Pics dels Vidal, Tort i de Mar,oblidats i solitaris.

Descripció de la ruta.

Ja fa molt de temps que no vaig per la Vall Fosca, potser massa temps, i crec que es un indret que és mereix visitar més assíduament, per tant, crec que ha arribat el moment d'apropar-me a fer alguna sortida per aquesta vall, porta d'entrada, pel seu vessant sud, del Parc Nacional de Sant Maurici i Aigüestortes.

Tinc moltes possibilitats, doncs, a part de donar una volta pels estanys, només he pujat al Peguera i al Subenuix. Tinc fitxades la pujada al Mainera i una circular pel Dallui i Nairolo, però una conversa dins d'un foro muntanyenc veig que també existeix la possibilitat de pujar, dins d'una interessant circular, a dos dels cims més alts que podem trobar per aquelles contrades, els Pics Tort i dels Vidals, situats al mig mateix de tota la conca lacustre que hi trobem per aquells indrets, per tant, ens garanteixen unes vistes locals magnifiques, si després, les vistes llunyanes acompanyen, aquests dos cims poden ser una molt bona opció, i si li afegim que tenim la solitud garantida, doncs, com són fora dels circuits habituals d'aquella part del Pirineu, un cop sortim del  sender GR i del de Carros de Foc, no trobarem a ningú, ni tan sols trobarem camins, alguna fitada escarransida i poca cosa més. Amb tots aquests ingredients no és difícil decidir-de, el Tort i el Vidals passen a ser objectiu prioritari.

Tot i que existeix la possibilitat de pujar amb el Teleferic de l'Estany Gento , jo sortiré des de l'Embassament de Sallente, allargant la ruta en distancia i desnivell, si alguna persona, en el futur, vol fer la meva ruta és bo que sàpiga que té l'opció de retallar-la un xic. 

El començament de la ruta no té cap secret, es tracta de pujar per la Cana del Pigolo fins a trobar l'antic camí on circulava el tren per construir tots els embassaments que tenen els estanys, un cop ha aquest camí s'ha de seguir fins a l'estany Gento. Just davant del restaurant, comença la drecera que porta al refugi Colomina, nosaltres pujarem per aquí i baixarem per la ruta normal. Aquesta drecera no és difícil però no hi trobarem senyals o marques, a més el camí és molt poc marcat, haurem d'anar atents per seguir la direcció correcta, pocs metres abans d'arribar al refugi, la ruta normal i la drecera s'ajunten.

Un cop al GR, sense arribar al refugi, el seguim direcció al Refugi Josep Maria Blanc, aquí no tindrem problemes, doncs és un camí molt marcat i fressat. anirem passant pels estanys de Colomina i de Mar, i pel Pas de l'Os, fins a arribar ha l'estany de Saburó, aquí tenim una nova bifurcació (pal indicador), el camí que portàvem gira a la dreta cap la collada de Saburó, nosaltres girem a l'esquerra, cap al coll de Peguera i el refugi Ernest Mallafrè, passem al costat de l'estany de Saburó de Dalt i d'un interessant bivac, on podem fer nit d'alló més bé, i remuntem una mica més però quan el corriol gira decididament cap al coll de Peguera nosaltres l'hem d'abandonar, cap al coll de Mar, no tenim camí i només veurem 4 fitades, però la direcció és evident, tenim el coll just davant.

Un cop al coll només es tracta de guanyar la cresta, fàcil, i anar fins la punta del Pic de Mar, amb passos de II grau com a molt, un cop allà hem de tornar cap al darrere per seguir per la cresta, sense dificultats, o per la nostra esquerra, en el sentit de la marxa, per arribar fins al Pic dels Vidals, sostre de la sortida, amb un panorama molt ample, que arriba fins a Las Maladetas, passant pel Montsent de Pallars, Peguera, Subenuix, Gran Tuc de Colomers, Punta Alta, Besiberris, etc, etc.

Del Vidals al Tort potser és el pitjor tram del dia, perquè la cresta és formada per grans blocs, que hem d'anar salvant, o perdre un xic d'alçada per després guanyar-la, un cop al cim del Pic Tort el panorama és molt semblant, potser guanyem més visió cap al Sud.

Per baixar hem d'anar seguint el llom sud del Pic Tort per després anar pèrdent alçada cap als estanys dels Vidal d'Amunt, dels tres estanys, el camí va a passar per la sortida d'aigües del més baix, després seguirem baixant, sense camí i amb poques fitades, fins a l'estany dels Vidals, preciós i solitari, poc més a baix passem pels plans anomenats Feixants del Prat, i encarem l'última baixada fins a trobar, novament, el GR o Carros de Foc, just al desviament de l'estany Tort, d'aquí només hem de seguir aquest massificat camí fins al telefèric de l'estany Gento per, tot seguit, desfer el camí de pujada fins a  arribar a l'embassament de Sallente.

Pic de Mar.

Dades Tècniques.

La imatge de la ruta al Google Earth.

El perfil de la ruta, el track al  Wikiloc.

• Punt de sortida: Embassament de Sallente, com arribar.
• Track: El podeu baixar del Wikiloc, l'enllaç el teniu AQUI. Un apunt: Al començament té algun tram que es veu una línia recte, no es cap errada, un d'ells es perquè es va parar (cap problema, era poc tros i a la canal del Pigolo, on el camí es evident) i els altres són de passar pels túnels que es troben abans d'arribar a l'estany Gento.
• Material necessari: Calçat adequat i roba d'abrigar, tot i que trobarem punts on agafar aigua, si pugem des de Sallente hem de tenir en compte que es una ruta llarga i amb bastant desnivell, no estaria de més portar-ne un xic més. Mapa, brúixola i GPS (si en tenim) sempre a la motxilla.
• Alçada mínima: Embassament de Sallente: 1770 metres al punt de sortida, tot i que al gps, marca més alçada, 1776 metres.
• Alçada màxima: 2904 metres al Pic dels Vidals, el GPS marcava 2900 metres.
• Desnivell positiu acumulat: 1397 metres.
• Distancia: 17 quilòmetres. 
• Ruta circular: no exactament, de Sallente a l'estany Gento és lineal, la resta circular.
• Ruta per gossos: Si, cap problema, tot i que la meva gossa va tenir un petit bloqueig al tram de blocs entre el Pic dels Vidals i el Tort, però no va ser res extraordinari, volia passar si o si per on no podia.
• Normalment tinc un enllaç al meu àlbum de Picasa on tinc les fotos amb els comentaris amb Castellà, però aquesta vegada he tingut problemes tècnics, no se si meus o d'ells i estan les fotos sense comentaris, ho sento ALBUM

Fotos i comentaris.

Embassament de Sallente, 5'30 de la matinada, tot preparat.

Agafem el camí de la Canal de Pigolo.

Pugem molt ràpid i, ben aviat trobem la cruïlla de l'antic camí que porta cap a l'estany Gento, l'agafem i anem passant pels diferents túnels que es troben ha aquest camí.

 Les primeres llums del dia ens acompanyen quan arribem a l'estany, el deixem al darrere i ens apropem a tota la parafernàlia de l'estació superior del telefèric. La ruta normal cap al refugi de Colomina segueix tot recte, però nosaltres pujarem per la drecera que surt just darrere on està situat el cartell informatiu, el camí es poc marcat (alguna marca vermella i alguna fitada) i molt feixuc de pujar.

Superant la primera rampa.

A sota nostre tenim l'estany Gento.

Trobam un petit pas equipat, gens difícil.

Un cop superada la primera, i forta pujada, el terreny és més amable.

Al fons albirem el refugi de Colomina.

Passem al costat de la Parada de Jou i arribem al Pla de la Portella, al fons veiem el Tossal Tancat, la collada de les Arenes, el Pic Fosser i, il·luminat pels primers raigs de sol, el Pic de Mariolo.

Sortim al GR, també pertany a Carros de Foc, poc abans d'arribar a la cruïlla del refugi de Colomina, no hi arribem, girem i seguim el, ara si, fressat camí, que porta cap als refugis Ernest Mallafrè o al Josep Maria Blanc.

Bucòlica imatge de l'estany de Colomina, amb els cims del Peguera, Saburó, Mainera i Pala Pedregosa reflectides a les seves calmades aigües.

Refugi de Colomina, situat a un indret magnific, just al costat de l'estany del mateix nom.

Tot seguit arribem a l'estany de Mar, al fons, a l'esquerra, es troba el Pas de l'Os.

Arribant al Pas de l'Os, es veu la diagonal que fa el camí per superar els contraforts que baixen de les Pales de Colomina per la seva part més dèbil.

Pujant el Pas de l'Os.

Un cop a dalt.

La gran fitada que hi trobem a dalt del Pas de l'Os, al mig, es veu la collada de Saburó

Un xic més endavant trobem una cruïlla, a la dreta, seguint el sender GR o Carros de Foc, cap a la collada de Saburó i el refugi Josep Maria Blanc, a l'esquerra cap al coll de Peguera i el refugi Ernest Mallafré, aquest últim és el nostre camí. Per altra banda aquí també s'acaba compartint camí amb la gent que ha sortit del refugi de bon matí, tots ells van cap al refugi Josep Maria Blanc per la collada de Saburó, seguim la ruta estrella d'aquestes contrades, Carros de Foc, cap a la de Peguera ningú, estem sols. tot per nosaltres.

Però primer m'apropo a la presa de l'estany de Saburó, completament vuit, bé millor dit, només es veu el que és, en realitat, l'estany .

D'aquí s'albiren els colls de Peguera i de Mar, aquest últim és el nostre objectiu, tot i que, de moment, seguim el camí cap al coll de Peguera.

Pugem un xic més i arribem a l'estany de Dalt de Saburó, al fons veiem, per primer cop, el Pic dels Vidals, sostre de la sortida d'avui.

Passem al costat d'un magnific bivac, marcat amb un waypoint al track, per si volem passar la nit aquí dalt.

I una mica més amunt, amb el Coll de Mar ben visible, deixem al camí al coll de Peguera, ara anem sense camí, amb alguna fitada (molt poques), però amb la direcció molt evident, tenim la collada de Mar al fons. Just des de aquest punt i fins que, a la baixada, arribem a l'estany Tort, entrem a un terreny feréstec, sense camins i amb les fitades molt escarransides, per sort no tindrem problemes d'orientació, la direcció a seguir sempre és molt evident.

Un cop d'ull al darrere, superada la primera pala i ja molt a prop del coll. 

Coll de Mar, amb la vall de Monestero davant nostre, Es veu l'estany de Monestero, a la seva dreta, s'aixeca, elegant, el Gran Encantat, pujat fa dos anys per la seva Canal Central. al fons es veuen el Bassiero, Saboredo i Amitges, com cims més destacats.

Comencem a pujar, a l'esquerra els contraforts finals del Pic dels Vidals, però primer guanyarem la cresta, pujant tot recte, per anar al Pic de Mar.

Sortim a la cresta i veiem el Pic dels Vidals i el llarg llom que l'uneix al Pic Tort.

La cresta del Pic de Mar que, de fet, no es un pic exactament, més aviat es un seguit de puntes que es troben a la cresta que uneix el Pic dels Vidals amb el Pic de Sobremonestero, just abans de trobar una bretxa que talla aquesta cresta es troba la punta més alta, i es aquesta punta la que es coneix com Pic de Mar, tot i que abans també es troba un altre punta amb una alçada similar, aquestes dues puntes són les úniques que pujarem de tota la cresta, la resta les evitarem per el vessant nord.

Pic de Mar.

A la dreta de la foto el Subenuix , darrere seu treu el nas el Gran Tuc de Colomers , després bé el marcat coll de Contraix, amb el Pic de Contraix a la seva dreta i el massis de la Punta Alta més a la dreta, al seu darrere s'intueix el massís dels Besiberris , més al fons veiem el massís de La Maladeta.

Aquí les tenim, Las Maladetas, amb el rei del Pirineus, l'Aneto , el Coronas i el Pico del Medio, al fons de tot veiem el cim que dona nom a tot el massís, La Maladeta

Anem per la cresta cap a l'altra punta, El Pic dels Vidals ens mostra per aquest vessant, la seva cara més feréstec.

A cop de zoom veig un tros de l'estany de Sant Maurici.

La cresta és distreta, però fàcil, amb indrets on hem de fer servir les mans, jo li donaria un grau de II- o II estirant molt.

Pujant als Vidals veiem tot el tram de cresta, al final treu el cap el cim del Sobremonestero, a la seva esquerra el Subenuix.

La Neila ja ens espera al cim.

Cim del Pic dels Vidals, al meu darrere el rei d'aquestes contrades, el Peguera, pujat fa molts anys.

El mateix panorama d'abans, Subenuix, Gran Tuc de Colemers, Contraix, Punta Alta, Besiberris i Maladetas, a sota els estanys Morto, Castieso,Eixerola i Cubieso.

Besiberris i Maladetas.

Subenuix i Gran Tuc de Colomers.

I ara tots junts.

El Pic dels Vidals és un cim amb un gran panorama, sobretot cap a la Vall Fosca i els seus estanys i cims principals, aquí ho tenim, a sobre el José veiem el Peguera, el Saburó, Mainera, Pala Pedregosa, Montorrio i el Montsent de Pallars tancant el cercle, a sota els estanys de Colomina, Mar, Frescau, Saburó i Petit de Saburó.

Però hem de seguir, ara anem al Pic Tort, seguint la cresta, sense dificultats, tret d'anar evitant els grans blocs que la formen.

Els tres estanys de Vidal d'Amunt.

Aquest tram de cresta és feixuc, tant que inclòs la Neila s'arriba a bloquejar, no troba com passar un gran bolc de pedra, hem de tornar i donar-li un cop de mà, després, i durant una estona no es mou del meu costat.

Ja som al coll de Carboneres, que separa els dos cims, ara toca tornar a pujar.

Primer pel vessant est (esquerra) i després per la mateixa cresta.

Cim del Pic Tort.

Estanys dels Vidals d'Amunt, de Mar, Tort, Fosser, amb el Montsent de Pallars i la Vall Fosca destacant al centre de la imatge.

El Pic dels Vidals i el Peguera al darrere, a l'esquerra dels Vidals és veu la cresta que forma el "anomenat" Pic de Mar.

La cresta que uneix el Pic Tort i el dels Vidals, amb el Peguera darrere d'aquest, i tots els cims anomenats abans, del Subenuix a Las Maldetas, passant per Colomers, Contraix, Punta Alta, Besiberris, etc, etc.

Els estanys de Castieso i Morto sota la collada dels Francesos, amb el Subenuix sempre present.

Foto de cim.

Comencem a baixar, pel llom sud del pic, primer resseguint la carena, es veuen els cims del Dellui i Nairolo, amb els estanys d'Eixerola, Cubieso i Nairolo.

Poc a poc anem deixant la carena i baixant cap als estanys de Vidal d'Amunt.

Arribant als estanys tenim aquesta bona panoràmica dels cims pujats avui, amb els estanys dels Vidals i el Peguera-Saburó al fons.

El més baix dels tres estanys, el camí de baixada passa per la seva sortida d'aigües.

Es l'hora del bany, amb el Pic dels Vidals al fons.

Seguim baixant i, ben aviat, albirem l'estany Tort, fins a molt a prop de la seva sortida d'aigües hem de baixar. Allà ens ajuntarem amb el transitat camí de l'Estany Gento al refugi de Colomina.

La forta pala que acabem de baixar.

Que ens deixa ben a prop del, bonic i amagat, Estany dels Vidals.

Les Pales dels Vidals, amb la canal de baixada dels estanys superiors.

Travessant els plans posteriors de l'Estany dels Vidals, anomenats Feixants del Prat.

Feixants del Prat, abans de començar la baixada final, cap el camí del refugi.

Una baixada agraïda, perquè sempre tenim l'estany Tort als nostres peus.

Ja albirem l'embassament de Sallente, molt lluny, a l'esquerra es veu la Canal del Pigolo, per on hem pujat aquest matí i baixarem d'aquí una estona.

I arribem al camí del refugi, és veu la línia que marca el camí per sota la fitada. A la imatge veiem, clarament, la diferencia de camins, el GR, un molt fressat i el que estem baixant, quasi inexistent, la gran diferencia entre massificació i solitud, la gran diferència d'avui.

Una ullada cap l'últim tram baixat, venim del petit collet del fons.

Seguim el GR cap a l'estany Gento i el telefèric que arriba fins allà, que veiem al fons.

Estany Gento, que quasi no hem vist aquest matí.

Ara anem seguint el mateix camí de pujada, que aquest matí hem fet de nit.

El José començant la baixada de la Canal del Pigolo.

Una baixada molt forta, però que és fa molt ràpidament.

Aparcament de l'embassament de Sallente o, contents i satisfets, donem per tancada la sortida d'avuí.