Descripció del recorregut.
Quan vam anar a pujar els 6 cims Russell ens va quedar l'Agulla SW sense fer, vam arribar fins a molt a prop de la xemeneia d'accés, però ens va entrar molta mandra en veure el desnivell que havíem de tornar a pujar, i vam deixar-la sense pujar.
I quan vols fer tots els 3000s, com és el cas de la meva filla, i et vas deixant cims sense fer, toca un dia anar a taxar-los. I això és el que hem fet per acabar les vacances muntanyenques d'aquest estiu, anar a taxar algun cim d'aquests solitaris.
Podem pujar a aquesta Agulla des del Refugi de Coronas, a la Vall de Benasque, o des del Embassament de Llauset, que és per on ho vam fer nosaltres. Tota la ruta és tècnicament molt fàcil, tret de la part final de la pujada a l'Agulla, on trobem una grimpada, que tot i no tenir una gran dificultat, sí que és d'aquelles en que no ens hem de distreure, a més, per baixar aquest tram sempre és millor fer un ràpel, per tant no és un cim dels considerats fàcils.
Sortim seguint el transitat camí (GR) que porta al Refugi de Cap de Llauset per, un cop superat l'estany de Botornas i el mateix refugi pujar fins al Coll de Ballivierna. Aquí tenim dues opcions, seguir pel corriol que porta al Coll dels Bucardos i al Coll dels Bouquetins o, com vam fer nosaltres, seguir el GR baixant cap als Ibons de Ballivierna, però abans d'arribar-hi, deixem el GR, per seguir una línia de fitades que ens porta a la pujada a la Bretxa Soler i Coll, o Collado de los Sarrios.
Des d'aquí hem d'anar guanyant altura, com si anéssim cap a trobar la ruta normal que puja des de Coronas cap als cims Russells, o al Margalida/Tempestades. Però, a poc a poc, anem cap a l'evident paret que baixa del cim principal dels Russells. Anem a buscar la canal d'accés a l'Agulla SW, un cop a la base d'aquesta canal, la remuntem i ens situem al punt on comença la grimpada final.
Fem una petita parada per posar-nos els estris per després fer el ràpel, i comencem la pujada final, que fem ràpidament, sense cap contratemps.
A dalt tenim un bon panorama local, amb una bonica vista cap a l'Aneto. Fem las fotos de rigor, i ens preparem per fer el ràpel, que fem sense cap problema. Un cop a la base de la grimpada ens traiem l'arnes i el casc, baixem la canal i tornem fins a la Collada de los Sarrios, on fem un most, abans de tornar fins al cotxe seguint la mateixa ruta que hem fet servir per pujar.
Acabant el ràpel de baixada del cim.
Dades tècniques.
Imatge de la ruta al Google Earth.
Imatge al OpenTopoMaps.
Perfil de la ruta, hi ha una errada per què em vaig quedar sense piles al GPS, i vaig trigar una estona en donar-me compte.
Punt de sortida: Embassament de Llauset, com arribar-hi.Dificultat: Difícil, pel recorregut, ja que és molta estona fora de camins, per la grimpada: II+/III grau i pel ràpel (recomanable).
Material necessari: calçat adequat, roba d'abrigar, casc, arnes, corda: nosaltres vam fer servir una de 30 metres i arriba justeta, mapa, GPS i brúixola.
Alçada mínima: 2.200 metres a l'embassament de Llauset.
Alçada màxima: 3.029 metres al cim de l'Agulla SW Russell.
Desnivell positiu acumulat: 1.356 metres.
Distància total: 14,85 quilòmetres.
Ruta circular: No, completament lineal.
Ruta per gossos: No, ja que tenim una grimpada, fins a la base de la grimpada cap problema. A més som dins del Parc Natural Aneto-Maladeta pel que hem de respectar les seves normes vers els nostres peluts amics.
Fotos i comentaris.
Sortim, de bon matí, de l'embassament de Llauset.
Arribem a la cruïlla que porta al Coll de Llauset, o al Refugi Cap de Llauset. Girem a la dreta, cap al refugi.
Passem al costat de l'estany de Botornas.
Ja tenim el refugi Cap de Llauset a tocar.
Passem de llarg del refugi, sense parar seguint el GR-11.
I arribem a la cruïlla que porta als cims de Ballvierna i Tuca de las Culebras, o cap al Coll de Ballivierna, que és cap on anem.
Pujada cap al coll.
Coll de Ballivierna.
Ibons de Ballivierna, per on segueix el GR, a la dreta, just on la línia de l'ombra, la Bretxa Soler i Coll, o Collada de los Sarrios, cap on hem d'anar.
Punt on deixem el GR, per anar a la Collada de los Sarrios, que tenim allà davant.
Ibon superior de Ballivierna a l'esquerre, a la dreta la collada on anem.
Anem pujant apropant-nos a poc a poc a la nostra destinació.
Molt a prop de la xemeneia/canal.
Aquí la tenim, pujar es una pel feixuc, està tot molt trencat.
Un cop dalt, el primer que veiem és l'Aneto i algun dels seus satèl·lits.
I després la grimpada final, més tard farem un ràpel per baixar-la.
El primer en fer la grimpada soc jo, Alba i Oscar venen desprès.
Des del
cim l'Aneto, Espalda d'Aneto, Margalida i Tempestades, a més de part de la cresta de Llosas.
Valls de Ballibierna i de Llosas.
Foto familiar al cim.
Foto de grup.
Alba prepara el ràpel, primer baixo jo, desprès Osca i Alba.
Ja som tots a baix, ara recollir trastos.
I tornem a la canal.
Ibons de Llosas poc abans de tornar a la Bretxa Soler i Coll, o Collado de los Sarrios.
Coll, parem, fem un most, i seguim, que ara toca remuntar fins al Coll de Ballivierna.
Ibon superior de Ballivierna, i el coll del mateix nom al fons, a l'esquerra.
Pujada al coll seguint el GR-11.
Ja quasi i som.
Coll.
Ibons de Ballivierna.
Baixada cap al refugi de Cap de Llauset, amb l'Ibon de Cap de la Vall al fons.
Seguim pel GR-11.
Arribant al refugi.
I només passar-lo ens trobem amb l'Ibon de Botornas.
Pasada la Cabanya de Botornas ja veiem l'Embassament de Llauset.
Embassament de Llauset, al fons està el pàrquing, inici i final de la ruta.
Gran dia de muntanya amb la meva filla i l'Oscar, gaudint plegats del que més ens agrada, i continuant sumant cims de 3000 metres, per què Alba assumeixi el seu repte de pujar-los tots.
