Montserrat, travessa d'Agulles i Frares Encantats.

Descripció de la ruta.

Tornem a Montserrat, i aquesta vegada per fer una de les grans i clàssiques travesses montserratines, que jo feia més de 10 anys que no hi anava, un munt de temps, la travessa Frares Encantats i Agulles. La primera part, la dels Frares Encantats la podem trobar perfectament descrita a la pàgina de Tot Montserrat

La segona part, la de Les Agulles, no la trobem a la pàgina esmentada abans, però no tenim problema, a la web podem trobar molts blocs que l'expliquen detalladament, jo tinc predilecció per la pàgina d'en Toni Planas, molt detallada explicativa, Frares i Agulles

Com es tracta d'una ruta amb algun pas tècnic, equipats amb cordes i cadenes, i no m'agrada anar sol per aquests indrets enganyo a la meva filla Alba per anar plegats, no és necessari gran cosa per fer-ho, doncs ella gaudeix un munt per aquest tipus de terreny.

Podem sortir de diferents indrets per fer la circular, el més clàssic és sortir de Can Maçana (ara l'aparcament és de pagament, de 9,00 fins a les 19.00), també es pot sortir del costat de la carretera, poc després de passar La Cadireta tenim un pàrquing que dóna a una pujada per l'anomenada Plaça de Catalunya i, per últim, del poble del Bruc, pujant per la Cova Arcada fins al Coll de Porc i baixant pel camí del refugi o pel de Les Bateries. Aquest últim és el que més m'agrada, però també fa la ruta més llarga, per tant, i com hem de tornar aviat a casa, anem pel clàssic, el de Can Maçana.

L'aproximació al Coll de Porc (o de Port) el fem seguin el GR-172 fins al desviament del coll, passant per sota La Cadireta i La Foradada, podem pujar-hi si volem, contem uns 20 minuts per pujar i baixar. Un cop al Coll de Porc comença la Travessa, aquesta passa per les canals que separen les diferents agulles del sector de Frares Encantats, buscant les millors opcions i, si es necessari, ajudant-nos amb cordes i cadenes que ja son instal·lades, alguns d'aquest trams equipats son molt bonics, com el Pas de la Finestra, hem de passar per sota un bloc encastat al bell mig de la canal o la feixuga Canal del Lloro, que ens deixa al Coll d'en Xandri, porta de baixada al Portell Estret.

Un cop al Portell Estret, acaba el sector Frares i comença el d'Agulles, un xic més fàcil que l'anterior però també amb algun pas equipat i molt distret, com el Pas del Carbassó i el Pas dels Merlets, fins a arribar al Pas de la Portella, allà ens trobem el camí de Can Maçana al refugi Vicenç Barbe, girem a la dreta i ja només hem de tornar fins al pàrquing de Can Maçana, donant per tancada la circular.

Tot el sector de Frares Encantats, fot feta del cim del Montgròs.

Imatge de la ruta al Google Erth.

Perfil de la travessa, el track al wikiloc.

Dades tècniques.

• Punt de sortida: Can Maçana, a partir del mes de maig del 2016 hi trobem un punt d'informació del Parc i l'aparcament es de pagament de les 9 del matí a les 7 de la tarda. Com arribar
•  
• Track: el teniu al Wikiloc.
• Material necessari: és una travessa curta per tant amb calçat adequat i alguna cosa per menjar i beure en tenim prou, mapa, brúixola i Gps sempre amb nosaltres. Com es tracta d'una travessa equipada amb cordes i cadenes seria interessant de portar una corda a la motxilla, per qualsevol imprevist.
• Altura mínima: 704 metres a Can Maçana.
• Altura màxima: 1092 metres, pro de l'Enclusa.
• Desnivell positiu acumulat: 829 metres.
• Distancia: 8,2 quilòmetres. 
• Ruta circular: Sí.
• Ruta per gossos: No.
• Si voleu veure les fotos, amb els comentaris amb Castellà, ho podeu fer al àlbum de Picasa.

Fotos i comentaris.

Sortim de Can Maçana seguint el GR-172, direcció al Monestir, passem al costat del desviament cap a Sant Pau Vell, pel Coll de Guirló i arribem al desviament del Refugi Vicenç Barbe, per aquí tornarem, de moment seguim rectes, pel GR.

Ja veiem La Cadireta i La Foradada, el camí passa per la seva base.

Una mirada cap al Bages, al fons albirem el Pirineu.

Desviament a Coll de Porc, o de Port, segons el mapa que portem.

Cap a la meitat de la pujada trobem una cruïlla, a la dreta al Portell Estret, a l'esquerra al Coll de Porc, seguim capa aquest últim.

La cara nord dels Frares Encantats.

Ja albirem el Coll de Porc, l'altiva agulla del mig és l'Agulla Vista, abans d'arribar al coll passarem al costat de la font del mateix nom.

Coll de Porc o de Port, aquí deixem el camí principal i girem a la dreta, comença la travessa.

Per la canal central comença la travessa dels Frares Encantats, a l'esquerra l'Enclusa, a la dreta el Frare Gros, el camí passa pel mig dels dos, possiblement és el tram més tècnic.

Just començar a caminar ens adonem que som observats.

Aquest és el tram més tècnic, equipat amb esglaons de ferro i cadena, es puja bé, potser el més difícil és l'últim esglaó, però es perquè es troba massa separat de l'anterior i, les persones baixetes, com jo, arribant justet.

Un seguit de fotos per veure com ho puja la meva filla.

La sortida del pas, el camí segueix pujant fort.

Hem d'ajudar-nos amb les branques i arrels per anar superant el fort desnivell.

Segon pas, equipat amb una cadena.

El camí és un trenca-cames, pujar i baixar contínuament, ara toca baixar, sota l'Enclusa, ajudats per una corda.

Pas de la Finestra, hem de passar per sota d'un bloc encastat a la canal, més espectacular que difícil.

Per sota.

Ens apartem un xic del camí, per pujar  a una petita agulla, amb un bon panorama local.

El sector Frares Encantats, destaquen, a la dreta, el Lloro i la Monja.

Foto de grup.........jajajaja.

Tornem al camí, i trobem un altre pas equipat amb una corda.

El segon tram del pas, vist de dalt.

I de baix, les arrels son de gran ajut per baixar.

Deixem, a l'esquerra, un desviament que va direcció al Pas del Príncep i al refugi. Nosaltres seguim rectes i, molt aviat trobem la forta pujada de la Canal del Lloro.

Part final de la canal.

Coll d'en Xandri, al bell mig del Lloro, el Bisbe i La Monja.

Quasi al moment tenim una imatge del Serrat del Centenar, amb La Nina, La Boleta Foradada i l'Agulla del Centenar al davant mateix.

Pas estret, per sota las parets de La Nina.

Continuació del pas, ara perdrem alçada direcció al camí que puja del refugi Vicenç Barbe cap al Portell Estret, un cop el trobem, remuntem fins al Portell.

Portell Estret, aquí acaba la travessa de Frares Encantats, i comença la travessa d'Agulles. del Portell podem abandonar i baixar al refugi (esquerra) o al GR (dreta).

Però nosaltres seguim rectes.

Guanyem alçada ràpidament i tenim una magnífica visió del sector de Frares Encantats. Al davant La Boleta, l'Ànec i l'Agulla sense nom, al fons, Montgrós, Ecos, Albarda, etc.

Molt aviat veiem la Bola de la Partió, just a sota La Bitlla, amb uns escaladors al seu cim.

Per davant tenim l'Esquelet (crec), amb uns escaladors al seu cim, a la dreta la Bessona inferior, al seu darrere albirem part de la Bessona superior.

Agulla de l'Arbret.

Pas equipat, ajudats per la corda i les arrels el superem fàcilment.

Al costat del Camí trobem una Miranda amb bones vistes a La Cadireta i la Foradada.

Ens fem una foto amb la Saca Gran darrera nostre.

Seguim camí, passant sota la Saca Gran.

Després d'una forta baixada hem de fer un gir de 90º per trobar la pujada del Pas del Carbassó.

Pas del Carbassó, al final trobem unes arrels que ens ajudant a superar-lo. 

Vist de dalt.

Un cop d'ull al darrere, la Saca Gran a l'esquerra, acabem de passar just per sota, també veiem la Bitlla al seu costat, al fons els grans cims de Montserrat.

Saca Gran, Agulla de l'Arbret, Les Bessones, La Filigrana, La Boteruda del Gra, etc, etc.

Un xic més ampla.

El Serrat dels Pallers, al fons el poble del Bruc.

Crec que son el Merlet i les Sabines.

Pas del Merlet, últim pas equipat, tot i que el dia que nosaltres hi vam passar alguna "bona persona" havia decidit emportar-se la corda i NO HI HAVIA L'EQUIPAMENT, per sort, nosaltres portàvem una corda a la motxilla i vam poder baixar, com no ens arribava la corda, ho vam fer en dos trams, el primer fins a unes arrels, a la fotografia són just sota l'Alba, i el segon fins a baix. Quan vam arribar a Can Maçana vam notificar que faltava l'equipament al centre d'interpretació que han fet allà, pel que sabem ho van notificar als mossos i al Patronat, i pocs dies després vaig assabentar-me que ja tornava a estar instal·lada la corda fixa.

Just al final del Pas del Merlet veiem que ens han estat vigilant, de ben segur que ha passat una bona estona veien les nostres dificultats per baixar per un indret que ell i passa amb els ulls tancats.

Això s'acaba, aquí baix tenim la Portella, on trobem el Camí que va del coll de Guirló fins al refugi Vicenç Barbe, just en trobar-lo girem a la dreta i encarem l'últim pas del dia, el Pas de la Portella.

Una ullada al darrere.

L'Alba ja és troba al Pas de la Portella, just a la seva dreta.

I ja l'hem passat, no te cap secret, un curta baixada per roca.

Ja som de tornada al coll de Guirló i al GR-172.

Baixant per la pista forestal cap a Can Maçana tenim una imatge meravellosa del tram d'Agulles, amb la Cadireta i la Foradada a la dreta, poc després arribem al pàrquing i donem per tancada aquesta gran clàssica montserratina.