Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estanys de la Pera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estanys de la Pera. Mostrar tots els missatges

dilluns, 24 d’agost del 2020

Pics de Perafita i de Monturull des de Les Pollineres.

Descripció del recorregut.

Com cada any per vacances tinc planejat fer algun cim de 3000 metres amb la meva filla Alba, que té obsessió amb els cims que superen aquest xifra. Però aquest any diu que està curta de forma, que necessita fer alguna cosa més suau per anar escalfant les cames.

Li comento de fer la circular Perafita-Monturull perquè té una distància normal i un desnivell interessant, amb pujades i baixades que fan treballar a tots els músculs de les cames. Així que anem a fer una de les rutes  més clàssiques del sector de la Tosa Plana i del Pirineu oriental.

Sortim de l'Area Recreativa de Les Pollineres i agafem el marcat camí que ens porta al Refugi dels Estanys de la Pera, un cop superat el refugi seguim pel GR fins al Coll de Perafita, d'aquí al cim s'arriba molt ràpidament.

Al cim albirem les muntanyes andorranes, també tot el sector de la Tosa Plana de Lles el tenim a tocar, a més de les emblemàtiques Maladetas o Pica d'Estats.

Després de les fotos de rigor seguim la ruta baixant al Coll de Claror, on tenim un escapatoria cap a l'estany Gran de la Pera, i comencem la pujada al Munturull. Una pujada una mica més distreta que la del Perafita, amb algun tram on hem de buscar els millors pasos, però res que signifiqui cap dificultat ressenya-ble.

Un cop al cim les vistes són molt similars de las del Perafita, 4 fotos i seguim ruta. Ara baixarem, seguint l'ample carena, que davalla suaument direcció sud que passant pel Coll del Monturull arriba fins a una cota secundària (2661 metres, segons TopoPirineos) on, fent un gir cap a l'esquerra segueix una diagonal fins a la Bassa de Claror, aquí parem a fer un llarg descans.

Després de la parada seguim baixant, per un marcat clot, direcció als Estanys de la Pera. Però decidim no apropar-nos a l'estany Gran de la Pera, perqué es veu ple de gent i, com ja hem estat molts cops, no volem trencar la més que agradable tranquil·litat que hem tingut durant la ruta.

Així que baixem una mica més pel corriol que seguíem fins ara i sortim a la pista forestal molt a prop de l'estany Petit, fem foto i ja només ens queda seguir el marcat camí pel qual hem pujat aquest matí.


Cim del Perafita amb el Monturull al fons.

Dades tècniques.

Imatge de la ruta al Google Earth.

Perfil de la ruta, el track al meu wikiloc.

  • Punt de sortida: Àrea Recreativa de Les Pollineres, on s'arriba per pista forestal des de l'estació d'esquí d'Arànser o de la de Cap de Rec. Jo recomano fer-ho per Cap de Rec, potser es més llarg però la pista es troba en millors condicions que per Arànser, com arribar.
  • Track: el teniu al meu Wikiloc.
  • Dificultat tècnica: fàcil, no trobarem cap punt difícil, només en la pujada al Monturull haurem de posar les mans en un parell de punts.
  • Material necessari: Sense neu es una ruta fàcil, no necessitem res especial tret del indispensable mapa, brúixola i GPS. 
  • Alçada mínima: 2.135 metres a l'Àrea Recreativa de Les Pollineres.
  • Alçada màxima: 2.761 metres al cim del Monturull.
  • Desnivell positiu acumulat: 1007 metres segons el perfil de la ruta, però al Google Earth surt 860 metres, crec que el desnivell real és aquest últim, almenys és molt similar a altres tracks del Wikiloc.
  • Distancia: 10,3 quilòmetres.
  • Ruta circular: Quasi completament, només un tram del començament no ho es.
  • Ruta per gossos: SI, cap problema.
  • Podeu veure les fotos al meu àlbum de Google Fotos.


Fotos i comentaris.

Área Recreativa de Les Pollineres.

El camí es ample i ben fressat.

Ben aviat albirem el nostre primer objectiu, el Perafita.

La cascada més fotografiada d'aquestes contrades, tot i que avui porta poca aigua.

Sortim a la pista forestal molt a prop de l'estany petit de la Pera però que, quasi al moment, la deixem per seguir el fressat camí que porta al refugi dels Estanys de la Pera.
Refugi dels Estanys de la Pera.


Passat el refugi ja veiem el coll de Perafita.

A mitat de pujada  al coll miren cap al darrere, al fons es veu la carena per on baixarem.

Coll de Perafita.
El sector de la Pica d'Estats des del Coll.
El que ens queda fins al cim.
Pic de Perafita, al fons el Monturull.
Panoràmica cap a l'oest.
I aquesta cap a les muntanyes andorranas i el sector de la Pica d'Estats.
Pic Alt del Griu, pujat aquest hivern.
Un xic mes amplia.
Foto de cim.
Anem cap al Monturull.
Arribant al coll.


Del coll tenim aquesta imatge de la vall de Claror.
I aquesta del vessant de Perafita.


Pujant al Monturull amb el Perafita darrera.
Un cop començada la pujada trobem un parell de punts on hem de posar les mans, però res important.
Ultima pala.

Cim del Monturull.
Tenim vistes molt similars, aquí la Pica d'Estats.
Serra del Sirvent, Tosal Bovinar i la continuació cap a la Tosa Plana de Lles, a l'esquerra les muntanyes que tanquen la Vall de Madriu per Andorra i, al fons, els cims del sector del Pas de la Casa a Andorra.
Foto de cim.
Tota la carena, anomenada Serra Airosa, que hem de seguir per baixar, al petit llom del fons és un cim secundari anomenat Pic del Coll de la Barra, i és per on abandonarem la carena.
Ja hi som.
Monturull i Perafita.


L'estany superior de la Pera, ja hi hem estat molts cops, per aixó, avui no i passarem, tot i que el tindrem a tocar.
La fitada que marca la baixada.
Baixada directa a la Bassa de Claror.
Basa de Claror, aquí farem una bona parada, ens ho hem guanyat.


Un cop descansats seguim la baixada, directa cap a l'estany petit.
Aproximadament aquí, si girem a l'esquerra, podem anar a l'estany Gran de la Pera, nosaltres seguim tot recte.
Baixada a la pista.


Estany petit i Pic de Perafita.
Ara ja som al mateix camí pel que hem pujat, només hem de desfer el caminat pel matí.
Per arribar al pàrquing i acabar la ruta d'avui.
Una ruta clàssica que es perfecta per una matinal amb poc temps o, com va ser el nostre cas, escalfar les cames per futurs i molt propers objectius.

dilluns, 18 de febrer del 2013

Pic de Perafita, 2753 metres.

Primera sortida hivernal de l'any, uns dies per mal temps, altres dies perquè no podíem fer-ho, anaven passant els dies i no podíem sortir a la muntanya, hi havia ganes, i més per que estava sent un hivern molt bó meteorològicament, feia anys que no nevava com ho està fent aquest any.

Només teníem el dissabte per sortir, teníem que buscar un indret que ens permetés anar i tornar el mateix dia, dos llocs que ens permeten fer sortides d'aquets tipus son Andorra i la Cerdanya, mirant per internet veig que la part de la Cerdanya de les estacions d’esquí nòrdic de Lles i de Aransa estan molt ben innivades, feia anys que no podien obrir las pistes en unes condicions acceptables, com que es un lloc que perd ràpidament la neu, per la seva orientació sud i per el fort vent que de vegades fa, decideixo anar-hi ara per aprofitar las "teòriques" bones condicions que hi han en aquest moment, i dic "teòriques" perquè ens vam trobar unes condicions que no esperàvem, a la part baixa hi havia molta neu, de El Fornell fins el refugi dels Estanys de la Pera el gruix de neu era considerable, però a partir del refugi les condicions eren molt diferents, poca neu, molt poca diria jo, semblava més aviat que era el mes de maig, i tot per culpa del fort vent dels ultims dies.

El cim escollit es el Pic de Perafita, cim que tanca el Clot de la Pera per la banda catalana i el Clot de Perafita per la banda d'Andorra, a les dues bandes hi han estanys, els de la Pera per la Cerdanya i els de Perafita per Andorra, és un cim molt visitat, sobre tot a l'estiu, per la seva curta aproximació ja que es pot arribar amb cotxe fins a l'indret anomenat Les Pollineres, d’allà al cim són poc més de 600 metres de desnivell, que fa que sigui un cim molt assequible. Ara, a l'hivern, has de deixar el cotxe a El Fornell, que és l'inici de l'estació d'esquí nòrdic d'Aransa, d’aquí fins al cim som prop de 900 metres de desnivell i quasi 17 Km anada i tornada, que fa que ja no hi vagi tanta gent.

També hi havia un altre raó per escollir aquest cim, i és la meva filla Alba, fa dos anys que no ve amb nosaltres a la muntanya a l'hivern, aquest any sembla que vol tornar a vindre, per això tenia que buscar un cim fàcil sense complicacions tècniques, un cim per què ella tornés a agafar aquestes sensacions que tots hem de tenir quan fem alguna cosa a la muntanya, tornar a posar-se uns crampons/piolet/raquetes, tornar a habituar-se a la neu.


            l'Alba al cim, l'ha gaudit molt, tenia ganes de tornar a pujar muntanyes a l'hivern.



  • Punt de sortida: El Fornell a Aransa, com arribar-hi.
  • Material necessari: el normal d'hivern, raquetes, crampons, piolet, roba d'abric, aigua, menjar. etc.
  • Altitud mínima: Estació d'esquí nòrdic d'Aransa (El Fornell) 1880 metres.
  • Altitud màxima: Pic de Perafita 2.753 metres, al GPS marcava 2.754 metres.
  • Desnivell positiu acumulat: 920 metres.
  • Distància: 16'6 Kilòmetres.
  • Temps total: 8 hores 5 minuts, parades incloses.
  • Ruta circular: no.
El track de la sortida el teniu AQUI , i també deixo el perfil i l'imatge al Google Earth.





Preparats per iniciar la sortida.


Primeres passes per una neu perfecta per caminar, sense posar-nos el material.


Als pocs minuts passem per l'estanyol de Comabella.


Reflexos.


Seguim ruta per un camí per mig del bosc.


De tant en tant es deixen veure els cims que ens envolten, aquí treu el nas el Tossal Bovinar.


Al fons es veu la Tossa d'Alp amb la plana de la Cerdanya tapada per una fina boirina.


El camí es molt fàcil de seguir, molt trepixat per la gent que puja amb raquetes fins Les Pollineres o els estanys de la Pera.


Ja som a les Pollineres, al fons es veu el nostre objectiu d'avui, el Perafita.


Refugi vivac lliure de Les Pollineres.


Aqui arriben les noies, elles van fent feina.......bla, bla, bla, bla, bla.......


Seguim pujant, ara cap el refugi, el Perafita ja ens vigila tota l'estona.


La pujada ja comença a ser més dura, s'han acabat les facilitats del camí del mig del bosc.



De la sortida d'aigües del estany petit de la Pera es veu el Perafita, ja comencem a veure que la seva pujada final esta escassa de neu.


Refugi dels estanys de la Pera.


El Perafita al centre, a la seva esquerra el Munturull o Torreta dels Soldats.


Cap l'altre vessant veiem el Pic del Sirvent i el de la Colilla amb la cresta que els uneix, las seves faldes estàn pobres de neu, l'efecte de les ventades es ben visible.


La pujada al collet de Sant Vicenç esta neta de neu.


Collet de Sant Vicenç, al fons es veuen les muntanyes d'Andorra, aquestes si que estan amb molta neu.


Aprofitem qualsevol tram de neu per posar-hi les nostres petxades.


Aquí si que es veu clarament la manca de neu que té el cim del Perafita.


Ja som al cim.


Alba, molt contenta, després de dos anys torna a la muntanya hivernal.


I dues bones amigues ben satisfetes.


El Clot de la Pera, vessant per el que em pujat.


I unes panoràmicas cap Andorra.


Al fons las muntanyes d'Andorra, Pessons-Grau Roig-Montmalus, davant el cims de Sirvent-Colilla-Tossal Bovinar.


El Clot de la Pera, al fons la Serra del Cadi.


I mes muntanyes andorranas, molt be innivades.


Foto de grup.


I foto familiar.


Es l'hora de marxar.


El Clot de Perafita en primer pla, al fons les muntanyes d'Andorra.


Jugant amb els contrallums.


Estany petit de la Pera, aviat hi serem.


Aprofitem una llengua de neu que hi ha al costat del collet de Sant Vicenç per baixar mes còmodament. 


Del cim aviem vist un canal que ens deixava a prop del estany de la Pera, ens hi posem sense dubtar-ho.


Aquí tenim l'estany Gran de la Pera.


I només arribar-hi tenim l'aventura del dia, cau l'ampolla de beguda isotònica i tot relliscant per la neu va a parar a l'entrada d'aigües de l'estany.


Just al indret on el gel es mes feble, tenia que recuperar-la, no la podia deixar allà.... jajajajaa......desprès de uns intents fallats per culpa del gel que es trencava....


......ho aconsegueixo, les conseqüències unes botes mullades i quasi tota l'entrada d'aigües amb el gel trencat.


Aquí estic jo, amb cara de satisfacció després de l'aventura, darrera meu la magnífica cara sud del Perafita.


Després de las rialles que hem fet amb l'ampolla d'aigüa seguim camí cap l'estany petit de la Pera, que està a pocs minuts.


Estany petit i pic de Perafita.


La Conchi al costat d'un magnífic arbre, que ha conegut temps millors.


 A partir d'aquí només ens queda desfer el camí de pujada.


Li diem adeu al Perafita, ben il·luminat.


Un pèl més aprop.


Seguim pel bosc, les boires d'aquest matí ja no hi són, i es pot veure la plana ceretana, vigilada per la Tossa d'Alp.


Més bosc, més contrallums.......gaudim, disfrutem.


Arribem a "temps de fer un iglu"....jajajaja.


De tornada al cotxe, toca netejar el material.


I per acabar una foto del poble d'Aransa, que conserva un bonica imatge hivernal.


Bé, una sortida molt maca, potser ens a faltat un xic mes de neu als cims per poder gaudir de veritat, però la hem disfrutat, que es realment el que importa.

Si voleu veure mes fotos, ho podeu fer a l'album de Picasa (en castellà).