Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dimecres, 2 de setembre del 2026

Peña Montañesa des del pàrquing de San Victorian.

 Descripció del recorregut.

La Peña Montañesa, o Picon d'O Libro, és una característica muntanya del Sobrarbe, a l'Aragó, punt culminant de la Serra de Ferrera. És un cim que domina les valls de La Fueva i tota la Vall del Cinca, des de la frontera amb França fins aigües avall de la població d'Ainsa, amb l'Embassament de Mediano al sud, tot el Parc Nacional d'Ordesa i Monte Perdido a l'oest, i amb unes extraordinàries vistes dels 3000s fronterers d'aquesta part del Pirineu al nord. 

La ruta clàssica per accedir al cim es des del pàrquing d'accés al Santuari de San Vitorian, es puja i baixa pel mateix camí i el recorregut és bastant feixuc i monòton, només amb bones vistes cap a la Vall de La Fueva. És, en arribar a la part alta del recorregut, una vegada arribats sota les parets de La Tuca, on el camí guanya bastant atractiu, ja que passa per sota de la Peña Foratata i les seves esveltes agulles.

Una vegada arribats al cim, tot i que el dia no era gaire clar per culpa d'una molesta calitja, les vistes són espectaculars, especialment cap a tot el sector d'Ordesa i de tota la carena fronterera.

La baixada és pel mateix camí de pujada.

Des del cim de la Peña Montañesa mirant cap al Parc Nacional d'Ordesa i Monte Perdido.

Dades tècniques.

Perfil de la ruta a l'OpenTopoMaps.

Imatge al GoogleEarth.

Perfil de la ruta.

  • Punt de sortida: Pàrquing de San Victorian al municipi del Pueyo d'Araguas. Com arribar.
  • Material necessari: Res especial, no és una ruta tècnica, amb un bon calçat i alguna peça d'abrigar en tenim prou.
  • Dificultat: Moderada, per desnivell i distància.
  • Track: El podeu trobar al meu Wikiloc.
  • Altura mínima: 1.084 metres al punt de sortida.
  • Altura màxima: 2.295 metres al cim de la Peña Montañesa.
  • Distància: 11,1 quilòmetres.
  • Desnivell: A la gràfica marca 1.394 metres, però crec que és excessiu, no crec que passi dels 1.300 metres de desnivell positiu acumulat.
  • Ruta circular: No, completament lineal, menys un petit tram a la baixada que ho fem sortint del cim per una via més directe que a la pujada.
  • Ruta per gossos: Sí, cap problema. Només tenir en compte portar aigua, no trobarem gaires punts perquè el nostre pelut amic pugui beure.

Fotos i comentaris.

(Només hi han fotos de la part alta de la ruta)

Després d'una bona estona pujant arribem a la part on els efectes dels incendis es comença a fer notar 😓😓

Mirant cap a la Vall de la Fueva i l'embassament de Mediano.

Arribem sota La Tuca,  a la part anomenada La Estiviella, al fons la Peña Montañesa. Als prats que es veuen al mig farem la parada prevista per dividir el grup, Alba i Neila es quedaran allà, Conchi i jo seguirem fins al cim. Una vegada tornem ens quedarem tots dos amb la Neila i Alba marxarà al cim. Neila ja té uns anyets i li costa seguir-nos, de fet, per ella, arribar fins aquí, ja és tot un èxit.

Ja anem sols Conchi i jo, de sobte veiem que estem acompanyats, i amb molt bona companyia.

Continuem pujant i seguim veient Isards, quin goig.

Fins que veiem el ramat sencer 😍😍

Embassament de Mediano.

El que ens queda fins al cim, ja ho tenim a tocar.

Peña Montañesa.

Aquí arriba Conchi, tot un repte per ella, ja que fa molt de temps que deixat la muntanya, i fer 1.200 metres de desnivell és tot un èxit.


Al fons les puntes dels cims dels Culfredas i del Pic Lustou, a la dreta la cresta de Bachimala.

Foto de cim.

Està gaudint del cim.

Bonica vista cap al Pantà de Mediano i les valls de Fueva.

Ja de baixada, però ara per la via directa, tot cap a baix, arribem on està Alba amb la Neila, fem el relleu i Alba marxa al cim, nosaltres estem descansant una estona i després comencem a baixar, Alba ens enganxa a mitja baixada i ja seguim tots cap al pàrquing (no tinc més fotos).


Pàrquing de San Vitorian, punt on comença la ruta, foto feta a la baixada. 

Ens apropem a veure el Monestir de San Vitorian, llàstima que era tancat.


I anem fins a Ainsa per acabar de passar la tarda i.........

........ i la nit.






















divendres, 21 d’agost del 2026

Circular Tirapits-Infern-Freser i Bastiments.

 Descripció del recorregut.

Torno a Vallter, sembla que aquest any no sé anar a un altre indret 😂😂, i torno per fer un altre de les grans clàssiques d'aquelles contrades, el cordal del Pic de l'Infern al Bastiments. Però com m'agrada fer coses diferents i afegiré el cordal de la Serra de Tirapits, situat al vessant contrària  de la Coma dels Agols Podrits o de Tirapits, molt fàcil però poc visitat, ho demostra el fet de la falta de camins en aquest curt tram.

Deixo la furgo a l'últim pàrquing de l'estació d'esquí, puc pujar directament per les pistes d'esquí, però es més agradable fer-ho pel GR que porta al refugi d'Ulldeter, així que baixo un tram de carretera fins a a cruïlla on és troba el GR.

Una vegada passat el refugi agafo un desviament a la dreta per passar per les runes de l'antic refugi per després seguir cap al coll de la Marrana. Al coll segueixo pel GR direcció Núria baixant cap a la Coma dels Aigols Podrits i, només entrar a la coma deixo el GR per seguir cap a l'esquerre (fora de camí) per pujar pel Malinfern a la Serra de Tirapits. Un cop dalt només he de seguir el cordal per pujar a una cota secundària i després al Pic de Tirapits.

Del Pic ja només he de baixar fins al Coll de Tirapits per retrobar el GR, però abans de seguir cap al Pic de l'Infern segueixo el GR per pujar al Pic Sup. de la Vaca per després tornar, seguint el cordal cap al Pic Inf de la Vaca i baixar al Portell de Tirapits on torno, ja definitivament, a la ruta normal per fer el Pic de l'Infern.

Ara ja només he de seguir aquest cordal, fàcil i sense complicacions tècniques, per anar pujant als cims de l'Infern, Freser i Bastiments.

Al Bastiments baixo per l'Esquena de l'Ase cap al Coll de la Geganta, que és per on tenia intenció de baixar al pàrquing, però quan estava baixant truca la meva parella dient que ha pujat, amb la seva germana, fins al Pic de la Dona, que si m'espera allà. Evidentment, li dic que si, i canvio la ruta, segueixo per tot el cordal que porta fins al Pic de la Dona, on trobo a les dues germanes esperant-me.

Ja només ens queda baixar fins a la Portella de Mantet i allà seguir la baixada fins a l'estació d'esquí de Vallter 2000 donant per tancada la ruta d'avui.

L'idil·lica vall de Carança des del Pic Sup. de la Vaca. 


Dades tècniques. 

Imatge de la ruta al Google Earth.

Imatge del recorregut al OpenTopoMaps.

Perfil de la ruta.

  • Punt de sortida: Pàrquing Sup. de l'estació d'esquí de Vallter 2000, com arribar.
  • Dificultat: Moderada, per la distància, desnivell acumulat i el tram fora de camí.
  • Material necessari: Res especial, no és una ruta tècnicament complicada, així que amb un bon calçat i roba d'abrigar en tenim prou.
  • Track: el podeu baixar del meu Wikiloc.
  • Altura mínima: 2.044 metres a l'inici del GR cap al refugi d'Ulldeter.
  • Altura màxima: 2.881 metres al cim del Bastiments.
  • Distància: 17,3 quilòmetres.
  • Desnivell: 1.440 metres de desnivell positiu acumulat.
  • Ruta circular: Sí, completament.
  • Ruta per gossos: Sí, però s'ha de tenir en compte que la ruta és dins del parc natural de les capçaleres del Ter/Freser, per tant, s'han de respectar les normes per als nostres peluts amics.

Fotos i comentaris.

Surto del pàrquing sup. i baixo fins el començament del camí a Ulldeter, d'allà tinc aquestes vistes dels dos Gra de Fajol, pujats fa uns dies.

Refugi d'Ulldeter.

Al fons el Coll de la Marrana.

Agafo el desviament al refugi vell, i des d'allà tinc una bonica sortida del sol.

Mirant cap al Coll de la Marrana.

Però a aquesta hora el millor està mirant la sortida del sol.

Coll de la Marrana, amb tot el cordal que he de fer tapat per la boira, a més fa vent i tinc una sensació de fred bastant important.

Almenys no estic sol 😍.

Coma de Freser.

Baixant pel GR cap els Aigols Podrits tinc aquesta visió del cordal de Tirapits.

Deixo el GR amb una direcció ben clara, la canal de rocs que tinc al davant, per allà pujaré, sense camí, al Malinfern, per després seguir la carena de Tirapits.

Ja soc dalt la canal, ara giro a la dreta per pujar aquesta forta pala i guanyar la carena de Tirapits.

Ja soc a dalt i tinc, al meu davant, les dues puntes de la carena, segons el mapa el cim de Tirapits és el més llunyà, però sobre el terreny sembla més alt el primer, a més esta assenyalat com a cim, hauré de pujar als dos. 😅

Per sort la boira s'ha desfet, però segueix fent un vent......

Primera punta.

Anant cap a la segona punta torno a veure més Isards, avui ja he vist un bon grapat, però marxen només veurem.

Segona punta i cim de Tirapits, per arribar s'ha de seguir la mateixa cresta o un rastre de corriol per la dreta en el sentit de la marxa, jo primer he pujat per la cresta per acabar pel corriol.

Els dos Pics de la Vaca, amb el coll de Tirapits a sota, des del coll agafaré el GR per anar primer al Pic Sup, després tornaré per la cresta al Pic Inf.

Pic Sup. de la Vaca, amb el preciós Circ de Carança a sota.


Foto de cim.

Circ de Carança, visitat fa uns anys dins d'una fantàstica ruta circular.

Arribo molt ràpidament al Pic Inf. de la Vaca, al fons el Pic de l'Infern.

Baixant cap al Portell tinc una bonica vista de l'Infern per la seva cara Nord-oest. 

El Portell, amb la Cabanya de Tirapits a sota, i el cordal de Tirapits a dalt.

Arribant al Pic de l'Infern.

Estany Negre de Carança, i sembla que torna la boira 😭

Pic de l'Infern.

Estanys de la Coma de l'Infern, per on vaig baixar fa uns anys fent una interessant circular.

El tram cap al Freser.

Però primer falta la foto de cim.

Ara si, baixada i pujada al Freser.

Pic Freser.

Els dos pics de Comamitjana (pròxima sortida per aquestes contrades).

Direcció al Bastiments.

Baixada al Coll del Freser.

Coma Mitjana.

I ara amunt cap al Bastiments.

Pic de Bastiments, visitat un munt de vegades.

Foto de cim.

Baixada cap al Coll de la Geganta, que és  per on tenia pensat baixar a Vallter, però a mitja baixada em truca la meva parella que està al Pic de la Dona, que si m'espera allà, dit i fet, canvi de plans, segueixo cap al Pic de la Dona.

Però primer he de passar pel Puig d'Ombriaga, amb el Prats de Baciver al fons.

Mirada cap al Bastiments.

I ara cap al Pic de la Dona.

Pic de la Dona.

Foto de cim, amb Ascen, Conchi i Neila.

Els dos Gra de Fajol, el Bastiments i les pistes d'esquí de Vallter 2000.

Ja només queda baixar a la Portella de Mantet i al pàrquing. Després baixem a Camprodon a sopar i donar un tomb pel poble.

I acabem el dia fent un most a la furgo, que ens ho hem guanyat.