Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dijous, 21 de novembre del 2024

Agulla SW Russell

 Descripció del recorregut.

Quan vam anar a pujar els 6  cims Russell ens va quedar l'Agulla SW sense fer, vam arribar fins a molt a prop de la xemeneia d'accés, però ens va entrar molta mandra en veure el desnivell que havíem de tornar a pujar, i vam deixar-la sense pujar. 

I quan vols fer tots els 3000s, com és el cas de la meva filla, i et vas deixant cims sense fer, toca un dia anar a taxar-los. I això és el que hem fet per acabar les vacances muntanyenques d'aquest estiu, anar a taxar algun  cim d'aquests solitaris.

Podem pujar a aquesta Agulla des del Refugi de Coronas, a la Vall de Benasque, o des del Embassament de Llauset, que és per on ho vam fer nosaltres. Tota la ruta és tècnicament molt fàcil, tret de la part final de la pujada a l'Agulla, on trobem una grimpada, que tot i no tenir una gran dificultat, sí que és d'aquelles en que no ens hem de distreure, a més, per baixar aquest tram sempre és millor fer un ràpel, per tant no és un cim dels considerats fàcils.

Sortim seguint el transitat camí (GR) que porta al Refugi de Cap de Llauset per, un cop superat l'estany de Botornas i el mateix refugi pujar fins al Coll de Ballivierna. Aquí tenim dues opcions, seguir pel corriol que porta al Coll dels Bucardos i al Coll dels Bouquetins o, com vam fer nosaltres, seguir el GR baixant cap als Ibons de Ballivierna, però abans d'arribar-hi, deixem el GR, per seguir una línia de fitades que ens porta a la pujada  a la Bretxa Soler i Coll, o Collado de los Sarrios.

Des d'aquí hem d'anar guanyant altura, com si anéssim cap a trobar la ruta normal que puja des de Coronas cap als cims Russells, o al Margalida/Tempestades. Però, a poc a poc, anem cap a l'evident paret que baixa del cim principal dels Russells. Anem a buscar la canal d'accés a l'Agulla SW, un cop a la base d'aquesta canal, la remuntem i ens situem al punt on comença la grimpada final.

Fem una petita parada per posar-nos els estris per després fer el ràpel, i comencem la pujada final, que fem ràpidament, sense cap contratemps.

A dalt tenim un bon panorama local, amb una bonica vista cap a l'Aneto. Fem las fotos de rigor, i ens preparem per fer el ràpel, que fem sense cap problema. Un cop a la base  de la grimpada ens traiem l'arnes i el casc, baixem la  canal i tornem fins a la Collada de los Sarrios, on fem un most, abans de tornar fins al cotxe seguint la mateixa ruta que hem fet servir per pujar.


Acabant el ràpel de baixada del cim.


Dades tècniques.

Imatge de la ruta al Google Earth.

Imatge al OpenTopoMaps.

Perfil de la ruta, hi ha una errada per què em vaig quedar sense piles al GPS, i vaig trigar una estona en donar-me compte.

Punt de sortida: Embassament de Llauset, com arribar-hi.
Dificultat: Difícil, pel recorregut, ja que és molta estona fora de camins, per la grimpada: II+/III grau i pel ràpel (recomanable).
Material necessari: calçat adequat, roba d'abrigar, casc, arnes, corda: nosaltres vam fer servir una de 30 metres i arriba justeta, mapa, GPS i brúixola.
Track: El podeu baixar del meu Wikiloc.
Alçada mínima:  2.200 metres a l'embassament de Llauset. 
Alçada màxima: 3.029 metres al cim de l'Agulla SW Russell.
Desnivell positiu acumulat: 1.356 metres.
Distància total: 14,85 quilòmetres.
Ruta circular: No, completament lineal.
Ruta per gossos: No, ja que tenim una grimpada, fins a la base de la grimpada cap problema. A més som dins del Parc Natural Aneto-Maladeta pel que hem de respectar les seves normes vers els nostres peluts amics.
Podeu veure les fotos al meu àlbum de Google Fotos. 

Fotos i comentaris.

Sortim, de bon matí, de l'embassament de Llauset.

Arribem a la cruïlla que porta al Coll de Llauset, o al Refugi Cap de Llauset. Girem a la dreta, cap al refugi.

Passem al costat de l'estany de Botornas.

Ja tenim el refugi Cap de Llauset a tocar.

Passem de llarg del refugi, sense parar seguint el GR-11.

I arribem a la cruïlla que porta als cims de Ballvierna i Tuca de las Culebras, o cap al Coll de Ballivierna, que és cap on anem.

Pujada cap al coll.

Coll de Ballivierna.

Ibons de Ballivierna, per on segueix el GR, a la dreta, just on la línia de l'ombra, la Bretxa Soler i Coll, o Collada de los Sarrios, cap on hem d'anar.

Collada dels Bucardos, amb el cim del Russell darrere.

Punt on deixem el GR, per anar a la Collada de los Sarrios, que tenim allà davant.

Ibon superior de Ballivierna a l'esquerre, a la dreta la collada on anem.

Collada, amb l'Aneto al fons, i la pared on hem d'anar a la dreta.

Anem pujant apropant-nos a poc a poc a la nostra destinació.

Molt a prop de la xemeneia/canal.

Aquí la tenim, pujar es una pel feixuc, està tot molt trencat.

Un cop dalt, el primer que veiem és l'Aneto i algun dels seus satèl·lits.

I després la grimpada final, més tard farem un ràpel per baixar-la.

El primer en fer la grimpada soc jo, Alba i Oscar venen desprès.

Des del cim l'Aneto, Espalda d'Aneto, Margalida i Tempestades, a més de part de la cresta de Llosas.

Valls de Ballibierna i de Llosas.


Foto familiar al cim.

Foto de grup.

Alba prepara el ràpel, primer baixo jo, desprès Osca i Alba.

Ja som tots a baix, ara recollir trastos.

I tornem a la canal.

Ballivierna i Culebras des de la sortida de la canal.

Ibons de Llosas poc abans de tornar a la Bretxa Soler i Coll, o Collado de los Sarrios.

Coll, parem, fem un most, i seguim, que ara toca remuntar fins al Coll de Ballivierna.

Ibon superior de Ballivierna, i el coll del mateix nom al fons, a l'esquerra.

Pujada al coll seguint el GR-11.

Ja quasi i som.

Coll.

Ibons de Ballivierna.

Baixada cap al refugi de Cap de Llauset, amb l'Ibon de Cap de la Vall al fons.

Seguim pel GR-11.

Arribant al refugi.

I només passar-lo ens trobem amb l'Ibon de Botornas.

Pasada la Cabanya de Botornas ja veiem l'Embassament de Llauset.

Embassament de Llauset, al fons està el pàrquing, inici i final de la ruta.

Gran dia de muntanya amb la meva filla i l'Oscar, gaudint plegats del que més ens agrada, i continuant sumant cims de 3000 metres, per què Alba assumeixi el seu repte de pujar-los tots.

dijous, 17 d’octubre del 2024

Maubic i Agulla Tourrat.

 Descripció del recorregut.

Els cims del Maubic i de l'Agulla Tourrat podrìem dir que són els germans petits  de l'amo d'aquelles contrades, el Pic Long, ja que són situats a sota mateix d'aquest estètic i emblemàtic cim, concretament a l'aresta NE, que baixa del Pic Long fins al Maubic i l'Agulla Tourrat, aquesta aresta, en el tram Pic Long-Maubic és, possiblement, la més difícil de totes, ja qué està catalogada com AD+. A partir del Maubic, i fins a arribar a l'Agulla Tourrat ja baixa molt la dificultat de la mateixa, amb trams de II+, que la fan assequible i distreta, si se sap moure´s per aquest tipus de terreny.

La pujada a aquests dos cims no té gaire desnivell. perquè és surt des de Cap de Long, a quasi 2.200 metres d'altura, el que fa que, amb un desnivell positiu d'uns 900 metres, siguin dos cims ideals per dies que tens poc temps, o dies al mig de sortides més serioses, com va ser el nostre cas, un dia de descans actiu per mantenir les cames calentes 😎

Sortim de Cap de Long sense matinar gaire, tenim temps i la meteo és ideal. Anem seguint al marcat corriol que voreja la riba sud de Cap de Long, en definitiva seguim la ruta normal al Pic Long o al Campbeil.

Seguim aquest camí fins a una pleta situada per sobre els 2.650 metres on la deixem per remuntar cap a la dreta per una pedrera infernal, d'aquí fins al cim del Maubic pedra sobre pedra 😂😂

Al cim bon panorama local del massís del Neouvielle i del Pic Long, que el tenim a tocar, més lluny tenim una bona vista del Vignemale, Infiernos i Balaitous.

Baixem del Maubic seguint la cresta que va cap a l'Agulla Tourrat fins que, aquesta cresta, és torna més aèria i distreta, parem a posar-nos els estris per assegurar-nos, no perqué sigui realment necessari, sino més aviat per precaució, de fet avançarem en ensamble.

Avancem per la cresta sempre buscant els millors pasos, sense complicar-nos, i arribem al cim de l'Agulla Tourrat quasi sense adonar-nos. Al cim un panorama molt similar al del Maubic.

La tornada la farem un xic diferent del començament, en lloc de tornar al Maubic, farem una incòmoda diagonal per agafar el camí de pujada abans de la pala final (no sé si vam guanyar temps).

Una vegada al mateix camí de pujada només s'ha de seguir el tram de rocs fins arribar a la pleta on ens unim al concorregut sender que baixa del Campbeil, i seguir per aquest camí fins a tornar al punt de sortida de Cap de Long.

De tornada amb el massis del Nouvielle al fons.

Dades tècniques.

Perfil de la ruta, el track al meu wikiloc.

Imatge de la ruta a l'OpenTopoMaps.

Imatge de la ruta al GoogleEarth.

  • Punt de sortida: Lac de Cap de Long, Com arribar-hi.
  • Dificultat: Moderada, el tram de cresta pot ser un II+, sempre poden evitar la plena cresta per un vessant o altre. Ruta curta i amb un desnivell assequible, la dificultat be pel terreny, amb molta roca i molt feixuc de fer, a més del tram de cresta de l'Agulla Tourrat que, tot i ser fàcil, s'ha de saber moure's adequadament per aquest tipus de terreny.
  • Material necessari: Calçat adequat i casc, després el material per assegurar-nos ja es opcional, depèn de l'experiència de cada persona, nosaltres vam fer servir arnes i corda per fer la cresta en "ensamble". Com sempre no poden faltar mapa, brúixola i GPS.
  • Track: El podeu baixar del meu Wikiloc.  
  • Desnivell positiu acumulat: 1.050 metres.
  • Distància: 12,5 quilòmetres.
  • Alçada mínima: 2.148 metres a Cap de Long.
  • Alçada màxima: 3.058 metres al cim del Pic Maubic.
  • Ruta circular: No, completament lineal.
  • Ruta per gossos: Si, cap problema fins al Maubic, tot i que nosaltres no el portàvem. Fins a l'Agulla Tourrat ja és més problemàtic. Però s'ha de tenir en compte de que som a la Reserva Natural del Neouvielle, al Pirineu francés, i els nostres amics de l'altra banda de la frontera son molt més restrictius amb els nostres peluts, així que millor consultar abans la normativa de la Reserva si volem portar els nostres gossos.
  • Podeu veure les fotos al meu álbum de Google Fotos.

Fotos i comentaris.

Sortim de Cap de Long cuan el sol ja és ben amunt.

Al fons veiem el nostre objectiu, just al costat del Pic de Long.

Camí molt fresat i marcat.

Anem superant les primeres pales, amb el nostre objectiu sempre al fons.

Al darrere tenim les muntanyes que vam trepitjar ahir. Del Turon del Neouvielle fins al Ramougn.

En arribar a aquesta pleta deixem el camí principal per pujar, seguint les fites, cap a la dreta.

I això és el que tenim al davant.

Roca sobre roca.

Arribem al que sembla la morrera de l'antiga glacera.

Però això no s'ha acabat, hem de seguir pujant.

Pic Long i Pic Badet.

Abans d'arribar al cim tenim una petita sorpresa.

Un bon grapat de Cabras pirenaicas, Bucardo, re-introduit al vessant francés fa uns anys, desprès de la seva extinció a començaments de segle.

Últim esforç per arribar al Maubic.

Ja hi som, amb el Pic Long a tocar.

Foto de cim amb l'Alba. No tinc la que ens vam fer amb en Florian, he perdut diferents fotos 😓😓

Pic Long (dreta), Agulla Badet (centre) i Pic Badet (esquerre).


Lac Tourrat.

La cresta que segueix cap a l'Agulla Tourrat, el nostre següent objectiu.


Bonica imatge de la cresta a l'Agulla Tourrat, amb el Neouvielle al fons.

Arribant al coll previ a l'Agulla Tourrat.

Tot i que arribar fins al cim de l'Agulla Tourrat és tècnicament fàcil, ens posem els estris per asegurar-nos, més que res per seguretat, farem la cresta en ensamble.

Tram de grimpada previ al cim.

Ara em toca a mi.

En Florian arribant al cim.

Mirant cap al Lac Long i el Neouvielle.

I cap al Pic Long.

Badet, Pic Long i Maubic.

Campbeil i Lentilla.

Tampoc tinc foto del cim😓........ Tornem al coll.

Aquí ens separem, en Florian, enamorat de la fauna i flora d'aquest indret, vol fotografiar als Bucardos i és desvia per veure si els tornar a trobar. Nosaltres tornem pel mateix camí, tot i que, per evitar tornar a pujar al Maubic (foto inferior), farem una feixuga diagonal a l'esquerre, per evitar tornar a guanyar força metres de desnivell.

 La diagonal que volem fer.
 
És un terreny molt feixuc de fer, no se si val la pena.

L'Agulla Tourrat i la cresta que hem fet.

Anem fent via.

Al fons, a sota, la pleta on s'ajunten els dos camins.

Ja hi som, ara el camí será més amable.

Les vistes són meravelloses, Turon de Neouvielle, Trois Conseillers, Neouvielle i Ramoung.

Alguna petita desgrimpada sempre trobem.

De tornada a Cap de Long, on ens unirem a en Florian i Martín, que avui tenia altres plans, i la farem petar una estona parlant, como no podia ser d'altra manera, de projectes muntanyencs.

Dia tranquil, dos cims assequibles amb una curta, però pesada aproximació, i unes vistes locals molt interessants, A més d'una bona finestra cap al sector més occidental del Pirineu, en definitiva un bon dia de muntanya. Ara toca descansar que demà tenim un dia dur..................o això pensàvem, ja que al final hem d'anul·lar la sortida per l'indisposició d'un dels components del grup, el Pic Long tindrà d'esperar 😅😅.