Descripció de la ruta.
Es tracta d'una ruta circular per pujar a aquest cim del Pre Pirineu català, amb pujada per la Font Freda y baixada pel més feréstec, però fàcil, barranc de Llobateres.
La Serra d'Ensija està situada al sud del Pedraforca, és una Serra de formes suaus i de fàcil accés, tant a l'estiu com a l'hivern, en aquestes últimes dates és un indret ideal per fer raquetes de neu. La ruta més habitual per pujar-hi es sortint de la Pleta Palomera i agafar el barranc de Font Freda.
Ja l'he pujat diverses vegades, en diverses estacions i per diferents llocs, però sempre descobreixes punts nous, i un d'aquests punts es el barranc de Llobateres, un barranc més feréstec que el de Font Freda i que està situat a prop del Pla d'Ensija, entre la Creu de Ferro i el Serrat Voltor. Vaig descobrir aquesta baixada l'any passat, veien un reportatge i, al moment, vaig decidir anar a conèixe'l a la primera ocasió que pogués.
I aquesta ocasió surt amb la primera nevada de l'any, que cau de forma generosa per aquestes contrades, és el moment ideal per conèixer aquesta ruta. Per fer-ho, faré una circular que, pujant per la Font Freda i la ruta normal a la Galllina Pelada, segueixi per tot el llom de la Serra, passant per les diferents puntes secundàries fins a arribar al Pla de Tores i a la Creu de Ferro, d'aquí baixaré al Pla d'Ensija i, obviant la gran quantitat de petxades que baixen per un barranc que surt des d'aquí (també es pot baixar), seguiré una mica més per trobar el Barranc de Llobateres. Un cop aquí ja només he de seguir aquest barranc fins arribar a la confluència amb la pista del Coll de la Trapa que seguiré fins al punt de sortida. La baixada per aquest barranc és molt fàcil, inclòs al punt on es complica més, la ruta surt del mateix per baixar, pel mig del bosc, fins a la part baixa del barranc, per on ja es pot caminar sense problemes.
La Serra d'Ensija està situada al sud del Pedraforca, és una Serra de formes suaus i de fàcil accés, tant a l'estiu com a l'hivern, en aquestes últimes dates és un indret ideal per fer raquetes de neu. La ruta més habitual per pujar-hi es sortint de la Pleta Palomera i agafar el barranc de Font Freda.
Ja l'he pujat diverses vegades, en diverses estacions i per diferents llocs, però sempre descobreixes punts nous, i un d'aquests punts es el barranc de Llobateres, un barranc més feréstec que el de Font Freda i que està situat a prop del Pla d'Ensija, entre la Creu de Ferro i el Serrat Voltor. Vaig descobrir aquesta baixada l'any passat, veien un reportatge i, al moment, vaig decidir anar a conèixe'l a la primera ocasió que pogués.
I aquesta ocasió surt amb la primera nevada de l'any, que cau de forma generosa per aquestes contrades, és el moment ideal per conèixer aquesta ruta. Per fer-ho, faré una circular que, pujant per la Font Freda i la ruta normal a la Galllina Pelada, segueixi per tot el llom de la Serra, passant per les diferents puntes secundàries fins a arribar al Pla de Tores i a la Creu de Ferro, d'aquí baixaré al Pla d'Ensija i, obviant la gran quantitat de petxades que baixen per un barranc que surt des d'aquí (també es pot baixar), seguiré una mica més per trobar el Barranc de Llobateres. Un cop aquí ja només he de seguir aquest barranc fins arribar a la confluència amb la pista del Coll de la Trapa que seguiré fins al punt de sortida. La baixada per aquest barranc és molt fàcil, inclòs al punt on es complica més, la ruta surt del mateix per baixar, pel mig del bosc, fins a la part baixa del barranc, per on ja es pot caminar sense problemes.
Cim del Cap Llizet, o Gallina Pelada.
Dades tècniques.
Imatge de la ruta al GoogleEarth.
Perfil del recorregut. El track al meu Wikiloc.
- Punt de Sortida: Depèn de la cota de neu, jo vaig sortir d'una cruïlla entre el Parc de Palomera i el desviament de la Font Freda, però el més normal es deixar el cotxe a qualsevol dels pàrquings a prop de la Pleta de la Vila, Com arribar: Parc d'aventura de Palomera.
- Dificultat: fàcil, només hem d'estar atents al barranc, per si hi trobem plaques de gel.
- Material necessari: tot i ser una ruta fàcil em de tenir en compte que és amb neu, per tant, les raquetes, crampons i el piolet no poden faltar, casc opcional i, com sempre, mapa, brúixola i Gps a la motxilla.
- Track: el podeu baixar d'aquest enllaç.
- Alçada mínima. 1599 metres, a l'inici de la ruta.
- Alçada màxima: 2.321 al cim de la Gallina Pelada o Cap Llizet, tot i que al GPS marca 2.314 metres
- Desnivell positiu acumulat: 1.016 metres.
- Distància total.11,5 quilòmetres.
- Ruta circular: Si, quasi per complet.
- Ruta per gossos: Si, cap problema.
- Si voleu veure les fotos, amb els comentaris en castellà, ho podeu fer al meu àlbum de GoogleFotos.
Fotos i comentaris.
Començo ben de nit, per evitar la gran massificació que té, normalment, aquest cim. He deixat el cotxe una mica més amunt del que sol ser habitual, la neu caiguda fa uns dies ha marxat ràpidament de les cotes baixes, però em deixa amb moltes plaques de gel, i d'avançar amb cura.
Comença a néixer un nou dia i, amb ell, comencen les primeres vistes cap al gran protagonista del dia, el Pedraforca.
A poc a poc el gel deixa pas a una fina capa de neu, molt dura, però que permet avançar amb més tranquil·litat.
Matinar te unes avantatges meravelloses.
Torna a una velocitat terrible, començava a preocupar-me, feia uns minuts que no la veia.
Començo a sortir a terreny més obert.
Dues panoràmiques, quasi seguides, que il·lustren perfectament el que vaig gaudir en aquells moments, amb les primeres llums del dia.
Sense adonar-me vaig arribant a la part alta de la Serra d'Ensija.
Serra d'Ensija, a la dreta el Cap de la Gallina Pelada, a l'esquerra, amagat, la Creu de Ferro, que és per on baixaré, al mig tot el cordal que seguiré per unir els dos cims.
Després de fer tota la pujada a l'ombra, s'agraeix l'escalfor del sol.
Refugi de la Serra d'Ensija, amb el cim de la Gallina Pelada al fons.
Refugi i Pedraforca.
Deixo el refugi al darrere.
I vaig apropant-me al meu objectiu.
Que ja el tinc a la vista.
Últims metres.
Cap Llizet o Gallina Pelada
Montserrat.
Al davant els Rasos de Peguera, al fons la Serra de Sant Llorenç del Munt.
Dues panoràmiques des del cim cap al Pirineu central, tot i, amb la distància, és fa difícil identificar els cims, per sort, amb el programa PeakFinder això es més fàcil i ens diu que podem veure des del Turbón fins al Monte Perdido.
Més a prop és més fàcil aquesta identificació de cims, aquí podem veure tota la Serra del Cadí, amb el Pedraforca al mig.
I aquí del Moixeró i Penyes Altes a la Tossá d'Alp
El Pedraforca més a prop.
Foto de cim.
Ara seguiré tot el cordal fins a la Creu de Ferro, al fons de la imatge, també podria anar per la part baixa, però és més distret fer tot el cordal.
Aquí deixo, a l'esquerra, la ruta cap al refugi, jo segueixo recte, començant a fer el petit tobogan que és seguir el cordal de la Serra d'Ensija.
Pujar i baixar, és el que m'espera durant una estona.
Allà a baix queda el refugi.
La cara sud de la Gallina Pelada, molt més feréstec. Al fons el Port del Compte.
Seguim pujant i baixant, al fons ja veig la Creu de Ferro.
Últimes pujades, primer a la dreta, cap al Pla de Tores, després a l'esquerra, a la Creu de Ferro.
Al bell mig de la foto es veu un puntet negre, la Neila, no sé d'on bé, però torna esgotada, a saber.......
Mirada al darrera.
Pel mig de la foto és per on s'accedeix si puges pel Barranc de Font Freda.
La Neila ja es al cim del Pla de les Tores.
Pla de Tores, amb Rasos de Peguera i Montserrat.
Una mirada a tot el camí fet fins ara.
Cap a la Creu de Ferro.
Últims metres.
Creu de Ferro, mirant cap al Pla de las Tores i a la Gallina Pelada.
Una mica més ample.
Sant Llorenç del Munt i Montserrat.
El Pirineu català al meu abast.
Foto de cim.
Avui toca estrenar ferros, com no sé que em trobaré al barranc decideixo posar-me'ls ara.
La baixada al Pla d'Ensija, al mig el Serrat Voltor.
Pla d'Ensija, amb el Pedraforca al mig, aquí tinc dubtes, totes les petjades es desvien cap a un barranc que comença aquí. però el track que porto diu que el de Llobateres comença una mica més a la dreta. Com porto altres tracks, per precaució els miro, tots diuen el mateix, per aquí no és.
Tot i això, vaig amb dubtes, per aquí no ha passat ningú.
Arribo al punt on els tracks diuen que comença el Barranc de Llobateres (els torno a consultar tots), començo a baixar encara amb dubtes però, de sobte, veig a un arbre la marca del PR que baixa per aquest barranc, per tant em deixo de dubtes i em llenço cap a baix.
No veig senyals que ningú hagi baixat per aquí, però la baixada és fàcil i evident.
De sobte, per l'esquerra el barranc conflueix amb l'altre que baixava del Pla d'Ensija, el que era ple de petjades, els dos s'ajunten en aquest punt, per tant tots dos són valides per baixar, tot i que l'autèntic, per les marques de PR, és el que he fet servir jo.
Tot i que ara el barranc s'estreny, i la neu pasa a ser molt dura, ja baixo tranquil, els dubtes que tenia han quedat oblidats.
Part més feréstec de la baixada, amb alguna placa de gel.
Vist des de a baix.
Moment en el qual el barranc es molt complicat de seguir-lo i el PR s'endinsa pel bosc una estona.
Per recuperar, una mica més endavant, la baixada pel barranc.
La part final es una pista de gel, on els crampons son indispensables.
Últims metres.
Ja tinc la pista al meu davant.
Ja només he de segui-rla, cap a l'esquerra, per arribar al punt on he deixat el cotxe.
La baixada pel barranc de Llobateres ha sigut una manera molt interessant de tornar a pujar a la Gallina Pelada, li ha donat un ambient més bonic i a fet que gaudis força de la baixada. Sens dubte una manera molt agradable de tornar a pujar a un cim força conegut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada