Després de dos mesos sense trepitjar
els Pirineus, fen sortides per els Ports, Montseny i Navacerrada per fi hi
tornem i a més amb un senyor cim, l'Estanyo que es un cim de 2910 metres situat
al bell mig d'Andorra.
Aquesta vegada vam variar una mica la
sortida pues em marxat el Divendres a la tarda i arribàvem a Andorra a plena
nit, després de donar unes voltes buscant l’ indret mes adient per dormir vam
decidir fer la aproximació al refugi lliure de Sorteny de nit i dormir allar,
dit i fet a las dotze de la nit començàvem a caminar i en poc més de mitja hora
érem al refugi, que estava completament vuit, la veritat es que el fet de
caminar de nit ens va agradar bastant sobretot per que hi havia una lluna plena
meravellosa, per lo tant feia goig caminar amb la llum que donava la lluna i
els seus reflexes a la neu.
Al dia següent, de bon mati em sortir
cap al cim, la veritat es que es una pujada bastant dura i avorridora fins
arriba poc més amunt del estany de l'Estanyo, que es quan arribes al cordal que
et portarà directament al cim, en tot aquest tram tens unes vistes grandioses
de tot el Pirineu Andorra i del Pirineu central català, tot i que el cordal era
molt dur i amb la neu no gaire bona, a trams dura, després tova, altre vegada
dura i finalment gelada, sens va fer molt agraït per l'aire alpí que hi trobes
a tota la pujada.
Del cim més de lo mateix, grans
panorames cap a tots als indrets, llàstima que un vent bastant fred no ens va
deixar gaudir-ne gaire estona.
Be no m'enrollo més i aquí teniu unes
fotos per que hi gaudi d'aquest cim i el link per si voleu veure el reportatge
complert.
Sortin del refugi de bon mati.
El Jose posant per la foto.
Bonica imatge del cordal que ens porta fins al cim.
La foto de grup no hi podia faltar.
I un altre foto del cordal, aquesta vegada de baixada amb el cim de la Font-Blanca al fons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada