Agulla Occ. de Perramó, en circular valls de Perramó-Batiselles.

Dimarts a la nit passa un front fred i cauen unes fortes tempestes, al dia següent teníem prevista la ruta més dura de les vacances, una travessa que surt del parking per anar al refugi Angel Orus fins a les Cabanyas d'Estós passant pels cims del Bardamina i Pics de La Paul, per després anar cap al coll de la Plana i baixar per la vall de Batiselles fins al punt final de la ruta.

Una ruta molt dura que necessita d'un dia molt bo per poder fer-la amb garanties, però les previsions del temps no acompanyen gaire, estava previst que fes un dia de sol espatarrant però amb molt de vent del nord, ratxes de vent molt fort que farien inviable la cresta de Bardamina. Després de pensar que fer decidim anul·lar la ruta, ens quedarem al cámping.........

Però jo no puc fer-ho, tinc ganes de sortir si o si, d'aprofitar el dia de sol que farà. Al final decideixo sortir i, com una de les idees de fer la ruta anterior era conèixer la vall de Batiselles vaig a fer una ruta circular per aquesta vall, l'altura màxima que pujaré serà poc més de 2500 metres i no tinc cap pas complicat tret d'un petit tram abans de l'Agulla Occidental de Perramó, per tant no crec que el possible vent que faci pugui molestar-me gaire.

Per contra la meva filla Alba prefereix quedarse al càmping, no vol passar fred amb el vent...........al final ho vaig encertar de ple, doncs va fer poc vent durant el matí, no més quan ja baixava per la vall de Batiselles va començar a bufar amb força, però jo ja anava amb la feina feta.

La ruta surt de les Cabanyas d'Estós i puja pel camí del refugi fins a la cruïlla de Batiselles, pugem per aquest camí fins a l'ibonet de Batiselles, aquí deixem la ruta de Batiselles i pugem cap als estanys d'Escarpinosa, un cop allà girem a l'esquerra i anem cap a la vall de Perramó. Aquest és un tram dur i amb el camí poc marcat, per sort hi trobem moltes fites que ens porten per la bona direcció.

Mentre anem pujant tenim a la nostre dreta les Agulles de Perramó, l'única que és pot pujar fàcilment és l'Occidental, el camí ens porta directament a un petit coll a l'esquerra d'aquesta Agulla, un cop al coll pujo a l'Agulla Occidental de Perramó, no més hem d'anar amb molt de compte a un petit pas bastant aeri, són pocs metres i un cop superats ja tenim al cim a tocar, i no tenim cap dificultat més per arribar a ell i per gaudir de les magnifiques vistes que tenim cap al Perdiguero i l'Aneto.

Un cop fetes les fotos de rigor torno al coll i començo a baixar per l'altre vessant, per la vall de Batiselles, aquí ja no tenim problema per seguir la bona direcció doncs ara seguin el GR 11. Passo pels dos estanys de Batiselles i per l'ibonet, on m'ajunto amb el camí de pujada, ja no més ens queda desfer tot el tram que hem fet de bon matí fins a les Cabanyas d'Estós.

Estany  Verd d'Escarpinosa amb el Perdiguero al fons, una de les imatges més repetides del dia d'avui.

L'imatge al Google Erth.

El perfil de la ruta, el track el teniu al WIKILOC

• Punt de sortida, Càmping Aneto o Cabanyas d'Estós, si sortim del c'amping hem d'afegir uns 10 minuts més i uns metres més de desnivell positiu: COM ARRIBAR
• Material necessari: res especial, el normal a una ruta de muntanya técnicament fàcil, mapa i GPS (si en tenim), crec que són necessaris.
• Altura mínima: 1.225 metres al Càmping Aneto.
• Altura màxima: 2.552 metres al cim de l'Agulla Occ. de Perramó, tot i que al GPS marcava 2537 metres.
• Desnivell positiu acumulat: 1.367 metres.
• Distancia: 19'8 quilòmetres.
• Ruta circular: en part si, el tram entre las valls de Perramó i Batiselles, la resta no.
• Podeu veure les fotos amb els comentaris amb castellà al meu àlbum de PICASA

Surto del càmping Aneto, on estic acampat amb la famìlia, però avui vaig sol, pujo fins a les Cabanyas d'Estós i agafo la pista forestal que comença allà, al cap de poc temps ja començo a veure un dels protagonistes del dia, el massís del Perdiguero.

Aquest camí el conec sobradament d'altres cops, per tant pujo r'apid, sense perdre temps, passo al costat de la Font Coronas.

I arribo a la cruïlla del camí de Batiselles.

Vaig sol. i per tant vaig rapid, tot i això tinc temps de gaudir de l'entorn, el camí creua un parell de cops el Torrent de Batiselles.

Gaudint de tot el que m'envolta.

Poc abans d'arribar a l'Ibonet de Batiselles començo a veure les Agulles de Perramó, que seran les grans protagonistes del dia.

Ibonet de Batiselles.

Situat a un entorn preciós, i solitári de bon matí, tot el contrari que quan torni a passar per aquí a la baixada, estara ple de gent.

El Perdiguero treu el nas.

Liri, estaba ple d'ells.

Sortida d'aigues de l'Estany Verd d'Escarpinosa.

Estany Verd d'Escarpinosa.

Es pot anar directament cap a la pujada de Perramó si girem a l'esquerra, un cop arribem a l'estany, però jo ho faig a la dreta i segueixo un petit corriol que pas pel bell mig dels dos estanys.

I aquest és el motiu del petit desviament, fer una foto de l'estany amb el Perdiguero al fons, perds una mica de temps però val la pena de fer-ho.

Faig una petita parada per menjar alguna cosa i del lloc on ho faig tinc aquesta bonica imatge de les Agulles de Perramó.

Els dos Estanys d'Escarpinosa i el Perdiguero al fons.

Aquest tram del camí és el més difícil de seguir, per sort hi tenim moltes fitades que ens faciliten la marxa.

Es inevitable, mirada al darrere i fot, tot i que també serveix per descansar jajajaja.

Entro a la conca lacustre de Perramó.

Estany Gran de Perramó.

Un cop superat.

Les Agulles de Perramó, la de l'esquerra, l'Occidental és la que es pot pujar més fácilment, no més te un petit tram on has d'anar amb molt de compte, més tard podré veure-ho.

L'estany de Perramó ja queda bastant a baix.

Una petita vall penjada, amb unes vistes magnificàs.

I un vivac per gaudir d'ellas.

Estanys de Perramó.

Ja tinc el coll a tocar.

I ja hi sóc, aquí davant tenim el petit obstacle a superar per fer el cim de l'Agulla Occ. de Perramó.

Una panoràmica del que es veu en arribar al coll.

Estany de l'Aigüeta de Batiselles, per on baixare després.

Baig cap al cim, aquí ja he superat el tram més exposat.

Ara ja no més es caminar fins al cim.

Cim de l'Agulla Occidental de Perramó.

Una panorámica cap als emblemàtics cims del massís de l'Aneto i Perdiguero 1 , .Perdiguero 2

Tuca d'Escorvets, un altre objectiu pel futur.

Perdiguero.

Aneto.

Tots dos junts, amb els altres cims que els acompanyen.

Foto de cim.

Després de les fotos de rigor començo a baixar, passo per un primer tram de grans blocs.

I arribo al pas més exposat, aquí vist de dalt.

I aquí de baix, vaig pujar per la linneà vermella i baixar per la verda, crec que és més segur com vaig baixar, és una placa llisa però amb una esquerda per poder assegurar bé els peus, té molt de pati però aquesta esquerda dona molta seguretat.

Paro al coll a menjar alguna cosa, amb bones vistes cap a la vall de Batiselles, per on baixaré.

Segueixo baixant, ara no tindre cap problema per seguir el camí, haig de seguir el GR que porta del Ref. Orus al Ref. Estós

Estanys de Batiselles.

I les Agulles de Perramó que van cambiant d'aspecte, al cambiar de vessant.

Massís de La Maladeta-Aneto.

Cada cop que les miro les veig diferents.

A prop de l'Aigueta de Batiselles tenim aquesta imatge de l'Aneto i el Perdiguero

Aquí l'Agulla Oriental de Perramó ens mostra perquè és un paradís dels escaladors..

Agulles d'Ixea i de Perramó, un indret molt solitari i ferestec.

Ibon Gran de Batiselles, aquí s'acaba la tranquil·litat, ja no estaré sol, fins aquí arriben molts excursionistes per passar el dia al costat de l'Estany.

Vaig fins a l'altre vessant de l'estany per buscar una bona  imatge de l'estany Gran de Batiselles i de l'Aneto.

Tot un encert vindre fins aquí, val molt la pena, entre altres es veu clarament el Pic d'Alba , i més amagat entre els núvols el Pic de Coronas .

 

Tot i que per l'altre vessant tampoc est gens malament.

Baixo cap l'ibonet de Batiselles, per agafar el camí per on he pujat aquest matí.

Els prats on esta l'Ibonet són quasi a tocar.

Semprevivas, una de les meves flors preferides del Pirineu.

Cabanya de Batiselles, a tocar de l'ibonet.

Ibonet de Batiselles, amb molta més gent que aquest matí.

Baixo molt rapidament, ja he passat per aquí aquest matí i no vull perdre temps.

Arribo a la cruïlla de la pista forestal d'Estós.

Faig un ultim cop d'ull al massís del Perdiguero, que és va tapant pels núvols poc a poc.

Passo per la Cabanya de Santa Ana.

Gaudeixo dels bons moments que hem ofereix de la natura.

Riu d'Estós, amb molt cabal d'aigua per les fortes pluges dels últims dies.

I després de passar per las Cabanyas d'Estós, on he començat aquest matí, baixo fins al càmping Aneto, on estic acampat, per un camí que surt del mateix càmping fins les cabanyes d'Estós.