Descripció de la ruta.
Magnífic i dur recorregut per les Serres de Bellmunt i de Curull, gaudint dels colors d'una tardor que ja s'acaba, però que encara ens deixa unes imatges idíl·liques. Gràcies a l'Ángel Cosp i al Xavier Gallardo he pogut descobrir una part de Catalunya desconeguda per a mi.
La sortida comença a Sant Pere de Torello, deixem el cotxe al pàrquing exterior de la casa de Colònies del Molí de la Riera, i anem direcció a la carretera BV-5224 tot seguint el PR C-45, cap a l'ermita de Sant Roc, la Masia del Serrat de Nespla i encarem la forta pujada al Serrat dels Cristians Vells, fins a arribar al Santuari de Bellmunt. Allà, la forta boira ens fa la guitza i no tenim cap mena de vistes, però els bonics boscos pels quals hem passat fan que això no ens importi gaire, hem gaudit d'aquesta forta pujada.
Un cop visitat el Santuari baixem cap al Coll de d'Hi era de Massa, on deixem el Pr que seguíem fins ara, aquí girem a la dreta i baixem, envoltats de faigs, per una vella pista forestal cap al Torrent de Canemars i la Tosca dels Degollats, en acabar la pista tenim dues opcions, a l'esquerra comença un camí fitat, i a la dreta, tenim un corriol poc marcat, el camí bo es el de l'esquerra, però nosaltres vam baixar per la dreta, i aquest es un tram molt feixuc, amb el camí poc marcat, molt humit i amb un fort pendent al final, els dos camins s'uneixen després de salvar el desnivell que dóna pas al Salt de Canamars però, sens dubte, per anar amb més tranquil·litat i amb menys risc, es molt millor anar per l'altre camí, el fitat que trobem al final de la pista.
Els dos camins s'ajunten poc abans de la Tosca dels Degollats, una curiosa formació rocosa, un cop visitada seguim i ens unim a una pista forestal per on va el PR C-47, el seguim direcció Vidrà, passem pel Salt del Molí, el Pont de Salgueda i el Molí Nou (runes). Poc després creuem la riera de Sant Bartomeu, o de la Vila Vella, on deixem el PR C-47 per seguir, a la dreta, una pista forestal que porta fins a la Masia de Can Puig però, abans d'arribar, trobem un corriol a la dreta que agafem per pujar per la Baga de Curull, l'autèntica sorpresa del dia, un bosc de faigs que ens donarà un joc de llums i colors realment encisador.
Al coll de la Coma del Coll anem a la dreta per pujar, passant per petites grimpades, fins al Puig del Curull, tampoc podem gaudir gaire de les vistes, doncs seguim amb núvols baixos i calitja. Baixem i tornem al coll per pujar al cim principal del dia, el Puig de l'Àliga. Vistes similars a les anteriors, potser més obertes cap al Puigsacalm i la Serra de Llancers, on sembla que els núvols es van aixecant.
Tornem al coll per, arrecerats del vent, fer un àpat. Després baixem per l'altre vessant, cap a la Masia de la Coma del Coll, un cop a la masia seguim baixant cap al coll de Collsaplana, La Vinyeta i l'ermita de la Mare de Dèu del Roser, aquí havíem d'agafar el corriol que baixa pel torrent de la Rabassola però, com anem xarrant, ens passem la cruïlla i baixen un bon tros, quan ens n'adonem parem i mirem quina opció és la millor, i veiem que, tot i que si seguim baixant sortirem al mateix lloc, és molt millor tornar fins al torrent de la Rabassola. Doncs tornem al darrere i un cop al bon camí, baixem seguin el corriol fins a sortir a una pista forestal on ens tornem a trobar amb el sender PR C-47, que només hem de seguir fins al punt de sortida. Nosaltres vam fer un petit tram per la carretera, doncs era quasi de nit i ens vam passar de llarg una cruïlla, cap problema doncs una mica més endavant pots tornar a trobar el corriol.
Arribem al pàrquing de nit, com quasi sempre que fen rutes plegats, perquè entre que xarrem molt i que fem rutes llargues el temps total de la ruta sol ser molt alt, però es una cosa que no importa, doncs el que realment volem és gaudir d'una sortida muntanyenca amb el millor ambient possible.
Foto al Salt del Molí.
Dades tècniques.
Imatge de la ruta al Google Earth.
Perfil del recorregut, el track AQUI.
- Punt de sortida: Casa de Colònies del Molí de la Riera, a Sant Pere de Torelló, com arribar
- Track: el teniu al meu WIKILOC. Un avis, al track teniu una errada al començament, pujant cap a Sant Roc el GPS es va parar i fins que vaig donar-me compte surt una linea recta, no es problema, aquesta pujada es marcada com a PR C-45, només hem de seguir aquest marcat camí per retrobar-nos amb el track poc desprès de Sant Roc.
- Atenció: teniu un tram complicat, al final del Torrent de Canemars, camí poc marcat, humit, amb un fort desnivell i un xic exposat cap al final. A l'explicació de la ruta ja dic com evitar aquest tram, tot i que es pot passar bé, jo recomano anar per l'altre opció, és més fàcil.
- Material necessari: No es una ruta tècnicament difícil, però si que te una distància important i un fort desnivell, per tant hem d'anar preparats amb menjar i aigua, calçat adequat i roba d'abrigar. Com sempre, mapa, brúixola i GPS no poden faltar a la nostra motxilla.
- Alçada Mínima: 559 metres al punt de sortida.
- Alçada màxima: 1342 al cim del Pic de l'Àliga, tot i que al GPS marcava 1332 metres.
- Desnivell positiu acumulat: 1610 metres.
- Distància total: 25, 34 quilòmetres.
- Ruta circular:SI
- Ruta per gossos: SÍ, cap problema.
- Podeu veure les fotos, amb els comentaris amb Castellá, al meu àlbum de Google Fotos.
Fotos i comentaris.
Punt de sortida a la Casa de Colònies del Molí de la Riera.
Pugem a la carretera i seguim el PR C-45.
Que puja cap a Sant Roc.
Sant Roc.
Seguim i passem per la Masia del Serrat de Nespla.
Pujada cap el Serrat dels Cristians Vells.
Comença l'explosió de colors.
Un bosc de faigs amb les ultimes pinzellades de la tardor.
La pujada es molt forta però de bon fer per l'entorn que ens envolta.
La boira no ens deixa veure el Santuari de Bellmunt.
Últims metres.
Donant la volta al Santuari.
Bellmunt per Derrera.
Pugem a la part alta, i com no podem gaudir de les vistes ens les imaginem.....Aquesta cap a Montserrat i la Serra de l'Obac.
Ara cap el Montseny.
I l'ultima per mirar cap al Pirineu.
Santuari de Bellmunt.
Comencem a baixar cap al Coll d'Hi era de Massa.
Una camí preciós, envoltats dels últims colors de la tardor.
Al coll agafem el camí de la dreta, on es la Nala, es tracta d'una antiga pista forestal que baixa tot seguint la Baga de Canemars.
Un camí que baixa d'una manera suau.
Ple de color.
Al final de la pista (no tinc foto) tenim dues opcions, a l'esquerra un camí fitat, que es el que hem d'agafar, però nosaltres vam baixar pel corriol de la dreta, poc marcat, molt humit i amb un fort pendent final, MOLTA PRECAUCIÓ si agafeu aquesta opció.
El corriol.
Arribant a la forta baixada.
La baixada, no sembla que sigui gran cosa, però te molta inclinació i es trobava humida, a la dreta tenim un gran buit, per on es forma el Salt de Canemars en èpoques de fortes pluges.
Un cop ens ajuntem amb l'altre camí, el que és millor per baixar, seguim baixant fins a trobar aquestes petites, i curioses, formacions rocoses, que son just a sobre de........
Els meus companys de sortida.
Sortim a una pista forestal per on va el PR C-47, que ve de Sant Pere de Torello pel Forat del Mico, el seguim direcció Vidrà.
Deixem la pista per seguir un corriol que baixa cap a.......
.......el Salt del Molí.
Salt del Molí, al seu costat es troben les runes d'un antic Molí.
Es l'hora del bany.
I de buscar la foto artística.
Però hem de seguir, queda molt. Tot seguit, i sempre seguint el PR C-47, passem pel Pont de Salgueda.
Pont de Salgueda.
Pel Molí Nou del Salt (runes).
Tot i que sembla que s'estan portant treballs de neteja al seu voltant.
A continuació creuem el torrent de Sant Bartomeu o de la Vila Vella i deixem el PR C-47, que segueix cap a Vidrà, i agafem la pista forestal que remunta aquesta vall, direcció Can Puig.
A prop de la masia deixem la pista forestal per agafar un corriol a la dreta.
Que remunta per la Baga de Curull.
Plena de faigs i colors.
I que resulta ser.....
L'autentica sorpresa del dia.
Plena de racons encisadors.
Un cop superat el tram més feixuc de la pujada el camí es torna més agradable de seguir.
Poc abans del Coll de la Coma del Coll anem a la dreta, per pujar al Puig del Curull.
Que te un últim tram molt costerut i amb petites grimpades.
Un cop al cim, tenim núvols baixos i calitja però, tot i això, podem albirar el Santuari de Bellmunt.
Foto de cim.
El següent objectiu, el Pic de l'Àliga.
Tornem al coll de la Coma del Coll.
Passem pel Collet de la Boulella.
I encarem l'últim, i feixuc, tram de pujada al cim.
Pic de l'Àliga.
Foto de cim.
No podem gaudir gaire de les vistes, avui no es un bon dia per elles.
Cap a la Serra de Llancers i la Serra de Cabrera tenim més sort.
Es hora de marxar.
Tornem al Coll de la Coma del Coll.
I baixem pel vessant contrari al que hem pujat.
Baixem cap a la Masia de la Coma del Coll.
Masia de la Coma del Coll.
Fageda de La Boulella.
La continuació cap el CollSaplana.
Amb petis racons plens de colors.
A CollSaplana sortim a una pista forestal per la que anem baixant.
Passem per La Vinyeta i el Castell.
Veiem, al fons, Bellmunt.
I ens passem de llarg de la cruïlla per on hem de baixar, quan ens n'adonem mirem quina es la millor opció i veiem que el millor és tornar al darrere, cap a La Vinyeta, la cruïlla per on hem de baixar es just on la foto anterior, allà comença la baixada pel torrent de La Rabassola.
Avui, com sempre que fem sortides plegats, Montseny , Tardor als Ports , també sens farà de nit.
Baixada seguint el torrent de la Rabassola.
A l'alçada de la masia del mateix nom tornem a trobar e PR C-47 i el seguim cap a Sant Pere de Torelló, hem de creuar el riu Ges.
I seguim per la pista forestal.
Sortim a la carretera, el PR C-47 segueix per l'altre cantó d'aquesta, però no veiem la continuació i seguim per la mateixa un tros, més endavant podem tornar a trobar el PR C-47, molt aviat creuem el Pont de La Figuera, a l'àrea recreativa del mateix nom, que ens marca l'entrada a la Casa de Colònies del Molí de la Riera, només hem de creuar tot l'exterior de la Casa per arribar al pàrquing on hem començat a caminar aquest matí,.
On arribem completament de nit, però amb molt bon humor, contents i satisfets per haver tornat a passar un dia magnífic junts, fent el que més ens agrada, xarrar i xarrar......
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada