la podem pujar si estan acostumats a anar per muntanya. El problema el podem tenir per qué hi puja molta gent i, l'animal, si va pujant al seu aire pot molestar ha alguna persona en passar pel mig, i ja se sap que no tothom vol tindre un gos pel mig de les seves cames, per això nosaltres la vam agafar amb la corretja en els moments que ens creuàvem amb més gent, però es molt molest progressar per aquest terreny havent d'estar pendent del gos. El millor és aprofitat per progressar com més ràpidament millor quan no tenim ningú prop, i quan tenim molta gent al costat intentar que l'animal es quedi prop nostre.

Canal del Verdet, davant nostre progressa una parella que vam conèixer durant la pujada, per curiositats de la vida va resultar que, un cop a casa, vam saber que compartim grup de Facebock, Camins i Senders, aquí teniu l'enllaç a la seva pujada d'aquell dia: Siureny Carles

Ja hem sortit de la Canal.

I el que ens queda, el Pollegó superior és el del fons.

Una mica més ampla, al darrere es veu el Pollegó inferior.

I cap l'altre vessant, amb el Cadinell al mig de la foto i Gósol als seus peus.

Ja quasi hi som, a veure si arribem abans de qué els núvols ho tapin tot, la previsió de la meteo ho està encertant i a poc a poc s'està començant a tapar.

Ultima pujada abans del cim.

La Neila ja es mira el cim.

I pocs minuts després arribem al cim del Pedraforca.

Ara arriba l'Alba.

I foto de cim.

Ara jo, que també i tinc dret a sortir, jejeje.

L'Alba i l'Ivan, contents de haver assolit el cim plegats.

Recuperem forces ràpidament i comencem a baixar, doncs els núvols ja ens envolten, la previsió de la meteo l'encertat de ple.

Alla baix ja veiem l'enforcadura.

Ja hi som, aquí retrobem el PR C-123, que seguim cap a Gósol.

La Neila ens espera, al fons Gósol.

I ara és l'Alba un xic més a baix, el camí és molt més fàcil de seguir per aquesta vessant.

L'enforcadura i el camí que hem seguit fins aquí.

I el que ens queda, allà al fons es veu la Serra de la Tossa, fins on hem d'arribar.

Tot i que els núvols sembla que hagin de remullar-nos vam tenir sort i no ho van fer, Inclòs sortia el sol algun cop.

L'enforcadura ja queda molt lluny.

Passem per la Serra de la Tossa i seguim baixant per un corriol amb una forta pendent, per sort no és mullat, perquè entre la inclinació i les arrels dels pins seria un xic perills baixar per aquí.

Creuem el torrent de Rubinat.

I agafem una pista forestal que surt d'allà mateix.

Pista que, passant per prats i camps,  ens porta fins a Gósol.