Colors de tardor, Fageda de la Grevolosa.

Descripció de la ruta.

Cada any faig el possible per apropar-me a alguns indrets on gaudir dels colors de la tardor, es més impressionant. L'any passat va ser la Vall d'Ordesa, abans havia sigut la Vall de Salenques , la Vall d'Aran o la Fageda d'en Jorda, i així any rere any. 

Aquest any no ho havia fet, no tenia dies lliures i la tardor ja era a la recta final. Però veig unes fotos del bosc de La Grevolosa on encara es pot gaudir d'aquests colors. Com tinc un dia lliure no m'ho penso i, tot i que ja hi he estat fa uns anys decideixo anar-hi, almenys podré complir amb la tradició anual de visitar algun d'aquests indrets.

Faré la ruta clàssica, tot i que amb una variant en el punt de sortida, en lloc de deixar el cotxe al pàrquing de Sant Nazari o del Coll de Bracons, i començar la ruta des d'aquest punt, el deixaré a un petit pàrquing que es troba per sota de l'ermita de Sant Nazari, a uns 15 minuts. Per arribar-hi hem d'agafar la pista forestal que es coneix com a Camí de Cabrera, aquesta pista surt al poc de la sortida de Sant Andreu de la Vola, just al Túnel de Bracons, als pocs metres veiem aquesta pista a la dreta, la seguim poc més de dos quilòmetres i arribem a un altra pista (marcada) que hem d'agafar i seguir-la fins al final, trobarem un petit pàrquing abans, més el del final, tots dos són petits, uns 4/5 cotxes.

Del pàrquing començo a caminar i passo per una antiga carbonera, després vaig a l'ermita de Sant Nazari, fageda de la Grevolosa, Coll de Bracons (poc abans), Serra de Llancers, petit desviament al Mirador del Puigsacalm, Coll de Llancers, petit desviament al Mirador del Collsacabra, Pla de les Reposades, per tornar al pàrquing seguint una antiga pista forestal.

Una ruta fàcil, tant per la distancia, uns 9 km, com pel desnivell, uns 600 metres, però que hem de gaudir-la plenament, sense preses, aquests boscos són per deixar anar els sentiments, per viure'ls.

Foto al bell mig de la fageda.

Dades tècniques.

Imatge de la ruta al Google Earth.

 Perfil del recorregut, el track al meu Wikiloc.

• Punt de sortida: Petit pàrquing que es troba al final d'una petita pista forestal a la qual hem arribat seguint un altra pista, en bon estat, que es coneix com a Camí de Cabrera, Com arribar
• Dificultat: Fàcil, es una ruta assequible per tothom.
• Material necessari: Com ja he dit es una ruta fàcil, per tant no necessitem res especial, mapa, brùixola i GPS a la motxilla, com sempre.
• Track: El podeu descarregar d'aquí.
• Alçada mínima:  816 metres al punt de sortida.
• Alçada màxima: 1227 metres al Mirador del Puigsacalm.
• Desnivell positiu acumulat: 608 metres.
• Distància total: 9,3 quilòmetres.
• Ruta circular: Sí.
• Ruta per gossos: Sí, cap problema.
• Podeu veure les fotos, amb els comentaris amb castellà, al meu àlbum de Google Fotos.

Fotos i comentaris.

Surto del segon i ultim pàrquing, es petit, uns 4/5 cotxes.

El corriol, ben marcat, puja per un bonic bosc.

Que va agafant color a poc a poc.

Sant Nazari.

Colors de tardor.

A la part del darrere, surt el camí que puja cap a La Grevolosa.

Vaig arribant a la part més frondosa de la fageda.

Tot i que la tardor ja és quasi acabada, encara puc trobar algun raconet molt interessant.

La part més obaga de la Grevolosa és on es poden veure els colors més interessants.

Unes fotos, sense comentaris, per què gaudiu d'aquest bonic bosc.

A mesura que guanyo alçada es van perdent els colors dels faigs.

Es nota força que la tardor és a la recta final.

Surto a una pista forestal que va cap al Coll de Bracons.

A l'altre vessant tenim el sector del Puigsacalm.

Abans d'arribar al Coll de Bracons, giro a la dreta, seguint el corriol de la Serra de Llancers.

Aquí si que la tardor ja es acabada.

Tot i que trobo algun racó interessant.

Tot i això, es un plaer seguir aquest camí.

I la Neila és la primera a gaudir-lo, només li hem de veure la cara.

Un plaer pels sentits.

 Arribo a un petit desviament, amb el corriol poc marcat, va a un mirador natural cap a la vall d'en Bas i el Puigsacalm, un cop a dalt veig la Vall d'en Bas i Olot al fons.

I el massís del Puigsacalm.

Torno al camí i segueixo baixant, poc després passo un altre corriol que puja al mirador, és més marcat que el primer però també té més desnivell, per comoditat millor aquest, per rapidesa l'altre. Passo aquest desviament i quasi al moment arribo al Coll de Llancers, aquí giro a la dreta, la baixada és forta.

El camí, sempre ben marcat.

Aquest tram no hi trobem gaires colors de tardor, però és molt agradable de seguir.

Únic punt on trobo aigua, aquest any és molt sec, i totes les torrenteres baixen seques.

Uns metres separat del camí tenim el Mirador del Collsacabra, amb el cim de Cabrera al davant.

Serra de Llancers, per allà dalt he estat fa una estona.

A poc a poc vaig apropant-me, altre cop, a La Grevolosa.

Alhora que el bosc va guanyant color.

Fins a arribar a aquesta cruïlla, plena de color, a la dreta si volem tornar a La Grevolosa, però jo vaig a l'esquerra, a buscar un corriol que m'ha de deixar a la part baixa de la fageda.

Segueixo per aquest bonic camí.

Fins a trobar la fitada que és al costat de la Neila, marca el començament del corriol.

El segueixo i surto a la part baixa de la fageda, allà comença una antiga pista forestal que he de seguir, sense deixar-la, fins al pàrquing.

Un amable senyor hem fa una foto amb el mòbil.

Al fons es veu la pista forestal que va fins al pàrquing, es quasi al costat, una petita pujada i ja hi sóc.

Tot i trobar una tardor ja molt passada, he pogut gaudir d'un dels boscos de faigs més impressionats de Catalunya, on caminar, sense presses, pels seus camins i corriols, és un autèntic plaer.