El Mall Pintrat o Pico del Puerto Viejo és un cim fronterer de 2842 metres, situat a la vall de Benasque, a sobre mateix de l'Hospital de Benasque, s'eleva un xic més de 1100 metres per sobre d'ell, i la seva silueta, vista des de la Besurta és imponent, altiva, llampant, es tracta d'un cim dels que no pots oblidar-te, el vols pujar.
El Mall Pintrat vist anant a La Besurta.
Ja hi havia pujat a les vacances de fa dos anys: Mall Pintrat , ara era el moment de pujar-lo a l'hivern, o almenys d'intentar pujar-hi. Per tant a la Setmana Santa hi vam anar.
Uns dies abans va caure una bona nevada al Pirineu, i les previsions de la meteo eren de dies molt clars amb temperatures fredes i glaçades nocturnes, condicions ideals per afrontar una pujada d'aquestes característiques, doncs és un cim que no te descans, tot amunt, un desnivell de 1100 metres amb uns 8 quilometres anar i tornar ho diu tot.
La nostra sorpresa va ser que quan arribem al pàrquing de los Llanos no fa fred i no ha glaçat durant la nit, dubtem, tenim també l'opció d'anar a la Tuca Dalliu o Pico d'Estos, hem portat les raquetes per si ens decidim per aquest cim, el Mall Pintrat no és un cim per raquetes.
Finalment guanyen les ganes de pujar a la primera opció i arranquem amb molta il·lusió cap al Mall Pintrat, però ven aviat ens adonem que ens hem equivocat, els primers metres pel bosc ja són un infern, neu pols, ens enfonsem fins als genolls, tot i això seguim amunt, obrint traça, amb molt d'esforç. Un esforç que ens va castigant, mental i físicament, ens va desgastant a poc a poc, el Jose és el que hi posa més ganes, és fa un fart d'obrir traça, té moltes ganes de pujar i això fa que tregui forces de no sabem on, esperant que si guanyem alçada tot millores.
Però no és aixi, la neu segueix igual i nosaltres perdem les forces, sobretot mentalment, fa més de tres hores que hem sortit i només hem fet 500 metres de desnivell, si seguim ha aquest ritme, donat l'hora que es, arribarem dalt del cim cap a las tres de la tarda, no son hores, i més que hi arribarem molt cansats, per després afrontar la baixada, sense possibilitats d'anar tranquil·lament, doncs només tindrem tres hores llum........toca retirada.......no ho dubtem, el Mall Pintrat ens ha dit que avui no és el dia, que hi tornem un altre cop.
Busquem un indret per menjar-nos l'entrepà, fem unes fotos i mirem com gaudeixen els esquiadors que van cap al Sacroux, avui la neu esta perfecta per ells, tots estan desitjant començar la baixada, serà un goig gaudir d'una neu pols com aquesta.
Després de menjar baixem de forma directa cap als Llanos de l'Hospital, la neu encara és més tova, algun tram ens enfonsem fins més amunt dels genolls, tot i això, al ser de baixada, ho fem molt rapids i, ben aviat, tornem a ser al pàrquing, cansats, esgotats.
Tirem el material per terra, perquè estem farts i per assecar-lo, també ens tirem nosaltres, el Jose treu unes cerveses, i ens las bevem amb una autèntica bogeria, possiblement a sigut un dels dies més durs que he passat a la muntanya, i beure aquella cervesa, allà tirats, amb el sol escalfant-nos la cara és un moment únic, impagable.
No poso ni dades tècniques ni track, no val la pena, ens vam quedar a mig camí. Si alguna persona esta interessat amb alguna dada, el track de la meva sortida a l'estiu és un bon referent, doncs la pujada cambia molt poc, només al mig de la pujada és un xic diferent, a l'estiu busca una canaleta d'herba per sortir prop de la cresta sud, i ha l'hivern puja d'una manera més directa, sense anar a buscar aquesta canaleta. Reportaje de pujada a l'estiu
Un vídeo per que veieu com estava la neu als 2300 metres, punt on ens vam donar la volta:
Les fotos amb els comentaris amb Castella al Picasa
Unes fotos, Llanos de l'Hospital.
El Mall Pintrat, 110 metres per sobre nostre.
El tram pel bosc.
Pic d'Estos, la nostre segona opció i, segurament, la més encertada.
Arribant al punt on ens vam donar la volta.
El Mall Pintrat a l'esquerra i el coll del Puerto Viejo al mig.
Cap al massis de Las Maladetas.
La Forcanada.
Jose i el Mall Pintrat.
Alba.
Pic de La Montañeta, amb la seva interessant canal d'acces.
Per acabar unas fotos de la baixada.
Una ultima foto amb la Maria Jose, al Plan de l'Hospital.
