Cresta de la Seil de la Baqo des del Refugi d'Estòs..

 Descripció del recorregut.

Després de la sortida d'ahir al Jean Arlaud i el Gourgs Blancs avui anem a fer la Cresta Seil de la Baqo, una llarga cresta de més de 3 quilòmetres, ha la que és pujant 6 cims (1 des-catalogat) de més de 3000 metres i catalogada com PD pel tram que va entre els dos cims del Portillon d'Oo, que és el tram més tècnic de tota la cresta.

El dia es presenta radiant, tal com era previst per avui, amb sol tot el dia i possibles tronades a tocar del capvespre, així que creiem que vam fer bé de canviar la data de fer la cresta, ja que en principi la volíem fer ahir, i avui fer el Gourgs Blancs. Però.................. la previsió va fallar, bé millor dit es va avançar, i les tronades del capvespre van caure a primera hora de la tarda, just quan érem al tram més tècnic del dia van cauré petites tempestes de neu granulada, deixa'n la roca en un estat molt relliscós, fet que va fer que avançar metres en aquest estat fos molt lent, ja que haviem d'extremar les precaucions. Aquesta lentitud pel fet que volíem assegurar cada pas ens va obligar a acabar la ruta de nit, fent molta part de la baixada a la llum dels frontals. 

Però bé, anem a pams, que abans vam tenir molt de temps de gaudir de la muntanya.

La ruta comença igual que ahir per anar al Gourgs Blancs, seguint el corriol, ben fressat, que puja fins a l'Ibon de Gias, allà deixem aquest corriol i anem pujant cap a la dreta, sense camí però seguint les copioses fites que trobem fins al Coll d'Oo.

Al coll fem una petita parada, mengem i fem un glop d'aigua, i per preparar-nos amb el casc i l'arnes, tot i que encara no són necessaris, creiem més adient portar-los posats des d'aquí. De fet, poc abans d'arribar al cim de l'Audobert ja farem servir la corda per avançar amb la tècnica d'ensamble.

El primer tram de la cresta, fins a creuar el Pic d'Audobert (des-catalogat) és "fàcil" però distret, amb petites grimpades i punts on s'ha de fer servir les mans. La continuació fins al Pic de la Baqo occidental és molt similar però més assequible.

És aquí on veiem que la meteo no acaba de rutllar, que el dia no es tan bo com deien les previsions, molts núvols per la part d'Estós, en canvi, la part francesa es veu més estable, de totes maneres continuem endavant, ja que no sembla que vagi a més.

Després bé un tram de caminar, es la part més fàcil de l'aresta, és van passant els cims de la Baqo Oriental  i el Cap de la Baqo, fins a arribar al Petit Pic del Portillon, que es puja fàcilment, però que, en el mateix moment d'iniciar la baixada, comencen las majors dificultats del dia. I es quan comença a plouré, petites tempestes d'aigua i neu granulada cauen del cel. 😱😱

Després d'una petita desgrimpada arribem al ràpel, la roca ja és mullada, relliscosa, freda. Fem el ràpel, i després ve un tram d'aresta molt fina, amb molta exposició, Martín, amb la seva experiència passa primer per poder assegurar el pas per a nosaltres. Es un tram que se'ns fa llarg, aquest assegurament extrem que fem és molt lent, peró molt segur.

Un cop superat be un tram d'escalada, amb un pas de III grau que, degut a l'estat de la roca, el superem amb dificultat. Segueix la pujada amb diferents grimpades de II grau però que les hem de superar extremant les precaucions. Finalment, amb molta alegria, arribem  a l'últim cim del dia, el Pic del Portillon d'Oo.

Tot i que sabem que queda un ràpel, creiem que ja està tot fet, però no és així, la baixada fins al mateix és lenta, tot és mullat i rellisca de valent, és un tram fàcil però avui no ens ho sembla. 

Arribem al ràpel a última hora de la tarda, el fem el més ràpid possible, estem freds, humits i preocupats per l'hora, tenim el coll de baixada a tocar i hem d'avisar a la família que tot va bé 😇😇.

Una vegada al coll, tenim dues opcions, la primera és anar a buscar el coll de Molseret per tornar al refugi i baixar pel camí normal d'accés al mateix o, baixar directes a la Cabanya de Tormo per un camí que surt al TopoPirineos, nosaltres vam fer servir aquesta segona opció, tot i que potser no és la més adient, ja que el camí no existeix, ni rastre de camí, ni de fites 😕😕.

Doncs ja tenim la segona aventura del dia, una baixada, de nit en gran part, per un terreny de grans blocs primer i herbós després fins a trobar el torrent de Molseret, que hem de seguir fins a creuar la palanca del riu Estós, i arribar a la Cabanya de Tormo.

Un cop aquí ja només hem de seguir la pista forestal de la Vall d'Estós fins a arribar al pàrquing, on arribem a las "taitantas" de la nit, cansats però satisfets del dia passat.

Només una cosa no ens deixa gaudir plenament del moment, l'hora que és..........I és que no tenim temps per celebracions, així que avui no toca fer-la petar al voltant d'unes cerveses, avui toca sortir corre'ns cap a casa, que ja bastant malament ho han passat seguint la nostra aventura.

Pur espectacle de la natura.

Dades tècniques.

Imatge de la ruta a l'OpenTopoMaps.

Imatge de la ruta al GoogleEarth.

Perfil de la ruta, el track al meu Wikiloc.

• Punt de sortida: Refugi d'Estós, també es pot sortir des del Pàrquing de la Vall d'Estós, però això afegeix 8 quilòmetres a la ruta. Per tant, és millor pujar el dia abans al refugi per fer nit. Com arribar al Parquing d'Estós.
• Dificultat: Difícil, catalogada com a PD, aresta llarga amb bona roca, dividida en tres trams ben diferents, un primer tram distret, amb petites grimpades i passos fàcils, però que no et pots distreure. Un segon tram més fàcil, quasi només de caminar i finalment el tram més tècnic, amb passos de III grau i petites escalades, on haurem de fer servir les mans contínuament i on trobem els dos ràpels que tenim a la cresta, és el tram el que va del Petit Pic del Portillon al Coll del Portillon.
• Material necessari: Casc, arnes, cintes, corda (nosaltres vam portar dos de 20 metres) i algun friend i fisurero per assegurar el pas més complicat, A més dels habituals mapa, brúixola i GPS.
• Track: El teniu al meu Wikiloc.
• Atenció: Es una cresta aèria, el track només és orientatiu, millor valorar sobre el terreny segons l'experiència de cada persona.
• Alçada mínima: 1.890 metres si sortim del Refugi d'Estós, 1.350 metres si ho fem des del Pàrquing de la Vall d'Estós.
• Alçada màxima: 3.108 metres al Pic Cap de la Baqo.
• Desnivell positiu acumulat: Al track  posa que no arriba als 1.300 metres, però crec que pot ser una mica més, a prop dels 1.500 metres.
• Distancia total: 17,5 quilòmetres, si baixem tal com vam fer nosaltres directament a la Cabanya de Tormo, si anem primer al refugi per la collada de Molseret serà una mica més.
• Ruta per gossos: No, els nostres peluts amics no podrien passar.
• Ruta circular: No si la fem com nosaltres, si tornem al refugi sí que la farem circular.
• Podeu veure les fotos al meu àlbum de GoogleFotos.

Fotos i comentaris.

Primers metres del dia, de nit, tot i que aviat tindrem llum diürna.

Seguim el mateix camí d'ahir, i aviat tenim la cresta a seguir davant dels nostres ulls.

I el Gias, el Gourgs Blancs i el Jean Arlaud.

Arribant a l'Ibon de Gias.

Moment Wifi.

Ibon de Gias, Gourgs Blancs i Jean Arlaud, avui veiem per on vam baixar ahir 😂😂, la canal que es a l'ombra entre els Gourgs Blanc i el Jean Arlaud.

Seguim cap al Port d'Oo.

Quasi tota la pujada és la mateixa d'ahir, poc abans d'arribar giràrem a la dreta per anar a sortir al mateix Port, ahir vam anar més a l'esquerre, cap al començament de la grimpada al Jean Arlaud.

Posets traient el nas.

Ara deixem el camí d'ahir i pugem directes al Port d'Oo.

Ja i som, al fons el Jean Arlaud.

Port d'Oo, amb el Gourdon i l'Espijeoles al fons.

Paradís muntanyenc, Gourdon, Espijeoles, Gran Quayrat, Lezat, quin goig!!!!

Posets, Gias, Clarabides, amb l'Ibon de Gias a sota.

Som-hi !!!!.

Tram distret però fàcil.

Gourgs Blancs, Jean Arlaud i Gourdon.

Bonic , bonic.

Arribant al cim de l'Audobert, 1 de 6 cims d'avui.

Curiós pas de camí al Baqo Occidental.

Ja quasi i som.

Baqo Occidental.

Foto de grup, dos de sis.

Brutal, magnífic, esplèndid, màgic, encisador.............Perdiguero i cresta de Literola, Crabioules, Lezat i Gran Quayrat, amb l'estany del Portillon a sota.

La continuació, molt assequible.

Tot i que els núvols comencen a ser preocupants, el bon humor no falta.

I es que amb aquestes vistes.........

Cap de la Baqo Occ, 3 de 6.

El tram fet fins ara.

I la continuació cap al Baqo Oriental.

Es passa per un tram afilat, més espectacular que complicat.

Allà baix tenim el refugi.

 Baqo Oriental, 4 de 6.

La baixada, a la dreta la collada de Molseret, per tornar al refugi, tot recte la baixada directa, que es la que vam fer nosaltres, al fons es veuen els plans on és troba la Cabanya de Tormo.

La continuació cap als Pics del Portillon.

Seguim, ara hem de perdre bastant alçada.

Ja veiem els dos últims cims, els dos Portillons.

Petit Pic del Portillon, Pic del Portillon, Gran Quayrat i Lezat.

Cim del Peti Pic del Portillon, 5 de 6 cims d'avui.

Baixada cap al ràpel, ara ha començat el "sarau" tècnic i meteorològic.

Fem el ràpel sota una petita tempesta, un cop a baix ve el tram més esmolat de l'aresta, hem d'assegurar-nos molt per l'estat de la roca.

Ara ve Alba, darrere el rápel.

Per sort ha deixat de ploure i de caure neu granulada, i ho fa tot més assequible.

Tot i les dificultats, Alba gaudeix, aquest tipus de terreny li agrada força.

Segon tram, segona petita tempesta, ufffffff.

La vessant francesa neta, i encisadora.

El tram complert.

Després bé un tram d'escalada de III grau.

Martín sempre de primer, quina feinada la seva !!!!!

Superat el tram d'escalada torna a ser un tram distret però fàcil.

Tot i que no ens podem adormir, la meteo segueix molt insegura.

Pic del Portillon d'Oo, 6 de 6 💪💪💪.

I Martín, que també estava allà 💪💪.

Pensem que, fins a arribar a l'últim ràpel, ja s'han acabat las dificultats, i de fet seria així amb bon temps, però aquesta baixada amb la roca mullada és fa lenta, estava tot molt relliscós............................ Arribem al ràpel, freds i molls, el fem, sense fotos, les mans ja no estan per fotos, de la fi del ràpel al coll del Portillon són un parell de minuts, ja per terreny assequible. Al coll tornem a posar-nos en contacte amb la família, els diem que tot va bé, i que arribarem tard, molt tard 😇.

Tal com he dit tenim dues opcions per baixar. La primera és anar a buscar el Coll de Molseret, a baix a la dreta, per enllaçar després amb la ruta de pujada, tornar al refugi i acabar baixant per l'accés normal al refugi, de fet, aquesta ruta es la més habitual si és fa aquesta cresta. La segona, i la que vam fer servir nosaltres, és seguir un camí que surt al mapa del TopoPirineos, i que baixa directe a la Cabanya de Tormo. Però, de fet, aquest camí no existeix, ni camí, ni fitades, ni rastre de res que sigui un corriol. Per tant, la baixada,  amb els frontals, es fa feixuga de fer, sempre buscant els millors pasos i amb un ull al GPS, per no perdre la traça del camí sobre mapa.

Foto quasi de nit una vegada passat el Coll del Portillon.

Tot i que no ho sembli és una foto nocturna un cop arribats a la Cabanya de Tormo, al fons, l'aresta que hem fet, i tota la baixada fins aquí. Ara ja només ens queda una hora de baixada, per pista forestal, fins a arribar al pàrquing de la Vall d'Estós.

Arribem al pàrquing contents i satisfets, malgrat que l'aventura passada hem gaudit d'un gran dia de muntanya, amb xerrameca de la bona, i rialles per no parar. 

Ens acomiadem allà mateix, no és hora per acabar la ruta com sempre ho fem, al voltant d'una taula.

PD. Per sort, 10 dies després, vaig tenir el plaer de fruir d'una visita inesperada, i aleshores sí que vam poder fer-la petar al voltant de una taula, i de quina manera!!!!, 9 hores de xerrada donen per a molt.