Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

divendres, 26 de juny del 2015

Tuc de Ratera, un mirador fantàstic.

27/06/2015

Tornem a la Vall d'Aran, ens agrada molt aquest indret del Pirineu, però ens agafa molt lluny i anem pocs cops, però els que hi anem ho gaudim força, el Pirineu per aquestes contrades es exuberant. 

Intento conèixer totes les valls, fer almenys una excursió per cada petita vall del Pirineu, pels voltants de Sant Maurici i Aigüestortes només em falten les valls de Cabanes i de Ruda, per tant busco algun cim que pugui donar-me la possibilitat de conèixer una d'aquestes dues valls, no és fàcil de trobar, és un indret amb molts cims panoràmics, però finalment ens decidim pel Tuc de Ratera pujat per la Vall de Ruda/Saboredo.

Combina dues coses, la solitud del primer tram fins al refugi de Saboredo amb la massificació del segon tram fins al coll de Ratera, ja que coincideix amb un tram de Carros de Foc, el recorregut que li dóna la volta al Parc, després, del coll al cim, hi tenim més tranquil·litat, hi puja gent però pocs si ho comparem amb tos els que transiten pel coll seguint el recorregut de Carros de Foc.

El recorregut no te pèrdua, es molt fàcil de seguir, sortim del final de la pista de la vall de Ruda, a una cota aprox. de 1800 metres i hem de seguir l'ample camí que ens porta fins el refugi de Saboredo, com el camí va sempre al costat del riu Saboredo i estem a finals de Juny las cascades de riu estan plenes d'aigua i l'espectacle es fantàstic.

Del refugi cap al coll seguim el camí de Carros de Foc, envoltats pels estanys de Saboredo, un cop a l'ample col de Ratera hem d'agafar el corriol que trobem a la dreta, poc abans de començar a baixar cap a Sant Maurici, el corriol esta ben fresat i fàcil de seguir. Un cop al cim el panorama és maravellós, tenim tot el Parc als nostres peus, estanys de Saboredo i Colomers, Sant Maurici i Amitges, els cims d'Amitges, Saboredo, Els Encantats, Gran Tuc de Colomers. Peguera, Subenuix, Besiberris, Maladetas, Montardo, Mauberme, ect, etc.

Després de gaudi una força estona al cim comencem la tornada seguint el mateix recorregut de  pujada.


Amb la meva filla i la Neila al cim.


L'imatge al Google Erth.


El Perfil de la ruta, tot i que les dades del desnivell no són gaire adients, si mireu el perfil del Google Erth en surten unes altres, que crec que són més reals. El trac el teniu al WIKILOC


  • Punt de sortida: Pont de Locampo a la vall de Ruda, Com arribar
  • Material necessari: l'adient per una ruta d'alta muntanya, mapa, brúixola i GPS (si en tenim) indispensables.
  • Altura mínima: Aparcament de la Vall de Ruda 1850 metres aprox.
  • Altura màxima: 2864 metres al cim, tot i que al GPS marcava 2851.
  • Desnivell positiu: uns 1050 metres aprox.
  • Distancia: 15 km.
  • Ruta circular: no, es tracta d'una ruta lineal, anar i tornar pel mateix camí.
  • Ruta per gossos: si, cap problema.
  • Si voleu veure les fotos, amb els comentaris amb Castella, ho podeu fer al Picasa



Passem la nit a l'aparcament del final de la pista de la Vall de Ruda, a uns 1800 metres aprox.



Però estem tranquils, tenim una bona vigilant.


De bon matí seguim el camí que ens porta al refugi de Saboredo, sempre al costat del riu Saboredo, gaudint dels seus salts d'aigua i de la força del riu.





Passem per la preciosa Pleta de Saboredo.


De sobte veiem, per primer cop, el nostre cim d'avui.



Refugi de Saboredo.


Situat a un indret fantàstic, amb els estanys de Saboredo als seus peus.


Estany de baix.


Estany del Mig.


I el de Dalt.


Els dos ultims junts.


Seguim pujant i passem per petites basses situades al bell mig d'un ambient feréstec.


A mesura que guanyem altura anem ampliant el panorama, a l'esquerra albirem la cubeta glacial on es troba l'estany Glaçat i el coll del mateix nom, pas natural cap a la vall de Gerber i Amitges.



I l'immensa mole del nostre cim, ja ben a prop del coll.


Coll de Ratera, aquí s'acaba la tranquil·litat  i comença la massificació, s'ajunten els camins de Saboredo-Colomers-Amitges-Sant Maurici, amb les seves rutes, Carros de Foc i GR-11, 


L'ampli coll, al fons el Tuc de Bergus.


Parem a fer un petit àpat, ens ho hem guanyat.


L'Alba i la Neila també volem sortir.


Un cop descansats seguim cap al cim, primer per una pala nevada i després per un corriol ben marcat.



A mesura que guanyem alçada veiem tot el sector de Amitges-Saboredo.


La Neila ens espera, es troba al seu ambient.



Quasi al cim albirem els estanys de Colomers.


Últim esforç i ja hi som.


El panorama és magnífic, comencem amb els Besiberris.


El massís de Las Maladetas, amb l'Aneto presidint-lo.


Crec que es el sector del Perdiguero.


Ara tots junts, sense zoom.


El circ de Colomers, amb el Gran Tuc de Colomers al mig.


Preciós.


Besiberris i Maladetas.


Besiberris més a prop.


360º de Pirineu.


Foto de cim.




Montardo.


Circ de Colomers.


Colomers i Saboredo.


La Vall de Ruda.


Es l'hora de marxar.


Realment és un indret que no podem deixar de visitar, mereix molt la pena.


Arribem al coll i faig una foto als Encantats, tot i que no ho semblant per culpa de la calitja.


Les petites bases del coll.


I aquests que m'estan esperant.


Baixem pel mateix camí de pujada.


Jo amb l'estany major de Saboredo al darrera.


Estany del Mig.


Tornem a passar pel refugi.


Admirem la natura que ens envolta.


Baixem ràpid i tornem a passar per la Pleta de Saboredo.


Per arribar al cotxe molt satisfets, hem complert les expectatives que teníem amb l'excursió d'avui, la Vall de Ruda/Saboredo i el cim del Tuc de Ratera ens ha omplert plenament.


dimarts, 23 de juny del 2015

Manresa-Martorell en BTT

Cada any, per Nadal, mirem de fer una ruta amb la BTT que surti un xic dels nostres dominis naturals. Aquest any vam decidir no desplaçar-nos amb cotxe i fer una ruta que combines algun tram conegut amb altres de  desconeguts. 

La ruta escollida va ser fácil de trobar, perquè ens permetia combinar el transport públic, un primer tram absolutament desconegut, un indret on un bon esmorzar es un plaer i un tram final molt conegut.

Manresa-Sant Pau de la Guardia-Can Maçana-Martorell, aquesta es la ruta escollida. Es tracta d'un recorregut dur, amb bastant desnivell i quilometres, per tant hem de tindre un miním de preparació física per poder afrontar-la amb garanties.

                                        El perfil de la sortida i l'imatge del Google Erth.  


El track el podeu descarregar del Wikiloc


  • Punt de sortida: estació de FGC de Manresa, com arribar.
  • Material necessari, l'habitual per una sortida dura de BTT, portar algun gel per si de cas, a més del gps.
  • Altitud Mínima: 57 metres a Martorell
  • Altitud màxima: 707 metres pels voltants de Sant Pau de la Guàrdia.
  • Desnivell positiu: 1587 metres.
  • Distancia: 66 km.
  • Per veure les fotos amb els comentaris amb Castella ho podeu fer al meu àlbum de Picasa. 

Sortim de Martorell a les 6 del matí amb els FCG, arribem a Manresa i anem a fer un petit esmorzar, mentre esperem a que les primeres llums del dia ens ajudin a començar la ruta.




Arribant a Manresa fem un cafè, mentre esperem que el dia comenci a despertar.


L'inici és al Pavelló Esportiu de bàsket del Manresa,


Creuem la riera de Rajadell, que la seguirem una bona estona.


I tenim el primer, i únic, error del dia, girem a l'esquerra i pugem cap als Plans de Suanya, per sort aviat veiem que anem per una pista errònia i donem la volta per arribar a la pista bona ràpidament.


Plans de Suanya.


Ja som al bon camí.



Pou d'aigua al costat de la petita cascada de Rajadell.


Cascada de Rajadell.



Seguim la ruta i ens sorprèn la boira, que ens envolta ràpidament.


Però també fa la ruta molt atractiva, la boira té això, no permet veure grans coses però te moments màgics.



Riera de Guardiola, descans i avituallament. El primer tram a partir d'aquest punt és molt embarrat, precaució.



Seguim ruta i ara comença una forta pujada, passem al costat de diferents masies, aquí una de les millors conservades,  Can Enric de la Torre.


Aquests no m'esperen, toca suar per agafar-los.


Després d'una nova pujada passem per un tram on el camí es troba molt malmés, sortim al camí de La Devesa i passem per una nova masia, aquesta derruïda



I poc després per l'indret dels 4 Vents, on trobem bestiar "de diferents tipus". jejeje




Ja albirem la muntanya de Montserrat.


I Sant Pau de la Guàrdia, on farem l'esmorzar.



On hem de recuperar líquits.......


Un àpat ben guanyat.




El Pirineu ben nevat.


Ara comença un tram conegut, primer per pista i després per carretera anem cap a Can Maçana.



Un cop superat Can Maçana, agafem el Camí de les Batalles cap El Bruc.



Abans d'arribar-hi girem cap a la Vinya Nova i Collbató.



I de Collbató fins a Esparreguera per un fàcil pista, d'aquí a Martorell seguim pistes i carreteres asfaltades. Arribem a Martorell, fem una cervesa i la fem petar una mica més, a sigut una ruta molt intensa i gratificant.