Balandrau per la Directa.

El Balandrau, de 2584 metres, és l'ultim cim de la Serra del Catllar, aquesta serra baixa directament de la falda sud del Gra de Fajol Gran, cim que tanca el circ del Freser pel sud-est. 

És un cim, per les seves formes suaus i arrodonides, de fàcil accés, per sobre de tot per la seva vessant sud, és més, tenim una pista forestal que va de Tregurá fins a Pardines que permet arribar al cim amb molt poc temps, doncs aquesta pista passa per la mateixa falda del Balandrau a una altitud d'uns 2000 metres, el que fa que pujar fins al seu cim sigui cosa de molt poca estona, això fa que sigui un cim molt visitat.

Com no m'agraden gaire les massificacions, i aquest cim, pel seu fàcil accés, existeix la possibilitat de trobar-les, era un cim que no havia pujat mai, no estava dintre de les meves prioritats a la muntanya. Però tot això va canviar fa un temps, quan em vaig assabentar que existia un camí per arribar al cim que canviava tot això, res de facilitats, tot el contrari, hi havia un accés que donava a la pujada al cim del Balandrau un ambient feréstec i solitari, amb una pujada feixuga i exigent, una vegada informat d'aquesta pujada la meva visió de la pujada al Balandrau va canviar, a les hores va passar a ser un cim que volia visitar, que volia pujar, ara només faltava trobar el moment ideal per fer-ho.

Aquesta ruta per pujar-lo és la Canal Directa, una canal fàcil de pujar però que exigeix una bona condició física i saber moure's per terreny en el qual has d'anar fent continues ( i fàcils) grimpades,  a més salva un desnivell d'uns 700 metres de l'entrada de la mateixa canal fins a la seva sortida, i d'uns 800 fins al cim, tot això amb poc menys de 2 quilòmetres, realment una pujada dura, exigent, ja que el desnivell positiu acumulat a la mateixa, si comencem a contar del punt de sortida, és pels voltants dels 1400 metres, a més, si li afegim l'ambient feréstec de la mateixa, fa que, per un cim com el Balandrau, de formes suaus i arrodonides, es converteixi amb una pujada d'alta muntanya.

I si no en teniem prou amb aquesta pujada, a la baixada també vam anar un xic a l'aventura, el més fàcil seria anar a buscar el coll de Fontlletera o dels Tres Pics i baixar per allà fins al refugi de Coma de Vaca pel camí normal d'accés al Balandrau, si hi puges pel refugi.

Però nosaltres vam baixar directament pel llom nord del Balandrau, aquest llom comença al davant mateix del refugi de Coma de Vaca, i va fins al seu cim.  A aquesta baixada no hi tenim camí però tampoc te pèrdua, només hem d'anar baixant pel mateix llom fins a molt a prop del refugi. Quan ens falta poc per arribar-hi, i per evitar el tram d'inclinació més gran hem de fer un gir a l'esquerra i baixar per una tartera de rocs un xic inestables fins al camí de Coma de Vaca, que veiem al fons, només creuar la tartera. Un com al camí, ja solament ens queda seguir-lo fins al Pont de Daió, on hem començat aquest matí.

Foto de grup al cim del Balandrau.

La imatge al Google Erth.

El perfil de la ruta, el track el teniu aquí: WIKILOC

• Punt de sortida: Pont de Daió, Com arribar
• Material necessari: l'adient a una ruta de dificultat moderada, mapa, brúixola i GPS, si en tenim, indispensables.
• Altitud mínima: 1177, al Pont de Daió.
• Altitud màxima, 2584 al cim, tot i que al GPS marcava 2569 metres.
• Desnivell positiu: 1420 metres.
• Distancia: 14'6 quilometres.
• Ruta circular: No, més aviat semi-circular.
• Ruta per gossos: Si, tot i que el vam haver d'ajudar-lo un parell de cops.
• Si voleu veure les fotos amb els comentaris amb Castella ho podeu fer a l'àlbum de Picasa.
• Ruta per gossos: Si, tot i que, depent del gos que sigui, els haurem d'ajudar algun cop.

Aparquem al Pont de Daió, on s'arriba per una pista forestal que surt de la carretera de Ribes de Freser a Queralbs, només passar l'alberg Maristas. Creuem el pont i només fer-ho ens trobem la primera cruïlla.

A l'esquerra aniríem a Núria, nosaltres a la dreta, a Coma de Vaca.

Seguim tota l'estona al costat del riu Freser.

Passem molt a prop del Salt del Grill, anar a visitar-lo no ens portara més de 5 minuts, anar i tornar.

Creuem un pont un xic precari, just per sota d'uns salts d'aigua del Freser, i comença la pujada, feixuga, però aquesta hora del matí i a l'ombra, anem bé.

I arribem a la cruïlla de la Directa al Balandrau.

Per aquest bosc segueix el camí de Coma de Vaca.

L'inici del camí és per un bosc jove i per roques, un xic perdedor, però ben marcat amb marques vermelles, si anem atents no hauríem de tenir cap problema per seguir-lo.

Intentem anar junts, per evitar despistar-nos.

Treu el cap el Rei d'aquestes contrades, el Puigmal.

I entrem a la canal, a partir d'ara és tot amunt, sempre pel mig de la canal o per la seva dreta, en el sentit de la marxa, les dificultats més grans les salva per aquesta vessant. La pujada no té cap descans, és feixuga, però molt bonica i amb molt d'ambient d'alta muntanya, també hi podem trobar petites grimpades, molt fàcils, que li donen molt d'ambient a la pujada. 

Com les fotos dintre de la canal som molt similars, poso un seguit d'elles, sense cap comentari.

Un cop portem una bona estona pujant, hem de canviar de vessant, ara hem d'anar a buscar l'esquerra de la canal per seguir pujant, a la foto és veu la marca vermella que ens indica per on hem de passar per canviar de vessant.

Però primer hem de fer una petita desgrimpada, sense cap complicació.

Ens vigilen.

No te descans, tot amunt.

Un cop porten un bon grapat de metres pujant, la canal comença a obrir-se.

I, per fi, podem veure el final de la mateixa.

Les vistes cap al Puigmal són impressionants.

No deixant de vigilar-nos.

Faig una petita diagonal cap a la dreta, per poder tenir una visió més ampla de la sortida de la canal, amb el cim del Balandrau al darrere, ja el tenim a tocar, tot i que aquests metres finals seran durs, la forta pujada que acabem de fer es comença a notar.

Tot i que aquest dos posen la "directa" i m'esperen allà.

Cim del Balandrau, amb el Puigmal al fons.

Del cim, veiem la sortida de la canal.

Panorama de tots els cims d'aquestes contrades, es veu el Puigmal i les muntanyes de Núria a la dreta, el Bastiments i les muntanyes dels circs del Ter/Freser a l'esquerra.

El coll dels Tres Pics al mig, amb el Pic de Fontlletera al seu darrere i la continuació de la Serra del Catllar cap al Gra de Fajol, al fons el Bastiments, també es veu el corriol que puja del refugi de Coma de Vaca, i que és  la ruta normal fins al Balandrau si venim del refugi, que es l'altra opció per baixar.

Foto de cim.

I ara toca baixar i, per fer-ho, seguim el llom nord del Balandrau, no hi tenim camí, però no te pérdua, aquesta baixada acaba directament per sobre del refugi de Coma de Vaca. 

Com es pot veure no hi tenim cap problema d'orientació, només haurem d'anar seguint el llom.

Que acaba just a sobre del refugi, que es veu al fons.

M'apropo a cop de zoom.

Abans d'arribar, per evitar el tram més costerut, girem a la nostra esquerra (marcat amb un waypoint al track) , i seguim baixant per un tram molt feixuc, ple de rocs molt inestables, fins a trobar el camí que baixa del refugi, camí que veiem al fons de la imatge. Sens dubte, el pitjor tram del dia, per sort, és curt.

Un dels molts gorgs del Freser.

Ja som al camí, al fons el magnífic vall penjat de la Coma del Freser.

Aquí arriben els meus companys.

Ara ja som al transitat camí de Coma de Vaca, només ens queda seguir-lo fins al pont de Daió.

Això si, en passar per sota la Directa al Balandrau no podem deixar de donar-li una ullada.

El nostre objectiu d'avui ja queda molt lluny.

I nosaltres, abans d'arribar al pàrquing, aprofitem alguna de les nombroses gorgues que ens ofereix el Freser, per refrescar-nos un xic, que la calor és forta aquestes hores del dia, un cop refrescats anem fins al Pont de Daió per donar per acabada la sortida d'avui.