Puigmal des del Santuari de Núria.

 Descripció del recorregut.

El Puigmal és una muntanya que separa les comarques del Ripollès a Catalunya i de l'Alta Cerdanya a França, a més és la segona muntanya més alta de la província de Girona, però segurament és de les més visitades, tant a l'hivern com a l'estiu, sobretot per les seves fàcils aproximacions i per la baixa dificultat tècnica que té l'accés al seu cim, fet que fa que la seva pujada sigui molt habitual dins del món muntanyenc català. 

He pujat al seu cim diverses vegades i per diferents indrets, especialment des de Fontalba a l'estiu i des de França a l'hivern , a més d'un parell de cops fent l'Olla de Núria. Però, curiosament, mai ho havia fet des d'una de les seves rutes més clàssiques, estic parlant de la pujada des del Santuari de Núria.

El Santuari de Núria està situat a tocar dels 2.000 metres d'altura i és de fàcil accés amb el tren Cremallera de Núria. Si no agafem el Cremallera l'aproximació s'ha de fer seguint l'antic camí Queralbs-Núria que, a l'hivern, pot portar-nos dificultats en cas de trobar molta neu o gel, per tant no és molt recomanable fer-ho.

La pujada al Puigmal des del Santuari, amb bon temps, no té cap dificultat  tècnica, ni d'orientació, ja que només hem de sortir del Santuari i seguir el camí, marcat per a raquetes de neu, que enfila cap a la vall de Finestrelles, fins a trobar el desviament a l'esquerre, que ens porta cap a la Coma de l'Embut passant pel Collet Verd, a tocar del Roc de l'Ortigar.

Una vegada a la Coma de l'Embut ja només s'ha de pujar i pujar fins al cim del Puigmal.

Al cim un panorama fantàstic del Pirineu oriental, tot i que no el vaig poder gaudir gaire per culpa del vent que feia a dalt, molt habitual per aquestes contrades. Tot i això, tinc a l'abast dels meus ulls, des de la Serra d'Ensija o del Verd fins al Carlit-Puig Peric o muntanyes de Vallter, tot un espectacle.

Per baixar es podria fer la volta per Fontalba i d'allà tornar al Santuari, però els horaris del cremallera no acaben de quadrar amb el poc temps que tinc per fer la sortida i acabo fent un pujar i baixar per la Coma de l'Embut.

Cim del Puigmal mirant cap a Núria i Vallter.

Dades tècniques. 

Imatge de la ruta al OpenTopoMaps.

Perfil de la ruta al programa Perfils.

Imatge al Google Earth.

• Punt de sortida: Santuari de Núria, on s'arriba agafant el tren cremallera Ribes de Freser o Queralbs, Web del Tren Cremallera.
• Dificultat: Moderada, ja que no té cap dificultat tècnica remarcable. Això sí, és una ruta hivernal, amb el que això comporta de portar el material necessari i assegurar la meteo i la predicció d'allaus.
• Track: El podeu baixar del meu Wikiloc.
• Material necessari: crampons, piolet, casc, raquetes de neu, roba d'abrigar més els indispensables mapa, Brúixola i Gps.
• Altura mínima: 2.000 metres al Santuari de Núria.
• Altura màxima: 2.910 metres al cim del Puigmal.
• Desnivell: 970 metres de desnivell positiu acumulat.
• Distància: 9,2 quilòmetres.
• Ruta per gossos: Sí, cap problema tret del que ens imposa el sentit comú dins del medi natural. A més al tren cremallera s'ha de portar amb morrió.

Fotos i comentaris.

Agafo el primer cremallera a Queralbs, poc després de les vuit del matí soc al Santuari de Núria.

Santuari de Núria des dels primers metres de la pujada.

Desviament, jo cap a l'esquerre, a la dreta el circuit de raquetes de neu.

Collet Verd i Pla de l'Ortigar, a la dreta el Roc de l'Ortigar.

Ja soc al Collet Verd, al fons el Coll de Finestrelles.

L'entrada a la Coma de l'Embut, des del Pla de l'Ortigar.

Tot i que la neu està en bones condicions acabo per posar-me les raquetes.

Al darrere, al fons es veu el coll de Noucreus, al davant el cordal sud del Noufonts, pujat fa molts anys, potser és hora de repetir-lo 😎😎

Coma de l'Embut, al fons el Puigmal, com ja he dit abans, només pujar i pujar per terreny assequible.

Mirant el camí fet fins ara.

El collet del Segre,, on no he d'arribar, entre el Puigmal i el Petit Pic de Segre.

Petit  Pic de Segre, Coll del Segre i Pic del Segre.

Coma de l'Embut i Muntanyes de Núria.

Ja hem falta poc.

"Selfie", amb tot el camí pujat fins ara al meu darrere.

Comença l'espectacle, per davant gran part de les muntanyes de l'Olla de Nuria, al fons treuen el cap les del sector Bastiments-Gra de Fajol.

Cap al Nord treu el cap el Pirineu Francés, amb els dos Perics i el Carlit com a protagonistes.

Últims metres.

Cim del Puimal.

Tal com estava previst al cim fa un vent molt molest, toca abrigar-se.

Mirant cap a la Serra del Cadí, Penyes Altes-Moixeró, Tossa d'Alp, Serra del Verd, Pedraforca i Serra d'Ensija.

I ara cap al Nord, amb tot el cordal de la Cerdanya i Alta Cerdanya, es pot distingir, entre molts altres: Perafita, Tossa Plana de Lles, Puigpèdros, Pic de Serrera, Nerassol, Carlit, Coma d'Or, i el Puigperic. I si fem servir el programa Peak Finder ens diu que podem albirar cims com l'Aneto, els Russell, o la Pica d'Estats. 

I cap a l'Est, Finestrelles-Eina-Noucreus-Noufonts, Pic de l'Infern, Bastiments, Gra de Fajol, Torreneules, Roc Colom-Costabona, Balandrau, per dir només els més importants.

Cap al Sud, els núvols baixos no ens deixen veure gaires cims, però es podrien veure des del Bassegoda a Montserrat, passant pel Montseny.

Tot i que no ho sembli fa vent i fred, així que no trigo gaire a decidir que és hora de marxar, tota la baixada per la Coma de l'Embut. 

Una vegada resguardat del vent faig una paradeta per beure i menjar alguna cosa, i aprofito per fer-me una foto, amb el Puigmal a l'esquerra i el Petit Pic de Segre a la dreta.

Al mig de la Coma de l'Embut.

Collet Verd, amb Núria al fons.

Recupero el circuit de Raquetes.

Ja tinc Núria a tocar.

Estany de Núria, ara toca esperar el tren cremallera i donar per acabada la ruta d'avui.

Una nova pujada al Puigmal, i com sempre molt gratificant, a més de molt solitària, i això sí que és tota una sorpresa, ja que és molt difícil trobar-te a aquest cim tan poca gent com he trobat avui, així que l'he gaudit per partida doble 😍😍😍

Balandrau i Puig de Fontlletera.

 Descripció del recorregut. 

El Balandrau és un cim situat a la comarca del Ripollès, entre les valls de Ribes i de Camprodon, de molt fàcil accés, tant a l'estiu com a l'hivern, ja que no trobem cap dificultat tècnica a la seva pujada per cap dels seus vessants, tot i que a l'hivern el més fàcil és pujar des de Tregurà de Dalt seguint la pista forestal que porta al Coll de la Gralla, només la cota de neu ens farà deixar el vehicle abans d'arribar a l'esmentat coll, allargant la ruta més o menys.

Ja hi havia pujat altres cops, la més distreta aquesta: Balandrau per la directa, però mai ho havia fet a l'hivern, així que, aprofitant la bona innivació d'aquest any, hi havia que posar remei. 

Quedo amb els companys Mª José i en José al Mirador de la Creu, passat Tregurà de Dalt, que és fins on han arribat ells el dia anterior, ja que poc més amunt la neu ja era continua. Una vegada els tres junts seguim mig km més amb cotxe i aparquem, a partir d'aquí la neu es present.

Es tracta d'anar seguint la pista forestal, amb alguna drecera, fins al Collet de la Gralla, on anem cap a la dreta, per continuar pujant, per una altra pista secundària, un xic més fins al Coll de Fontlletera. Aquí deixem la ruta principal que porta al Coll dels Tres Pics i al Balandrau, per pujar primer al Puig de Fontlletera per la seva carena sud-est.

Al cim un gran panorama local de tota la carena des del Bastiments al Puigmal. Fem les fotos de rigor i baixem cap al Coll dels Tres Pics, però no ho fem, per falta de neu per les ventades de dies passats, seguint la carena, que seria el més lògic, sinó que anem un xic més a la dreta per agafar trams amb més neu, per evitar els rocs que eren ben visibles pel camí normal i poder fer-ho més còmodament per on vam baixar.

Al coll dels Tres Pics fem una paradeta per recuperar forces i pugem al cim dels Tres Pics, que de fet és una elevació prèvia dins de la carena del Balandrau, per seguir fins a l'objectiu principal del dia, el Balandrau.

Al cim, si al Fontlletera estàvem sols, aquí estem ben acompanyats, ja que hi ha força gent, ja qué la majoria puja només al Balandrau pel Coll dels Tres Pics. Fem les fotos de rigor i admirem al bonic panorama que tenim, molt similar al que hi havia des del Puig de Fontlletera, però sobretot, cap a la preciosa Coma de Vaca, que té una magnífica innivació aquest any.

Per baixar, deixem la Coma de Fontlletera a l'esquerra i seguim la llarga carena sud, o Serrat de Granollers, amb molta neu, fins a arribar a la pista principal a l'altura del Torrent de Fontlletera, per seguir la pista cap a l'esquerra fins al Collet de la Gralla i el cotxe.

Vistes de les valls de Freser i Coma de Vaca des del cim del Puig de Fontlletera,

Dades tècniques.

Imatge de la ruta al Google Earth.

Imatge al OpenTopoMaps.

Perfil de la ruta, si us fixeu al començament hi ha un petit rebot, no té importància, perquè és el tram de pista forestal, només fa que el desnivell acumulat no sigui del tot correcte.

• Punt de sortida: La pista forestal que surt de Tregurà de Dalt cap al Collet de la Gralla, el punt exacte el marcarà la cota de neu, com arribar a Tregurà de Dalt.
• Dificultat: Moderada, més que res perquè és una ruta hivernal, amb les precaucions que això comporta a les nostres sortides.
• Material necessari: Raquetes, crampons, piolet, casc, roba d'abrigar, calçat adequat a més dels indispensables: mapa, brúixola i Gps.
• Track: el podeu baixar del meu Wikiloc.
• Alçada mínima: 1.580 metres al punt de sortida.
• Alçada màxima: 2.585 metres al cim del Balandrau.
• Distància: 15,8 quilòmetres.
• Desnivell positiu acumulat: 1.375 metres.
• Atenció al desnivell: si us fixeu al començament hi ha un petit rebot, no té importància, perquè és el tram de pista forestal, l'únic problema és que el desnivell acumulat no serà del tot correcte.
• Ruta per gossos: Sí, cap problema si estan acostumats a caminar per neu.
• Ruta circular: En part, la part central sí, la resta és lineal.

Fotos i comentaris.

Retrobament amb els companys al Mirador de la Creu de Fusta, poc després de passar Tregurà de Dalt.

Deixem al cotxe una mica més amunt i seguim caminant.

Molta neu per la pista, al fons el Circ que formen Fontlletera, Pastuira i Canal Maia.

Collet de la Gralla, al fons la carena Fontlletera, Tres Pics, Balandrau.

Seguim la pujada per la pista secundaria, amb el Fontlletera davant.

Arribant a l'ample Coll de Fontlletera.

Aquí, la ruta al Balandrau, segueix per sota el Fontlletera, cap al Coll dels Tres Pics, al mig de la imatge. Però nosaltres anirem cap al Puig de Fontlletera seguin la carena que es veu a la dreta.

 

Una mirada al darrere, al fons és veu el Montseny.

Una bona allau als contraforts del Fontlletera.

El José pujant amb els Tres Pics i el Balandrau a sobre el seu cap.

Ja quasi tenim el Fontlletera a tocar.

Els companys al cim.

La carena que uneix el Fontlletera amb el Puig Pastuira i amb el sector del Gra de Fajol-Bastiments.

I ara cap al Puigmal i Nuria, en primer pla el Torreneules i, a sota, albirem el refugi de Coma de Vaca.

Tres Pics i Balandrau.

Cap al Sud, amb el Montseny.

Però l'espectacle és cap al Nord, amb la carena Bastiments-Puigmal i les precioses valls del Freser i de Coma de Vaca.

Panoràmica amb la Mª José.

Els companys de @furgosensaciones fen el seu reportatge particular 😂😂😂

Foto de grup.

Baixem cap al coll dels Tres Pics, però no ho farem directament per la carena, per evitar tot el tram rocós que ha quedat després del fort vent de fa uns díes.

Coll dels Tres Pics, amb la continuació cap als Tres Pics i Balandrau.

Puig de Fontlletera des del Coll dels Tres Pics, hem baixat seguint la línia de neu a l'esquerra.

Pic dels Tres Pics.

Ara cap al Balandrau.

Foto de cim.

Pocs minuts després arribem al Balandrau, ple de gent.

Contents per haver arribat.

Foto de cim.

Panoràmica cap al Nord, es veu des del Gran de Fajol, Bastiments-Freser, Infern-Coma de Vaca, Olla de Nuria, i el Puigmal tancant la imatge per l'esquerra, amb el Torreneules i el Gorgues del Freser al mig.

A l'esquerra del Puigmal tenim primer, amb molta neu, la Tossa d'Alp, el Pedraforca,  la Serra del Verd, i la Serra d'Ensija o Gallina Pelada.

Del Bastiments al Puigmal, amb el Torreneules al mig, o les valls de Coma de Vaca i Freser a la dreta.

Tota la carena que uneix el Puig de Fontlletera i el Bastiments.

I el llarg llom per on hem pujat al Fontlletera.

Una última foto abans de marxar.

 

La baixada buscant el Torrent de Fontlletera.

El Balandrau ja queda molt amunt.

Allà baix ja tenim la pista forestal.

El Fontlletera per sobre els nostres caps.

Sortim a la pista a l'alçada del Torrent de Fontlletera, recollim trastos.

Soledad.

Ara toca seguir la pista.

Sembla que el dia ha anat bé, almenys estem contents.

Collet de la Gralla, on està el desviament que em agafat aquest matí.

I de tornada al cotxe la Mª José ens regala els sentits amb un plat per recuperar forces.

Fi d'un gran dia de muntanya, però no d'un cap de setmana marcat pel Balandrau i la tragèdia que va passar per aquestes contrades fa 25 anys, ja que, l'endemà, anem al cine per veure la pelicula, acabada d'estrenar, on es relaten els fets que van passar aquell dur hivern.