Matinal a Montserrat, l'idea era conèixer la Canal del Lloro i la Cova
Arcada, dos indrets que no hi havia estat mai. Ja que pujar fins a Cova Arcada
es bastant curt vaig pensar a fer una ruta circular sortint del Bruc, i així
podia baixar per la Canal del Lloro i conèixer els dos indrets, per fer-ho vaig
sortir del Bruc pujant per el camí dels Pallers, fins al refugi Vicenç Barbe i
a la cruïlla de la Canal Ample, aquí podem escorçar la ruta i seguir recte fins
a trobar la bifurcació de la Canal del Lloro, però jo la vaig allargar pujant
per la Canal Ample fins al Portell Estret, baixant per l'altre vessant
fins a trobar el camí del Coll de Port, pujar al coll i tornar a cambiar de
vessant, seguir altre cop cap al refugi però una vegada passat el Pas del Princep
trobar (precaució, és fàcil passar de llarg) el sender de la Canal del Lloro i
per aquí arribar fins la Cova Arcada per seguir baixant per un camí ja fàcil i
ample fins a trobar las pistes forestals que ens porten fins al Bruc.
Ruta fàcil, només hem de tenir precaució a trobar un parell de cruïlles
que no es veuen gaire i, sobre tot, el primer tram de baixada del Portell
Estret hem d'anar amb una mica de cura ja que el terreny està bastant trencat i
amb molta roca, precaució sobre tot si esta humit, si anem amb cura no hem
de tindre problemes per passar-hi.
- Punt de
sortida el poble del Bruc, com arribar.
- Material
necessari: no es necessari portar res extraordinari, amb roba d'abric,
calçat adequat, mapa, GPS (si en tenim) i, sobre tot aigua, tot i que travessem per
vaires fonts moltes vegades estan secàs, tenint cura d'això ja en tenim
prou.
- Altitud
mínima: 483 metres, El Bruc.
- Altitud
màxima: 1007 metres, el Portell Estret (el GPS marcava 985 metres).
- Desnivell
positiu acumulat: 687 metres.
- Distancia
total: 12 Km.
- Temps:
3 hores 50 minuts comptant les parades, hem de tenir en compte que anant sol es va més ràpid, per això el temps és només una orientació.
Sortim del Bruc per el petit camí que es veu a la esquerra de la pista.
Es un camí que va pujant suaument, primer per bosc i....
.....desprès per camps de oliveras i ametllers, passant per las masies de Cal Vador i d'en Corral d'en Pascual.
Que poc desprès es converteix altre vegada amb camí.
Fins arribar a la cruïlla dels Pallers i refugi Vicenç Barbe, a l'esquerra aniriem a Can Massana.
Des de aquest punt ja veiem Els Pallers.
Hi arribo amb pocs minuts i hem faig aquesta "autofoto" desprès d'anar un tram per el camí que els travessa per la vessant oest, un pel aeri.
Una de las curioses formacions rocoses dels Pallers.
M'hen vaig un altre vegada cap el camí del refugi Vicenç Barbe.
Un camí que passa per alguns dels tipics indrets de Montserrat, a una banda roca i a l'altre bosc.
Fins arribar al camí que ve de Can Massana, que agafem direcció refugi.
Pasem per el refugi
I arribem al desviament de la Canal Plana.
Que remuntem.....
....fins arribar al Portell Estret, punt mes alt de la ruta.
Baixem per l'altre vessant, el primer tram es el que hem de tenir mes precaució, sobre tot si la roca es humida.
Ja hem pasat el tram mes "complicat" i tenim a la vista las inmensas parets de la cara nord.
Arribem a aquesta cruilla, que seguim rectes, direcció coll de Port.
Amb bones vistes al Pirineu, aqui es veu la cara sud del Pedraforca.
I aqui el Puigmal, sembla que molt castigat pel vent.
Pasem per la font del coll de Port.
I arribem, quasi al moment, al coll.
Aprofitem per fer una parada, menjar i beure, i un altre foto, que es vegi que jo hi estava.
Tornem a cambiar de vessant i anem direcció refugi i Can Massana, i als pocs metres pasem per la font de l'Esllavisada.
Ja tenim les Agulles del Princep a tocar.
I només passar el Pas del Princep veiem la canal del Lloro, per aquí baixarem.
Una de las dues cruïlles que mes amagades estan, hem d'estar atents a no pasarnos-la (jo ho vaig fer uns metres), la petita fita que hi ha a la base de l'arbre ens mostra l'inici de la Canal del Lloro, l'agafem sense dubtar, el inici del corriol no es gaire clar, peró no te problemes de seguir.
I a trams bastant estret.
Amb algun indret rocós, peró el tronc ens ajuda a baixar.
Sortim a camp obert i ja veiem la Cova Arcada i unes curioses formacions rocoses a la seva dreta.
Ja la tinc a tocar.
Panoràmica de tot el tram baixat de dintre la Cova Arcada.
Cova Arcada, bon indret per passar-hi la nit ben arrecerats.
Tot el camí fet fins ara, a l'esquerra la Canal del Lloro a la dreta la dels Cirers, a las parets de mes a la dreta esta la Cova Arcada.
Seguim baixant i pasem per la font (seca) d'en Xebret.
I arribem a l'altre cruïlla un pel difícil de veure, es molt fácil seguir recte (jejeje), de fet hi ha un sender, pero nosaltres hem d'agafar el camí que surt entre els matolls.
No mes es un mirall, quasi al moment de agafar-lo es torna un camí ample i amb molt bones vistas de tota la baixada.
El camí de la Cova Arcada surt a les pistes forestals que envolten la població del Bruc.
Arribem als camps d'ametller que envolten al Bruc i juguem una estona amb les flors d'aquest arbre.
Fent fotos artisticas aprofitant el magnific fons que tenim.
I arribem al punt de sortida per l'altre vessant.
Las fotos al albúm de Picasa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada