Sant Maurici/Amitges una passejada amb raquetes.

Aquesta setmana santa teníem intenció de fer algun cim del Parc Nacional de Sant Maurici i Aiguestortes. portàvem temps planificant la visita ja que volìem aprofitar la gran quantitat de neu que hi ha caigut aquest any.
A mida que s'acostava el moment de anar-hi els plans començaven a trencar-se, els companys que no poden vindre, la meva dona i la meva filla, Conchi i Alba, amb un fort refredat que no recomanava sortir de casa......en fi els plans a fer punyetes........fins l'ultim moment no sabíem si podríem anar-hi.

El dia abans vam decidir anar-hi només a pasar el dia, sense fer cap sortida de muntanya, mes que res per sortir de casa i desconnectar un xic del dia a dia, com teníem reserva al refugi Ernest Mallafre vam pujar el dijous a dormir alla amb l'intenció del divendres dona una volta per l'estany de Sant Maurici i baixar cap a Espot a fer turisme, peró ja se sap.....una vegada allá dalt a mi era molt difícil marxa sense fer un tomb, per aixo durant el sopar al refugi vaig conseguir un "permís" de les meves acompanyants per poder fer un tomb pel parc amb la promesa de part meva de no fer res difícil per que no els hi agradaba que puges cap cim sol. Per aquest motiu vaig decidir fer la típica ruta dels estanys del parc, de Sant Maurici fins a Amitges i els estanys dels Barbs, Munyidera.

Vaig sortir abans de les 8 del mati del refugi envoltat per la boira pujant per l'ample camí d'Amitges fins a l'estany de la Ratera i pujant després al refugi d'Amitges, d'allá fins els propers estanys dels Barbs i Munyidera, i després, passant per sota les Agulles d'Amitges, de la sortida d'aigues de aquest ultim estany vaig anar al estany d'Amitges i per la seva superfície gelada, ven a prop de la seva ribera, tornar al refugi d'Amitges.

D'allá, com era aviat, vaig baixar cap l'estany de la Obaga de Ratera per seguir fins el mirador de l'estany, indret on hi tenim una magnifica visió de l'estany de Sant Maurici i de Els Encantats, vaig estar pensant de seguir el camí que, del mirador, va fins el camí del Portarró d'Espot per baixar d'allá cap al refugi fen, d'aquesta manera una circular, peró vaig veure que la baixada per aquet lloc era mes llarga i com m'estaban esperant vaig decidir baixar per el mateix lloc que vaig pujar, per el que donant mitga volta torno fins a l'estany de Ratera i la cruïlla de la cascada de Ratera, baixant per aquet cami fins Sant Maurici.

Una vegada que ens hem ajuntat tots tres baixem caminant fins Espot per fer un bon àpat allá i acabar de passar el dia fen turisme per els pobles de la vall.

En fi, una ruta molt tranqui-la i agradable, que es pot fer perfectament sense preses, per gaudir d'un dia al parc.

El track el podeu descarregar D'AQUÍ , teniu que tindre present que jo vaig sortir del refugi per que vaig pujar a dormir el dia anterior, si puGeu el mateix dia teniu que sumar el desnivell de pujada fins al refugi, tambe  hi deixo el perfil i l'imatge del GoogleHearth:

• Punt de sortida: Refugi Ernest Mallafre,al costat de l'estany de Sant Maurici, COM ARRIBAR
• Material necessari: tot i ser una ruta facÍl, hem de tindre present que es hivern, per tant hem de portar el material normal per aquesta època, crampons, piolet, raquetes, botas i roba d'abric.
• Altura mínima: aquÍ hi tenim dues altures per referenciar, al inici de la ruta al Refugi Ernest Mallafre l'altura es de 1893 metres, peró com aquesta acaba al poble d'Espot la altura mínima es la del poble, 1300 metres.
• Altura máxima: 2389 al estany dels Barbs.
• Distancia total:  19 kilometres.
• Temps total: 6 hores 45 minuts contant las parades i  la baixada a Espot.
• Ruta circular: No.

Un petit video de la sortida:

El reportatge fotografic:

Arribem a Sant Maurici i tenim aquesta bonica postal, amb el pic inferior del Portarró fumegant.

Panorama de Sant Maurici amb els seus guardaespatlles, Els Encantas, Roca de l'Estany, Agulla i Pic del Portarró.

                                     

L'icona del Parc, Els Encantats.

Foto de grup jejeje.

Baixem cap el refugi  Ernest Mallafre i trobem algun petit rierol.

La baixada es per un camí ample, sense dificultats, sempre vigilats per Els Encantats.

Refugi Ernest Mallafre, aqui pasarem la nit.

Mentres esperem el sopar l'Alba juga amb la camara, i jo tin un tic al dit jajaja

De bon matí començo la meva ruta en solitari.

Tot i que el dia a començat ben clar, quasi al moment entra la boira i es torna gris.

Pujo per l'ample camí que va al refugi d'Amitges.

Envoltat per la boira paso per les restes d'una important allau.

I arribo a l'estany de Ratera.

Panorámica de l'estany.

La boira comença a trencarse.

Estany de Ratera vist del darrera.

I a la cruïlla del GR-11 i el cami d'Amitges, segueixo per aquest ultim camí.

El sol vol deixarse veure.

I començo a veure els cims que m'evolten, Els Encantats es un dels primers que treuen el nas.

I poc a poc, tots els altres.

Refugi i Agulles d'Amitges.

Panorama que tenim del parc a les portes del refugi.

Segueixo cap els estanys de darrera el refugi i paso per el refugi lliure, crec que aquest hivern ningu hi ha passat la nit. 

I arribo al estany dels Barbs.

Al seu costat el de La Munyidera, panorama de tots dos.

Les Agulles d'Amitges, vistes desde el estany dels Barbs.

Les meves companyes avui, fins ara he pujat sense elles, a partir d'ara toca posar-se-les, la neu s'esta tornant sopa molt rapidament, fa massa calor.

Les meves pases fins aqui, soc el primer avui.

Autofoto al estanys dels Barbs, a alguna foto hi tenia que sortir.

Passant per sota las Agulles d'Amitges i seguint la sortida d'aigues del estany de La Munyidera vaig fins la part del darrera de l'estany d'Amitges.

Estany d'Amitges.

Passant per la vora de l'estany vaig fins la petita presa que hi ha a la seva capçalera.

D'alla tenim aquesta bonica imatge cap el coll d'Amitges.

I aquesta cap els cims del parc.

Una mica mes a prop.

Els Encantats jugan amb la boira.

Deixo el camí de pujada i vaig cap el estany de la Obaga de Ratera, faig un cop d'ull a la pala que he baixat i que dona accés al refugi d'Amitges.

Trobo unes petjades que van cap l'estany i les segueixo, tot i que  fan aquesta baixada que no acaba d'agradar-me.

Estany de la Obaga de Ratera, hi ha tanta neu que no s'arriba a veure on comença l'estany realment.

Agafo el GR-11 i començo a recular per la sortida d'aigues de l'estany.

Una mirada al darrera.

Deixo el GR i vaig cap el mirador de l'estany

Mirador de l'estany.

Durant uns moments dubto si seguir baixant per l'altre vessant de l'estany de Sant Maurici, peró es una baixada mes llarga i m'estan esperant, decideixo baixar per el mateix camí de pujada.

Marxo per el mateix camí que he arribat fins aqui, per trobar altre cop el GR-11, mentres tant la boira ja a deixat de tapar els cims de la part d'Amitges, queda un dia radiant.

El poc que es veu de la Estanyola de Ratera.

Deixo enredera la cruïlla per on he pujat al refugi d'Amitges fa una estona hi arribo a l'estany de Ratera.

Poc dèspres de deixa'l enredera arribo a aquesta cruïlla, baixaré per aqui per veure la cascada.

Una mica de zoom a Els Encatats, que segueixen jugan amb la boira.

Baixant a la cascada tinc aquesta bonica visió dels cims del Portarró.

Cascada de Ratera, quasi colgada per la neu.

Una amable parella em fa aquesta foto.

Hi arribo a l'estany de Sant Maurici i a la seva icona, Els Encantats.

Ja m'estaven esperant, arribo 20 minuts tard jejejeje

Despres de descansar un xic seguin baixant cap Espot.

Com estan descansadas baixant rapidament.

La neu es continua fins a mitja baixada.

Tot el camí es troba amb panells informatius de la flora i la fauna del parc, aquest es el dels avets, a sota d'un magnific exemplar d'aquest arbre.

Lloc on es treiem les raquetes.

I seguim la baixada per un bonic camí.

Creuem el riu Escrita.......

................i arribem a Espot.

D'aquí a recuperar forces, però aixo es un altre historia, despres turisme per el pobles de la vall, una bona manera de tancar aquesta sortida.

Si voleu veure las fotos a Picasa en castellà ho podeu fer AQUÍ.