Circular als 4 Puigmal per França.

 Descripció del recorregut.

Feia temps que volia fer aquesta ruta, i més d'ençà que fa dos anys la vaig començar a fer amb dos companys, però vam haver d'abandonar al Pic de Segre per indisposició d'un dels meus acompanyants.

El Puigmal és una de les muntanyes més visitades del Pirineu Oriental pel seu fàcil accés des de tots els seus vessants. Des de Fontalba, Santuari de Núria, Collet de les Barraques o des d'on surt la meva ruta d'avui, pel seu vessant francès, l'estació d'esquí de Puigmal 2.900.

La ruta és una mica diferent de la pujada/baixada per la seva ruta normal, una llarga i fàcil canal que puja des de la cota 2.200 aprox, fins a prop del cim. Si es vol fer els 4 Puigmal i no baixar per l'estació d'esquí, com vaig fer jo, es pot baixar per aquesta canal i retallar una mica el recorregut. Però jo, aprofitant el tancament de les pistes vaig voler fer tot el cordal i baixar per una de les pistes d'esquí.

Surto del pàrquing  i segueixo la pista forestal fins al seu final, amb poca neu, a partir d'aquí vaig seguint el torrent de la Ribera d'Err fins a les proximitats de la Font del mateix nom, on deixo la pujada per la vall per girar a l'esquerre i anar remuntant, possiblement és el tram més feixuc del dia, fins a sortir a la carena que ve del Puig de la Coma Dolça.

A partir d'aquí només he de seguir la carena fins al primer cim del dia, el Puigmal de Llo, amb boniques vistes de tota la carena a seguir avui. Fotos de rigor i segueixo cap al Petit Pic de Segre, però abans d'arribar-hi m'he de desviar a l'esquerre al Coll d'Err i el Puigmal de Segre o Pic de Segre, segon cim del dia, que té unes vistes magnifíques al cim principal del dia, el Puigmal d'Err i a la Coma de l'Embut, per pujar la ruta normal des del Santuari de Núria.

Torno al Coll d'Err i, ara sí, pujo sense complicacions al Petit Pic de Segre, tercer cim del dia, més fotos i segueixo la llarga carena que va fins al Puigmal d'Err, quart cim del dia i cim principal d'aquest sector del Pirineu, petit descans, més fotos i segueixo camí baixant per la carena que va a l'oest, cap al Coll de les Clotxes, on es pot baixar directament al punt de sortida, ja que és per on va la ruta normal.

Però jo decideixo seguir per la carena cap al Tossal del Pas dels Lladres i baixar per una pista d'esquí, aprofitant que l'estació es tancada. Aquest tram no té cap secret, ja que només he de seguir la carena fins als remuntadors, baixar seguint-los de l'estació superior a l'intermitja, i abans d'arribar girar a la dreta i anar a buscar la pista d'esquí i baixar per ella fins a sortir al torrent de la Ribera dÉrr i a la pista forestal, per on torno al punt de sortida molt ràpidament.

Foto al cim del Puigmal de Llo.

Dades tècniques.

Imatge de la ruta al OpenTopoMaps.

Imatge al GoogleEarth.

Perfil de la ruta, el track al meu Wikiloc.

• Punt de sortida: Final de carretera a l'estació d'esquí de Puigmal 2.900, com arribar-hi.
• ATENCIÓ: Si l'estació d'esquí és oberta, el punt de sortida pot variar una mica i haver de deixar el cotxe a un aparcament previ.
• Dificultat: Moderada, tot i que no hi havia gaire neu és una ruta hivernal amb un desnivell i distància importants, però sense dificultats tècniques. 
• Material necessari: Crampons, piolet, raquetes, casc i roba d'abrigar, a més dels indispensables mapa, brúixola i GPS (si en tenim).
• Track: El podeu trobar al meu Wikiloc.
• Alçada mínima: 1.980 metres al punt de sortida.
• Alçada màxima: 2.910 metres al cim del Puigmal.
• Desnivell acumulat: 1.330 metres positius.
• Distància: 15,4 quilòmetres, tot i que es pot retallar si es baixa per la canal de la ruta normal.
• Ruta circular: Sí, quasi completament.
• Ruta per gossos: Sí, tot i que si decidim baixar per l'estació d'esquí, haurem de tenir cura de no molestar als esquiadors.
• Podeu veure les fotos en gran al meu àlbum de GoogleFotos.

Fotos i comentaris.

Punt de sortida, al final de la carretera de l'estació d'esquí de Puigmal 2.900, la tanca marca el tram només accessible pel personal de manteniment i treballadors de l'estació.

Acaba l'asfalt i continuo pujant per pista forestal, ja veig que avui trepitjaré poca neu.

Començo a trobar neu contínua, així que aprofito per pujar per ella, està en bones condicions i es puja còmodament, a més, he vingut a "fer una hivernal".

Deixo la pujada per la canal de la ruta normal a la dreta, segueixo tot recte cap al Collet a la dreta del Puigmal de Llo, a l'esquerre de la foto.

Aproximadament a l'alçada de la Font de la Ribera d'Err giro a l'esquerre, a buscar la carena que puja del Puig de la Coma Dolça, més o menys pujaré per la part il·luminada pel sol a l'esquerre de la imatge.

Pujada feixuga però per terreny amable.

Des de dalt de la carena hem vigilant.

El Puigmal d'Err a la meva esquena.

Ja soc a la carena, ara toca remuntar fins al Puigmal de Llo, a la dreta.

Poc abans d'arribar-hi tinc una panoràmica completa dels 4 cims d'avui, Puigmal de Llo al davant, el Petit de Segre al seu darrere, el Puigmal de Segre a l'esquerra, i el Puigmal d'Err a la dreta.

Puigmal de Llo, amb el Puigmal d'Err al fons.

Ara toca baixar al collet que es veia abans pujant.

Ja i soc, per aquí també es pot accedir, de fet es veu una persona (eren 3), que van girar cua al no portar material.

Abans d'arribar al Petit de Segre giro a l'esquerra, cap al Pic de Segre.

Puigmal de Segre, o Pic de Segre, amb el Puigmal d'Err al fons.

Panoràmica de tots els cims que conformen la famosa Olla de Nuria, feta dos cops, l'ultima l'any passat.

Cap al Nord tenim els dos Perics, el Carlit, Puigpedros, Tossa Plana de Lles, per dir alguna de les més importants.

A l'Oest tenim, Tossa d'Alp, Serra del Cadí, Pedraforca i mig tapada la Serra d'Ensija.

Torno al coll que separa els dos cims del Segre.

I des del Petit Pic de Segre miro al darrere, al Pic de Segre.

I al davant, al Puigmal d'Err.

Foto de cim.

Petita cota intermitja.

Coma de l'Embut, ruta normal al Puigmal des del Santuari de Nuria.

Última pala al cim principal del dia.

Últims metres al Puigmal d'Err.

Puigmal d'Err.

Cim planer i bastant pelat de neu, al fons tots els cims de l'Olla de Núria.

Un cim amb molta parafernalia.

Foto al cim del Puigmal.

Toca baixar direcció al Tossal del Pas dels Lladres, al mig de la fotografia.

Segueixo el GR, però el deixo per anar buscant els punts per on trobo més neu, fent la baixada més comoda.

Una mirada al darrere.

Més ampla.

La canal de pujada/baixada de la ruta normal.

Petita part de rocs inestables, i sense neu, que he de superar.

Els dos Perics.

El Carlit.

Quasi tots els cims d'avui, només falta el Pic de Segre.

Paso una mica per sota del Tossal del Pas dels Lladres.

Surto als remuntadors, giro a la dreta en suau baixada, vaig a buscar l'estació intermèdia.

Poc abans de l'estació intermèdia girò a la dreta i, buscant els trams amb neu, surto a una pista d'esquí.

Després d'una forta baixada paro a fer un most, no havia fet cap parada llarga fins ara. 

La pista per on he baixat, m'ha fet suar de valent, neu podrida i m'enfonsaba a cada pas.

Segueixo la baixada i, ja molt a prop de la pista forestal, veig tot el camí fet de baixada.

Faig una baixada directa fins a la pista aprofitant un tram amb molta neu.

I un cop a la pista ja només he de seguir-la per arribar al pàrquing on he començat a caminar aquest matí.

Gran ruta que tenia moltes ganes de fer, però que per diferents motius no havia pogut fer-la fins ara, llastima de la poca neu que hi havia, ben segur que, amb més innivació, seria una ruta magnífica, potser la repetiré a ple hivern.