Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

divendres, 24 de setembre del 2021

Pica d'Estats, o el primer 3000 d'un bon amic.

 Descripció del recorregut.

Des de fa un temps al meu bon amic Josan li han entrat les ganes de l'alta muntanya, sempre li ha agradat, però mai s'ho ha agafat seriosament, ara sembla que sí.

Ja m'ha acompanyat en diferents sortides, i des de fa un temps em va dient de fer un 3000, i si es la Pica d'Estats millor, finalment, per pesat 😂😂 aconsegueix la meva claudicació, anirem a la Pica, serà la meva cinquena vegada.

La ruta escollida serà l'accés normal per la Vallferrera, no vull fer experiments anant per qualsevol de les dues crestes d'accés, la del Verdaguer i, la més exposada, de la Punta Gabarró, la curta experiència d'en Josan no ho fa recomanable. Curiosament serà la primera vegada que jo ho faci per aquesta ruta, sempre l'havia fet servir de baixada, totes les anteriors pujades havien sigut dues per cada cresta esmentada abans.

La descripció de la ruta és molt coneguda, es pot fer directament des de l'aparcament de La Molinassa, ara de pagament per poder accedir-hi, o passant la nit al Refugi de Vallferrera, opció que vam fer servir nosaltres per poder sortir de bon matí, ja que teníem una previsió de temps no gaire bona, amb fortes tempestes de tarda.

La ruta comença al refugi i, després d'una forta pujada pel barranc d'Areste el deixem a la dreta i seguim per la solana d'Areste fins a un tram amb cadenes, fácil, que ens permeten encarar una suau baixada al Barranc de Sotllo, que ja no deixarem fins al Port de Sotllo, on arribarem després de passar pels bonics estanys de Sotllo i d'Estats.

Al Port de Sotllo fem una baixada per la Coma d'Estats (vessant francés), crampons i piolet necesaris en aquest tram fins ben avançat l'estiu, a finals d'agost, que és quan i vam pujar nosaltres no fan falta. A prop del petit estany de la Coma d'Estats ens ajuntem amb la ruta que puja del Refugi de Pintet i anem girant a la dreta per encarar la pujada al Coll de Riufred. Un cop al coll, i ja amb la Pica d'Estats a la vista, tornem a girar a la dreta i encarem l'última pala de pujada al sostre de Catalunya.

Al cim, les felicitacions de rigor i, sobretot, la satisfacció del meu company.

Fem un munt de fotos, mengem alguna cosa i anem al proper Pic Verdaguer, més fotos i més felicitacions i després baixem al Cap de la Coma de Riufred, tercer 3000 del dia. Quatre fotos més i baixem  al Coll de Riufred on fem una parada. Jo em quedaré aquí, acabo de sortir d'una petita malaltia i ja he fet bastant per avui, en canvi el meu amic en vol més, i pujarà tot sol al Montcalm, jo faré una petita migdiada, que també es una molt bona idea.

Un cop torna on l'estic esperant comencem la llarga baixada al refugi tot seguint el mateix camí de pujada, fins ara hem tingut sort i el dia a aguantat, però a partir d'ara es començara a espatllar ràpidament i, en arribar al tram de cadenes, comença a ploure amb força, fet que ens complica l'última part del dia i fa que arribem al cotxe, un cop recollit el que havíem deixat al refugi, ben xops.


Dades tècniques.

Imatge de la ruta al Google Earth.

Perfil de la ruta, el track al meu Wikiloc.


Imatge al Open TopoMap.

  • Punt de sortida: en aquest cas es el Refugi de Vallferrera, però es pot sortir del pàrquing de La Molinassa, només afegim uns deu minuts a la ruta. Com arribar a La Molinassa.
  • Atenció: Els mesos d'estiu l'accés a La Molinassa està restringit, s'ha de fer reserva a la web que el Parc Natural i l'Ajuntament d'Areu han habilitat, Son 5 euros al dia, si fem nit al refugi, hem de fer la reserva per a dos dies, com reservar plaça de parking.
  • Dificultat: Moderada, no te passos tècnics, tret del pas de les cadenes, però es una ruta llarga amb força desnivell que requereix una bona forma física.
  • Material necessari: Res especial a l'estiu, amb un bon calçat i roba d'abrigar per si es gira el temps en tenim prou, això si, mapa, GPS i brúixola sempre amb nosaltres.
  • Track: El podeu baixar d'aquest enllaç.
  • Alçada mínima: 1.900 metres Al punt de sortida del Refugi de Vallferrera, 1.810 metres al punt d'arribada del pàrquing de La Molinassa.
  • Alçada màxima: 3.143 metres al cim de la Pica d'Estats, tot i que al GPS marca 3.138 metres.
  • Distància: 19,3 quilòmetres. 
  • Desnivell positiu acumulat: 1900 metres.
  • Ruta circular: No, totalment lineal.
  • Ruta per gossos: Si, és una ruta que es poden portar gossos, tot i que el Parc té una reglamentació per permetre l'accés dels nostres petits amics, millor informar-se abans per si aquesta canvia en algun moment.
  • Fotos: Podeu veure les fotos al meu àlbum de Google fotos.


Fotos i comentaris.

Sortim ben aviat del refugi, la previsió de fortes tempestes de tarda fa que anem per feina.


Tenim boira, però es veu que, almenys al matí, tindrem bon temps.

Comencem a tenir llum per fer fotos en arribar al tram de cadenes.


Cap a la Pica d'Estats segueix estant ben fosc i emboira't.

Sorpresa !!!!.

Estany de Sotllo.

El camí és ben marcat i fressat, sense problemes per seguir-lo.

Que si company, que anem be !!!!. No veus les fitades ?????.

A mesura que la boira va desapareixent es comença a veure les típiques imatges d'aquesta ruta, aquí la de l'Estany de Sotllo amb el Monteixo al fons. 

Estany d'Estats tot emboira't.

Comencem a veure la Pica d'Estats i els seus "satelits".

Tot i que la boira es resisteix a marxar del tot.

Un últim tram molt emboirat deixa pas a una ràpida sortida del sol, i quan som a mig Port de Sotllo ja tenim una molt bona visibilitat.

Port de Sotllo.

Vessant francés.

Ara toca perdre a prop de 200 metres de desnivell per encarar la pujada al Coll de Riufred.

Tornem a pujar.

A prop del Coll de Riufred ja veiem el nostre objectiu.

El Coll de Riufred i el Montcalm des de l'última pala a la Pica d'Estats. 

I aqui la tenim, ja és nostra.

Aquí tenim al gran protagonista del dia, al seu primer tres mil.

I aquí tots dos,ben contents.

I una petita sorpresa que portava per ell, diuen que s'ha de brindar amb cava en fer el teu primer 3000, però com nosaltres som més de vi he portat una ampolleta tota l'estona per fer un brindis al cim.

Salut company !!!!.

Ehhhh que jo també vull sortir !!!!.
 
El dia no té bona visibilitat, tenim molta calitja, a més comencen a créixer els núvols. Aquí cap a Andorra i alguns dels seus cims més emblemàtics, Comapedrosa i Medacorba.

La ruta de pujada amb el Monteixo al fons.

Anem cap al Pic Verdaguer.

Coll que separa els dos cims

Arribant al Verdaguer amb la Pica al fons.

Un mirada al Pirineu francés, amb el Sotllo a l'esquerra.

Ara baixem cap al Coll de Riufred.

Però primer passem pel petit cim del Cap de la Coma de Riufred.

Foto amb la Pica d'Estats i el Verdaguer.

Una mirada cap a la vall de Riufred amb l'etang de Soulcem al fons.

I una cap a la Pica d'Estats, amb la Punta Gabarro  i la cresta que l'uneix  a la Pica a l'esquerra.

Ara, a mi, em toca fer una migdiada mentre el meu company puja al Montcalm tot sol. Acabo de sortir d'una petita malaltia i crec que ja he fet bastant arribant fins aquí.

Allà va, puja, puja.

Pujant al Montcalm.

Al cim del Montcalm.

Un cop ha tornat fins a on estic esperant-lo comencem la baixada per la cometa d'Estats.

Els petits estanys de la cometa d'Estats.

Tornem a pujar cap al Port de Sotllo.

Al port mirant al vessant francés.

Comencem a baixar.

Baixant del Port de Sotllo.

Una mirada al darrera.

Estany d'Estats, al fons per pujar cap a la cresta de la Punta Gabarro.

Cruïlla amb el corriol que ve de la Cometa del Sotllo, per on vam baixar fa dos anys venint del Sotllo, al fons el Pic de Baborte.

Estany de Sotllo i Monteixo.

Seguim baixant.

Una mirada cap a la Pica d'Estats.

Fent plans ?????.

Plans de Sotllo, cada cop el cel més carregat, arribarem al cotxe sense mullar-nos ¿?.

Va, espabilaaaa !!!!, que ens mullarem !!!.

Arribem a les cadenes.

Aixi els veig jo.

I així em veu ell.

    I s'han acabat les fotos, només passar les cadenes comença a ploure, i molt,  arribem al refugi ben mullats, i d'allà al cotxe ben xops, tant que hem de fer servir la petita instal·lació del Parc Natural per canviar-nos de roba.


Una vegada més a la Pica, i suposo que no serà l'última, però aquesta serà especial, acompanyar  a un bon amic al seu primer 3000 sempre quedarà en el record de tots dos.