Tuca d'Aigualluts, als peus del rey Aneto.

Primer dia de les vacances a Benasque, tinc molts objectius al cap, masses, però sempre en tinc algun que esta per sobre dels altres, i un d'aquests és el Tuc d'Aigualluts, un éstetic cim que es situat just al davant de la glacera de l'Aneto, amb unes vistes meravelloses cap al cim més alt del Pirineu. 

Per això no deixo passar la primera oportunitat per pujar-ho, i com a l'endema d'arribar la meteo es bona  no ho dubto, hi vaig amb la meva filla Alba, la resta de la família anirà a fer la ruta Besurta-Renlusa-Aigualluts i ens esperara allá.

Tenim dos punts de sortida possibles, el Vado de l'Hospital o agafar l'autobús de La Besurta i sortir del pàrquing on et deixa l'autobús. Nosaltres optem per la primera opció, anem amb la nostra gossa, la Neila, i no ens agrada el sistema que té l'autobús per portar als gossos, preferim fer una hora extra.

La ruta és molt fàcil de seguir fins al desviament per anar al cim, del Vado de l'Hospital a la Besurta hem de seguir un camí ben marcat, d'allà seguim el transitat camí que va de la Besurta als Aigualluts, però  aquesta hora del matí anem sols. Dels Aigualluts seguim la ruta cap als Plans de la Escaleta, també per un camí ben fressat, quan arribem just davant del coll del Toro, girem a la dreta i afrontem la forta pujada al cim, no hi tenim camí, ni fitades, però és tot amunt, a buscar una canal rocosa que ens deixara a la cresta, molt ampla, que ens té que portar fins al cim, la baixada la fem pel mateix lloc.

He de dir que un cop arribat a la cresta vaig veure si fem la pujada anant a buscar un ample collet a l'esquerra del cim, la pujada és molt més fàcil i, a més, hi tenim fitades que ens mostren els millors passos, es pot dir que aquesta és la ruta normal per arribar al cim.

l track és editat, hem vaig quedar sense piles a la meitat de la baixada, i l'he completat a casa, no te perdua, ja que quan es va parar ja es veia clarament el camí per on havíem pujat, i la baixada era clara..

                                              El nostre objectiu vist del Plan d'Aigualluts.

L'imatge de la ruta al Google Earth:

I el perfil de la ruta, el track el teniu a WIKILOC:

• Punt de sortida: Vado del Hospital de Benasque, COM ARRIBAR
• Material necessari: res d'especial, amb calçat adequat i roba d'abrig en tenim prou, mapa i brúixola indispensables (sempre).
• Altura mínima: 1725 metres al Vado de l'Hospital.
• Altura màxima; 2704 al cim del Tuc d'Aigualluts.
• Desnivell positiu acumulat: 1225 metres.
• Distancia: 20'8 quilòmetres.
• Ruta circular: No, l'anada i tornada és pel mateix camí.
• També podeu veure les fotos, amb comentaris amb castellà, al meu àlbum de  PICASA

Sortim del Vado de l'Hospital.

La Neila gaudint dels prats alpins dels Plans de l'Hospital.

Donem una ullada cap al darrere, destaca, a la dreta el Mall Pintrat, muntanya que pujarem d'aquí a uns dies.

Plans d'Estan, al fons la pujada a La Besurta.

I al darrere el Mall Pintrat i la vall de Remuñe, que conserva molta neu a la seva part més alta.

De La Besurta es veu més clarament la neu que queda als cims de la vall de Remuñe.

I també veiem la pujada al refugi de La Renclusa i el cim de La Maladeta al fons.

Seguim pujant, ara, a la vall de Remuñe i al Mall Pintrat, li afegim un dels clàssics d'aquestes contrades, Pico Salvaguardia, que treu el nas a la dreta de la imatge.

Arribant als Plans d'Aigualluts ja veiem el nostre cim d'avui.

Típica imatge de la cascada i la Tuca d'Aigualluts, amb l'Aneto omnipresent.

Cascada d'Aigualluts.

La Neila gaudint força del seu primer dia de vacances, va amunt i avall, no para de córrer i de posar-se dintre de qualsevol rierol o bassa d'aigua, el dolent és que després ve fins a nosaltres per espolsar-se, i l'aigua es freda per aqui dalt, jajajajajaja, que kbrona arriba a ser.

Plan i Tuca d'Aigualluts, amb l'Aneto sempre vigilant.

De fet és a tot arreu.

Arribem als Plans de l'Escaleta, al fons tenim la Forcanada, a l'esquerra el coll de Toro i, a la dreta, el nostre objectiu, la Tuca d'Aigualluts.

Tinc poques referències de per on es puja, la millor el reportatge d'un forero de Mendiak, GIROA (repor) , però ell puja tot amunt, sense camí definit. Nosaltres, al començament, trobem unes fitades que van cap al coll a l'esquerra del cim, i com ho veiem més clar, les seguim, però al cap de poc es perden i tornem a la idea original de pujar per on ho va fer ell, després, en arribar a la cresta veig que la primera idea era la bona, del coll abans esmentat puja una linia clara de fitades. A la foto poso las tres opcions, en castellà, perqué tothom ho entengui, per a mi la millor opció és la marcada en negre, de fet és per on hi pujaria si hi tornes.

La mateixa foto sense colors. 

Ibon i coll del Toro.

Pujem per l'esquerra d'aquesta canaleta, a la baixada ho farem a la dreta.

Arribem al punt clau, la canal que es veia de baix, per on sortim directes a l'ampla cresta, és fàcil, no més hem de fer servir las mans a petits punts, jo li donaria un 2º com a maxim, i tirant llarg. Però la pujo sol. Alba ha començat les vacances amb petits problemes físics i diu que fins aquí ha arribat, busca un indret on poder esperar prenent el sol, i la Neila es queda amb ella.

Surto a la cresta i veig l'ample coll per on va la ruta normal, és molt millor pujar per aquí.

Ampliem las vistas amb La Forcanada, el coll dels Aranesos i el Mall de l'Artiga.

Puntejo per on va la ruta normal de pujada aprox., és molt senyalitzada amb fitades.

Segueixo amunt, no és difícil, però la pujada és forta, no hi tenim cap descans, tot amunt.

Finalment arribo al cim, comença l'espectacle.

Tenim l'Aneto i la seva glaçera a tocar.

Tot el massís de l'Aneto.

A l'altre vessant tenim el ibon i el coll de Toro.

Si ampliem una mica, veiem els pics de la Mina i Salvaguardia.

Tornem a la banda de l'Aneto, brutal.

I si ajuntem les dues fotos tenim un panorama magnific de 360º a la rodona.

Forcanada i Mulleres.

Ibon de Barrancs.

Coll de Toro, porta d'entrada a la Vall d'Aran.

Aigualluts, pics de la Mina i Salvaguardia, al fons, a l'esquerra, es veu el SACROUX

El sector del Perdiguero, tirant de zoom

L'Aneto.

Només fa deu minuts que estic al cim, i tot i que és un indret ideal per estar-hi molta estona, ja que les sensacions són molt grans, la pau i tranquil·litat que es respira m'omple plenament i em fa gaudir força, però estic neguitòs, l'Alba és sola i això no m'agrada, haig de  recollir trastos i marxar, però ho faig amb el cap ple d'imatges pel record, és d'aquells cims als quals hi tornaria sempre.

Ja al costat de l'Alba veig la canal per on he pujat i baixat.

I per on baixarem ara, tot recte, només hem de buscar els millors passos, però sempre caminant.

Una mirada al cim, i tornarem algun cop, això segur.

Sortim al camí que em seguit fins aquí aquest matí.

Aigualluts, amb molta més gent que aquest matí, també hi estan la resta de la família, ells han fet el circuit Besurta-Renclusa-Coll de la Renclusa-Aigualluts, hi ens esperen allà, als Aigualluts.

Ja som tots junts, ara passarem una bona estona per aquestes contrades.

Gaudint de l'entorn.

Cada un a la seva manera.

Però hem de marxar, a l'Alba i a mi, amb la Neila, ens queda una bona estona fins a arribar al Vado de l'Hospital, d'on hem sortit aquest matí.