Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dimarts, 24 d’octubre del 2023

Cresta Belloc-Espijeoles-Gourdon des del Refuge d'Espingo.

 Descripció del recorregut.

Des de fa uns anys intentem fer un kdd amb Martín una vegada a l'any, a vegades són de tot un cap de setmana, i altres cops d'un dia, com ha passat aquest any. És el que té viure  a més de 500 quilòmetres de distància, és difícil trobar un dia que ens vagi bé a tots. A més aquest any també ha vingut Mari Carmen, tot i que ella es quedarà al refugi esperant-nos.

Alba i jo gaudim força d'aquestes sortides, ja que, a més de passar un temps molt agradable amb ells, són sortides més complicades de les que fem normalment, i això de sortir de la nostra "zona de confort" ens està començant a agradar força.

Aquest any hem decidit fer la cresta Belloc-Espijeoles-Gourdon, coronant en total 5 cims de més de 3.000 metres. La cresta en general és tècnicament fàcil, amb una graduació de II+, només té un parell de punts on hem d'estar molt atents, la resta és anar buscant els millors passos, inclòs podem buscar els passos més distrets, ja que la roca és molt bona i dona molta seguretat.

La ruta comença a les Granges d'Astau on  agafem el corriol que ens porta al Lac d'Oò i després puja fins al Refugi d'Éspingo, on passarem la nit, i on Mari Carmen és quedarà demà esperant-nos.

Al matí sortim de nit i seguim el marcat camí que puja al Refugi del Portillon fins a arribar molt a prop de la segona passarela la metàl·lica. Allà agafem el corriol de la ruta normal a l'Espijeoles, que poc després deixem per seguir un desdibuixat corriol que puja al Lac Belloc i a la Bretxa Belloc NO.

Aquí comença la pujada al primer Belloc, primer per un tram de caminar i mes tard seguint la fàcil, amb algun curt tram un xic aeri, cresta final. Del primer al segon Belloc és un tram molt curt, només baixar a una bretxa i tornar a pujar fins al Belloc Central. El mateix exigeix arribar al Belloc Sur, només hem de baixar a un collet per tornar a remuntar fins al cim.

Ara toca fer un tram de cresta una mica més llarg, però sense complicacions remarcables, per arribar al cim de l'Espijeoles, el cim més alt de tots els que pugem avui.

Les vistes des del cim són espectaculars, tenim tot el sector del Perdiguero a tocar, des del Gran Quayrat, Lezat i la seva cresta, part de la cresta de Crabioules, Cresta de Literola, cresta de la Seil de la Baqo, Jean Arlaud, Gourgs Blancs. Una mica més lluny tenim el Posets, Bachimala, Monte Perdido, Cilindro de Marbore i Marbore.

Després de les fotos de rigor i de fer un most, baixem per la ruta normal, però ens desviem cap a la bretxa que separa l'Espijeoles del Gourdon, la part baixa és un tram una mica embolicat de fer, sense camí clar, però amb la direcció evident. Una vegada a la bretxa comencem a pujar per la llarga cresta que porta al Gourdon, de lluny sembla més complicada del que en realitat és, només s'ha d'anar buscant els millors passos i no té cap dificultat tret de saber moure's per aquest tipus de terreny.

Una vegada al cim el panorama és molt similar als cims anteriors, potser més limitat cap al sud en tenir ben a prop les parets del Gourgs Blancs

Ara toca baixar cap al Coll del Gourgs Blancs, amb un tram de plaques llises que ens fa la baixada un pèl "distreta". Al coll comencem a baixar cap al Lac Glacé, sense camí clar, però amb moltes fitades que ens van marcant la direcció correcta, és un tram feixuc, un mar de rocs, on és difícil avançar. Poc abans d'arribar al Lac Glacé anem girant a l'esquerra per anar a buscar la ruta que baixa de l'Espingo i que ens porta per la Coume de l'Abesque i el Circ d'Espingo, per enllaçar amb la ruta de pujada que hem fet aquest matí quan encara era de nit i, passant al costat del Lac Saussat tornar al Refuge d'Espingo.

Al Lac Glacé, abans de començar la baixada per la Coume de l'Abesque i el Circ d'Espingo.


Dades tècniques.

Imatge al OpenTopoMaps.

Imatge al GoogleEarth.

Perfil del recorregut, el track al meu Wikiloc.


  • Punt de sortida: Granges d'Astau, a pocs quilòmetres de Bagneres de Luchon, com arribar.
  • Dificultat: Difícil, per distància, desnivell i pel terreny per on transita la ruta, molta estona pels voltants dels 3000 metres per terreny amb petites grimpades i molts punts on fer servir les mans. La cresta Belloc està catalogada com a PD.
  • Material necessari: casc, arnes i corda, els dos últims més que res per precaució, ja que la cresta és factible fer-la sense si són persones experimentades. Nosaltres la vam fer amb "ensamble". A més sempre hem de portar mapa, brúixola i GPS.
  • Track: El podeu baixar d'aquest enllaç.
  • ATENCIÓ: El track és d'anada i tornada des de les Granges d'Astau, però nosaltres vam fer nit al refuge d'Espingo, dividint la ruta en dos dies, per tant, les dades de desnivell i quilometratge s'han de dividir en dos dies.
  • Alçada màxima: 3.066 metres al cim del Pic Espijeoles, tot i que al track posa 3.057 metres.
  • Alçada mínima: 1.140 metres al punt de sortida, les Granges d'Astau.
  • Desnivell: 2.210 metres de desnivell positiu acumulat.
  • Distància total: 25,1 quilòmetres.
  • Ruta circular: No, només la part dels cims és circular, la resta lineal.
  • Ruta per gossos: No, la meva opinió és clara en aquest sentit, aquests terrenys no són adequats pels nostres peluts.
  • Podeu veure les fotos al meu àlbum de Google Fotos.


Fotos i comentaris.

Sortim del refugi de nit, seguim el marcat camí que puja al Refugi del Portillon, passem pel Lac Saussat i poc abans d'arribar al segon pont metàl·lic deixem aquest camí, per agafar un corriol a la dreta, està marcat amb dues grans fitades, és tracta de la pujada de la ruta normal als cims de l'Espijeoles i Gourdon, que continuarem durant una estona, i que és per on retornarem.

Poc després, i ja de dia, deixem aquest altra camí per seguir, cap a la dreta, un desdibuixat corriol.

Anem donant-li la volta al Pointe Belloc.


Fins arribar al petit Lac Belloc, d'on veiem part de la cresta que hem de fer.


Entrem a un feréstec circ, al fons es veu la Bretxa NO Belloc, on hem de pujar.


La pujada és molt feixuga, està tot molt trencat, poc abans d'arribar a la bretxa tenim dues opcions, nosaltres anem per la de l'esquerra, al final ens trobem una petita paret que s'ha de superar.

Una petita grimpada i.........

Sortim per sobre la Bretxa Belloc NO.

Mentre fem un most i ens posem l'arnes veiem que ens vigilen atentament.

Tirem amunt, terreny bastant fàcil en començar.

Tot i que poc marcat per fitades, Martin i jo anem fent alguna més, Alba se'n riu de la nostra feinada.

Arribant al primer cim l'aresta és més distreta, un pèl afilada i aèria, però sempre amb molt bona roca.

Alba va recuperant sensacions perdudes desprès de l'accident a la Cresta Bardamina, i comença a gaudir novament d'un terreny que sempre ha sigut el seu.

Aquí estic jo, amb els Lacs du Milleu e Isclots al fons.

Ja i som !!!!!.

Pic Belloc, foto de cim.

Comença l'espectacle de cims al nostre voltant, en primer terme Jean Arlaud-Gourgs Blancs que vam pujar l'any passat, al seu darrere el Posets, pujat un munt de vegades.


Martin mirant la continuació, la veritat és que els tres Belloc són molt a prop un d'altre, només una petita bretxa/coll els separa. Les dues puntes més altes que tenim al davant són l'Espijeoles i el Gourdon, al fons la cresta de La Baqo, també pujada l'any passat, i el Perdiguero, que ja fa molts anys.

A partir d'aquí, tot i ser una cresta "assequible", per seguretat avancem en "ensamble". El Belloc central el tenim a tocar, només una desgrimpada a la bretxa que els separa.

Martin ja està a la part baixa, només un fàcil pujada ens separa del següent cim.

Belloc Central.

El Belloc, d'on venim.

Els lacs du Milleu e Isclots, per on vam passar fa molts anys fent la volta al Perdiguero.

Únic pas on hem d'anar amb cura baixant del Belloc central.

Belloc Sur. Tercer cim del dia.

Els meus companys al cim, amb un panorama esplendorós, cresta de La Baqo, de Gourdon-Arlaud, cresta Gourgs Blancs, i la punteta del Posets.

Els dos Bellocs són aquí al costat.

Foto de cim al Belloc Sur.

Paradís 💓💓, Lezat i la seva cresta, part de la cresta de Literola, tota la cresta de la Seil de la Baqo, i tota la cresta de Gourgs Blancs.

I la cresta que ens separa del següent objectiu, l'Espijeoles.

Anem superant petites agulles per un vessant o l'altra.

Sempre per terreny fàcil que ens permet gaudir força.

......................

Última grimpada.

El cim de l'Espijeoles a tocar.

Moment internet per avisar a la família de què tot va bé, estem dins de l'horari previst.

Foto de cim.

I foto de família😍.

Brutal, meravellós, magnífic, esplèndid, un paradís d'alta muntanya.

La continuació cap al Gourdon, amb la cresta del Gourgs Blancs darrere.

Bachimala al mig, i al seu costat treuen el cap les tres Sorores.

Si, si, les tres Sorores, Monte Perdido-Cilindro de Marbore i Marbore.

Alba, molt contenta, i el meravellós Vignemale de fons.

Però hem de seguir, per fer-ho baixem per la ruta normal de l'Espijeoles.

Ens sortim del corriol per anar al coll que ens separa de la cresta al Gourdon, un tram engorros de fer.

Ja quasi i som, la bretxa a la dreta, i tota la cresta a fer.

Comencem la pujada, l'Espijeoles ja queda lluny.

Tot i l'espectacularitat es una cresta fàcil de fer, sempre amb bona roca.

Últims metres.

Cim del Gourdon, amb el Perdiguero al fons.


Foto de cim al Gourdon.

Tot i tenir una vista de 360 graus molt interessant, el millor, sens dubte, és aquest vessant, amb el Lac Glace a sota tenim, davant nostre, el Gran Quayrat, Lezat i la seva cresta, el final de la cresta de Crabioules, la cresta de Literola, el Perdiguero i la cresta Seil de la Baqo.

Martin i el Gourgs Blancs.

Toca baixar, que ens queda un terreny molt feixuc de fer.

Les plaques llises de la pujada normal al Gourdon.

Una vegada superades.

I des del Coll de Gourgs Blancs el mar de rocs que hem de superar per arribar al Lac Glace i enllaçar amb el corriol de la ruta normal a l'Espijeoles que puja per la Coume de l'Abesque.

Lac Glacé, no s'ha d'arribar fins a les seves aigües, les fitades ens desvien uns 50 metres per sobre.

Anem seguint les fitades, que enllacen amb la ruta normal de l'Espijeoles i després ens porten a l'altre vessant del Lac Glacé, on es veu una gran fitada, allà comença la baixada per la Coume de l'Abesque i el Circ d'Espingo.

Coume de l'Abesque, amb el Lac Saussat al fons, per on hem passat de nit aquest matí, una mica més lluny es veu el Refuge d'Espingo.

Arribem al punt on ens hem desviat aquest matí per anar al Lac Belloc i la Bretxa Belloc NO. Ara només hem de desfer el camí que hem fet aquest mati quan encara era de nit.

I una estona més tard arribem al refugi d'Espingo, on Mari Carmen nens espera tranquil·lament.

Ara només ens queda recollir trastos i baixar fins a les Granges d'Astau, on aprofitarem per fer unes cerveses abans d'acomiadar-nos fins a la propera.

Una trobada curta la d'aquest any, però com sempre molt profitosa, les nostres kdds amb ells sempre ho són.