Descripció de la ruta.
Fa un temps vaig veure un reportatge de la Cresta dels Colells a la pàgina de Orriusteam , posat amb contacte amb Andreu ma, per preguntar-li 4 dubtes que tenia, ràpidament aquesta ruta va passar al calaix de futures sortides.
Com és una ruta amb una distància i desnivell assequibles la vaig deixar per algun moment que físicament no estigués en plenitud. Bé, doncs, ara havia arribat el moment, fa unes cinc setmanes vaig patir un esquinç de turmell i necessitava provar si ja estava bé, pensant en futurs projectes.
A mesura que s'acostava el dia anava animant-me perquè veia que el peu responia molt bé als petits entrenaments que feia a casa, i ja se sap si t'animes busques ampliar el repte............. no més va faltar que el Carles publiques un repor d'una sortida per aquelles contrades blog del Carles, vaig parlar amb ell i va dir-me que ell també tenia pensat fer la travessa del Colells, i mirar si es podia fer la de Pessons juntes, només va faltar això per acabar d'animar-me, ho provaria, tot i que un xic més curta que la seva idea, ja que jo no pujaria als cims d'Envalira, això ho deixaré per ell, que la idea es seva, jo, arribant a la Portella d'Engaït estaré més que satisfet.
A més, aquesta integral als dos circs, tenia l'opció de poder abandonar a dos colls previs al d'Engaïts, el de Montmalús i la Portella de Joan Antoni, una situació perfecte per si tenia problemes físics o amb la meteo.
La ruta comença a l'estació d'esquí de Grau Roig, i això és un privilegi, doncs poques vegades podem començar una ruta ha una alçada ratllant els 2000 metres. Deixo el cotxe al primer pàrquing i vaig fins al segon, al seu costat comença la pista que puja cap al Circ de Pessons, arribats a l'Estany Primer de Pessons, on acaba la pista, al costat del restaurant agafo el camí de Pessons- Vall de Madriu, no tindrem problemes d'orientació fent aquesta ruta, doncs fins a la collada de Pessons és un camí molt fressat i marcat amb pintura.
Després de passar pels diferents estanys de Pessons començo la pujada al coll i Pic de Pessons, fins aquí vaig ràpid, tinc previsions de tempestes de tarda i no vull que m'enxampin, amb dues hores i mitja soc al cim. Ara deixem les marques de pintura i anem per la cresta, ample i fàcil, cap als cims de Ríbuls, passo, quasi sense donar-me compte, per l'Oriental, i deixo estar el Central, (té una grimpada de II+ i la meva dona m'ha fet prometre que sortint d'una lesió no faré el valent, i li he de fer cas, si vull seguir gaudint de permisos com el d'avuí jejeje), per evitar aquest cim he de baixar per una canal que es troba just baixar de l'Oriental, a má dreta, costeruda i herbada (si es troba mullada molta precaució), fins quan trobem rastres de corriol que van cap al Pas de Ríbuls, un cop aquí pujar els cims de l'Àliga i de Montmalús es un "moment".
Deixo el Montamalús, per cert, l'únic indret on he trobat gent, la resta del dia completament sol, i això, a la muntanya andorrana és un luxe, i segueixo cap al Circ dels Colells, vaig bé i el peu no molesta, es puja el Pic dels Collels molt ràpid, segueix el de la Portella dels Colells, com intento anar a plena cresta es un xic més difícil, sobre tot la baixada dels Colells cap a la Portella dels Colells o de Ríbuls.
Ara bé un tram més feixuc, unes agulles defensen el Pic de la Serra Seca, però no trobo cap pas complicat, només es tracta d'evitar les dificultats per la cara sud (dreta), seguint les poques fitades que veig, però situades en punts estratègics. Un cop aquest cim baixo cap a la Portella de Joan Antoni (segon punt on podem anar a Grau Roig) i començo l'ultima pujada del dia, el Pic d'Engaíts o de la Menera, un cop a dalt només he de baixar cap a la Portella d'Èngait. Allà estic uns moments pensant si pujo als cims d'Envalira i torno per on va dir-me el Carles, però no tinc aigua i ja estic cansat, crec que ja he complert sobrada-ment amb les expectatives que tenia, pel que començo a baxiar per un corriol poc marcat però amb senyals de GR, a més, com la direcció és evident, sempre hem de tenir l'estació superior d'un telesella de Grau Roig al davant, no tenim problemes per seguir-lo.
Durant la baixada el dia es tanca molt i cau alguna gota però, per sort, arribo al cotxe sense mullar-me, cansat i molt satisfet, tot i això no tinc temps ni de canviar-me de roba, és deixar la motxilla i començar a ploure a bots i barrals, m'he salvat de ben poc.
Foto de cim al Montmalús.
Dades tècniques.
Imatge al Google Erth.
Perfil del track.
- Punt de sortida: Estació d'esquí de Grau Roig, primer pàrquing. Com arribar
- Track: El podeu baixar del Wikiloc, l'enllaç AQUI
- Material necessari: És tracta d'una ruta d'alta muntanya, on pugem diferents cims, amb el conseqüent esforç físic, per tant, a més de la roba d'abrigar i el calçat adequat, tenim de preveure de portar bastant aigua perquè, estem molta estona per una carena, on no trobarem aigua. Mapa, brúixola i Gps (si en tenim) indispensables, com a totes les sortides.
- Altura mínima: 2107 metres al poc de sortir, perquè baixem un xic del primer pàrquing al segon pàrquing.
- Altura màxima: 2852 metres al Pic de Pessons
- Desnivell positiu acumulat: 1487 metres.
- Distància total: 16,15 quilometres.
- Ruta circular: Si, sortida i arribada de Grau Roig, pujant per la Collada de Pessons i baixant per la Portella d'Engaït o de la Menera.
- Ruta per gossos: Si, cap problema, tot i que hem de pensar de portar aigua per ells, a tota la carena no en trobarem.
- Si voleu veure les fotos amb els comentaris en Castellà ho podeu fer al meu PICASA. (tot i que ara ha canviat el format i es Google fotos).
Fotos i comentaris.
Grau Roig, primer pàrquing, amb el Bony d'Envalira il·luminat pel sol.
Començo a pujar per la Pista de Pessons, el Bony d'Envalira i els Pics d'Envalira són a l'altre vessant, tornaré pel coll que s'intueix al costat del Bony d'Envalira.
La Pista de Pessons, amb el Pic de Montmalús sempre davant.
Estany Primer de Pessons, al fons els cims de Pessons i Ríbuls.
La Neila, la meva companya d'avui, ja s'ha refrescat una mica.
Arribem a la primera cruïlla, tot recte al Montmalús, nosaltres a la dreta, cap al Circ de Pessons.
Que ¿?. Vens ¿?.
Passem els estanys Forcat i Redó, passem per una bonica pleta, amb els cims de Pessons i Montmalús al fons, al mig, tapats per l'esperó rocós, hauríem de veure els cims de Ríbuls.
Estany de Meligar.
Caballs.
Estany de les Fonts.
Comença la part més dura de la pujada a la collada de Pessons.
Tot i que, com guanyem alçada, també guanyem panoràmica.
Arribant a la Collada de Pessons, aquí vaig un tram fora de camí, seguint a la Neila he acabat sortint-me d'aquest, he de fer una diagonal per anar a retrobar-lo.
Últim tram de la pujada, abans de començar les esses finals retrobaré el camí.
Collada de Pessons.
Pic de Pessons o d'Ensangents i Alt de Griu.
I el meu primer cim d'avui, el Pic de Pessons o del Gargantillar.
Circ de Pessons.
Segueixo cap al cim, el tinc a tocar, allà descansarem.
La Neila ja ha arribat.
Circ de Pessons i pics d'Ensangents, Alt i Baix del Cubil.
Al fons, molt lluny, veiem per on baixaré, ara la ruta serà una muntanya russa, pujar i baixar constantment.
Fem un most, hem pujat de pressa, dues hores i mitja, i toca descansar.
Al fons, la Tossa Plana de Lles i La Muga, mig tapades pels núvols, i més al fons el sector Bobinar-Perafita-Monturull, a baix l'estany de l'Illa i la capçalera del Vall de Madriu.
Casamanya, a la seva dreta estan l'Estanyo i el Serrera, però avui no els veurem, tapats pels núvols.
Allà hi deu ser la Pica d'Estats, però avui tampoc la veurem, una llàstima.
Foto de cim.
I seguim, ara deixem el camí de la Vall de Madriu i anem cap als Pics de Ríbuls seguint la fàcil cresta que els uneix al de Pessons.
Arribant la Ríbuls Oriental veig l'estany de Montmalús, durant una bona estona l'aniré veient per tots els seus vessants.
Els dos Ríbuls que no pujaré, tenen una graduació de II+, he promés a la meva dona que no faré coses difícils, per evitar complicacions amb la lesió, tot i que ja costa no pujar-los......
La canal de baixada per evitar-los, costeruda, millor seca, mullada amb molt de compte.
Pics de l'Àliga i Montmalús, següents objectius.
Baixaré un xic més d'on es troba la Neila, es pot baixar més per anar més tranquil, però jo faig un flanqueig quan ho veig factible, per no perdre gaire alçada.
El que he baixat.
I el flanqueig, al mig el Pas de Ríbuls, següent objectiu.
Pas de Ríbuls i Pic de l'Àliga.
Circ de Pessons des del Pas de Ríbuls.
I cim del Pic de l'Àliga, amb els tres cims de Ríbuls darrere.
El que tinc fins al Montmalús.
Crec que és el Rulhe, un altre que he de pujar algun dia.......A la seva dreta quedaria el Pic de Ruf.
Estany de Montmalús i cims de La Muga i Tossa Plana de Lles.
Ja quasi hi sóc.
La Neila arriba la primera, com sempre.
Circ de Pessons, Pics Alt i Baix del Cubil, Ensangents, Gargantillar, (aquests dos son els dos cims principals del Circ), Ríbuls i Pic del'Aliga.
Primer és veu el Circ dels Colells, que d'aquí una estona trepitjaré, al fons els Pics d'Envalira.
Foto de cim.
Un descans, ens ho hem guanyat. Mentre estem al cim veiem les poques persones que veure durant tot el dia, ni abans ni després veurem a ningú més.
Només començar la baixada ja veig els estanys de Colells.
Collada de Montmalús, aquí podríem abandonar i baixar cap a Grau Roig, però avui seguirem recte, de fet el Pic dels Colells és ben a prop.
Pic dels Colells, només paro a fer la foto, darrere es veu el Montmalús i la cresta que l'uneix al Pic de l'Àliga.
Segueixo cap al Pic de la Portella dels Colells, primer passo per un cim secundari (el primer bony que es veu a la foto), no val la pena, no aporta res important.
Estanys dels Colells, al fons Grau Roig
La baixada cap a la Portella dels Colells és ràpida, després bé la pujada cap al Pic de la Portella dels Colells, passant primer per un cim secundari, no val la pena, no aporta res.
Sóc a la Portella dels Colells (segons Alpina) o de Ríbuls (segons el Visir de ICC), començo a pujar novament, però primer dono un cop d'ull a la baixada per aquesta Portella cap a Grau Roig, no fa bona pinta, molt costeruda i trencada.
La baixada del Pic dels Colells, he mirat de baixar el més a prop de la cresta.
Del cim secundari veig la continuació al Pic de la Portella dels Colells.
I ja hi som, la Neila la primera, per no perdre el costum.
El pic de la Pedra Seca o de la Portella de Joan Antoni, amb una distreta però fàcil aproximació.
Una mirada al darrere, amb Grau Roig i els estanys dels Colells als meus peus.
Estany de Montmalús, després de molta estona el veig per últim cop, just a sobre seu el Port de Vallcivera, punt de pas del GR-11 entre Catalunya i Andorra (Vall de Madriu), i els cims del sector La Muga-Tossa Plana de Lles.
Portella Blanca d'Andorra i els cims del sector Puigpedros-Engorgs, a baix els estanyols d'Engaït.
Bé, anem per feina, el cim de la Pedra Seca és el de l'esquerra, primer hem de fer un flanqueig de la primera agulla, es pot fer per les dos vessants, però tothom ho fa per la dreta, som-hi doncs.
El camí es poc marcat, i tenim molt poques fitades, però les que trobem són a punts estratègics, com la de la foto, si les seguim i no perdem alçada el flanqueig serà molt fàcil.
El que porto fet.
I el que hem falta.
Torno a ser a la cresta, el cim es ben a prop.
Per una canal veig els estanys dels Colells i els cims del Cubil.
Bé, ja hi sóc, ha sigut molt fàcil, només posar les mans puntualment.
Pics d'Envalira (intentats dos cops a l'hivern, sense sort, avui tampoc arribare), amb la carena que els uneix amb Pics de la Valleta, Fontnegre, Fontfreda, repor del Carles , Tots ells pertanyen al sector del Pas de la Casa- Porte Puymorens, amb molt bones sortides, com la del Pic de la Mina . Al mig veiem la Portella Blanca d'Andorra, punt de pas entre les valls de Campcardós i de Vallcivera. A la dreta les muntanyes del sector Puigpedros-Engorgs, que tinc pendent fer la circular.
Estany d'Engaït.
El meu últim cim d'avuí, el d'Engaït o de la Menera.
Vaig be de temps i la meteo aguanta........ moment migdiada.
Foto de cim.
Baixo cap a l'ampla Portella de Joan Antoni, però primer passaré per un "cim" secundari, el petit bony que es veu al mig-esquerra de la foto.
El feréstec i solitari Circ dels Colells.
La cresta que he recorregut, la foto és feta del cim secundari.
Pic i estany d'Engaït, amb l'ample Portella de Joan Antoni al mig, d'aquí també podríem baixar a Grau Roig seguint el GR-7.
Però jo segueixo pujant, cap al Menera o Engaït.
Aquí el tinc.
Tot el camí fet fins aquí, que lluny queda la Collada de Pessons.
Puigpedros-Engorgs, Portella Blanca d'Andorra i estany d'Engaït, amb la capçalera de la Vallcivera.
Els Pics d'Envalira i la vall per on baixaré, els Clots de Menera, amb la boira tapant el vessant del Pas de la Casa.
Foto de cim.
Baixo cap a la Portella d'Engaït.
Ja hi sóc, a la dreta la continuació cap als Envalira, ja vaig rumiar seguir i tornar pel Pas de la Casa, però anava cansat i sense aigua, el millor era baixar. (No tinc foto de la baixada del Engaït, no li vaig fer, però no te cap complicació, molts rocs que és poden evitar pel vessant català).
Som-hi Neila, cap a baix.
Com anem sense aigua, des de fa una bona estona, la Neila només veure el petit estany del fons surt corre'ns, per molt que la crido no fa cas, l'instint és superior.
Ja quasi ha arribat, va com un llamp.
I aquest és el resultat, com gaudeix tan, decideixo parar una estona, perquè jugui una mica amb l'aigua, s'ho mereix.
Però he de seguir, la boira entra cada cop més, a veure si hem mullaré......
Els Clots de Menera, per on he baixat.
Això s'està tapant de valent, per sort sempre veig el meu objectiu, l'estació superior del telecadira, allà giraré a l'esquerra i baixaré tot recte per una pista d'esquí, seguint els remuntadors.
Els Clots de Menera ben tapats.
Baixem ràpid, les vaques ens miren estranyades, de ben segur han vist poca gent avui, de fet ni jo he vist a ningú, només al cim del Montmalús m'he creuat amb gent, la resta del dia completament sol.
Quan arribo al cotxe comencen a caure les primeres gotes, però quasi al moment la pluja cau en força, tanta que he d'acabar canviant-me de roba dins del cotxe, m'he salvat de ben poc.
Arribo cansat, però molt satisfet, al final he fet la ruta prevista sense cap problema, ni el peu ni la meva baixa forma física, ni el temps m'ho han impedit.
Una ruta molt maca, amb molt bones vistes, llàstima dels núvols cap al sector occidental, exigent físicament però assequible, de les que et deixa content, molt content.
El repor és llarg, molt llarg, segurament massa, però no sabia per on retallar-lo, per tant he decidit posar-ho tot i donar les gràcies a tots el que el vegin, sobretot als que arriben fins aquí, s'ho mereixen.
