Aquest any ens han acompanyat a les nostres vacances el meu cunyat Javi i el seu fill Gerard, aquest ultim, com veia que nosaltres sortim sovint a la muntanya, sempre estava preguntant coses de la muntanya, i ens deia que un dia volia vindre amb nosaltres.
Ho vam provar un dia per Montserrat i va gaudir molt. A les hores, quan vam quedar per anar plegats de vacances, van decidir que intentaríem fer un cim amb ell per veure com anaven aquestes ganes que tenia.
El cim escollit és el Salvaguardia, una esplèndida muntanya de la vall de Benasque que, possiblement, és un dels cims amb més bones vistes del Pirineu, ja que té a tocar el massís de Las Maladetas i molt a prop el del Perdiguero i Posets.
Abans de pujar vam fer un parell de sortides per anar preparant les cames del nen, primer el circuit Besurta-Renclusa-Coll de Renclusa-Aigualluts i després la pujada al Ibon de Gouguetes, els dos dies el Gerard va anar molt bé i ens vam dir que ja en teníem prou, que el primer dia amb bon temps aniríem, no fos que el nen s'acabes saturant abans de provar-ho.
La pujada al Salvaguardia no tè cap secret, és molt fàcil i relativament curta, per aixo és un cim molt visitat a l'estiu, tothom recomana la seva pujada i, la veritat, és que s'ho mereix, és un gran cim.
L'accés típic és per La Besurta, és el camí més curt, nosaltres pujarem per aquí i baixarem pel camí de les Roques Blanques o Peña Blanca, que baixa directe al Hospital de Benasque, així farem una ruta circular.
Si sortim del Vado de l'Hospital per arribar a la Besurta tenim dues opcions, una és agafar l'Autobús que fa aquest trajecte a la temporada d'estiu i l'altre és anar caminant, poc més d'una hora, per un bonic camí que ens porta fins a la cruïlla del Portillon de Benasque, poc abans de La Besurta.
Normalment faig aquest camí però, en anar amb el nen, decidim agafar l'autobús per no fer la ruta massa complicada per ell. Però es pot fer tranquil·lament caminant, és més la recomano, és un camí molt agradable de fer.
El Gerard al cim.
El perfilt de la ruta, el track de la ruta el teniu a
WIKILOC
L'imatge al Google Erth.
- Punt de sortida: Vado del Hospital, tan si pugem caminant o amb autobús, COM ARRIBAR
- Material necessari: tot i ser una ruta fàcil estem a alta muntanya, per tant un bon calçat i roba d'abrig, a més de mapa, brúixola i GPS si en tenim.
- Altura mínima: 1735 metres al Vado del Hospital.
- Altura màxima: 2738 metres al cim del Salvaguardia.
- Desnivell positiu acumulat: 923 metres.
- Distancia: 12 kilòmetres.
- Ruta circular: no, és semicircular, tot i que si sortim del Vado del Hospital caminant si que seria circular.
- Podeu veure les fotos amb comentaris amb castellà al meu àlbum de PICASA
Vado de l'Hospital de Benasque.
L'autobús ens deixa a la mateixa cruïlla del camí al Portillon de Benasque, d'allà mateix veiem la punta del nostre cim d'avui.
Cap al darrere nostre tenim La Besurta i el massís de La Maladeta.
Anem pujant i comencen a treure el cap altres cims, entre ells destaca el Mall Pintrat, cim que pujaré d'aquí un parell de dies, ja que és un dels objectius de les vacances.
Fem una primera parada per descansar i contemplar el massís de
La Maladeta
Realment impresionant.
Seguim pujant, el Salvaguardia ja es veu més a prop.
Un petit ibon i el Salvaguardia darrera.
Hi tenim aigua, doncs la Neila s'hi tira de cap, és una bogeria el d'aquesta gosa i l'aigua.
Besurta, Aigualluts, Forcanada, Mulleras, etc.
Ara ja dominem tot el massís de al Forcanada al
Pic d'Alba , passant per l'Aneto,
El Coronas y la Maladeta.
Pasem per la cruïlla del camí de baixada, seguim remuntant cap al Portillon de Benasque.
On hi arribem molt rapidament.
Boums du Port.
I la clàsica fotografìa del Massís de l'Aneto, vist del Portillon de Benasque.
Seguim pujant, ara bé el tram més "complicat", sobre tot per un nen de 7 anys, tenim algun tram de roca on s'han de fer servir les mans puntualment, al començament li costa una mica, però després el Gerard perd la por i puja la mar de content.
Sortim a la cresta i tenim una imatge més clara dels Boums du Port, a la part francesa del Portillon de Benasque.
Arribem al tram de les cadenes, aquí el Gerard hi passa amb molta cura, no ho té clar, i sempre va demanant consell per veure per on té que pasar.
Però ho passa content, amb la tieta i el tiet, al pare no el vol ni veure, avui es el dia dels tiets jajajajaja
Moment critic del dia, un cop passada la cadena, una mica més a baix, hi tenim una petita congesta de neu amb una inclinació brutal, la Neila la veu i si vol tira de cap, la neu la torna boja, la feina es nostra per poder aturar-la, l'inclinació de la congesta no feia recomanable deixar-la baixar.
Passat aquest moment de crisis seguim pujant, ja tenim el cim a tocar.
Poc abans del cim tenim una panoràmica del mateix amb el Posets i el Perdiguero darrere, i el Gerard si posa molt content al mig, ja veu el cim i ho mira tot amb molta curiositat..
Aneto, Maladetas, Posets, Perdiguero i tots els cims que els envolten, el Salvaguardia te ben guanyada la fama de cim panoramic.
Massís d'Aneto-Maladeta.
Posets.
Aneto.
Gerard molt content i preparant proxims reptes jajajajaja.
Lacs de la Montagnette, al fons es veu Bagneres de Luchon.
Foto de grup.
Tieta i nebot, contents, molt contents.
Foto de familia.
I jo amb la Neila, la meva nova companya d'aventures muntanyenques.
I no podia faltar la foto del Javi i el Gerard, tots dos molt satisfets.
Es l'hora de marxar.
Es repetitiva però..............no pots deixar quieta la càmera.
Baixem rapidament, el Gerard ja ha guanyat confiança i baixa molt ràpid.
Sembla que tota la vida s'hagi mogut per muntanya, ja no vol ajuda de ningú.
Al fons tenim el Vado de l'Hospital, ara baixerem pel camí de Peña Blanca.
Ja som a la cruïlla, l'agafem i quasi al moment, al prat de l'esquerra de la foto parem a dinar, no tenim pressa i el dia és bo, l'hem de gaudir.
Després de dinar toca jugar amb la càmera de fotos.
No ho puc evitar, el Mall Pintrat m'esta cridant.
Alba i Neila volen sortir.
Anem baixant i a qualsevol racó ens hi posem bé per la foto.
Arribem al tram que dona nom al camí de baixada.
Peña Blanca.
Fem una parada per descansar, el Gerard comença a estar un pèl cansat.
Però ja som molt a prop, i aquests camps de liris ens fan la baixada més agradable.
El Gerard, tot i cansat, té molta curiositat per tot el que ens envolta, aquí preguntava per les restes d'una allau.
Tot el camí de baixada per Peña Blanca.
Liris i el Mall Pintrat.
Arribem als Plans de l'Hospital.
I poc abans del Vado de l'hospital fem un altra parada per remullar-nos una mica.
Una més que altres.
D'aquesta manera donem per acabada la sortida d'avui, hem complert l'objectiu sobradament, el Gerard ha fet cim i, a més, ha baixat content i amb ganes de tornar-hi un altre dia, i això és l'important.
I és que una imatge és el millor per demostrar les meves paraules, amb la cara que posant tots dos, ja en tenim prou per saber que el dia a sigut gran, molt gran.
Gerard, hi tornerem, eh campio ¿?.
