Descripció del recorregut.
Sempre busco rutes alternatives per pujar a cims coneguts i molt visitats, alguns cops en trobo d'interessants i altres són complicades i ho deixo estar.
Entre les primeres es troba l'accès al Gra de Fajol per la Coma de l'Orri, que no és nova, ja és coneguda però, tot i això, no es molt visitada, sobretot a l'hivern. Es molt més fàcil, i curt, pujar-hi per Vallter 2000 i el Coll de la Marrana.
Tot i que ja fa anys que la tenia dins del calaix de futuribles la poca informació que i trobava hem tirava enrere, i més anant sol, com vaig molts cops a l'hivern, així que anava passant el temps sense trepitjar aquesta vall. A principis de desembre per un contac te al'Instagram vaig poder observar que era bastant fácil de fer anant sol, així que ja no tenia excusa.
Dit i fet, la primera hivernal d'aquesta temporada seria per fer una circular que, sortint del Pla de la Molina, a la carretera de Setcases a Vallter 2000 remuntes la pista forestal del Camí Vell de Setcases a Vallter fins a arribar al desviament que dona entrada a la Vall de la Coma de l'Orri, un cop dins la Vall només l'he de remuntar passant per la Jaça del Mig i la Jaça de Dalt fins al Coll de l'Orri.
Al Coll si girem a l'esquerra, anirem al cordal del Puig Pastuira, però avui no toca, avui giro a la dreta i enfilo l'última, i feixuga pala, fins al cim del Gra de Fajol.
Des de dalt tenim un bonic panorama local de Vallter 2000, Bastiments, Infern, Pic de la Dona, Roc Colom, Costabona i, més lluny, el Canigó.
Per baixar faré servir la ruta normal que puja de Vallter i del Coll de la Marrana fins a arribar, passat el refugi de Vallter, a molt a prop de la carretera. Aqui baixaré per una petita canal que surt just al començament de la pista d'esquí del primer pàrquing de Vallter.
En teoria es pot continuar baixant, més o menys recte, tanmateix no trobo la continuació i he de creuar tot el pàrquing fins a sortir a la carretera on, a la dreta, veig la desviació del GR-11, que baixa al Pla de la Molina pel Camí Vell, l'únic problema es que el començament del GR-11 és molt costerut, i és per la neu acumulada per netejar la carretera, baixo amb precaució i ja només he de seguir la pista forestal fins al Pla de la Molina, tancant una bonica i distreta circular.
Només un apunt, la Coma de l'Orri, per orientació no aguanta molt la neu, a més sol ser molt ventada, per tant, sempre és millor visitar-la després de potents nevades, que és quan la trobarem en perfectes condicions. De fet, jo la vaig pujar una setmana després de la gran nevada de desembre i, per culpa de las ventades posteriors, a la Jaça de Dalt, i al cordal final del Gra de Fajol hi havia poca neu.
Cim del Gra de Fajol.
Dades tècniques.
Imatge de la ruta al OpenTopoMaps.
- Punt de sortida: Pla de la Molina, a la carretera de Setcases a Vallter 2000, com arribar.
- Dificultat: Moderada, no té cap pas tècnic, el més difícil és el fort desnivell en pocs quilòmetres.
- Material necessari: crampons, piolet, casc, mapa, brúixola i gps sempre amb nosaltres a l'hivern.
- Track: El podeu baixar d'aquest enllaç.
- Alçada màxima: 2.714 metres al cim del Gra de Fajol, tot i que al GPS marcava 2.705 metres.
- Alçada mínima: 1.580 metres al punt de sortida.
- Distància total: 11,5 quilòmetres.
- Desnivell positiu acumulat: 1.128 metres.
- Ruta circular: Sí, quasi per complet.
- Ruta per gossos: Si, cap problema, només atenció a la baixada amb els esquiadors, es un indret on i va molta gent i els nostres amics peluts es poden espantar.
- Podeu veure les fotos al meu àlbum de GoogleFotos.
Fotos i comentaris.
Deixo el cotxe a la corba del Pla de la Molina, just on comença la pujada forta de la carretera a Vallter, i tenim un petit aparcament i, al costat una pista forestal, tancada al tránsit, es l'antic camí de Setcases a Vallter, per aquesta pista començo a caminar ja amb les raquetes posades, ja que tinc neu continua des del mateix aparcament.
¡Hola Macc!
ResponEliminaEse primer párrafo de tu descripción es la esencia de la montaña que nos apasiona.
Mientras la multitud está en Bastiments tú estás disfrutando de una inigualable y satisfactoria soledad. Bueno, el que no lo comprenda peor para él.
22Es una pena que no conozca demasiado la zona, he hecho algunas cosillas pero como siempre y sobre la marcha se te ocurren infinidad de posibilidades que en eso se quedan porque el monte es demasiado grande para nosotros.
¡Que vaya bueno!
Bucuesa.
Hola Mariano, un placer leerte por aqui. En efecto, esas dos horas largas en la mas absoluta soledad fueron una delicia, un placer para la mente.
EliminaEso de tener mas objetivos que dias para hacerlo nos pasa a todos, pero eso tambien es bueno, nos mantiene ocupados e interesados en la busqueda de nuevos retos.
Un saludo