Impresions ……….d’una primera escalada.

Be, la meva filla i jo ja hem fet el curset d’iniciació a l’escalada, l’impressió que ens ha deixat han sigut bastant satisfactòries, ens ho hem passat molt bé.

La veritat es que com que al final nomes vam ser vuit persones les que es van presentar al curset, vam poder gaudir bastant de la paret i fer bastants pujadetes.

El indret escollit per fer el curset va ser El Jardinet a Collbató, http://sara.blokeros.com/Compes/?p=80 amb tres vias de IV- una de V- y dues de 6ª per els més valents o pels “profes” que donaven el curset.

Jo vaig pujar dues vegades les vies de IV- (la primera molt nervios i acollonit) però després vaig anar agafant confiança i fer-les bastant bé segons amb va semblar a mi, després vaig pujar la via de V- que la veritat crec que era mes fàcil per acabar fen un intent a una via de 6ª…………...jejeje……………valent i una mica esbojarrat que estava……..no puc queixar-me per que vaig quedar-me a escassos tres metres de la reunió, però la veritat es que la sensació es que allò ja eren paraules majors per un passerell com jo.

I la meva filla que…………buffff com va gaudir…………tenia una rialla de orella a orella. Va pujar totes les vies de IV- varies vegades i nomes las dues primeres va necessitar una petita ajuda al començar, després es va anar deixa’n anar i ho va fer força bé. Al acabar ja estava demanen que quan hi tornaríem, que estava desitjant torna-hi un altre cop.

Bé,per ser la primera escalada no va estar gens malament, segueixo pensant que no es lo meu però vist que ho he passat molt bé, a mi tampoc m’hi importaria repetir-ho un altre vegada.

Aquí teniu alguna imatge de aquest dia.

Gran Facha

Be, ja hi tornem, un altre sortida que ens ha deixat bocabadats, aquest pasat pont em anat al refugi de Respumoso per dormir i al dia següent pujar al cim del Gran Facha de 3005 metres, la veritat es que ha sigut una sortida de traca i mocadors, un cim amb un panorama grandiós i una meteorologia fantàstica, amb molt de sol i gens de fred.



Vem pujar al cim del Gran Facha per la seva ruta normal resseguin el barranc de Campoplano fins als llacs de la Facha i el coll del mateix nom, d’aquí comença la llarga trepada fins al cim, mes de tres-cents metres de desnivell en els que tens que fe servir las mans contínuament. una vegada al cim el panorama es espectacular, domines tot el Pirineu central, del Midi d'Ossau fins als cims d'Ordesa passant per el Balaitus, Inferns o Vignemale, per no parlar dels cims mes allunyats els quals es difícil de identificar.

Per baixar vam estriar una ruta (sense camí marcat) que baixa directament a una petita vall lateral, molt agresta i solitària, que va fer que la excursió tingues el seu punt d'aventura que li va donar un aire diferent.

De fet la ruta ens la vam inventar, per que el lloc per on volíem baixar esta una mica a la dreta del cim però ens va semblar que era mijor pel altre lloc, vam baixar bastant ve però segurament la primera intenció era la bona pues un grup que va baixar per alla al mateix temps que nosaltres va arribar a baix bastant abans.

La veritat es que es un dels cims que mes m’agradat i de segur que potser algun dia hi tornaré.

Aquí deixo unes fotos per que gaudiu del paisatge.

La tardor ens ensenya els seus colors.

El Gran Facha al fons i a la dreta. La dura pujada fins al coll fa que suem tot i la falta de sol a primera hora.

Foto de grup dalt del cim.

El paisatge es fabulós, en aquesta imatge es veuen el Vignemale i darrere seu del Taillon fins al Monte Perdido.

Jo al cim, amb els Inferns al darrere. El lloc per on vam baixar, com es diu habitualment.........!a buscarse la vida!.Els llacs sense nom, punt clau al itinerari de baixada, d’aquí es te que girar a la dreta a buscar la sortida d'aquesta petita però molt maca vall. I per acabar un altre imatge dels colors de la tardor.