Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Peña Blanca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Peña Blanca. Mostrar tots els missatges

dimarts, 26 d’abril del 2022

Pic de la Canal Roya.

Descripció del recorregut. 

Després d'un hivern de poques sortides aprofito una sortida familiar a Biescas per fer, amb la meva filla Alba, una escapada a la part de Formigal, a la Vall de Tena, concretament anem al Portalet per fer una de les grans clàssiques d'aquelles contrades, la pujada al Canal Roya i a l'Aneou.

De fet, no era segur poder fer-los, ja que un canvi brusc de temps fa trontollar la sortida, però finalment, després d'una bona nevada nocturna, donen un dissabte assolellat a partir de mig matí, així que, sense matinar gaire ens preparem per fer una de les grans clàssiques del Pirineu Occidental.

El cim del Canal Roya tanca la vall del mateix nom pel vessant aragonès, i el Circ d'Aneou pel vessant francès, esta escoltat pel nord per l'imponent Mdi d'Ossau, i pel sud pel no menys imponent Pic d'Anayet i la seva fascinant cara nord.

La ruta comença al Parquing d'Aneou, un km després de la frontera del Portalet, baixa a creuar el Torrent d'Aneou per un pont de fusta, passa per una cabanya pastoral tancada, on es divideix en dos, a la dreta segueix la ruta cap al Col d'Iliou i el Pic Peyreguet, i a l'esquerra la que seguim avui, la que remunta tota la Vall d'Aneou.

A partir d'ara ja no te pèrdua, es tracta de pujar tota la vall, fins al Col de Houer, passant per sota d'altres cims emblemàtics d'aquestes contrades, com la Campana d'Aneou o el Pene de la Glere.

Quan érem a prop del Col de Houer va entra una intensa boira que va fer que no tinguéssim clar la ruta, ja que la nevada de la nit anterior havia esborrat totes les petjades, sort del GPS. 

Tot i que després decidim deixar la ruta al Col de Houer i seguir les petjades de 3 persones que continuen pujant cap al Collet que s'intueix a l'altre vessant del cim, al cordal que segueix cap al cim del Peña Blanca. Un cop a aquest collet atansar-nos fins al cim es bufa i fer ampolles.

Al cim estem una estona esperant que la boira s'esvaeixi, mentre això passa ens va deixant bucòliques imatges de la mateixa boira jugant amb els cims. Finalment queda un dia clar, magnific, sense vent i amb un sol radiant. Ens estem una estona al cim, admirant el paisatge i fent-la petar amb el grupet que anava davant nostre.

Per seguir la ruta, la nostra primera idea era anar a fer el cordal Peña Blanca/Aneou, la ruta clàssica d'aquesta vall, però quan érem a punt de començar a caminar vam veure cauré una allau a les faldes del Peña Blanca, quasi a tocar del cordal pel qual teniem que passar, cosa que va fer que decidíssim canviar d'idea i tornar pel mateix camí de pujada.

Per tant, baixem, ara si, cap al Col de Houer, ple de gent a aquesta hora, i desfem tota la ruta feta de pujada fins a l'aparcament.


Alba em fa aquest tros de foto pujant per la Vall d'Aneou.

Dades tècniques.

Imatge de la ruta al OpenTopoMaps.

Imatge de la ruta al Google Earth.

Perfil de la ruta, el track al meu Wikiloc.

  • Punt de sortida: Pàrquing d'Aneou, un quilometre passada la frontera del Portalet. Com arribar.
  • Dificultat: Moderada, no té cap pas tècnic i té un desnivell moderat, només es una ruta hivernal, amb les mesures de seguretat personal que això comporta.
  • Material necessari: crampons, piolet, casc (opcional), mapa, brúixola i GPS, si en tenim.
  • Track: El podeu descarregar al meu Wikiloc, Pic Canal Roya.
  • Alçada màxima: 2.348 al cim de la Canal Roya.
  • Alçada mínima: 1.705 al pàrquing d'Aneou.
  • Desnivell positiu acumulat: 655 metres.
  • Distancia: 10 quilòmetres.
  • Ruta circular: No, quasi lineal, només a la pujada final al cim es fa una petita circular.
  • Ruta per gossos: Si, tot i que hem de tenir present que la ruta passa pel Parc Nacional francès, i els gossos tenen prohibida l'entrada al Parc.
  • Podeu veure les fotos al meu álbum de Google Fotos.

Fotos i comentaris.

Des del pàrquing d'Aneou veiem la meravellosa estampa del Midi d'Ossau i del Peireguet després de les nevades d'aquesta nit.

Baixem cap a creuar el torrent.

Que creuem per un pont de fusta.

Només passar-lo remuntem cap a l'esquerra, cap a la vall d'Aneu, a la dreta aniríem cap al Col d'Iou i el Peyreguet.

En direcció al Portalet encara aguanten els nùvols.

En canvi, la Vall d'Aneou se'ns presenta esplendorosa.

Una mirada al darrere, el Portalet a la dreta i el masis de Soques al fons.

Pène de la Glere i Pène d'Mahourat, el camì de baixada, si es fa la trilogia d'Aneou, es pel mig dels dos.

La nevada de la nit ens ha deixat unes imatges extraordinàries.

Novament mirada al darrere.

I al davant, al fons, ja es veu el Coll de Houer, el cim queda mig amagat a l'esquerre.

Seguim la petjada de les tres persones que van al davant nostre, el que ens facilita avançar.

Selfie amb el Midi d'Ossau.

Ara tot sol, que s'ho mereix.

Alba hem fa un tros de foto 💓

I aquesta quan comença a baixar la boira.

En pocs minuts no es veu res, sort de les petjades.

Sortim al collet, al vessant est del Pic de la Canal Roya.

Girem a la dreta i només hem de seguir el cordal.

La boira comença a jugar amb les muntanyes que ens envolten, de cop i volta veiem l'Anayet.

I el Midi d'Ossau.

Selfie al cim.

A poc a poc la boira va marxant, i començo a jugar amb ella i la càmera.

Alba no parar de mirar al Midi d'Ossau.

Sembla que tingui una atracció especial.

Panoramica.

Jo també vull una foto amb el Midi d'Ossau.

Direcció´a l'Anayet, que encara es força tapat.

Tot i que ja es veu força bé que estem envoltats del meravellós Pirineu.

Quan comencem a pensar a seguir la ruta veiem una allau, just sota el cordal per on hem de passar.

Una mica més a prop.

No ho dubtem, decidim tornar pel camí de pujada, més segur, aixi que ens acomiadem de l'Anayet, que s'ha tornat a tapar.

I baixem, ara si, cap el Coll de Houer.

Al coll girem a la dreta per retrobar el cami de pujada.

Hem pujat per aqui.

Els nùvols també han marxat del sector de Soques.

Alba, feliç.

Per darrere del massis de Soques treuen el cap dos dels grans del Pirineu, el Palas a l'esquerra, i la punteta del Balaitous per sobre els núvols.

Tením una panorámica magnifica.

Arribant al parquing, a punt de donar per acabada la sortida d'avui.

Però no acaba aquí el cap de setmana, ja que era una sortida familiar per posar un número més a la meva esquena.

La Neila també vol felicitar-me.

Que he de dir, una sortida magnifica dins d'un cap de setmana per recordar. Un indret que només coneixia a l'estiu, però que a l'hivern té un encant especial, Alba i jo estem desitjanr de tornar-hi.

dimecres, 3 de setembre del 2014

Tuca de Salvaguardia.

Aquest any ens han acompanyat a les nostres vacances el meu cunyat Javi i el seu fill Gerard, aquest ultim, com veia que nosaltres sortim sovint a la muntanya, sempre estava preguntant coses de la muntanya, i ens deia que un dia volia vindre amb nosaltres.

Ho vam provar un dia per Montserrat i va gaudir molt. A les hores, quan vam quedar per anar plegats de vacances, van decidir que intentaríem fer un cim amb ell per veure com anaven aquestes ganes que tenia.

El cim escollit és el Salvaguardia, una esplèndida muntanya de la vall de Benasque que, possiblement, és un dels cims amb més bones vistes del Pirineu, ja que té a tocar el massís de Las Maladetas i molt a prop el del Perdiguero i Posets.

Abans de pujar vam fer un parell de sortides per anar preparant les cames del nen, primer el circuit Besurta-Renclusa-Coll de Renclusa-Aigualluts i després la pujada al Ibon de Gouguetes, els dos dies el Gerard va anar molt bé i ens vam dir que ja en teníem prou, que el primer dia amb bon temps aniríem, no fos que el nen s'acabes saturant abans de provar-ho.

La pujada al Salvaguardia no tè cap secret, és molt fàcil i relativament curta, per aixo és un cim molt visitat a l'estiu, tothom recomana la seva pujada i, la veritat, és que s'ho mereix, és un gran cim.

L'accés típic és per La Besurta, és el camí més curt, nosaltres pujarem per aquí i baixarem pel camí de les Roques Blanques o Peña Blanca, que baixa directe al Hospital de Benasque, així farem una ruta circular.

Si sortim del Vado de l'Hospital per arribar a la Besurta tenim dues opcions, una és agafar l'Autobús que fa aquest trajecte a la temporada d'estiu i l'altre és anar caminant, poc més d'una hora, per un bonic camí que ens porta fins a la cruïlla del Portillon de Benasque, poc abans de La Besurta. 

Normalment faig aquest camí  però, en anar amb el nen, decidim agafar l'autobús per no fer la ruta massa complicada per ell. Però es pot fer tranquil·lament caminant, és més la recomano, és un camí molt agradable de fer.
El Gerard al cim.


El perfilt de la ruta, el track de la ruta el teniu a WIKILOC


L'imatge al Google Erth.


  • Punt de sortida: Vado del Hospital, tan si pugem caminant o amb autobús, COM ARRIBAR
  • Material necessari: tot i ser una ruta fàcil estem a alta muntanya, per tant un bon calçat i roba d'abrig, a més de mapa, brúixola i GPS si en tenim.
  • Altura mínima: 1735 metres al Vado del Hospital.
  • Altura màxima: 2738 metres al cim del Salvaguardia.
  • Desnivell positiu acumulat: 923 metres.
  • Distancia: 12 kilòmetres.
  • Ruta circular: no, és semicircular, tot i que si sortim del Vado del Hospital caminant si que seria circular.
  • Podeu veure les fotos amb comentaris amb castellà al meu àlbum de PICASA


 Vado de l'Hospital de Benasque.


L'autobús ens deixa a la mateixa cruïlla del camí al Portillon de Benasque, d'allà mateix veiem la punta del nostre cim d'avui.


Cap al darrere nostre tenim La Besurta i el massís de La Maladeta.


Anem pujant i comencen a treure el cap altres cims, entre ells destaca el Mall Pintrat, cim que pujaré d'aquí un parell de dies, ja que és un dels objectius de les vacances.


La Besurta, al fons La Forcanada, a la dreta la  Tuca d'Aigualluts


Fem una primera parada per descansar i contemplar el massís de La Maladeta


Realment impresionant.


Seguim pujant, el Salvaguardia ja es veu més a prop.



També treu el nas l'Aneto, pujat altres cops, aqui l'ultima vegada


Un petit ibon i el Salvaguardia darrera.


Hi tenim aigua, doncs la Neila s'hi tira de cap, és una bogeria el d'aquesta gosa i l'aigua.


Besurta, Aigualluts, Forcanada, Mulleras, etc.


Ara ja dominem tot el massís de al Forcanada al Pic d'Alba , passant per l'Aneto, El Coronas y la Maladeta.


Pasem per la cruïlla del camí de baixada, seguim remuntant cap al Portillon de Benasque.


On hi arribem molt rapidament.


Boums du Port.


I la clàsica fotografìa del Massís  de l'Aneto, vist del Portillon de Benasque.


Seguim pujant, ara bé el tram més "complicat", sobre tot per un nen de 7 anys, tenim algun tram de roca on s'han de fer servir les mans puntualment, al començament li costa una mica, però després el Gerard perd la por i puja la mar de content.


Sortim a la cresta i tenim una imatge més clara dels Boums du Port, a la part francesa del Portillon de Benasque.


Arribem al tram de les cadenes, aquí el Gerard hi passa amb molta cura, no ho té clar, i sempre va demanant consell per veure per on té que pasar.


Però ho passa content, amb la tieta i el tiet, al pare no el vol ni veure, avui es el dia dels tiets jajajajaja


Moment critic del dia, un cop passada la cadena, una mica més a baix, hi tenim una petita congesta de neu amb una inclinació brutal, la Neila la veu i si vol tira de cap, la neu la torna boja, la feina es nostra per poder aturar-la, l'inclinació de la congesta no feia recomanable deixar-la baixar.


Passat aquest moment de crisis seguim pujant, ja tenim el cim a tocar.


Poc abans del cim tenim una panoràmica del mateix amb el Posets i el Perdiguero darrere, i el Gerard si posa molt content al mig, ja veu el cim i ho mira tot amb molta curiositat..


Aneto, Maladetas, Posets, Perdiguero i tots els cims que els envolten, el Salvaguardia te ben guanyada la fama de cim panoramic.


Massís d'Aneto-Maladeta.


Sectors del Posets i Perdiguero 1 , Perdiguero 2




Posets.


Aneto.


Gerard molt content i preparant proxims reptes jajajajaja.


Lacs de la Montagnette, al fons es veu Bagneres de Luchon.


Foto de grup.


Tieta i nebot, contents, molt contents.


Foto de familia.


I jo amb la Neila, la meva nova companya d'aventures muntanyenques.


I no podia faltar la foto del Javi i el Gerard, tots dos molt satisfets.



Es l'hora de marxar.


Es repetitiva però..............no pots deixar quieta la càmera.


Baixem rapidament, el Gerard ja ha guanyat confiança i baixa molt ràpid.


Sembla que tota la vida s'hagi mogut per muntanya, ja no vol ajuda de ningú.


Al fons tenim el Vado de l'Hospital, ara baixerem pel camí de Peña Blanca.


Ja som a la cruïlla, l'agafem i quasi al moment, al prat de l'esquerra de la foto parem a dinar, no tenim pressa i el dia és bo, l'hem de gaudir.


Després de dinar toca jugar amb la càmera de fotos.





No ho puc evitar, el Mall Pintrat m'esta cridant.


Alba i Neila volen sortir.


Anem baixant i a qualsevol racó ens hi posem bé per la foto.


Arribem al tram que dona nom al camí de baixada.


Peña Blanca.


Fem una parada per descansar, el Gerard comença a estar un pèl cansat.


Però ja som molt a prop, i aquests camps de liris ens fan la baixada més agradable.


El Gerard, tot i cansat, té molta curiositat per tot el que ens envolta, aquí preguntava per les restes d'una allau.


Tot el camí de baixada per Peña Blanca.


Liris i el Mall Pintrat.


Arribem als Plans de l'Hospital.


I poc abans del Vado de l'hospital fem un altra parada per remullar-nos una mica.


Una més que altres.


D'aquesta manera donem per acabada la sortida d'avui, hem complert l'objectiu sobradament, el Gerard ha fet cim i, a més, ha baixat content i amb ganes de tornar-hi un altre dia, i això és l'important.

I és que una imatge és el millor per demostrar les meves paraules, amb la cara que posant tots dos, ja en tenim prou per saber que el dia a sigut gran, molt gran.


Gerard, hi tornerem, eh campio ¿?.