Pic Gabiet per la cresta Oriental, o del Soum Blanc d'Especieres. (F+, II+)

Descripció del recorregut.

La primera ruta postconfinament havia de ser una que tingues els ingredients adients perquè fos una ruta que tingues tots els ingredients per deixar-me una molt bona experiència, ja que desprès de quatre mesos sense trepitjar el Pirineu hi havia unes ganes immenses de tornar a les meves estimades muntanyes, i crec que, el Pic Gabiet, fent la circular que vam fer nosaltres, reunia tots aquests ingredients.

El Pic Gabiet es el cim principal de tot el cordal que uneix dos dels sectors més espectaculars del Pirineu, el Circ de Gavarnie i el massis del Vignemale, per tant, des del seu cim es pot gaudir d'unes vistes encisadores..

Fa uns anys vaig estar de vacances a Torla i, després de passar uns dies molt intensos, vaig tornar cap a casa amb una ruta sense fer de totes les que portava a la motxilla per fer-les durant aquells dies, aquesta ruta era el Pic Gabiet per la cresta del Soum Blanc d'Especieres. En arribar a casa la vaig deixar al calaix de futuribles i, amb el temps passat, es va quedar molt al fons d'aquest calaix.

Així que, quan el meu company en José, hem comenta que vol anar a Bujuaruelo per fer alguna cosa per allà, i que si el vull acompanyar, no ho dubto, la trec del fons de rutes futures i li dic al José de què seria una bona manera de tornar. La idea li agrada i, després de mirar algun reportatge nou, per veure si les condicions eran similars a quan jo la vaig estudiar, quedem per fer-la.

El Pic Gabiet (també s'anomena, a diferents mapes, com a Bernatuara o Sandaruelo) és un dels cims que dominen la Vall de Bujuaruelo, de fet, des del mateix refugi s'albira perfectament el seu punt més alt, la seva ruta normal és pel coll e Ibon de Bernatuara, que és per on tornarem nosaltres.

Per pujar, primer anirem pel GR cap al Coll de Bernatuara i un xic més amunt de la Cabanya el deixarem per agafar un corriol, poc marcat i senyalitzat, que va cap a l'Ibon i coll de Lapazosa, aquest tram, tot que poc senyalitzat, ás fàcil de seguir si agafem com a referència la línia d'alta tensió, el corriol que seguim va seguint-la pràcticament tota l'estona.

Al coll girem a l'esquerra i seguim pujant cap al collet que separa el cim del Saint Andre del Soum Blanc. Un cop a aquest collet tornem a girar a l'esquerra i seguim un corriol més fresat que, posant les mans en algun punt, ens deixa al cim del Soum Blanc d'Especieres, amb molt bones vistes del sector de Gavarnie.

Ara anem davallant direcció al Pic Gabiet, primer suaument, i després d'una forma més evident fins al Coll del Soum Blanc, que és on comença la part de la cresta més complicada.

En general la cresta és fàcil tirant a moderada, jo la catalogaria com de II+, però bastant aéria, de les que no et pots confiar, ja que una errada seria fatal, doncs té una bona caiguda cap als dos vessants. Anem amb tranquil·litat, assegurant-nos sempre de qué els punts on posem mans i peus són segurs, doncs la roca es molt trencada.

Un cop al cim gaudim d'unes vistes extraordinàries, tenim un munt de cims de més de 3000 metres al nostre abast, es veuen clarament els sectors de Gavarnie, La Munia, Pic Long-Neouvielle, Garmo Negro-Infiernos i, per sobre de tots tenim el Vignemale quasi a tocar.

Com ja he dit, per baixar fem servir la ruta normal de pujada que passa pel coll i l'Ibon de Bernatuara, per anar a trobar al camí de pujada molt a prop del punt d'inici de la ruta, el càmping i Refugi de Bujuaruelo.

Extraordinària sortida, que compleix perfectament amb les expectatives creades, sens dubte un gran dia de muntanya.

Fot de cim, amb el Vignemale al fons.

Dades tècniques.

Imatge de la ruta al Google Earth.

Perfil del recorregut, el track al meu Wikiloc.

• Punt de sortida: Refugi de Bujuaruelo, com arribar.
• Track, el podeu veure al meu Wikiloc.
• Dificultat: Difícil, ruta llarga i amb molt desnivell acumulat, a més del tram de cresta fa que s'hagi d'estar habituat a moure's per aquest tipus de terreny.
• OBSERVACIONS: He vist diferents reportatges de la ruta, la majoria ho fa en direcció contraria que nosaltres, però jo RECOMANO, fer-ho en el sentit que ho hem fet, sóc dels que pensen que les dificultats, sempre que sigui possible, es facin de pujada, ja que considero que és més fàcil assegurar on poses mans i peus.
• Material necessari: Calçat adequat, roba d'abrigar, mapa, brúixola i GPS. El casc opcional (jo el portava), per la cresta no és necessari material.
• Alçada mínima: 1.320 metres al Refugi de Bujuaruelo.
• Alçada màxima: 2.717 metres al cim del Gabiet, tot i que al GPS  marcava 2.709 metres.
• Desnivell positiu acumulat: 1658 metres.
• Distancia total: 16 quilòmetres.
• Ruta circular: Si quasi per complet.
• Ruta per gossos: Jo no la recomano, el tram de cresta no el veig per fer amb els nostres peluts amics.
• Podeu veure les fotos al meu blog de Google Fotos.

Fotos i comentaris.

Comencem a caminar de bon matí, a les 06'00 en punt creuem el Pont de Bujuaruelo i remuntem pel GR-11 direcció al Port de Bujuaruelo, seguirem aquest marcat camí una bona estona.

Al centre de la imatge veiem el nostre objectiu, inclòs albirem el punt on la cresta és més tècnica, el petit mur que es veu una mica a la dreta del cim.

Una mirada al darrere ens alegra els ulls amb el sol il·luminant els cims que separen la Vall del riu Ara  i la Vall de Tena.

A la dreta el nostre cim principal, al mig el barranc per on baixarem del Port de Bernatuara, i que és una de les excursions típiques d'aquestes contrades, ja que porta fins al bonic estany de Bernatuara.

Seguim remuntant l'ample i marcat camí del Port de Bujuaruelo.

Ja veiem el Port de Bujuaruelo.

 La cara nord dels Gavietos.

 A la altura de la Cabanya de les elèctriques (no vaig fer foto) es creua el torrent i, una mica més amunt (fita), trobem aquest poc marcat camí, és el que hem de seguir per anar a l'estany de Lapazosa, si ens el passem, al mapa surt un altre desviament un xic més amunt.

Anem remuntant un petit barranc, amb el Soum Blanc d'Especieres al nostre davant.

Arribem a uns prats, on veiem clarament el Soum Blanc, a partir d'aquí el corriol, una mica més clar, segueix la linia de les torres d'alta tensió.

 Arribem a l'estany de Lapazosa, el creuem per complet per l'esquerra, en el sentit de la marxa que portem, al fons es veu el coll on hem d'arribar.

Ja som quasi al coll, i tenim, tot i les torres de llum, una idíl·lica visió de l'estany de Lapazosa, i les muntanyes de la Serra de Tendeñera.

 Al coll, tot i tenir el sol impedint les vistes, tenim l'espectacle d'un dels indrets més bonics del Pirineu, el Circ de Gavarnie, a més d'un munt de cims de més de 3000 metres que tanquen aquesta meravellosa vall.

Al coll tenim la Muga 318 de la frontera amb França.

Aquí girem a l'esquerra, i anem al petit coll que es veu abans del cim del Saint André.

Ja som al collet, al davant el Taillon i els Gavietos, a l'esquerra es veu part de la Brecha de Rolando i la resta de cims que formen el majestuós Circ de Gavarnie.

A l'altre vessant tenim el cim del Soum Blanc d'Especieres, el Pic Gabiet, i el Vignemale al fons.

Una mica de zoom a la Brecha de Rolando i el Casco de Marboré.

Ara seguim l'ampla cresta que ens porta cap al Soum Blanc d'Especieres.

On arribem ràpidament, i des d'on tenim unes vistes molt similars a les que teníem des del collet.

Soum Blanc d'Especieres, fa 14 anys vaig estar aquí amb les meves filles, tinc un gran record d'aquell  dia.

 Ara bé un tram molt fàcil, tot i que és un pujar i baixar costant.

Intentem evitar alguna d'aquestes pujades passant per sota d'aquesta congesta de neu però, desprès, un altre congesta, ens obliga a remuntar per superar-la.

Ara si, ara ja tenim una baixada franca, es veu a sota, fins al coll del Soum Blanc d'Especieres.

Ja som al coll, i així es veu la cresta que hem de seguir per arribar al Pic Gabiet.

Som-hi !!!!

En general és fàcil, però bastant aérea, amb molt de patí als dos costats, no et pots distreure.

Ja som al tercer mur, el més exposat, en general no passa de II+  però amb molt de pati.

La foto d'abans al reves, així ens veu la Maria Jose.

Superades les dificultats d'aquest tram, l'inici de l'últim tram és només de caminar.

Tota la cresta des del Soum Blanc d'Especieres, al fons Gabietos i Taillon.

Un tram exposat i l'últim mur.

Un vídeo del tram de cresta, fet pel meu company en Jose Anguita.

 Ja estem quasi al cim.

Cim del Pic Gabiet de 2.716 metres, les nostres cares ho diuen tot.

Fitada cimera, amb el Vignemale al fons.

Taillon, Gabietos, Casco, Torre i Espalda de Marboré, Picos de la Cascada, Astazus, Marboré i Monte Perdido, si, si es veu l'escupidera del Monte Perdido, i ben carregada de neu.

Aquí la teniu.

Otal, Tendeñera, a sota es veu l'encisador vall d'Otal.

 A l'esquerra el cims de la Vall de Tena, al centre el Vignemale, amb el Labas i el Pic de la Sede a la dreta.

 Neouvielle, Pic Long, Campbeil.

Circ de Troumouse, La Munia, Robiñera.

Però els ulls van cap el sector de Gavarnie, impressionant el que tenim al davant.

Foto de cim.

Es hora de marxar, una ultima ullada per omplir la retina.

Faltaba el sector de Panticosa, Argualas. Garmo Negro, Infiernos.

Ara baixarem per la ruta normal del Ibon i Coll de Bernatuara.

Res a veure amb la pujada pel vessant que he pujat nosaltres.

De tant en tant s'ha d'ajudar amb les mans, però res complicat.

Ibon i Pico de Bernatuara.

Ibon de Bernatuara.

Baixem a l'ibon a menjar una mica, ens ho hem guanyat (foto de Mª Jose).

La veritat es que, tot i la gran quantitat de gen que trobem, és un indret idíl·lic. 

Però és l'hora de seguir la marxa, ara s'ha de baixar, d'una manera bastant directa, pel barranc de Sandaruelo.

El nostre cim d'avui, i els lloms que porten al Soum Blanc d'Especieres.

Aigua i verd, un inici d'estiu esplèndid.

Colors primaverals.

S'agraeix una mica d'ombra, ja comencem a estar cansats.

Unió dels dos camins que hem fet avui.

Refugi i camping de Bujaruelo, pràcticament ple.

I una ultima ullada al nostre cim d'avui, al centre dreta de la foto.

Acabo, i els meus companys m'ho confirmen, completament satisfet de la ruta d'avui, ha estat anys dins del calaix però, quan l'he pogut treure, ha complert amb esqueix les expectatives que tenia d'aquesta ruta, una manera magnifica de tornar al meu estimat Pirineu.