Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.
El cim de l'Aragüells és el primer cim de la cresta de Cregueña que porta fins al Pic Maldito, també es el més assequible de tots els cims d'aquesta cresta, ja que es pot pujar bastant fàcilment, només s'ha de fer servir les mans de manera puntual. Al seu costat es troba l'Agulla Juncadella, que també és bastant assequible, tot i que s'ha d'anar amb una mica més de cura, sobretot en un parell de pasos, però res que no és pugui superar amb calma i atenció, de fet ja és la segona vegada que la faig, i aquesta en solitari.
La ruta comença al refugi de Pescadores/Coronas, on s'arriba després d'una llarga pista forestal que surt del Plan de Senarta, tancada al trànsit a l'estiu, i amb un bus llançadora, de pagament, que et porta des de Senarta fins al refugi.
Del punt d'inici es segueix el GR-11 direcció a Vallibierna i, pocs minuts després, un corriol a l'esquerre ens marca la pujada a l'Aneto pels Ibons de Coronas, camí que també és el que s'ha de seguir per anar als dos cims d'avui.
Vaig pujant seguint el torrent de Coronas fins a un petit replà on està situat l'ibonet de Coronas. Tot seguit bé una forta pala, que em fa suar de valent, fins a arribar al Primer Ibon de Coronas, encaixonat dins d'un petit circ rocós.
La ruta continua seguint un petit llom que baixa del mateix contrafort del Pic Aragüells fins al punt on es desvia de la ruta a l'Aneto, que segueix a la dreta, mentre jo segueixo recte, per un tram de grans blocs que dificulten la marxa, però quan trobo una gran congesta de neu que puja fins a les proximitats del Coll, la segueixo, ja que em facilita la pujada.
Poc després arribo al Collado Aragüells i giro a l'esquerre per pujar al cim, pujada un xic més tècnica que fins ara, però fàcil de fer, només he de fer servir les mans puntualment. al cim una magnìfica vista cap als sectors del Perdiguero, del Posets, i del sector Coronas Aneto, a més de tenir el gran Ibon de Cregueña als meus peus.
Després de les fotos de rigor torno al coll i començo a pujar a l'Agulla Juncadella, pujada una mica més distreta que la del cim anterior, amb un parell de punts on he d'anar amb més de compte, però res complicat, amb tranquil·litat es pasen sense problemes.
Torno al Coll però en un punt veig una línia de fitades que baixen directament cap a l'Ibon del Mig de Coronas, i decideixo seguir-la per qué em porta en la direcció ideal. Vaig baixant seguint les fites però em vaig tirant cap a la dreta, a buscar el camí de pujada, una vegada retrobat, més o menys a l'alçada on és el desviament cap a l'Aneto, ja només he de seguir el mateix camí de pujada fins a arribar al punt de sortida, el Refugi de Pescadores/Coronas.
Al cim de l'Aragüells.
Dades tècniques.
Perfil de la ruta, tot i que les dades del desnivell no son reals per un problema al programa.
Imatge de la ruta a l'OpenTopoMaps.
Imatge de la ruta al Google Earth.
Punt de sortida: Plan de Senarta, allà tenim una pista forestal, en un estat acceptable, si anem amb cura, que ens apropa fins al Refugi de Pescadores o Coronas, com arribar al Plan de Senarta. A tenir en compte que, els mesos d'estiu, està prohibit pujar en cotxe per la pista forestal, s'ha d'agafar un bus llançadora que surt de Benasque i del Pla de Senarta, horaris bus Vallibierna.
Dificultat: Difícil, tot i que no te passos tècnics la catalogo així per ser terreny d'alta muntanya, on he de fer servir les mans puntualment.
Material necessari: roba i calçat adequat, casc (opcional), mapa, brúixola i Gps.
Altura màxima: 3.048 metres al cim de l'Aragüells.
Distància: 10 quilometres.
Desnivell: 1.190 metres de desnivell positiu acumulat.
Ruta circular: No, completament lineal.
Ruta per gossos: Sí, cap problema, tot i que jo no soc partidari de portar als nostres amics peluts a aquest tipus de terreny.
Fotos i comentaris.
Reportatge fotogràfic sota mínims per pèrdua de cámara de fotos baixant de l'Agulla Juncadella. Si voleu veure un reportatge complet ho podeu fer mirant l'entrada del blog de l'altra vegada que gaig pujar a aquests dos cims. Repor antic.
Ibon primer de Coronas.
Deixo la ruta a l'Aneto i agafo cap a l'esquerre en el sentit de la marxa, al fons la cresta de Llosas, per on avui està la meva filla amb un bon amic.
Trobo una gran congesta de neu i l'aprofito per pujar cap al Coll amb més comoditat, tot aquest tram, sense neu, és un pedregal immens. Quan surto al Coll la vista cap a l'Ibon de Cregueña i tot el sector del Perdiguero és meravellosa.
Baixo de l'Aragüells i pujo a l'Agulla Juncadella. La pujada es un xic més distreta que al cim anterior, amb un parell de punts on hem de assegurar el pas, res important però sí d'anar amb cura. A la foto l'Aragüells pujant a l'Agulla Juncadella.
Des del cim tinc unes vistes molt similars, aquí cap al sector de Coronas-Aneto.
Per baixar no torno al Coll, baixo un xic i agafo una línia de fitades que baixa directament direcció a l'Ibon del mig de Coronas, (en aquesta baixada és quan vaig perdre la càmera de fotos), abans d'arribar a l'ibon vaig tirant cap a la dreta per enllaçar amb el camí de pujada.
Torno al corriol principal i baixo al primer Ibon de Coronas.
Des d'aquí ja només he de seguir tot el camí de pujada fins al punt de sortida al Refugi de Pescadores, on esperare que baixin la meva filla Alba i Martín.
Ja fa temps que volíem pujar al Pic de Coronas, per unes raons o altres ho teníem que anar deixant al calaix de rutes pendents, finalment aprofitant que aquesta primavera hi ha molta neu gracies a las fortes nevades d'aquest any va sortir l'oportunitat de fer-ho, sempre ho haviem mirat per fer des de la Renclusa, seguint la ruta al Aneto i arribant a la altura del collado del Medio pujar-hi, tan al Coronas com al Pico del Medio, però al mes de maig vaig veure un repor que ho feia per l'altre vessant, la de Coronas, i ens va agradar l'idea, ja que combinava l'ascensió als tres cims que volíem pujar nosaltres, com la pujada per un corredor dels asequibles al nostre nivell, el Corredor Angels, ho havia vist al blog d'en Luis Dorado repor corredor Angels , no ho vaig dubtar hi li vaig plantejar l'idea als meus companys.
Una vegada posats d'acord per la vessant que ho fem hem de decidir com ho fem, si des de abaix de tot en un dia, o si pugem mes amunt el dia abans i dormim algun indret mes aprop, no hi ha color, ens agrada massa anar a la muntanya amb tranquil-litat com per dubtar-ho, decidim pujar el dia abans fins als Ibons de Coronas, a quasi 2700 metres d'altura a pasar la tarda i dormir, per al dia següent fer el corredor, els tres cims i baixar fins abaix d'una tirada.
Dissabte a mig dia estem al refugio de Pescadores, a la vall de Ballibierna, i després de dinar pugem amb tota la tranquil-litat del mon fins a l'estany del mig de Coronas, tranquil-litat que es veu augmentada per que ens creuem amb diferents persones que conec, una per que segueixo els seus magnífics repors, es tracte d'en Mascarell i l'altre es un persona del foro de P3000 amb la que tinc contacte, es tracta d'en Jose Enrique, amb el nick al foro de Urriello , una vegada que hem tingut una bona charrada amb ells, seguim la pujada cap als estanys, allá plantem la tenda, a l'únic vivac que esta lliure de neu, i ens disposem a pasar una tarda de lo mes agradable, veien com el sol encenia al Rey Aneto amb els seus últims raigs de llum.
Al mati sortim ben aviat per pujar cap al coll de Coronas però abans d'arribar-hi ens desviem una mica cap a l'esquerra (oest) per enfilar cap l'entrada del Corredor Angels, es tracte d'un corredor facíl i que no necessita de material especific, però que una vegada dintre tens sensació d'alta muntanya, molt agradable de fer, el dolent es que no havia petjada feta i vem tindre obrir traça tota l'estona.
Una vegada sortim del corredor ens trobem molt aprop dels cims de la Tuca y el Pico de Coronas, el Pico del Medio queda un pel mes lluny, pero assequible des d'aquí, el problema be per el vent, el qual havia sigut un aire molest però soportable fins aqui, pero aqui dalt es converteix en un fort vent, amb cops molt forts, un inconvenient afegit.
Arribar al cim de la Tuca de Coronas des de la sortida del Corredor Angels ens costa molts pocs minuts, som al cim quasi sense donar-nos comte, però el fort vent no ens deixa gaudir-lo, 4 fotos mal fetes i seguin cap al Pico de Coronas, al que arribem molt rápids, de fet estan al costat un de l'altre, alla fen 4 fotos mes i parlem de que fer, pujar al Pico del Medio o no fer-ho, estava dintre dels nostres plans pujar-lo pero el fort vent ens amoïna una mica, per arribar-hi hem de passar un tram sense protecció al vent,amb caiguda a cada banda i no ho veiem clar, sabem que anar a la muntanya comporta un cert risc, peró no tenim per que fer-ho mes del conte, decidim arribar-nos fins al coll del Mig, per on hem de baixar, i allá ho decidim...........però era una forma d'enganyar-nos a nosaltres mateixos, al nostre interior ja estaba presa la decisió, havia que baixar.......................a mes un fort cop de vent arribant al coll no mes va fer que ni tan sols ens ho plantegesim, cap a baix............curiosament al cambiar de vessant el vent es molt fluix, la diferencia es brutal.
La baixada per aquesta vessant no te cap secret, es tracta de seguir la rimaya del Pico Coronas direcció al coll de Coronas, arribats allá, no mes hem de fer una petita desgrimpada per trobar-nos altre cop al vesant per el que hem fet la pujada. Ara no mes ens falta baixar fins el vivac, recollir les tendes i seguir camí cap abaix, fins al refugi de Pescadores.
Una imatge del Corredor Angels.
Un petit vídeo de la sortida, el so no es gaire bo però es culpa del fort vent que feia.
L'imatge al GoogleHeart.
I el track el podeu baixar d'AQUI i d'AQUI , els he dividit amb dos trams, el de pujada del primer dia i el de cim i baixada fins al cotxe. Deixo els perfils de la sortida.
Punt de sortida: refugio de Pescadores, a la vall de Benasque, hem de creuar el poble i segui la carretera fins el desviament del Plan de Senarta, allà hem de seguir la pista forestal que porta fins el refugio de Pescadores, hem de tindre hem conte que aquesta pista no esta sempre oberta, al l'estiu la tanca'n i posant un servei d'autocars. Com arribar-hi
Material necessari: Es tracta d'una ruta d'alta muntanya, i a mes hivernal, per lo que necessitarem tot el material adient per aquesta época, crampons, piolet, roba d'abrig, calçat adequat, mapa, bruixola i Gps si en tenim.
Altura mínima primer día : 1946 metres del refugi de Pescadores.
Altura máxima del primer día: 2740 metres del vivac al Ibon de Coronas.
Altura mínima del segon dia: 2700 metres del punt de sortida i 1946 metres del punt d'arribada al refugio de Pescadores.
Altura máxima del segon dia 3294 metres del Pico Coronas, tot i que el GPS marcava 3301 metres.
Desnivell positiu primer dia: 740 metres.
Desnivell positiu segon dia: 946 metres.
Distacia total dels dos dies: 13 Km. aprox.
Temps: 12 hores posso las dades del Gps, però hem de contar que nosaltres vem fer nit i que tan la pujada com la baixada als ibons de Coronas va ser a un ritme molt tranquil, sense presa.
Ruta circular: No, tot i que es fa una petita volta per la part de dalt dels cims, sempre buscant la baixada mes comoda.
Fen un bon apat abans de començar la pujada.
El Torrent de Ballibierna baixa ple d'aigua.
Som-hi !!!!!
Anem pujant per la vall de Coronas, amb mes problemas dels habituals, el camì es un riu.
Cascada de Coronas.
Tot el barranc de Coronas per el que hem pujat.
Ibonet de Coronas,fem una parada tècnica i seguim camí, però no mes sortir d'aquí ens trobem a Mascarell, un altre parada a parlar una estona.
Seguim pujant aprofitant tots els neveros que trobem per fer la pujada mes cómoda.
I ens trobem a Jose Enrique (Urriello), un altre parada...............tot un plaer haver-lo trobat/conegut amb persona, teniem relació a traves del foro però no ens coneixíem personalment, ara ho hem fet i de ben segur el seu oferiment per conéixer Gredos amb ell queda ben apuntat per el futur.
Seguim remontant.
I arribem al Primer estany de Coronas.
Aquí les noies, fem una parada técnica.
Seguim pujant el curt tram que ens porta fins els estanys superiors, i ben aviat l'Aneto ens dona la benvinguda.
Es un indret espectacular.
Trobem un vivac sense neu i plantem les tendes allá, aquesta es l'imatge que tenim cap l'Aneto.
I aquesta es cap l'altre vessant, cap a la Aguja Juncadella i la Cresta de Cregüeña, que puja cap el Pico Maldito.
Una mirada cap la vall que hem pujat, amb el Castanesa al fons.
La Conchi, de cuinera.
El sol es pont per darrera de l'Aragüells.
Cap vespre a la vall de Coronas.
Som un pel clasics, a las nostres sortides d'aquets tipus el menu es sempre igual.......Sopinstant-Espaguettis Carbonara-Beicon/Franfurt-Cafeto i licor espiritual jejejejeje.
Las ultimes llums del dia encenen l'Aneto, l'espectacle esta servit.
Bona nit.
Però abans de anar dormir es l'hora del "licor espiritual".
Al mati ens aixequem ben dora peró el dia, que tenia que ser espectacular, no ho es, uns quans nuvols i un molest vent ens donant la benvinguda.
Sortim seguint les petjades que porten al coll de Coronas.
Rapidament guanyem alçada.
El coll de Coronas ences amb les llums del matì.
I aqui la tenim, la nostra canal.
I aquí la magnifica canal Estasen a l'Aneto, pujada fa un temps Estasen
Els companys donant-li un cop d'ull al nostre corredor.
Faig una mica de zoom per veure-l de mes aprop.
Vaig remuntant, obrint traça ja que no hi ha pujat ningú últimament i no hi ha petjada, abans d'entrar de ple faig una ultima ullada a la Estasen.
Els companys s'han quedat endarrerits.
Treu el nas el Posets
El Jose hem fa aquestas fotos pujant per la canal.
Un pel mes aprop.
I aquesta es l'matge que tinc jo des de dintre del Corredor.
Arribant a la sortida, es el punt mes dret, uns 50/55 graus d'inclinació.
Ja soc fora.
I els dos cims, la Tuca de Coronas a la dereta i el Pico Coronas a l'esquerra.
I l'Aneto amb la canal Estasen.
Aqui venen les noies.
El cim de la Tuca de Coronas.
Les noies, al darrera el Coronas i el Pico del Medio.
Es fan una foto al cim.
El Jose, arriba mes retrasat, avui no te un bon dia, però no diu res i va fent, amb "DOS COJONES".
Pujem els dos per fer-nos la foto de cim.
Seguim camí cap al Coronas, hi arribem al moment.
Els companys amb el Rey Aneto al darrera.
La Conchi i jo al cim, al darrera el Pico del Medio.
No ens fem la foto de grup. el vent ens molesta massa i fem 4 fotos i sortim pitant d'alla.
El Jose baixant cap el coll del Medio.
Coll del Medio, el Pico del Medio estar a tocar però, tot i que ens agradaria molt pujar-hi decidim baixar-nos, el vent ens fa decidir no arriscar-nos.
Coll del Medio, per la vessant nord.
Baixant al costat de la rimaya del Pico Coronas.
Hem de seguir tot recte fins el coll de Coronas.
Una foto molt bonica que ens fa el Jose.
Arribant al coll de Coronas.
Estan satisfetas, i tenen la Estasen al darrera, que els hi porta grans records.
L'altre vesant de la Tuca de Coronas.
Baixant el coll de Coronas.
Ens ajuntem a un grup que a fet la canal Estasen.
Tot i que ja son mes de las 10 del matí hi ha molta gent preparan-se a l'entrada de la Canal Estasen.
La nostra Canal, ara amb la llum de sol.
La baixada que ens queda fins el vivac.
I tot el que hem baixat.
Estany de Coronas, hi ha gent que encara puja, tot i l'hora que es.
Es l'hora de recollir.
Dit i fet.
Estem a 2700 metres, pero sembla que la primavera ja hi arriba.
Agafem les "motxiles" i comencem a baixar.
Per sort, la neu esta bastant be i aprofitem per baixar el mes comodament possible.
L'ibonet, igual que a la pujada, toca para técnica.
Un magnific eixemplar que a conegut temps millors.
Aquest tram de baixada es molt faixuga de fer, els rocs ens ho complican.
Però aviat arribem al tram de bosc i prads.
Torrent de Coronas, just a l'arribar a la vall de Ballibierna, no mes ens falta un curt tram per arribar al cotxe.
Be i aixo es tot, una gran sortida amb l'inconvenient del vent, que no ens a deixat fer tot el que voliem, però que no ens importa, ho hem gaudit, i aixo es el que realment ens importa.
