Pic Sacroux 2675 metres, un mirador de primera.

Aquest hivern no a sigut gaire bo amb ascensions hivernals, per diferents motius no hem fet grans cims, hem fet sortides molt macàs però per les valls, els cims havien quedat molt lluny.

 Hi havia ganes de cambiar-ho, ganes de fer un cim que ens deixes un bon regust d'aquest hivern amb tanta neu, ganes d'aprofitar la gran quantitat de neu que encara hi ténim al nostre Pirineu.

No mes téníem lliure el cap de setmana del 10 o el del 25, pel que quedem que si veiem que el dijous ténim bona metéo pel cap de setmana sortiríem disparats cap a la neu, per poder gaudir-la abans que ens deixi fins el proper hivern.

Quin cim feríem........ hi havia ganes de fer un 3000, però potser no era el moment adient...........havia de buscar algun cim que poguesim treurens tot el regust que portàvem dintre, buscan per intérnet trobo un repor  d'IGERTU del Pic de Sacroux, per l'indret on es i per las condicions de pujada sembla que he trobat el cim ideal, busco lloc dormir i el divendres a migdia marxem cap a Benasque, a dormir a la Escuela de Alta Montaña de Benasque, mai havíem dormit allà i ens hem portat una agradable sorpresa, molt recomanable, ara, això si, érem molt poques persones, no se si amb l'establiment ple el tracté serà el mateix, el que es segur es que hi tornarem.

Dissabté pugem fins al final de la carretéra de Benasque, bueno uns 500 metres abans d'arribar al final, una congesta de neu no ens deixa passar hi hem de deixar el cotxe allà, ens preparem amb tots els trastos i anem cap al Sacroux, pujada primer per bosc fins a la cota 2000, allà ja ténim neu continua i ens posem els crampons, la neu esta perfecta per camínar, la baixada de témperatures dels últims dies ha fet que estigui en mol bones condicions, remuntém fàcilment per amples pales nevades , bueno, ténim una petita errada per culpa d'anar embala-dits amb l'entorn, tirem direcció el Puerto Viejo quan havíem d'anar cap als Ibons de La Solana, per sort ens adonem aviat de l'errada i girem cap la direcció correcta.

A partir dels ibons de La Solana veiem molts allaus caiguts dies antériors, al ibon de Gorgutés també hi ha rastres d'allaus i petités esquerdes a las parets nevades, no té bona pinta però, per sort, las baixes témperatures han esbilizat el mantéll nival. D'aquest Ibon ténim una imatge brutal de Las Maladetas, la càmera de fotos no para, treu fum.

Passem pel Puerto de La Glera i seguim cap la base del Sacroux, aquí ténim una petita conversa, tota la pala final esta amb moltés congestés i esquerdes, valorem les condiciones i decidim fer un atac exprés, deixarem les motxilles allà i pujarem per la canal de l'esquerra el mes ràpidament possible, 4 fotos a dalt del cim i baixada ràpidament, abans que el sol escalfi massa fort, tot surt perfecté, las vistés des de dalt son magnificàs, brutals gaudim d'uns minuts soberbis, l'ascensió i el cim es a donat el que anàvem a buscar, una pujada que ens deixes els ulls i els pensaments plens d'imatges per recordar, avui podem dir que hem conquistat el Sacroux però seria mes adient dir que el Sacroux ens a conquistat a nosaltres.

Una vegada abaix, passat el tram complicat, fem una parada per recuperar forces, després comencem a baixar pel mateix camí de pujada, la baixada es fa rapida, la neu segueix en bones condicions i baixem directes per las pales nevades, es el bo que té l'hivern, si la neu es bona pots retallar molt de camí, sobre tot a las baixades.

Arribem al cotxe, contents, satisfets, la sortida, l'entorn, el cim, tot plegat a fet treure el millor de nosaltres, ens sentim plens.........

El massis de La Maladeta vist des del cim del Sacroux.

El perfil de la ruta, el track el podeu baixar  D'AQUI

L'imatge al GoogleEarth, es veu clarament el tram que ens vem equivocar.

• Punt de sortida: final de la carretera de Benasque, com ARRIBAR-HI
• Material necessari: Com es tracta de una ruta d'alta muntanya hivernal hem de porta de tot, raquetas (tot i de que no es un cim ideal per raquetas), crampons, piolet, calçat adequat, roba d'abrig, mapa, bruixola, GPS si en tenim.
• Altura mínima: 1745 metres, fins el punt de la carretera que el cotxe va puguer passar.
• Altura máxima: 2675 metres del cim del Sacroux, el GPS marcaba 2761 metres.
• Desnivell positiu: 984 metres.
• Distancia: 10'5 kilometres.
• Temps: 7'30 hores, contant paradas, i a un ritme tranquil, gaudint de l'entorn.
• Circular: no, es una ruta d'anada i tornada pel mateix cami.

Escuela de Alta Montaña de Benasque, aquí pasarem la nit.

No es pot arribar al final de la carretera de Benasque, esta tallat per neu, deixerem el cotxe  uns 500 metres abans d'arribar-hi, d'aquí sortirem, toca preparar-nos.

Remuntem la carretera.

I al final esta el començament del camí que ens porta al Ibon de Gourgotes.

Els primers metres pel bosc estan dificils, la neu a fet estralls als pins.

Cascada de Gourgotes.

No es un torrent, es el camí que s'ha convertit a torrent per efectes del desglaç.

Surtim del bosc i al fons veiem la Tuca Dalliu o Pico d'Estos.

I la espectacular Forcanada.

A la cota 2000 toca posarse el crampons, la neu esta dura i es camina molt be, millor que em las raquetas.

Comença a treure el nas el protagonista del dia, el Massis de La Maladeta.

Aqui venen les noies, ellas a lo seu, bla,bla, bla,.........jajajaja

Anem tan embaladits per l'entorn que agafem la direcció equivocada, anem cap a l'esquerra de la foto, cap a el Puerto Viejo, pero teniem que anar a la dereta, a una gran pala nevada que esta mes a la dreta de l'imatge.

Ens donem conte de l'errada i girem cap a la pala nevada que comentava, es aquesta.

De l'indret on ens hem donat la volta tenim aquesta imatge.

Passem per el costat d'algun allau.

I del comencament de la pala nevada tenim aquesta altre  imatge, la remuntem el mes rapid posible.

I a dalt girem a l'esquerra, cap el collet del centre de l'imatge.

Passem pels Ibons de La solana, que estan plens d'allaus.

Ara per terreny mes facil, menys dur.

No podem deixar de mirar enrredera, l'imatge s'ho val.

Arribats al collet que dona entrada a la cubeta de l'ibon de Gourgotes tenim aquesta imatge del cim del Sacroix, la seva ultima pala no te molt bona cara, veurem quan estem alla.

Ibon de Gourgotes.

El flanquegem intentant no perdre altura però ens trobem unes bones esquerdes, i tenim que perdre bastanta altura per evitarlas.

Una vegada acabat el flanqueix tenim aquesta vista de l'ibon.

Però, de ben segur, es millor aquesta.

Ens acostem al Puerto de la Glera.

I d'alla veiem el Salvaguardia, impresionant !!!!

Una postal dels meus companys amb Las Maladetas occidentals i el Pic d'Alba al darrera.

Seguim pujant.

Cada vegada mes aprop d'aquesta pala final.........massa carregada de neu, peró sembla que la part de pujada, la canal del costat de las rocas ja a purgat dies abans, a veure de mes aprop.......

Seracs pirinencs ¿?.

Arribem a la base de la canal, dialoguem, valorem, i decidim un atac expres, abans de que la calor apreti massa, deixem aqui las motxiles i pujarem/baixarem el mes rapid posible.

Anem per feina, el Jose per devant, valorant sobre el terreny.

Hi ha unes bones esquerdes, al menys la neu esta dura, dona confiança.

I arribem al cim quasi al moment, aixo de pujar sense pes es nota.

I allá comença l'espectacle, Mina-Salvaguardia-Forcanada-Mulleres-Aneto-Maladeta-Alba, i tots el cims que els acompanyan.

Massis de La Maladeta mes aprop.

I de mes aprop veiem l'Aneto i la romeria que hi ha a la seva falda.

Mina/Salvaguardia, espectacular.

Foto de grup.

Las Maladetas.

Tots junts.

Foto artística 1, el mar de nuvols es brutal.

Foto artística 2.

Jose i Mº Jose amb els cims de Boum-Maupas-Lezat i Gran Quayrat derrera seu.

Ara cap l'altre vessant.

I ara nosaltres dos.

Cambiant de vessant.

I ara dos bones amiges.

Peró em de marxar.

Baixem rapidament.

Bueno per una foto sempre hi ha temps.

Contentas del cim asolit.

Recollim motxillas i anem a uns rocs propers a recuperar forces, que ja toca.

D'alla´sembla que la boira vulgui cambia de bandol.

Una vegada l'estomac ple comencem la baixada, s'ha aixec un vent fresc, que fa que ens abriguem de valent.

No puc treure els ulls del Salvaguardia, es un cim magnific per qualsevol vessant, peró per aquesta es espectacular.

La boira ens engoleix.

I pasem d'un sol magnific a no veure res.

Per sort es un moment, a l'ibon de Gourgotes ja tornem a tenir el sol amb nosaltres.

L'imatge es absolutament preciosa.

Al darrera la boira juga amb el cim del Sacroux.

Pero al davant.........

Seguim baixant tenin sempre una boira juganera a la nostra esquena.

El bo de l'hivern es que si la neu esta en bones condicions las baixadas son molt rapidas, tot recte.

I si tens aixó al davant.....

Deixem la neu al darrera i ens endisem al bosc.

Llanos del Hospital, al fons La Besurta.

Un altre cop veiem la Tuca Dalliu o Pic d'Estos..

Tornem al camí/rierol.

I tornem a creuar el tram de bosc maltractat per la neu.

Llanos del Hospital .

Ja som a la carretera, ara no mes tenim que seguirla un petit tram....

Per donar per acabada aquesta magnifica ruta.

Un gran dia de muntanya, sensa dubtar-ho, ens a omplert plenament, hi teniem ganas de gaudir aquest hivern d'un dia aixi, i al final ho em aconseguit.