Ordesa, la vall que sempre enamora.

Fa uns dies havia vist un reportge de la vall d'Ordesa, eren els dies de la onada de fred que estava castigant de valent el Pirineu, les fotos que vaig veure van fer que em planteges anar-hi, la vall estava realment esplendida, engalanada amb el seu vestit hivernal, blanca, in-maculada, amb les cascades gelades, el meu cap només pensava que tenia que gaudir d'aquelles imatges personalment

Aprofitant que ens tocava sortida muntanyera amb els companys només calia que els hi agradés l'idea a ells, per sorpresa meva accepten sense dubtar-ho, que s'ha d'anar si o si.

Busquem lloc per dormir i ens anem cap a Torla el divendres, per fer la ruta el dissabte, sabiem que la previsió del temps no era gaire favorable, però decidim arriscar-nos, tot i que el dia de l'excursió ens vam mullar una mica, crec que ho vam encertar, va fer un dia completament imprevisible, sol-núvols-neu-sol-pluja, però ens va deixar gaudir de la vall d'Ordesa.

Molt mes que això, va ser un gran dia, poques vegades pots gaudir de un paratje tan massificat com la vall d'Ordesa amb la pau i tranquilitat que ho vam fer nosaltres, per nosaltres sols, no vam veure a ningú, vam començar a caminar a las 8 del matí i fins passades las dues de la tarda, que ens vam creuar les primeres persones, i ùniques de tot el dia, a l'indret conegut com las Gradas de Soaso, quan ja estàvem tornant, i d'allà fins al pàrquing, a ningú mes, es pot dir que vam tindre la vall d'Ordesa per nosaltres sols, i aixó es impressionant, poder gaudir d'un indret tan massificat quasi sols no te preu, l'única pega, per trobar-ne una, es que amb les altes temperatures d'aquets últims dies, las cascades ja no estan gelades, s'ha desfet pràcticament quasi tot el gel però aquest desgel a fet que el riu Arazas baixes amb un gran caudal d'aigua que fa que las cascades que han perdut el gel guanyin l'espectacle  de l'aigua caien per las seves pareds, tot plegat fa que estiguin molt boniques, es la màgia d'Ordesa, vagis l'època que vagis, engalanada de verd, de blanc, de colors ocres, de soroll d'aigua, sempre esta disposada a deixar-te bocabadat, per aixó puc dir, sense por a equivocarme, que la vall d'Ordesa m'ha tornat a conquistar, a embala-dir, a enamorar

• Punt de sortida: Pradera d'Ordesa, Parc Nacional d'Ordesa i Monte Perdido. 
• Com arribar a Torla i d'aquí no mes hem de seguir la carretera fins al final, a la Pradera d'Ordesa.
• Material necessari: el normal de l'hivern, raquetes, crampons, piolet (aquets dos últims no son estrictament necessaris per aquesta ruta, no mes ja un punt que els pots fer servir, però nomes si esta la neu glaçada, i es per salvar les Gradas de Soaso, nosaltres vam obrir traça i no els vam fer servir, per el que son evitables, però a l'hivern no tenim que sortir sense ells si anem a indrets nevats), roba d'abric, menjar i aigüa.
• Altitud mínima: Pradera d'Ordesa 1293 metres.
• Altitud màxima: Cascada de la Cola de Caballo (Rincon de Soaso), 1759 metres.
• Desnivell positiu acumulat: 598 metres.
• Distancia: 20 Km.
• Temps total: 8 hores 30 minuts, contant parades.
• Ruta circular: no.

El perfil i l'imatge del Google Earth, he de dir que tot i que no es una ruta difícil de seguir deixo el track per si algú el vol, també he de dir que el track es ABSOLUTAMENT orientatiu, vam fer una ruta per gaudir de la vall, sense cap pressa a la pujada, disfrutant de tots el racons, per això s'ha de tindre  compte si el descarregueu, no heu de fer cas dels temps, tot i que com la baixada la vam fer molt rapida al final es possible que el temps total sigui bastant "creïble".

El podeu descarregar d'AQUI. I tambe posso el perfil i l'imatge del Google Earth:

Pradera d'Ordesa

Preparant-nos per la sortida.

Iniciem el camí, de moment ben fresat.

Arribem al desviament del Circo de Cotatuero, hi tenim aquesta imatge de la Verge del Pilar.

Ara hi posem tres boniques figurants.

Al fons hi tenim el Circo de Cotatuero.

Contrallum.

Anem pujant pel bosc.

Fins arribar a la Cascada de la Cueva.

Conchi posant bona cara, Ordesa ho fa mes fàcil.

De nou amb les tres amigues juntes.

I ara  la Cascada del Estrecho.

Millor un vídeo per adonar-nos de la bellesa de l'indret.

                                                                  

Espectacular, sense dubte.

Seguim ruta i de tan en tan fem una ullada derrera nostre, aquí tenim las pareds de la Fraucata.

Llums.

Sombras.

Espectacle.

Aquí la Susana fa aquesta foto que hi surto jo, just quan acabava de fer les fotos anteriors.

Estem a un dels indrets mes màgics d'Ordesa

El bosc de faigs, per mi l'indret per excel·lencia de la vall, tot una expèriencia passejar pel mig dels seus arbres a qualsevol època de l'any.

Un vídeo del bosc de faigs:

La petita nevada d'aquesta nit li ha donat un toc especial al bosc.

I ens fa gaudir d'uns paratges in-maculats.

Aquesta foto esta feta per curiositat, hi ha tanta neu que si us fixeu be caminem per sobre de la valla que protegeix el camí.

Aquí si que aguanta el gel.

Jugem amb la camara.

L'imaginació al poder........gel desfent-se o urpa d'animal ¿?

Una visiò mes amplia de l'indrel.

Bonic, eh ¿?.

Ens apropem a les Gradas de Soaso, peró també s'hi apropen els núvols, el dia comença a complicar-se.

Ja hi som.

Sembla que material fotogràfic per fer el bloc no em faltara jajajaja

Aquesta es la foto que feia la Conchi abans.

Precios.

Típica foto de la cascada superior de les Gradas de Soaso.

De dalt de tot de las Gradas de Soaso tenim aquesta imatge, es la foto que mes m'agrada de totes.

El Monte Perdido no vol que el veiem, em arribat mitja hora tard, els núvols ja estan guanyant el partit.

Un altre foto de la Susana, just quan avançar sensa raquetes es fa molt difícil.

Fins aquí hem arribat sense raquetes, ara toca posar-nos-las, ens enfonsem fins els genolls.

Arribem rapidament a la cascada de la Cola de Caballo, final de la vall.

M'hi apropo fins a pocs metres i tinc una visió inesperada, un Isard a caigut fa molt poc temps i es mort als peus de la cascada, es trist.....però es la vida.

Per sobre nostre un altre isard passa per una pendent mol forta amb molta precaució.

Una vegada a passat ens mira..... a nosaltres ¿?. O troba a faltar al company ¿?.

Peró tornem a la vall, un vídeo del moment que he arribat a la Cola de Caballo.

Aquí esta la Susana, es la seva primera vegada amb raquetes de neu, esta gaudint.

I aquí estic jo, tenia que sortir algún cop, no ¿?.

Ens diem fins aviat,  anem a buscar aixopluc per poder menjar.

El trobem ben aprop, a un vivac que hi ha quasi al costat.

Mengem i juguem amb la camara de fotos.

Un parell de panorámicas de l'indret.

I aquí estem Conchi i jo, el temps a millorat, de moment.

Marxem, peró abans li fem una ullada al vivac.

Les nostres petjades, les úniques d'avui fins al moment.

Anem baixant cap a las Gradas de Soaso, tornen els núvols, sera aixi tota la tornada, sol i núvols.

Si fem una ullada derrera veiem que cap al Monte Perdido segueix nevant.

Ja tornem a ser a las Gradas de Soaso, aquí ens creuem amb les úniques persones en tot el dia.

El riu Arazas, molt tranquil poc abans d'arribar a la Pradera d'Ordesa.

I ja estem de tornada, hem gaudit un gran dia de muntanya.

Fins aquí la sortida, Ordesa mai ens enganya, sempre ens ensenya els seus millors vestits, sempre engalanada, sempre radiant, no hi ha dubte, hi tornarem, i la vall d'Ordesa, com sempre, ens tornara a enamorar.

Si algu vol veure el álbum  de Picasa amb les descripcions en castella ho pot fer AQUI