Ningú dels dos ho va dubtar gaire i unes setmanes abans sortíem cada dissabte per fer el recorregut i veure com ens anava, ens va agradar l'idea i no vam trigar a apuntar-nos.
Aquests dies de provas el meu millor temps havia sigut 1 hora 19 minuts 45 segons, no es un gran temps però si molt bo per una persona com jo, que el córrer no es la seva prioritat, per tant vaig auto-imposar-me l'objectiu de baixar de l'hora i vint minuts el dia de la cursa, objectiu crec que assequible vist els temps que feia entrenant.
El dia de la cursa ens ajuntem un bon grapat de gent, amics i coneguts, tots amb moltes ganes de gaudir de un bon matí de diumenge i convertir-nos amb uns bons "dimonis" participant a la cursa del nostre poble.
Per part de l'organització he de dir que va anar tot quasi perfecte, alguna errada a la presa de temps, que els a costat d'arreglar, tot i que una de las errades, afectava a las primeres classificades de dues categories diferents en el apartat femení, que avui mateix han solucionat donant-li els premis a qui els merexia, crec que es una cosa a millorar per proximes edicions, en quan el recorregut, molt be senyalitzat i net d'esbarçes i branques de plantes que podien molestar, sobre tot als petits corriols. Dos punts d'avituallament durant el recorregut i a totes las cruïlles voluntaris (la meva dona entre ells) que gigilaven que no tinguesim cap problema cap dels participants.
Jo camviaria una cosa, però es una idea meva, no es res en contra de l'organització, es una forma meva de veure el final de la cursa d'altre manera, per mi el pas pel Pont del Diable quedaria mes be al final de la cursa, amb l'ultim tram pasant pel mig del poble, per els carrers del casc antic fins arribar al mateix punt que hi ha l'arribada. Se que fer-ho d'aquesta manera seria difícil d'organitzar, ja que es tindria que variar bastant el recorregut, però jo crec que quedaria mes bonica la part final de la cursa, (repeteixò que no es cap critica, es el meu punt de vista).
La cursa ¿?. Jo crec que va anar-me molt be, vaig gaudir i vaig complir l'objectiu de baixar de l'hora i vint minuts, de fet crec que vaig fer-ho sobradament fent un temps de 1 hora 17 minuts 10 segons a un ritme de 5'56 minuts el kilómetre, un ritme mes que bo per una persona de las meves característiques, una persona que es pren el córrer com un hobby i com la manera d'estar en forma per l'altre hobby que te, i mes important, la muntanya. Els numeros a la clasificaió general van ser molt correctes, va ser el 136 de la general i el 17 a la meva categoria, majors de 45 anys, aixo amb una participació de 323 dimonis.
Evidentment no vaig poder fer fotos, però per sort Jose, el meu amic i company muntanyenc, no va participar i va poder fer un bon grapat de fotos, jo ara en posaré unes quantas però si las voleu veure totes ho podeu fer AQUI i a la pagina de la cursa també ho podeu fer: http://cursaeldiable.blogspot.com.es/p/fotografies-2013.html
La gráfica de la cursa es de un dels dies que vaig fer-la entrenant:
I un petit resum de las fotos del Jose, petit comite dels amics abans de sortir:
Aqui els dos que falten.....però que mirem ¿?.
AHHHHHHH...............ens faltaba el Jordi, una inoportuna caiguda la deixat fora de joc.
Les noies, Susana, Mª Jose i Luisa.
La sortida.
Jose va a un dels punts mes durs i fa fotos a "toquisqui", aqui el Jose Antonio.
Josan, el de la samarreta tronja, bon amic i company d'entrenaments, m'ha deixat "tirat" no mes començar, de fet a baixat la seva marca en 6 minuts, quin crack......
Per alla darrera vinc jo, el de la samarreta blava i gorra gris.
I la Mª Jose, una megacrack, ha acabat primera de la seva categoria (majors de 45 anys) i segona dona del poble, fent una gran sisena posicio a la general final femenina, però a sigut una de las damnificadas per els errors de l'organització a la pressa de temps, per sort ja s'ha solucionat tot, FELICITATS.
Susana.
Luisa.
Jose Antonio esprintant.
Josan, com si res.......
Un "dimoni" que pasaba per davant de la camara.
Mª Jose.
Susana i Luisa que van acabar entrant juntas.
Una vegada acabada la cursa recollint la bossa d'obsequis i el bocata de butifarra.
Aqui el Jose fent la foto abans de temps, sempre prova de fer-me la foto al pitjor moment.
Mª Jose que fa carona de cansada.
Ara si, ara ja pots fer la foto.
Una vegada net i pulid el Jose hem fa aquesta foto amb la samarreta dels dimonis.
I la foto de tots.
Per acabar m'agradaria fer un petit homenatge a una persona que no conec però que crec que s'ho mereix............quan anava a recollir a la meva dona al punt de control on ella estava col-laborant amb l'organització m'he creuat amb l'ultim participant de la Duatló de muntanya, que anava amb molt retras, un "dimoni" amb problemes, anava molt a poc a poc, al limit de las seves forces, li he dit "animos campeon, con dos cojones", la riatlla que m'ha fet per las meves paraules i las gracies que m'ha donat valen mes que tota la cursa, l'esperit de sacrifici que a demostrat aquest "dimoni" es encomiable, no se qui es, no el conec, però des d'aquí no mes li puc dir que m'ha donat una magnifica lliçó de sacrifici i superació, per aixo crec que li he de rendir un petit homenatge...................................ANIMOS CAMPEON, CON DOS COJONES.
l'Any que ve mes, possiblement tornaré a la Duatló, pero mai se sap, potser intento tornar a ser un bon "DIMONI"........................
Felicidades Company,a preparar la próxima.
ResponEliminaCon dos COJONES!!!