Descripció del recorregut.
Sortida del 18/02/2024.
A mitjans de febrer encara no havia trepitjat la neu, la manca del blanc element al Pirineu, sobretot l'oriental, havia fet que encamines els meus passos a objectius més modestos, però hi havia ganes, i moltes, de fer alguna sortida hivernal.
Parlant amb la meva filla decidim fer alguna cosa pel Pirineu d'Osca que, tot i que també patia la manca del blanc element, donava alguna possibilitat mes gran de fer muntanya hivernal.
Mirant possibles objectius veig que el Pic Bernatuara, a la Vall de Bujaruelo, és un cim molt poc visitat a l'hivern, i si ho és a la primavera, condicions més adients al moment actual, així que decidim intentar-ho. A més el nostre bon amic José ens dona la bona notícia que ens vol acompanyar, cosa que és una bona alegria, ja que serà la primera sortida important a la neu d'ençà que va patir l'accident baixant de La Maladeta.
El Pic Bernatuara esta situat al cordal fronterer entre la Vall de Bujaruelo i la Vallee de Canau a Gavarnie. Es el segon cim més alt (per sota del Gaviet) dels que baixant des del massís del Vignemale cap al Port de Bujaruelo.
La ruta d'accés és molt transitada ja que es un pas natural, junt amb el del Port de Bujaruelo, entre la Vall de Bujaruelo i la Vall de Gavarnie.
Els dos camins comencen igual, travessant el Pont sobre el Riu Ara i seguint el transitat camí al Port de Bujaruelo. Cap als 1.600 metres, poc abans d'arribar a una torre elèctrica, trobem el desviament a l'esquerre cap al Port e Ibon de Bernatuara, que seguim nosaltres per apropar-nos al nostre objectiu.
El camí és fàcil de seguir, ben marcat i fressat, i de moment sense neu, creuem el torrent de Lapazosa per un petit pont, passem pel refugi lliure de la Plana de Sandaruelo i anem pujant seguint un fresat corriol.
Cap als 1.900 metres comencem a trepitjar neu, molt tova, i que ens permet seguir sense material. I cap als 2.100 metres, poc abans de començar la diagonal que ens portarà fins a l'Ibon de Bernatuara, la neu ja comença a estar bastant dura, pel que parem i ens calcem grampons i piolet.
Fem la diagonal a l'Ibon i decidim fer una pujada directa per les amples pales que comencen al costat de l'Ibon, després baixarem seguin el cordal fins al Port de Bernatuara per tornar vorejant l'Ibon.
La pujada per les pales, tret del fort desnivell, no té cap complicació, i arribem al cim bastant ràpid.
Al cim gran panorama local de la Serra de Tendeñera, la Vall d'Otal, La de Canau, i el sector Taillon-Gavietos. Curiosament, des del cim no tenim visió del gegant Vignemale, cosa que sí tindrem seguint el cordal de baixada.
Sessió de fotos, que amb els dos companys que porto sembla més un fotocool 😂😂😂😂.
La baixada pel cordal no té cap complicació, i una vegada al Port de Bernatuara creuem al costat de l'ibon per arribar al punt on ens hem desviat i seguir de baixada el mateix camí per on hem pujat aquest matí.
Pic Gaviet e Ibon de Bernatuara des del cim del Pic Bernatuara.
Dades tècniques.
- Punt de sortida: Refugi de la Vall de Bujaruelo, com arribar.
- Dificultat: Difícil, tot i no tenir passos tècnics, per desnivell, distància, i sobretot, per la necessitat de fer servir de material d'hivern el millor és qualificar la sortida com a difícil.
- Material necessari: és una sortida hivernal, per tant, crampons, piolet i casc imprescindibles, a més del clàssics mapa, brúixola i gps.
- Track: El podeu baixar d'aquest enllaç.
- Distància: 12 quilòmetres.
- Desnivell: 1.260 metres de desnivell positiu.
- Alçada mínima: 1.338 metres al punt de sortida del refugi de Bujaruelo.
- Alçada màxima: 2.516 metres al cim del Bernatuara.
- Ruta circular: No, lineal tret d'una petita variant entre l'ibon de Bernatuara i el cim.
- Ruta per gossos: Sí, cap problema, tot i que jo no vaig portar al meu pelut amic.
- Podeu veure les fotos al meu álbum de Google Fotos.
Fotos i comentaris.
Sortim de Bujaruelo i travessem el famós pont sobre el riu Ara.
