Serra d'Ataix: Fonts, Mines i Castells.

Descripció de la ruta.

Tercera entrega de les entrades al bloc que vaig decidir dedicar als indrets per on normalment entreno o vaig de passeig, tant caminant, corren, en BTT, o simplement anant de passeig amb la meva gossa Neila. Les altres dues entrades van ser per les muntanyes d'Olesa de Montserrat: http://capita-tro.blogspot.com.es/2016/09/la-puda-sant-salvador-de-les-espases.html  i http://capita-tro.blogspot.com.es/2017/05/sant-salvador-de-les-espases-puig-de.html , les dues són complementaries, i es poden fer juntes.

Aquesta tercera entrada, amb tota seguretat, es la que més importància té per a mi, ja que també la podria titular, "El bosc que m'ha vist créixer", i no estaria un títol dolent ni equivocat, ja que quan era petit. tots aquest indrets eren el jardí de casa meva, doncs la casa on vaig néixer era just davant, i només havia de sortir, creuar al costat de la Font de la Mina i endinsar-me dins aquests boscos. Anys més tard van construir l'AP-7 i havia de donar més volta per anar-hi, tot i això vaig seguir pujant sempre que tenia possibilitats.

Més tard van venir els anys de festes, aquells temps que tot girava al voltant de la disbauxa. A mesura que van passar aquest temps, vaig anar tornant, a poc a poc, a caminar per tots aquests indrets i, ara, tornen a ser el meu habitat, com dic moltes vegades: "fins i tot els rocs s'aparten al meu pas".

He buscat una ruta que passi pels punts més emblemàtics d'aquesta serra, he deixat algun, i altres hi passo ben a prop, però ho he fet volent, ja que per visitar-los, o havia de repetir camí, o el corriol que més a prop et portava, era molt brut i difícil de seguir, pel que he pensat que era millor obviar aquest punt.

Evidentment hi han més camins i corriols per aquestes contrades, inclòs ara, un grup de gent està recuperant alguns que s'havien perdut. També es pot fer la volta començant d'altres maneres o fent servir uns altres corriols, jo ho he fet com a mi m'ha semblat millor, o com més m'ha agrada a mi, altres opcions les tenim, però fer-les servir ja complicaria més la volta, o faria repetir algun tram, sempre des del meu punt de vista.

El punt de sortida del track és la Plaça del Portal d'Anoia, ho he fet així per que, a sota mateix, hi tenim un pàrquing. El punt real de començar es sota el pont de la AP-2, a la sortida del poble per la carretera de Gelida, i la ruta que segueixo es pujar a la Font del Gilet, Castell de Rocafort, Mines de Plom, Bauma de la Font Blanca, Bases de Sant Jaume, Castell de Sant Jaume, Masia Sant Jaume (a prop, doncs l'amo no es partidari de visites), Can Cardona (a prop, es habitada i passar per davant tampoc aporta gran cosa), Torrent de la Garjola (sec), 4 Camins, Torreta Griminella, Torreta del Clos, Castell de Rosanes o Torreta del Pairet, Casestes de Pedra seca i baixada al punt de sortida.

El track si el faig acabar just al punt on el corriol arriba a l'asfalt.

Castell de Rosanes o Torreta del Pairet, al fons, Montserrat, a sota, tot el Baix Llobregat Nord.

Dades tècniques.

Perfil del recorregut, el track al meu Wikiloc. 

Imatge del recorregut al Google Earth.

• Punt de sortida: Plaça del Portal d'Anoia, Martorell: Com arribar.
• Dificultat: Moderada, més que res per què algun tram són corriols poc marcats.
• Material necessari: res especial, és una matinal per terreny fàcil, mapa, brúixola i GPS sempre a punt.
• Track: El teniu en aquest enllaç.
• Altura mínima: 50 metres a la Plaça del Portal d'Anoia. 
• Altura màxima: 348 metres al Castell de Sant Jaume.
• Distància total: 14,5 quilòmetres.
• Ruta circular: Sí, quasi per complet.
• Ruta per gossos: Sí, cap problema.
• Les fotos al meu àlbum de GoogleFotos.

Fotos i comentaris.

Sortim de la Plaça del Portal d'Anoia i pugem pel carrer direcció a la sortida del poble per la carretera de Gelida, només deixar les últimes cases al darrere surt aquest corriol a l'esquerra, és el nostre.

Primer va planer.

Ja veiem el Castell de Sant Genis de Rocafort.

Però primer ens desviem.

A la Font del Gilet, actualment seca, com quasi totes d'aquesta serra.

Seguim pujant i arribem a aquest desviament, si no volem pujar al Castell, anirem rectes, però nosaltres anem a l'esquerra, al Castell.

Una pujada forta però seguint l'antic camí d'accés al mateix.

Aquí ho veiem més bé.

Castell/Monestir de Sant Genis de Rocafot. Més informació, també teniu  el que hi diu la Wikipedia. Aquest any s'han commemorat els 975 anys que fa es documentat, CEM Martorell. I jo afegeixo, que diuen les historietes populars, que jo he sentit,  que era l'aixopluc per les amants reials, i que quan aquests senyors passaven per aquí, feien la paradeta, per "descansar ".

Vista des del Castell.

Interior.

Restes de les muralles.

Per seguir, i no haver de baixar fins a la cruïlla d'abans, anem a la part de darrere del Castell i busquem aquesta baixada, fàcil, inclòs a la pedra tenim petits esglaons.

La continuació, hem de baixar fins l'arbre del fons, i girar a la dreta.

Trobem un petit corriol, que va enganxat a la roca, fins a enllaçar amb l'altre camí.

Just al punt on hem trobat el camí, tenim l'únic punt on farem servir les mans, és molt més fàcil del que sembla a la foto, serà un II grau molt peladet.

Vist de dalt. Ara seguim pujant per un camí ben marcat, però la pujada és molt forta, ens farà suar de valent, segurament és el tram més dur de tot el dia.

Acabem la pujada a dalt de tot de la Serra d'Ataix, abans de sortir aquí ens creuarem dos corriols, a dreta i esquerra, els hem d'obviar, tot i que també ens portarien fins aquí, però donant més volta.

La ruta segueix per allà, però abans ens desviem per anar a visitar un parell de punts d'interès. Agafem un corriol a l'esquerra, que segueix una línia de llum, sortim a una pista i fem dreta i, quasi al moment, esquerra, arribarem a .....

.......Les Mines de plom "La Martorellense".

Tancades ja fa molt temps, s'han explorat el seu interior diverses vegades, inclòs es pot fer submarinisme al seu interior.

Segueixó ruta i ara m'ha apropo a la Bauma de la Font Blanca, depèn l'època que hi passem hi trobarem un bon basal d'aigua, que es forma per filtració, ja que de fet, de font, només porta el nom.

Anem uns metres endarrere, trobo l'enllaç amb la pista de la Serra de l'Ataix, anem a l'esquerra, pocs metres més endavant veiem el Castell de Rosanes.

Anem una estona seguint una pista forestal, fins a arribar a una cruïlla, on trobem una altra pista, a l'esquerra, amb un gran roc al mig, perquè no passin vehicles, la seguim uns metres i, a la primera corba, agafem un corriol a l'esquerra.

Seguim un bonic corriol.

I veiem el turo on estava situat el Castell de Sant Jaume, ara en ruïnes i envaït per la vegetació.

Passem al costat de la font i les Bases de Sant Jaume, ara seques i abandonades.

De fet són seques i colgades, una llàstima, abans sortia un bon raig d'aigua, i també ets podies refrescar a les basses. Ara són absolutament abandonades, algun cop l'ajuntament de Castellví ho neteja, però després no fa cap manteniment i tornen a agafar l'estat actual.

Seguim la pista, creuem una cadena i baixem uns metres. Poc després arribem a un dels punts claus, es troba just abans de trobar, a l'esquerra, un altra pista barrada al pas. Hem de localitzar, a má esquerra un petit corriol que s'endinsa al bosc, es tracta d'un dels camins que un grup de gent que s'ha dedicat a recuperar últimament.

Puja d'una manera forta, creuem un parell de vegades una pista forestal fora d'ús, hem d'anar atents als desviaments del corriol.

Anirem trobant alguna fitada.

L'objectiu d'obrir aquest camí era aquest, poder passar per les antigues torres de defensa del Castell, l'única part de les muralles que segueix en peu.

Anirem passant per les diferents torres, al davant l'última i, més endarrere les runes del Castell.

Seguint el corriol arribem al camí normal de pujada al mateix, primer anirem al Castell per, un cop visitat, tornar aquí i baixar per la normal.

Corriol d'accés al Castell.

Castell de Sant Jaume o, més ben dit, el poc que queda d'aquest important indret de l'edat mitjana. Catalunya medieval, a la Viquipedia l'anomenen Castell Vell de Rosanes, pertanyia a l'important Baronia de Castellvell, a l'ajuntament de Sant Andreu de la Barca hi tenen un bon recull historic.

Torno cap al punt on he arribat al camí normal de pujada, que surt de davant mateix de la Masia de Sant Jaume, baixant veig la línia de torres de defensa, per on he pujat.

Però no arribo a la Masia, ho podria fer, seguint el camí recte, però vaig vigilant per trobar un altre corriol a la dreta, marcat amb dues visibles fitades, aquest desviament evita passar per la porta de la Masia, el motiu ¿?. Doncs que l'actual propietari de la mateixa no és amic de les visites i, com el camí passa per la mateixa porta, es possible que ens trobem amb una discussió inesperada. Tot i això, si volem pujar per aquí, ho podem fer, ja que es el camí de tota la vida, però jo prefereixo girar en aquest punt, no representa cap complicació per fer la ruta.

Surto a una pista i, quasi al davant, surt un altre corriol que segueix baixant.

Torno a sortir a un altra pista, que he de seguir a la dreta, però primer faig un petit tram a l'esquerra, per veure, de lluny l'Ermita de Sant Jaume , s'hi podria incloure a la ruta, fent una variant, però he pensat que millor no fer-ho, per diferents motius 1) es tancada, no és pot visitar, 2) es troba completament envaïda per matolls, 3) el camí d'accés es molt malmés, 4) des de l'abandonament dels camps de conreu que l'envolten, el seu entorn es un cau de senglars, alguna sorpresa ja m'he emportat jejeje.

També dono un cop d'ull a la Masía de Sant Jaume.

Ara si, vaig a la dreta, seguint una pista forestal tallada al transit.

Surto a un altra pista, a l'altura del Mas Cardona, el camí que es veu a la dreta i porta, Aquest Mas era abandonat i fa poc una família l'ha rehabilitat hi ara i viu allà, és a pocs metres. Però jo segueixo per la pista, que davalla suaument.

La pista principal baixa per la dreta cap a Sant Andreu de la Barca, jo segueixo fent una petita corba, per una altra pista secundària.

Després de caminar una estona trobo un corriol a l'esquerra, seria per on sotiria si hagues fet la variant de l'ermita, de moment segueixo recte.

La pista es converteix en un corriol que baixa decididament, creua el Torrent de la Gargola (sec), i torna a pujar, primer suaument i després d'una manera més forta.

A la part més forta de la pujada ,el camí es perd, perquè han netejat una línia elèctrica, i els matolls tallats el tapen, però hi tenim fitades que ens marquen per on anava.

Un cop superada la part més forta.

Surto a 4 Camins, això es mirant a l'esquerra.

Jo vaig a la dreta, i agafo el camí de l'esquerra.

Quan aquesta pista comença a baixar, a l'esquerra surt un altra pista és la que he de seguir ara.

Però primer dono una ullada a l'incendi d'aquest estiu, van cremar unes 8 hectàrees.

I  a la Torre Fossada, l'única que no visitarem, ens queda molt allunyada.

Segueixo per la pista, per visitar la següent torreta he de desviar-me una mica, la Torreta Griminella. És la que està en un estat més dolent, a més les dues torres de llum que té al costat la fan llet-ge de veure.

Torno al camí principal i, quasi al moment, veig el petit bosc on s'amaga la següent torreta.

La Torreta del Clos.

Martorell des de la torreta, al fons Montserrat i, als meus peus, es veu la casa on vaig neixer.

Ara segueixo un petit corriol, després de creuar un torrent sec, fa una forta pujada i surt a una pista.

L'hem de creuar i pujar per un caminet que surt al davant mateix i puja fort, si volem pujar més suaument, hem d'anar a l'esquerra per la pista, sortim a 4 camins, i agafem la primera pista a la dreta. A partir d'aquest moment be el tram que, a mi, més m'agrada.

Primer passem al costat d'un gran roc, amb una forma curiosa, que cada un pensi el que vulgui, jo, últimament, l'anomeno el Basajaun de la Serra d'Ataix, en homenatge a una trilogia de llibres, ambientats a la Navarra rural, que m'han agradat molt.

El camí s'endinsa al bosc, ara bé un tram en pujada, però molt bonic de fer.

Sortim a un petit collet, i deixem el camí que portem per agafar un corriol a l'esquerra, anem al Castell de Rosanes o Torreta del Pairet, després tornarem aquí.

Es passa pel mig d'uns rocs.

Sortim a un punt, amb formacions curioses de rocs, a sobre s'intueix les restes del castell.

I arribem al Castell de Rosanes o Torreta del Pairet, a la Viquipedia hi tenen una bona explicació. El Castell és situat sobre un turo rocós, que domina tot el Baix Llobregat nord.

Vist de l'altre canto.

Auto-foto.

Les vistes des d'aquí són espectaculars, un bon grapat de comarques són al nostre abast, es veu gran part dels dos Vallès, el Baix Llobregat Nord, part del Bages, de l'Anoia i del Penedès.

Es un punt on i vinc sovint, m'agrada seure i observar el que tinc sota meu, pensar, gaudir, és pot dir que és el meu racó.

Però he de marxar, hem de tornar on hem deixat el camí i seguir pujant, fins a trobar una cruïlla a l'esquerra, l'agafem i anem just per sobre de la serra, veiem el Castell de Rosanes.

Seguim per sobre els rocs, a l'esquerra veiem una pista, si ho fem bé sortirem a ella.

És la mateixa pista que hem sortit al començar la ruta, quan hem guanyat la Serra d'Ataix per primer cop, ara la seguim a la dreta, buscant el camí de baixada, que per no repetir el mateix es un xic abans.

Deixem la pista principal, per agafar una a la dreta, baixem un petit tram i trobem un corriol, també a la dreta, l'agafem, seguint-lo tornarem a sortir a la pista més a baix.

Passem per dues casetes de pedra seca.

Veiem el Castell de Rosanes.

Sortim a la pista i anem baixant, aquesta es converteix amb un corriol que, de moment, baixa suaument, també albirem el Castell de Sant Genis de Rocafort, per on hem pujat abans.

Arribats a un punt el camí baixa d'una manera molt forta, amb el terreny molt trencat, precaució.

Poc després suavitza la baixada i sortim al camí pel qual hem pujat al matí.

Ja només l'hem  de seguir per arribar al punt de sortida.

I ara ja només falta el 4 capítol de les entrades dedicades als indrets per on vaig en el dia a dia, será la pujada a la Creu de l'Aragall, el cim que més vegades he pujat, ja he perdut el compte, però tant caminant, corren, en BTT o en cotxe són incomtables els cops que he trepitjat aquest cim.