Descripció del recorregut.
Tornem a fer una kdd amb Martín, aquí teniu el seu magnífic bloc: Ascensiones a los 3000 del Pirineo, tot i que aquesta kdd ve amb un any de retard, ja que estava programada per la tardor pasada, però la gran nevada que va caure a primers d'octubre del 2020, va fer-nos la guitza i la vam haver d'anular, així que ho tornem a intentar aquest any.
Aquest any també la meteo ens fa canviar de plans, ja que, dels dos dies programats, el segon també hi havia unes pèssimes prediccions meteorològiques, així que variem un xic els objectius i l'aproximació als mateixos per assegurar-nos, almenys, un dia de bon temps.
Sempre que quedem amb Martín és per fer alguna ruta tècnicament més difícil de les que fem nosaltres sols, com va ser aquesta pujada als Encantas: Els Encantats per la Canal Central , o aquesta altra al Besiberri Nord.
Anem a dormir a Broto, per poder sortir de bon matí, més aviat de matinada 😎😎 i, a les sis del matí ja som a la Pradera d'Ordesa per fer la ruta d'una tirada i quedar-nos a dormir a Goriz a la baixada. No explicaré gaire com es la ruta d'aproximació, ja que és sobradament coneguda.
Sortim de la Pradera de nit i anem passant pels indrets típics i encisadors d'aquesta vall, Cascadas de La Cueva i de l'Estrecho, Bosc de faig, Gradas de Soaso, aquí ja tenim llum de dia, Cola de Caballo, Clavijas de Soaso i Refugi de Goriz, aquí fem una parada per dir que ja som aquí, el que anem a fer i per avisar de que baixarem tard, a més deixem tot el que no necesitarem.
Sortim de Goriz i seguim pujant, la pujada tampoc té gaire secret, és seguir la massificada ruta al Monte Perdido fins a l'Ibon Helado. Aquí deixem a la dreta la ruta al Perdido i enfilem la canal de pujada al Cilindro de Marboré, segurament és el tram més feixuc de tot el dia, tot molt trencat per on costa fer tres passes seguides. Al collet previ a la canal de grimpada deixem les motxilles i encarem primer la curta i fàcil pujada al Piton SW del Cilindro de Marboré, un altre 3000 al sac. Tornem al collet i grimpem per la canal de l'esquerra, un cop superada deixem la corda per rapelar després i pugem al Cilindro, primer caminant tranquil·lament, després s'ha de superar una petita placa amb pocs punts on agafar-se ( potser més exposada que les dues xemeneias d'accès), per acabar per un ample i fàcil llom.
Al cim tením unes vistes magnifiques però limitades per la boira, que juga a no deixar-nos veure els cims dels voltants, per sort sen's mostren clarament dos dels gegants del Pirineu, el Vignemale i el proper Monte Perdido.
Tornem al collet, Martin prepara el rapel per l'altra xemeneia, i baixem al collet, on recollim els trastos i encarem la baixada a l'Ibon Helado. Un cop a l'Ibon se'ns uneix en Jon, company d'aventures de Martín i que ha vingut més tard i porta una estona esperant aquí.
Tots 4 anem direcció al Monte Perdido, però a meitat de l'Escupidera aproximadament, deixem la ruta del Perdido per encara una curta i fàcil canaleta que ens apropa, després de creuar una pedrera, a la base del nostre següent objectiu, el Dedo del Monte Perdido, situat a l'Aresta NW del Perdido.
Aquí és on entra la gran expèriencia de Martín i ho prepara tot per què dos inexperts com Alba i jo puguin pujar amb totes les facilitats possibles. Primer pujan ell i Jon, quan baixa Jon puja Alba, que es mou molt millor que jo en aquests terrenys, i després, esbufegant i rondinant, pujo jo.
Al cim la felicitat es total, és nota a la nostra cara, ens fem la foto de tots tres pel record i comencem el rapel de baixada, mirant de reüll la continuació de l'Aresta NW, que Martín havia proposat de fer si teníem temps, però no serà possible, doncs ja se'ns ha fet molt tard.
Una vegada reunits amb Jon recollim tots els estris i comencem a baixar cap al refugi de Goriz, passant per indrets tan coneguts per a nosaltres com l'Ibon Helado i la Ciudad de Piedra. Arribem al Refugi, ens fem la foto de grup, i entrem amb el temps just per fer una birra abans de sopar.
L'endema comença amb fortes tempestes ja de matinada, així que no ho dubtem, quan la virulència de les tempestes afluixa una mica sortim correns cap a la Pradera d'Ordesa, això si, gaudint d'un espectacle de la natura, el riu Arazas baixa amb un cabal immens, amb el que representa un fet com aquest, petites cascadas a dojo i totes les grans cascades de la vall presenten un espectacle magnífic que no podem deixar d'admirar.
Arribem a la Pradera d'Ordesa quasi secs, la pluja ens ha respectat bastant, tot i que, només arribar, torna a caure un bon xàfec. Ara ja només ens queda buscar un bon indret on fer un àpat per celebrar l'èxit de la sortida.
Ara toca esperar a la próxima KDD, esperem que sigui aviat.
Dades tècniques.
- Punt de sortida: Pradera d'Ordesa, com arribar.
- Dificultat: Difícil per fer només el Cilindro de Marboré, només experts si parlem del Dedo del Monte Perdido.
- Material necessari: Casc, arnes, corda i els estris d'escalada que creiem adients per fer el Dedo. Roba d'abrigar, calçat adequat i mapa, brúixola i gps.
- Track: El teniu al meu Wikiloc.
- Alçada màxima: 3.325 metres al cim del Cilindro de Marboré.
- Alçada mínima: 1.320 metres a la pradera d'Ordesa.
- Desnivell positiu acumulat: 2.360 metres si sortim de la Pradera, si ho fem de Goriz són bastants menys metres de desnivell, aproximadament uns 1.400.
- Ruta circular: No, pràcticament lineal.
- Ruta per gossos: No, no és una ruta adient pels nostres peluts amics, a més, és dins d'un parc nacional i tenen controlat l'accés.
- Podeu veure les fotos al meu àlbum de Google Fotos.
Fotos i comentaris (Les fotos són un recull de tots quatre).
Amb un any de retard, però l'espera ha sigut profitosa, una ruta magnífica amb una companyia especial.
Al dia següent...........
Tal com deien les previsions el matí següent és molt plujós, amb fortes tempestes ja de matinada, així que, tot i haver de variar un xic la ruta, la idea de pujar ahir d'una tirada des de la Pradera d'Ordesa ha sigut ideal per poder completar la sortida.
Passem el matí al refugi fent-la petar de valent, quan la pluja sembla que afluixa sortim corren cap a baix, hem d'aprofitar aquest impàs perqué les previsions són de més pluja fins a mitja tarda. La idea es bona, ja qué fem tota la baixada quasi secs, només 4 gotes d'aigua de tant en tant. A més gaudim de l'espectacle de la vall d'Ordesa amb aigua a dojo, cascades d'aigua per tots els costats fan que la baixada sigui tot un plaer pels sentits.
Acabem el dia amb un dinar de germanor, i esperant la propera........
